Sentencia Penal Nº 52/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 235/2018 de 18 de Enero de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 235/2018 - B

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 3 DIRECCION000

Procediment Abreujat núm. 4/2018

Data sentència recorreguda: 07/02/2018

SENTÈNCIA NÚM. 52/2019

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 235/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 3 DIRECCION000 en data 07/02/2018, en procediment Abreujat núm. 4/2018. Han estat parts : apel.lant, Miguel , representat per la Procuradora Nuria Antón Martínez i assistit pel Lletrat Arturo Murillo Ferrer; apel.lada, Esperanza , representada per la Procuradora Agnés Dagnino Puig i assistida per la Lletrada Sandra Burgos Palomino, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, divuit de gener de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 7 de febrer de 2018 el Jutjat Penal núm. 3 de DIRECCION000 dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo condenar y condeno a Miguel como autor criminalmente responsable de un:

delito de lesiones en el ámbito familiar, en domicilio común, antes definido, sin que concurran circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de sesenta días de trabajos en beneficio de la comunidad; la privación del derecho a la tenencia y porte de armas durante dos años; y la prohibición de aproximación a la persona de Esperanza , su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro frecuentado por ésta, a una distancia inferior a 1.000 metros, por período de un año;

delito leve de injurias, antes definido, sin que concurran circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de cinco días de trabajos en beneficio de la comunidad;

Con expresa imposición de las costas causadas en el presente procedimiento'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'De una valoración crítica y objetiva de la prueba practicada en el acto del Juicio Oral han resultado probados y así se declaran los siguientes hechos:

El acusado, Miguel , de nacionalidad española, con DNI NUM000 , mayor de edad y sin antecedentes penales, está casado con Esperanza , con quien tiene dos hijos en común menores de edad.

El día 19 de agosto de 2017, hallándose en el domicilio familiar sito en DIRECCION001 , nº NUM001 , NUM002 NUM003 , de DIRECCION002 , en concreto, en su habitación, el acusado y la Sra. Esperanza mantuvieron una discusión, en el transcurso de la cual, el acusado, con ánimo de atentar contra la integridad física de esta última, la agarró fuertemente del pelo, golpeándole la cabeza contra el sofá para, acto seguido, golpearla asimismo contra el suelo.

Como consecuencia de estos hechos, Esperanza sufrió lesiones consistentes en traumatismo craneal, traumatismo mandibular y contusión frontal. Estas lesiones precisaron para su curación de una primera asistencia facultativa, tardando en sanar diez días, durante los cuales, cuatro días estuvo impedida para el ejercicio de sus ocupaciones habituales. La perjudicada no reclama la indemnización que pudiera corresponderle por las lesiones sufridas.

En los últimos meses de convivencia, entre los meses de agosto y diciembre de 2017, el acusado se ha dirigido a Esperanza con expresiones tales como: 'basura', 'retrasada', 'enferma', 'me das asco', 'muérete'.'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Miguel , el Jutjat l'admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'oposaren el Ministeri Fiscal i la representació processal de Esperanza .

Tercer.En aquest recurs s'ha celebrat vista i practicat proves testifical i documental.

Acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda, tret de l'últim paràgraf de l'apartat tercer, què suprimint, i de l'apartat segon, què substituïm íntegrament pel següent: El dia 19 d'agost de 2017, trobant-se el matrimoni al domicili comú, situat al DIRECCION001 , núm. NUM001 , NUM002 - NUM003 , de DIRECCION002 , mentre el marit era a una habitació del segon pis fent les maletes per marxar de casa, l'esposa, que també era al segon pis, al costat de l'escala que comunicaven amb el primer, relliscà i caigué per les escales, colpejant-se el cap contra el terra.

