Sentencia Penal Nº 527/2013, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 737/2013 de 06 de Septiembre de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ TERCERA (PENAL)

GIRONA

ROTLLE Nº 737/2013

PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 174/2011

JUTJAT PENAL Nº 3 DE GIRONA

SENTÈNCIA Nº 527/2013

Il lms. Srs.:

PRESIDENTA:

FÁTIMA RAMÍREZ SOUTO

MAGISTRATS:

CARME CAPDEVILA I SALVAT

ILDEFONS CAROL I GRAU

Girona, sis de setembre de dos mil tretze.

L'Il·lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU ha vist el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada el dia 23/5/2013 pel senyor Jutge del Jutjat Penal nº 3 de Girona, en la Causa nº 174/2011 seguida per furt; essent apel·lants els senyors Cayetano i Enrique , representats per la procuradora senyora Anna Juandó Trías i assistits pel lletrat senyor Camil Castellà i Güell, i adherint-se parcialment al recurs el Ministeri Fiscal.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència apel·lada, dictada en data 23 de maig de 2013 , és del tenor literal següent:

'CONDENAR a don Cayetano como autor criminalmente responsable de una falta de hurto, prevista y penada en el artículo 623.1 del Código Penal , sin la concurrencia de circunstancia modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de 1 MES MULTA a razón de 6 euros diarios, lo que hace un total de 180 euros (CIENTO OCHENTA EUROS) con la consiguiente responsabilidad personal subsidiaria del artículo 53 del Código Penal en caso de impago de la multa.

CONDENAR a don Enrique como autor criminalmente responsable de una falta de hurto, prevista y penada enel artículo 623.1 del Código Penal , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de 1 MES MULTA a razón de 6 euros diarios, lo que hace un total de 180 euros (CIENTO OCHENTA EUROS) con la consiguiente responsabilidad personal subsidiaria del artículo 53 del Código Penal en caso de impago de la multa.

Se impone el pago de la mitad de las costas a cada uno de los dos condenados.'

SEGON.-El recurs d'apel·lació contra la sentència va ser interposat pel lletrat dels senyors Cayetano i Enrique el dia 14 de juny de 2013, basant-lo en els motius que figuren en el seu escrit d'interposició; adherint-se parcialment el Ministeri Públic per escrit de 26/6/2013. El dia 15 de juliol de 2013 es va ordenar remetre les actuacions a aquesta Audiència, on van ingressar en data disset de juliol de 2013.

TERCER.-Per les raons que es diran, no es fa cap pronunciament sobre els fets declarats provats a la sentència d'instància.

Fundamentos

PRIMER.-La apel·lant fonamenta el seu recurs contra la sentència en un primer motiu: un suposat error del jutge a quo en la valoració de la prova practicada a la vista, que l'hauria portat a infringir les normes constitucionals i legals; afegint-hi, de manera subsidiària, l'al·legació de que els fets es trobarien prescrits, en haver estat qualificats com a falta. Una al legació que recolza el Ministeri Fiscal.

SEGON.- 1-A la vista de les actuacions no és necessari entrar a analitzar el primer argument dels recurrents, doncs és clar que la falta enjudiciada havia prescrit molt abans de la celebració del judici. Al respecte ha de recordar-se que l'institut de la prescripció penal, en general i segons la jurisprudència ( SSTS de 8/2/1995 , 9/5/1997 y 7/10/1997 ), que sol fer referència a la STC 157/1990, de 18/10 , troba la seva pròpia justificació constitucional en el principi de seguretat jurídica, consagrat de manera expressa en l' article 9.3 de la Constitució Espanyola ; i això perquè en la prescripció existeix un equilibri entre les exigències de la seguretat jurídica i les de la justícia material, que obliga a que aquesta darrera cedeixi en ocasions per a permetre un adequat desenvolupament de les relacions jurídiques. La prescripció penal respon, doncs, a principis d'ordre públic primari; i és per això que, al legant-se en defensa d'aquest expedient extintiu raons de tota mena -l'anàlisi de les quals desbordaria l'objecte d'aquest recurs- només calgui precisar que es tracta d'una institució que pertany al dret material penal. I, en concret, a la noció objectiva del delicte, i no a l'àmbit de les estructures processals de l'acció persecutòria (veure les SSTS d'11 de juny de 1976 , 28 de juny de 1988 , 18 de juny de 1992 y 20 de setembre de 1993 ).

2-De l'anterior cal deduir que la possible aplicació de la prescripció penal depèn exclusivament de la concurrència, en el supòsit fàctic corresponent, dels seus dos elements objectius: paralització del procediment i transcurs del termini legalment establert; i això amb independència -i al marge- de qualsevol referència a la conducta processal de les parts, tant de les acusacions com de la defensa. Així doncs, aquesta naturalesa substantiva obliga al reconeixement, i a l'admissió, de la prescripció sempre que concorrin els pressupostos materials en que es basa; no essent acceptable cap altre condicionament processal que, si el transcurs del temps ja la ha fet procedent, pugui impedir decretar l'exempció de la responsabilitat penal. En conseqüència, la prescripció haurà de declarar-se sempre si concorren els seus dos pressupostos fàctics; significant-se d'altra banda que: a) podrà ésser declarada d'ofici en qualsevol moment del procediment o oportunitat processal, sense cap límit temporal per a la seva al legació, i inclús com a qüestió nova; i b) s'ha de computar entre la data en que existeix activitat processal i la data en que s'atura o paralitza aquesta, fent abstracció de les motivacions tant de l'última activitat como de la seva paralització.

3-En aquest cas, de les actuacions es desprèn que entre el dia 1 de setembre de 2011, data en que es practicar l'última notificació de la Diligència d'Ordenació de 14/6/2011 (foli 120), i el moment en que el jutjat Penal va ordenar la incoació de la causa a aquesta Sala (interlocutòria de data 5/7/2012, obrant al foli 124), no es va dur a terme cap actuació amb capacitat per interrompre la prescripció; més ben dit, és que no es va fer actuació de cap mena. Pel que, assenyalant l' article 131.2 CP un termini de prescripció de sis mesos per a les faltes (i és aquest el termini aplicable, a la vista de l'Acord no jurisdiccional de 26/10/2010, que assenyala que 'Para la aplicación del instituto de la prescripción, se tendrá en cuenta el plazo correspondiente al delito cometido, entendido éste como el declarado como tal en la resolución judicial que así se pronuncie. En consecuencia, no se tomarán en consideración para determinar dicho plazo aquellas calificaciones jurídicas agravadas que hayan sido rechazadas por el Tribunal sentenciador. Este mismo criterio se aplicará cuando los hechos enjuiciados se degraden de delito a falta, de manera que el plazo de prescripción será el correspondiente a la calificación definitiva de los mismos como delito o falta. En los delitos conexos o en el concurso de infracciones, se tomará en consideración el delito más grave declarado cometido por el Tribunal sentenciador para fijar el plazo de prescripción del conjunto punitivo enjuiciado'), s'ha de declarar aquella inexorablement, doncs van transcórrer quasi onze mesos entre les dues actuacions esmentades.

Això obliga a declarar que els fets a que es refereix la sentència es trobaven ja prescrits, sense cap dubte, quan es va celebrar el judici; i, en conseqüència, a estimar el recurs, absolent als senyors Cayetano i Enrique de la falta de furt per la que van ser condemnats, per la extinció de responsabilitat penal sobrevinguda.

TERCER.-Cal declarar les costes d'ofici, tant de la instància com d'aquesta alçada i emparant-se en els articles 240.1 LECrim i 123 CP a sensu contrario.

Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general i pertinent aplicació, procedeix dictar la següent

Fallo

Estimantel recurs d'apel·lació interposat per la representació dels senyors Cayetano i Enrique contra la sentència de 23 de maig de 2013, dictada pel Jutjat Penal nº 3 de Girona en la Causa nº 174/2011 del qual aquest Rotlle dimana, hem d'absoldre i absolemals senyors Cayetano i Enrique de la falta de furt per la que venien condemnats; declarant d'ofici les costes de la instància i les d'aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades.

Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.

Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il·lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.