Sentencia Penal Nº 502/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 71/2017 de 07 de Junio de 2017

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel.lació procediment de delictes lleus ( apel lació judici sobre delictes lleus ) núm. 71/2017 - B

Referència de procedència:

JUTJAT INSTRUCCIÓ 32 BARCELONA

Judici de Delictes Lleus núm. 551/2016

Data sentència recorreguda: Sentencia 28/11/2016

SENTÈNCIA NÚM. 502/17

Magistrada: Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Magistrada que s'expressa, de la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com a Tribunal unipersonal, en recurs d'apel lació en procediment de Delictes Lleus núm. 71/2017, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Instrucció 32 Barcelona en data 28/11/2016 , en procediment de faltes núm. 551/2016. Han estat parts com Apel.lant Jose Miguel asistit pel seu advocat Miguel Angel Fabro Rica, i el Ministeri Fiscal.

Barcelona, set de juny de dos mil disset.

Antecedentes

Primer.-El dia 28 de novembre de 2016 el jutjat d'instrucció num. 32 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'QueDEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a Arturo como responsable criminalmente en concepto de autor de delito leve de amenaza, daños precedentemente definida y de la que venía siendo denunciado, ello con todos los pronunciamientos favorables.

Asimismo, las costas procesales causadas deberán satisfacerse de oficio'.

A la citada sentència es declaren provats els fets següents: 'El presente procedimiento se inició por denuncia de Jose Miguel contra Arturo , por una presunto delito leve de amenazas, daños, sin que en el acto del juicio se haya ejercido la acusación ni por el Ministerio Fiscal ni por los posibles perjudicados'.

Segon.-Formulat recurs d'apel lació per la representació de Jose Miguel , el jutjat l'admeté a tràmit, donant-li curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per la decisió. El Ministeri Fiscal s'oposa el recurs interposat i demana la confirmació de la sentencia impugnada.

S'accepta el relat de fets declarats provats de la sentencia recorreguda.

Fundamentos

Primer.-Com qüestió prèvia que es planteja a la vista de la sentencia dictada i del recurs interposat, es que la part apel lant quan al lega que a la sentencia es fa constar que no s'ha exercit l'acusació a l'acte del judici, la petició que tenia que haver formulat es la de que es declares la nul litat de la sentencia, doncs difícilment a la segons instancia es poden modificar els fets declarats provats en una sentencia que es absolutòria, tal com s'argumentarà mes endavant. Con segon qüestió que es planteja, però que tampoc es pot esmenar en aquesta instancia es que els fets pels que s'ha celebrat el judici, no sembla que siguin nomes unes amenaces i un danys en un vidre de l'escala de l'immoble, sinó que consten a las diligencies a més de la denuncia inicial dos denuncies més acumulades i no consta que els fets objecta de les indicades denuncies hagin estan objecte de debat a l'acte del judici, però tampoc per aquest motiu es demana la nul litat del judici i de la sentencia, el que impedeix també fer mes valoracions i entrar en aquesta qüestió.

Segon.-L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia absolutòria dictada pel Jutjat d'instrucció, al legant com únic motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els suposis de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Per tot l'exposat, es procedent la desestimació del recurs d'apel lació.

Segon.-L' article 239 de la Llei d'enjudiciament criminal disposa que en les sentencies que posin terme a la causa o qualsevol dels incidents s'ha de resoldre sobre el pagament de les costes, que atesa la situació que es planteja en el present recurs, es declaren d'ofici.

Fallo

1. Desestimo el recurs d'apel lació interposat per la representació de Jose Miguel , expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució i confirmo la sentència apel lada. en tots els seus pronunciaments.

2. Declarem d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instancia

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa i ho signa el Magistrat que la dicta.