Sentencia Penal Nº 507/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 101/2020 de 06 de Octubre de 2020

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel.lació judici sobre delictes lleus núm. 101/2020 - L

Referència de procedència:

JUTJAT INSTRUCCIÓ 1 IGUALADA

Judici de Delictes Lleus núm. 168/2019

Data sentència recorreguda: 10/03/2020

SENTÈNCIA NÚM. 507/2020

Magistrada:

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Magistrada que s'expressa, de la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com a Tribunal unipersonal, en recurs d'apel· lació en procediment de Delictes Lleus núm. 101/2020, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Instrucció 1 Igualada en data 10/03/2020, en procediment de Delictes lleus núm. 168/2019. Ha estat part apel.lant el Ministeri Fiscal.

Barcelona, sis d'octubre de dos mil vint.

Antecedentes

Primer.El dia 10 de març de 2020 el Jutjat d'instrucció núm. 1 de Igualada dictà sentència amb la decisió següent: ' QUE DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a D. Leonardo de los hechos enjuiciados en estas actuaciones, con declaración de las costas de oficio'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'que el día 8 de octubre de 2019 sobre las 11:00 horas D. Leonardo dijo delante del Mossos de Escuadra NUM000 'D. Modesto también tiene hijos, que los sé, cuando salga de aquí me van a tener que volver a detener por lo que le voy a hacer al Modesto.'

No se considera probado que el denunciante haya variado su vida ante la expresión anterior'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació pel Ministeri Fiscal, el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

No s'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.El Ministeri Fiscal com part apel·lant, impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com motius l'error en la valoració de la proba, per insuficiència i falta de racionalitat en la motivació fàctica, apartament de les màximes de l'expericiencia i falta de raonament sobre proves rellevants i finalment al· lega la infracció de normes del procediment, per finalment demanar la revocació de la sentencia absolutòria i el dictat de una sentencia condemnatòria i subsidiàriament que es declari la nul·litat de la resolució impugnada i es retornint les actuacions el Jutjat perquè esdicti nova sentencia , sense declarar la nul·litat de l'acte del judici que es va celebrar amb compliment de totes les formalitats legals, havent-se produït un vivi únicament 'in iudicando'.

El Jutjat d'instància ha dictat una sentencia en la que absolt a l'acusat del delicte d'amenaces.

Encara que el Ministeri Fical, com part apel·lant demana de forma subsidiària la nul·litat de la sentencia, es prioritari examinar en primer lloc si la sentencia incorre en algun vici de nul·litat dels al·legats, que determina l'estiació de la pretensió formulada.

Dit això, i en quan el motiu de recurs de error en la valoració de la prova, l'article 792.1de la Llecrim, aplicable el recursos en el judicis lleus, diu 'la sentencia de apelación no podrà condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del art. 790.2', establint aquest últim article que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutòria ...., serà preciso que justifique la insuficiència o falta de racionalidad de la motivación fàctica, el apartamiento manifiesto de las màximas de experiència o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicades que pudieran tenir relevacia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'.

En aquets cas, la sentencia dictada, declara provat que el denunciat davant de un agent de Mosos D'esquadra i fen referencia a un agent de polica local va dir 'D. Modesto tambien tiene hijos que lo sé, cuando salga de aquí me van a tenir que volver a detenir por lo que le voy hacer al Modesto' Declare acte segui que 'no se considera probado que el denunciante haya variado su vida ante la expresion anterior'.

Partint d'aquest fets provats, en el primer fonament de dret fa una referencia genèrica a la presumpció d'innocència, fen menció de sentencies de TS i del TC, en el segon fonament de dret fa referencia a la jurisprudència del TS sobre el delicte d'amenaces i a la regulació, en el C. Penal de les diferents classes o formes del delicte d'amenaces.

Finalment en el fonament de dret tercer , sota l'epígraf 'valoració de la prova' fa una referencia a l'article 741 sobre valoració de la prova, diu que els fets declarats provats son resultat de l'anàlisi de la prova de l'acte del judici consistent en la declaració del denunciant agent de policia local (D. Modesto)y la testifical del Mosso amb carnet professional NUM000.

Acte seguit diu que el denunciant va dir que noi estava present quan el denunciant va dir l'expressió que consta els fets declarats provats, i que ho va saber després per l'agent de Mossos. Després diu el que va declarar l'agent de Mossos, repetint novament l'expressió que consta els fets provats, i que le va dir quan li estava prenent les empremtes i filiant-lo.

Sense cap valoració la sentencia diu literalment 'en el presente caso aunque los hechos no son subsumibles en el delito leve de amenazas expuesto en el fundamento de derecho anterior, sin que estos hechos sean en este momento , subsumibles en ningún ilicito penal . En consecuencia, debò dictar una sentencia absolutòria frente a D. Leonardo'.

La realitat es que del contingut de la sentencia, no es possible conèixer per quin motiu ha estat absolt l'acusat, la sentencia no fa cap valoració sobre l'expressió que va dir el denunciat, en concret de si la considera com una amenaça de una mal al Sr. Modesto o a la seva família, o si considera que l'expressió no te entitat suficient per considerar-la una amenaça certa i real, tampoc fonamenta si l'absolució esta determinada perquè el destinatari de l'amenaça no estava present en el moment en que la va dir. En definitiva, que la sentencia te una carència absoluta de motivació de la resolució que dicta, no es pot considerar motivació el fer referencies genèriques a la presumpció d'innocència o a la jurisprudència sobre el tipus penal o la regulació del tipus penal en el C. Penal, si acte seguit no es fa una valoració de la prova practicada a l'acte del judici i dels fets que han quedat acreditats, per determinar si integren o no la infracció penal per la que s'estava acusant. Per tant, es procedent declarar la nul·litat de la sentencia de conformitat amb l'article 792.2 en relació amb l'article 790.2 de la Llecrim, en considerar que incorre en una carència de motivació fàctica absoluta, que comporta desconèixer el motiu pel que la sentencia es absolutòria , doncs tampoc raona o valora la credibilitat dels testimonis i finalment la gravetat o condició d'amenaça de l'expressió atribuïda el denunciat.

Per tot l'exposat, es declara la nul·litat de la sentencia, perquè pe la mateixa Jutgessa, sense la celebració de un nou judici, es dicti novament sentencia donant compliment a totes les formalitats legals, en el termes expressats en la fonamentació jurídica d'aquesta resolució.

Segon.Es declaren d'ofici les costes processals, en haver interposat el recurs d'apel·lació el Ministeri Fiscal.

Fallo

1. Estimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. DECLAREM LA NUL·LITAT DE LA SENTENCIA dictada pel Jutjat d'instrucció núm. 1 de Igualada en data 10 de març de 2020 en el Procediment delictes lleus núm. 168/2019, perquè per la mateixa Jutgessa es dicti nova sentencia, sense la necessitat de la celebració de nou judici.

3. Es declaren d'ofici les costes processals d'aquesta segona instancia.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa i ho signa la Magistrada que la dicta.