Sentencia Penal Nº 499/2014, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 695/2014 de 19 de Septiembre de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 695/2014

PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 199/2013

JUTJAT PENAL Nº 2 DE FIGUERES

SENTÈNCIA Nº 499/2014

Il lms. Srs.:

PRESIDENTA:

FÁTIMA RAMÍREZ SOUTO

MAGISTRATS:

SONIA LOSADA JAÉN

ILDEFONS CAROL I GRAU

Girona, dinou de setembre de 2014.

VISTen aquesta Sala el recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 2/5/2014 pel Sr. Jutge del Jutjat Penal nº 2 de Figueres, en la Causa nº 199/2013 seguida per un delicte de danys; essent recurrent el senyor Luis Andrés , defensat per la lletrada senyora Susana Ramírez González i representat per la procuradora senyora Carme Peix Espígol; i havent impugnant el recurs el Ministeri Fiscal.

Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.

Antecedentes

PRIMER.-En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:

'DEBO CONDENAR Y CONDENO A Luis Andrés como autor responsable de una falta de daños, prevista y penada en el artículo 625CP , sin que concurra circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal, a la pena de diez días de multa a razón de seis euros diarios, y con la responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas que dispone el artículo 53 CP .

Todo ello con pago de las costas procesales.'

SEGON.-El recurs va interposar-se per la representació del senyor Luis Andrés mitjançant escrit del dia 23/5/2014, basant-se en els fonaments que hi figuren. Notificat a les parts, el Ministeri Fiscal va presentar escrit d'impugnació el dia 13/6/2014; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 29/7/2014.

TERCER.-S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.

Fundamentos

PRIMER.-L'apel lant fonamenta el seu recurs en motiu principal: un suposat error en la valoració de la prova que, segons considera, hauria vulnerat el principi de presumpció d'innocènciaarriben per entendre que no s'ha provat de manera suficient la comissió dels fets per part del recurrent.

El Ministeri Fiscal, per la seva part, impugna el recurs d'apel lació per entendre que no existeix error de valoració de la prova.

SEGON.-A la vista dels fets que es declaren provats a la sentència, la Sala entén que no cal analitzar si concorre o no un error de valoració de la prova respecte de la participació del recurrent en ells, i menys encara sobre la quota de la multa imposada; i ho considera així perquè els fets provats descriuen només una falta de danys, no un delicte, i en tal concepte s'ha pronunciat condemna. El que provoca que els fets es trobin sens dubte prescrits des de fa més d'un any; en concret, des del dia catorze d'abril de 2012.

En primer lloc, la degradació dels fets objecte d'acusació de delicte a falta obliga a aplica'ls-hi, amb caràcter retroactiu, el termini de prescripció de les faltes, a la vista de que l'Acord no jurisdiccional del Tribunal Suprem de 26/10/2010 assenyala que ' Para la aplicación del instituto de la prescripción, se tendrá en cuenta el plazo correspondiente al delito cometido, entendido éste como el declarado como tal en la resolución judicial que así se pronuncie. En consecuencia, no se tomarán en consideración para determinar dicho plazo aquellas calificaciones jurídicas agravadas que hayan sido rechazadas por el Tribunal sentenciador. Este mismo criterio se aplicará cuando los hechos enjuiciados se degraden de delito a falta, de manera que el plazo de prescripción será el correspondiente a la calificación definitiva de los mismos como delito o falta. En los delitos conexos o en el concurso de infracciones, se tomará en consideración el delito más grave declarado cometido por el Tribunal sentenciador para fijar el plazo de prescripción del conjunto punitivo enjuiciado'. Un termini que, en el cas de les faltes i segons l' article 131.2 CP , és de només sis mesos.

En segon lloc, i acudint a l'anàlisi de les actuacions remeses, observem que entre la notificació policial de 13/10/2011 (foli 69 d'autes) i la Interlocutòria de reobertura de les diligències de 9/8/2012 (foli 70 d'autes) no es ja només que no es dugués a terme cap actuació amb capacitat d'interrompre la prescripció; és que, senzillament, no es va fer res en absolut. En conseqüència, és obligat declarar que els fets aquí enjudiciats van prescriure, irremissiblement, el dia 14/4/2012; pel que sens dubte ho estaven quan es va celebrar el judici, i també en dictar-se la sentència.

Els recurs ha de ser, per tant, estimat íntegrament; absolent al recurrent dels fets que se'ls imputaven.

TERCER.-Procedeix declarar d'ofici tant les costes de l'alçada com les de la primera instància, emparant-se en l' article 240.1 LECrim i a la vista de l'absolució ordenada.

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general y pertinent aplicació, cal dictar la següent

Fallo

Estimantel recurs d'apel lació interposat per la representació del senyor Luis Andrés contra la sentència de data 2 de maig de 2014, dictada pel Jutjat Penal nº 2 de Figueres a la Causa nº 199/2013 de la que aquest Rotlle dimana, hem d'absoldre i absolemal senyor Luis Andrés de la falta de danys per la que va ser condemnat; declarant d'ofici les costes de la instància i les d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament