Sentencia Penal Nº 512/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 106/2007 de 08 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d'apel.lació nº 106/07-C

Judici de Faltes nº 45/07

Jutjat d' Instrucció nº 11 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vuit de setembre de dos mil vuit

VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, Magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència

provincial, el present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 45/07 procedent del Jutjat d'Instrucció nº 11 de Barcelona , en tràmit

davant d'aquest tribunal de segona instància en virtut del recurs d'apel.lació interposat per Carlos Miguel contra la

sentència dictada el dia 7 de febrer de 2006 per una falta de lesions en agressió.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel.lada té el contingut literal següent: FALLO " que debo condenar y condeno a Carlos Miguel como autor de una falta de lesiones, a la pena de 30 DIAS de multa con cuota diaria de 5 euros, (total 150 euros) y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas, así como abono de la mitad de las costas del presente juicio. Deberá indemnizar a David en concepto de responsabilidad civil con la cantidad de 150 euros por los daños causados. Condeno a David como autor responsable de una falta de injurias leves a la pena de 10 DIAS de multa, con cuota diaria de 5 euros y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago, expresa imposición de la mitad de las costas del juicio."

SEGON.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs -dins de termini legal- únicament el denunciat Sr. Carlos Miguel . Admès a tràmit per provisió de 14.3.07, prèvia impugnació de la part apel·lada i informe del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquest tribunal de segona instància. Per diligència d'ordenació de 10 de desembre es va designar magistrat ponent a l'Il·lm Sr. Andrés Salcedo Velasco d'acord amb el torn de repartiment prefixat. Per provisió de 11.2.08 es va decretar la suspensió del termini per a dictar sentència atesa la càrrega de treball i causes amb pres ( de preferent tramitació per imperatiu legal) pendents en el tribunal. El proppassat 16.7.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'Il·lm Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, Ha quedat el recurs per a resoldre sense celebració de vista pública, en no haver estat sol·licitada per la part apel·lant ni considerar-la necessària el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

Hechos

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.

Fundamentos

I.- Formalitza el recurrent -a l'empara del que permet l' art. 976 de la Lecrim reformada per la llei 38/2002de 24 d'octubre, en relació amb l'art. 790 - l'apel·lació de la sentència que el condemna a títol d'autor d'una falta de lesions, en un escrit d'al·legacions redactat sense assistència jurídica d'advocat , cosa que obliga a la Sala a estudiar-lo i resoldre'l , en clau de tutela judicial efectiva de l' art. 24.1 CE , sota els següents epígrafs: A) Error en la valoració de la prova de càrrec; B) Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 617.1 del Codi Penal .

I.- L'hipotètic error en l'apreciació de les proves que denuncia l'apel·lant, se centra en qüestionar l'encert del jutge penal a l'hora de valorar les declaracions dels dos implicats en l'incident veïnal i la documental mèdica que va servir de base a l'informe forense de sanitat. Argumenta el recurrent que la versió explicada pel Sr. David en el judici oral és inexacta i plena de contradiccions, a l'ensems que planteja una hipotètica autolisi amb la intenció de perjudicar-lo, puix mantenen relacions veïnals d'enemistat.

La Sala no pot compartir aquesta pretensió. L'estudi de les actuacions palesa que estem davant d'un incident entre veïns que s'acusen recíprocament d'insults i lesions, la qual cosa obliga a analitzar les proves de caire objectiu més enllà de les versions lògicament contradictòries d'ambdues parts. En l'Acta del judici oral consta l'informe mèdic de lesions sofertes pel Sr. David i la compatibilitat amb una agressió física de tercer. Dita prova palesa que va existir contacte físic de caire agressiu, si bé només un dels implicats va resultar ferit. En aquest context, no apreciem pas cap incongruència manifesta o flagrant en la sentència que va condemnar al recurrent, qui lluny de fer palès en què consisteixen les proves rellevants que puguin demostrar que ell es va limitar a defensar-se, fa una valoració personal i subjectiva de l'afer, lògicament parcial i al seu favor.