Fundamentos

Primer.L'apel lant combat la sentència dictada en primera instància adduint tres motius d'impugnació, 'con relación al delito de lesiones en el ámbito familiar', encara que en tots tres comença l'enunciat amb 'error en la valoración de la prueba'. El primer motiu respon efectivament a aquest enunciat, i en raó del motiu demana la lliure absolució. El segon motiu, subsidiari envers el primer, és 'por aplicación indebida del artículo 153 del Código Penal ', i en raó d'aquest motiu demana l'apel lant que se'l condemni 'a lo sumo como autor de un delito leve de lesiones del artículo 147.2 del Código Penal ... a la pena de multa de un mes a razón de 6 € diarios, sin imposición de medida de alejamiento alguna'. I el tercer motiu, subsidiari dels anteriors, és 'por no aplicar el artículo 153.4 del Código Penal y por la aplicación indebida de los artículos 48765__h6_0052art>48 y 57 del Código Penal ', demanant per a en aquest cas 'una pena de 28 días de trabajos en beneficio de la comunidad, así como... una medida de alejamiento respecto de la Sra. Esperanza de 20 metros durante 5 días'.

Finalment, al recurs també s'impugna la decisió de condemna en costes amb inclusió de les de l'acusació particular, que demana siguin expressament excloses.

Segon.Per donar resposta al motiu principal de recurs cal examinar la gravació digital del judici oral, que constitueix l'acta de la vista, i d'aquest examen resulta que al plenari es van practicar les proves següents: 1) interrogatori de l'acusat (minuts 11 a 21 de la gravació); 2) declaració de l'acusadora particular (minuts 22 a 32) i 3) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 32). A aquestes proves s'han d'afegir la testifical i documental practicada en segona instància.

A la vista d'aquestes proves és clar que ens trobem amb dues versions totalment contradictòries, contradicció que no es pot resoldre a favor de la versió de càrrec per la simple constatació de l'existència d'un informe mèdic sobre la lesió que presentà l'acusadora particular quan la van atendre el 19 d'agost de 2017 al servei d'urgències de l'Hospital General de Catalunya, ni de 'pantallazos' de missatges de whatsapp que no ofereixen cap garantia (folis 50 a 72), al punt que l'ordre en què s'han aportat és arbitrari i no consta la data de remissió de cadascun dels missatges dels 'pantallazos', missatges que l'acusat negà haver enviat, sense que res justifiqui que va ser ell el remitent, ni resulti del 'pantallazos' la línia telefònica emprada pel remitent.

La declaració de fets provats de la sentència apel lada només es pot fonamentar en la declaració de l'acusadora particular, i certament la declaració de qui es presenta com a víctima por tenir, que no té necessàriament, aptitud enervatòria de la presumpció d'innocència; i en quan a això només cal recordar que a l' STS 1422/2011 , per citar una de les moltes en aquest sentit, es diu que 'la declaración de la víctima, desde planteamientos de carácter general, puede ser tenida como prueba de cargo suficiente para enervar la presunción de inocencia aun cuando sea la única prueba disponible, según ha reconocido en numerosas ocasiones la jurisprudencia de esta Sala y la del Tribunal Constitucional. Pero debe ser valorada con cautela, pues se trata de un testigo que de alguna forma está implicado en la cuestión, máxime cuando su testimonio es la noticia del delito y con mayor razón aún cuando se persona en la causa y no sólo mantiene una versión determinada de lo ocurrido, sino que apoyándose en ella, sostiene una pretensión punitiva. Cautela que debe extremarse cuando se trata de hechos respecto a los que ha transcurrido un periodo de tiempo importante desde su comisión hasta la fecha de su denuncia'; i la STS 1367/2011 profunditza sobre el particular dient al fonament jurídic sisè: 'por lo que se refiere a la declaración de la víctima, debe recordarse, como hace la STS nº 409/2004, de 24 de marzo , la oportuna reflexión de esta Sala (STS de 24 de noviembre de 1987 , nº 104/02 de 29 de enero y 2035/02 de 4 de diciembre ) de que 'nadie debe padecer el perjuicio de que el suceso que motiva el procedimiento penal se desarrolle en la intimidad de la víctima y del inculpado, so pena de propiciar situaciones de incuestionable impunidad'. Por ello... es doctrina reiterada la que tiene declarada la aptitud de la sola declaración de la víctima para provocar el decaimiento de la presunción de inocencia ( SSTS 434/99 , 486/99 , 862/2000 , 104/2002 , 470/2003 ; SSTC 201/89 , 160/90 , 229/91 , 64/94 , 16/2000 , entre otras), siempre que concurran ciertos requisitos -constitutivos de meros criterios y no reglas de valoración- como:

a) Ausencia de incredibilidad subjetiva, lo que excluye todo móvil de resentimiento, enfrentamiento o venganza.

b) Verosimilitud que se da cuando las corroboraciones periféricas abonan por la realidad del hecho.

c) Persistencia y firmeza del testimonio.

