Sentencia Penal Nº 518/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 242/2007 de 10 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d' apel·lació núm. 242/07-C

Judici de Faltes nº 371/06

Jutjat d' Instrucció núm. 6 de Sant Feliu de Llobregat

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, deu de setembre de dos mil vuit

VIST per l'l·lm. Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, la present apel·lació motivada pel

Judici de Faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 6 de Sant Feliu, incoat per lesions i que

roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat pel denunciant Víctor contra la sentència absolutòria dictada el dia 20 de febrer de 2007 per l'esmentat òrgan unipersonal.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "FALLO: que debo absolver y absuelvo a Abelardo y a Víctor de los hechos a que se refiere la presente denuncia, declarando de oficio las costas procesales, sin perjuicio del derecho de ambas partes a presentar demanda de indemnización por daños personales ante la jurisdicción civil, si a su derecho conviniere".

SEGON.- Contra l'esmentada sentència va interposar - dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de Víctor . Admès a tràmit per provisió de 2.10.07, previ tràmit d' impugnació de la part apel·lada i del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 11 de febrer de 2008 es va designar magistrat ponent a l'il·lm Sr. Andrés Salcedo Velasco, d'acord amb el torn preestablert, i es va suspendre el termini per a dictar sentència atesa la càrrega de treball derivada de causes amb pres pendents davant del tribunal, quina tramitació és preferent per imperatiu legal. El proppassat 16.7.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal. Tot seguit, ha quedat el recurs vist per a resoldre d'acord amb el dret, sense celebració de vista pública atès que no ha estat sol·licitada per la part recurrent ni la considera necessària el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides per la llei 38/02 de 24 d'octubre .

Hechos

S' ACCEPTA el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada i que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I.- La defensa de la recurrent planteja en aquesta alçada una sola qüestió jurídica a l'empara del que permet l' art. 790.3 de la Lecrim : La nul·litat de la sentència dictada, atesa la vulneració del dret constitucional a la tutela judicial efectiva garantida per l' art. 24.1 CE . Sol·licita es retornin les actuacions al jutjat sentenciador a fi i efecte que dicti nova sentència que contingui valoració de la prova practicada en el judici oral i que condemni a Abelardo con autor d'una falta de lesions.

Atès aquest plantejament, necessari és recordar d'antuvi que la jurisprudència del Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 157/95 y 137/96 , ve matisant que el principi acusatori que regeix el nostre sistema penal significa que ningú pot ser condemnat per una Falta si la inicial denuncia no és sostinguda en el judici oral per l'Acusació Pública ( Mº Fiscal) o la privada ( perjudicat). Les faltes estan sotmeses al principi de rogació punitiva particular quan afecten a drets individuals privats, i en la resta d'afers ( com en les infraccions de l' art. 617,1 CP ) el Ministeri Fiscal ostenta legitimació activa per a postular una condemna encara que el denunciant no ratifiqui la denuncia inicial. Ara bé, en aquest cas, l'Acta del judici palesa que ni la Fiscalia ni cap dels dos perjudicats (el procés es va iniciar per denúncia recíproca) van reclamar cap condemna, puix consta literalment ( sic) " El Ffiscal interesa la libre absolución por falta de pruebas. El Sr. Víctor alega que debido al incidente le ha quedado una seqüela física e insiste que solo le dió un empujón, nunca le agredió. El Sr. Abelardo alega que Víctor le amenazó y tuvo miedo" . Ningú va sol·licitar la condemna penal, requisit previ a tot pronunciament civil indemnitzatori en aquesta jurisdicció.

II.- Ateses aquestes circumstàncies, la única sentència possible és la lliure absolució que ha decretat el jutge penal, d'acord amb el principi acusatori. El recent Acord del Ple no jurisdiccional de la Sala 2ª del Tribunal Supremo de data 2 de desembre de 2006, dictat en unificació de doctrina, ha ratificat ja amb força vinculant aquest criteri de legalitat.

D'afegitó, escau recordar al lletrat defensor que signa el recurs, que en el procediment penal de Faltes dels arts. 969 i sgts Lecrim 38/2002, l'assistència jurídica d'advocat és optativa, i per tant, si el/s denunciant/s hi acudeixen sense lletrat han d'assumir les conseqüències de la seva conducta processal omisiva. La retirada de càrrecs per part del Fiscal significa que si en el torn d'última paraula els presumptes perjudicats no qualifiquen els fets dins l'àmbit de la norma hipotèticament infringida ( en aquest cas els arts. 617.1 o el 621.3 del Codi , en funció de si la lesió es va ocasionar dolosament o per imprudència) ni postulen pena concreta, al jutge li està vedada tota decisió sancionadora, puix la seva funció constitucional és d'imparcialitat. I no cal dir, que sense tipificació punible dels fets i declaració d'autoria culpable no hi pot haver pronunciament en quan a les responsabilitats civils.

No apreciem doncs cap vulneració de la tutela judicial efectiva ni cap infracció de normes essencials de procediment que justifiquin una nul·litat d'actuacions, en els termes que recull l' art. 238.3r de la LOPJ 19/2003de 28 de desembre .

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial mala fe ni temeritat en la part recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Amb desestimació del recurs d' apel·lació formalitzat per la defensa de Víctor contra la sentència absolutòria dictada el dia 2 de febrer de 2007 en el present Judici de Faltes tramitat pel Jutjat d'Instrucció núm. 6 de Sant Feliu de Llobregat , he de confirmar i confirmo l'esmentada resolució. Declaro d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita de que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel·lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.