En aquest, sentit, hem de matisar una vegada més que la nova valoració d'una prova de caire personal en aquesta segona instància és inviable per a modificar el veredicte imparcial emès pel jutge d'instrucció, d'acord amb el que recull la reiterada jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 48/84 de 4 d'abril i 114/88 de 10 de juny , doncs es tracta d'una prova la credibilitat de la qual només pot ser verificada per qui l'ha escoltat directament, és a dir, el jutge "a quo" que ha presidit la vista oral.

És obligat reiterar que el recurs previst en l' art. 790 Lecrim , d'aplicació supletòria en els recursos d'apel·lació en judicis de faltes ( art. 976 ), només autoritza al tribunal de segona instància a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada si s'acredita de forma irrefutable per la part recurrent que s'ha incorregut pel jutge penal en error flagrant i manifest en la valoració de les proves practicades en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció, puix l' art. 741 de la LECRIM disposa que el tribunal sentenciador apreciarà en consciència i de forma conjunta les proves facilitades per les parts, amb motivació raonada ( art. 120.3 CE ) i extracció de conclusions lògiques, tenint sempre en compte que el dret penal es regeix pels principis acusatori i "in dubio por reo".

Doncs bé, l'estudi de les diligències practicades, l'acta del judici oral i la sentència, posen de manifest que es va practicar prova consistent en la declaració de les dues persones implicades, amb aportació de documental mèdica posteriorment analitzada pel dictamen forense, i atès que no va haver-hi testimonis presencials, cal concloure que l'acció física executada pel Sr. Carlos Miguel és compatible amb el resultat lesiu final, que va menester assistència facultativa. Com ha senyalat el Tribunal Suprem en sentència de 28 d'octubre de 2000 , la possibilitat de desvirtuar la inicial presumpció d'innocència que protegeix a tot inculpat a l'empara d'allò que disposa l' art. 24.2 CE , es fonamenta en l'anàlisi imparcial i objectiu de les versions explicades pels implicats, essent competència del jutge sentenciador -i no pas de la Sala- esbrinar qui és més creïble ateses les circumstàncies perifèriques concurrents, així com les possibles contradiccions detectades en relació a allò que han declarat.

Estem doncs, davant la valoració objectiva i imparcial per part del jutge "a quo" d'una prova personal avalada per una documental periférica que la corrobora i no pas contradiu. La STS de 8 de febrer de 1999 , ja va matisar que (sic) "la credibilidad del perjudicado está sujeta a la percepción directa del tribunal que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo quien directamente ha escuchado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual, sin perjuicio de la documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que existió efectiva actividad probatoria pero no la valoración de la credibilidad de ese testimonio". Aquesta jurisprudència ha estat recentment reforçada amb les STC 167/02 i STS 41/03 , en el sentit de matisar que -llevat d'error flagrant derivat del propi contingut de l'acta del judici- el tribunal d'apel·lació no pot modificar l'apreciació directa del jutge davant de qui s'han practicat les proves personals, en no gaudir aquesta instància del principi d'immediació.

II.- Obviament, amb l'anterior bagatge provatori està condemnat al fracàs tot intent de modificar la condemna pronunciada en la primera instància penal, atès que immodificat el relat de fets provats, l'aplicació al cas del paràgraf 1er de l' art. 617 CP esdevé imperatiu, doncs el Sr. David va patir lesions lleus ocasionades pel Sr. Carlos Miguel que van requerir una sola assistència sanitària.

Vistes les proves presentades en el plenari, la Sala no pot sinó concloure que l'anàlisi valoratiu efectuat pel jutge penal és encertat d'acord als criteris de raonabilitat de l' art. 741 Lecrim , ja que gaudeix de motivació silogística clara i concreta, és coherent i roman emparat per les regles més elementals de la lògica, sense que la defensa hagi introduït elements mínimament objectius -llevat de la seva personal versió- per a poder aplicar al cas el principi "in dubio pro reo", com recullen les STS de 16 de gener de 1997 i 28 d'octubre de 2000 .

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe en la part recurrent, d'acord amb el que recullen els arts. 123 CP i 240 de la Lecrim .

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici,

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel.lació formalitzat pel denunciat Carlos Miguel contra la sentència condemnatòria dictada el dia 7 de febrer de 2006 pel jutjat d'instrucció nº 11 dels de Barcelona , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifíqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius. Deixeu-ne certificació en el Rotlle d'apel.lació. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.