Como recuerda la STS nº 1033/2009, de 20 de octubre , junto con la reiteración de esa posibilidad que ofrece la declaración de la víctima para ejercer como prueba de cargo sustancial y preferente, hemos venido reforzando los anteriores requisitos, añadiendo además la ineludible concurrencia de algún dato, ajeno y externo a la persona del declarante y a sus manifestaciones; que, sin necesidad de constituir por sí mismo prueba bastante para la condena, sirva al menos de ratificación objetiva a la versión de quien se presenta como víctima del delito'.

Doncs bé, en el cas examinat cap d'aquest requisits concorren en el testimoniatge de l'acusadora particular.

D'una banda, la declaració del testimoni que declarà en aquesta segona instància, i la mateixa manifestació de l'acusadora particular d'haver denunciat un fet succeït mesos abans, precisament el dia en que l'acusat feu efectiva la seva decisió de deixar el domicili comú, posen de relleu l'existència d'un mòbil de revenja o ressentiment compatible amb l'amenaça a l'acusat que mesos abans el testimoni havia sentit pronunciar per telèfon a l'acusadora particular, de que si no tornava a casa immediatament es donaria un cop i trucaria els Mossos d'Esquadra per denunciar-lo.

I d'altra banda, l'informe d'assistència d'urgències de 19 d'agost de 2017 no només no corrobora la versió de l'acusadora particular, sinó que impedeix afirmar que aquesta hagi estat persistent en la incriminació sense contradiccions rellevants, perquè, segon resulta de l'informe (foli 34), la lesionada manifestà al facultatiu que l'assistí que la lesió que presentava s'havia produït 'tras caída casual desde una escalera este mediodía', i l'informe diagnostica una sola contusió frontal, quan l'acusadora particular relatà al plenari haver patit nombrosos cops, primer contra un sofà i desprès molts al cap contra el terra.

Conseqüentment, la lesió que li va ser observada a l'acusadora particular al servei d'urgències podia ser tant o més compatible amb la versió de l'acusat, que l'atribuí a la mateixa causa que la lesionada manifestà al facultatiu que l'assistí, que no pas amb la versió de càrrec.

Així les coses, la declaració de l'acusadora particular resultà insuficient per enervar la presumpció d'innocència que empara interinament l'acusat i aquest, si més no per aplicació del principi in dubio pro reo, ha d'ésser absolt del delicte de lesions en l'àmbit familiar del qual va ésser acusat.

Tercer.Els article 239 i 240.2, paràgraf 2n de la Llei d'enjudiciament criminal disposen que en les sentències s'ha de resoldre sobre el pagament de les costes processals, i que les costes en cap cas s'imposaran a l'acusat absolt, de manera que, essent el pronunciament d'aquesta sentència absolutori per delicte menys greu, i mantenint-se la condemna per delicte lleu, s'han de declarar d'ofici les costes causades en segona instància i les causades a la primera en tot el que excedeixin de les que haurien causat necessàriament en procediment sobre delictes lleus.

Fallo

1. Estimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Revoquem parcialment la sentència apel lada, mantenint el pronunciament de condemna per delicte lleu d'injúries.

3. Absolem lliurement Miguel del delicte de lesions en l'àmbit familiar del què va ésser acusat pel Ministeri Fiscal i per Esperanza .

4. Imposem a Miguel el pagament de les costes processals de la primera instància fins el límit de les que necessàriament s'haurien causat en procediment per delicte lleu, i declarem d'ofici la resta de les costes de la primera instància i la totalitat de les causades en aquesta alçada.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.