Sentencia Penal Nº 531/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 3, Rec 84/2008 de 11 de Julio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLE APEL.LACIÓ PENAL 84/08

JUTJAT PENAL 3 SABADELL

PROCEDIMENT ABREUJAT 18/08

S E N T È N C I A Nº 531/2008

Magistrats:

SR. JOSÉ GRAU GASSÓ

SR. JOSEP NIUBÒ I CLAVERIA

SRA. ROSER BACH FABREGÓ

Barcelona, onze de juliol de dos mil vuit.

VIST, en grau d'apel·lació davant de la Secció Tercera d'aquesta Audiència Provincial de Barcelona el present rotlle

d'apel·lació penal que dimana del Procediment Abreujat núm. 18/08 del Jutjat Penal 3 de Sabadell, seguit per un delicte de

robatori amb violència contra Rodrigo , en el qual es va dictar sentència condemnatòria el dia 8 de febrer

de 2008, que va ser objecte de recurs d'apel·lació interposat pel mateix acusat.

Antecedentes

PRIMER: Els fets que es declaren provats a la sentència apel·lada són els següents: "Se considera probado y así se declara que el acusado, Rodrigo , cuyas demás circunstancias ya constan en autos, en fecha 27 de septiembre de 2007, sobre las 12 horas, entró en la tintorería "Taulí" sita en Sabadell, calle Ribot i Serra, 13, y con ánimo de obtener un inmediato beneficio económico, se dirigió a la dependienta, Erica , esgrimiendo una barra de hierro y un gancho con forma de "S" y le exigió que abriese la caja y le diese todo el dinero, a la vez que le decía que sería mejor que no saliese su compañera, gritándole a la misma, que se hallaba en el local, Nieves , "tu quédate ahí y no te acerques". A continuación, tras un largo rato, durante el cual Erica le pedía que se marchase, pues sentía verdadero miedo del acusado, sustrajo de la caja registradora un total de 300 euros, de los cuales se recuperaron posteriormente 120 euros, dejándose el acusado en la puerta del local una mochila azul, con documentación a su nombre y diciéndoles a las dependientas que se había quedado con sus caras, que conocía todos los barrios y que si llamaban a la policía las iría a buscar. Seguidamente, el acusado fue localizado por las dos dependientas y los Mossos d'Esquadra, procediendo a su detención, cuando se encontraba jugando a las máquinas tragaperras, con parte del dinero sustraído, siendo recuperados los 120 euros. El resto, 180 euros, es reclamado por la perjudicada propietaria de la tintorería, Elsa ".

SEGON: La part dispositiva de la sentència apel·lada és la següent: "Que debo condenar y condeno a Rodrigo como autor responsable de un delito de robo con violencia de los artículos 237, 242.1 y 242.2 del Código Penal , a la pena de cuatro años y 4 meses de prisión, inhabilitación para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, concurriendo la circunstancia modificativa de la responsabilidad agravante de reincidencia, debiendo indemnizar a Elsa en la cantidad de 180 euros y al pago de las costas procesales".

Contra l'esmentada sentència es va interposar recurs d'apel·lació per Rodrigo .

TERCER: Admès el recurs i de conformitat amb el que estableix d' article 790 LECr , i no essent preceptius l'emplaçament i compareixença de les parts es van seguir els tràmits legals i van quedar les actuacions vistes per dictar sentència.

QUART: Que en el present judici s'han complert les prescripcions legals.

Ha estat ponent la Sra. ROSER BACH FABREGÓ.

No s'accepten els fets provats que es consignen a la sentència impugnada.

No s'accepten els fonaments de dret que es consignen a la sentència apel·lada.

Fundamentos

PRIMER: Contra la sentència condemnatòria dictada en la instància s'interposa per Rodrigo recurs d'apel·lació en el que al·lega infracció del dret constitucional a la presumpció d'innocència i falta de motivació de la resolució apel·lada.

La presumpció d'innocència, a més d'una regla de judici, que imposa als jutges i tribunals determinades càrregues formals i materials de validació i valoració de la prova, és un dret fonamental dels ciutadans, que com tots els drets en cas de lesió, activa garanties o mecanismes de protecció. El jutge d'instància, en prescindir de la motivació o justificació de les seves conclusions fàctiques en la sentència condemnatòria no només incompleix la regla de judici sinó que, a més, lesiona el dret fonamental a la innocència. Així el Tribunal Constitucional ha afirmat, en la STC 245/07 , entre d'altres, que "la qüestió de si la valoració de la prova està suficientment motivada no es una qüestió que afecti només al dret a la tutela judicial efectiva. Afecta principalment al dret a la presumpció d'innocència. Aquest Tribunal ha reiterat que una de les formes de vulneració d'aquest dret el constitueix precisament la manca de motivació del inter que ha conduït de les proves al relat de fets provats de signe incriminatori. Com afirmàvem a la STC 145/2005 existeix una íntima relació que uneix la motivació i el dret a la presumpció d'innocència, que no debades consisteix a que la culpabilitat ha de quedar plenament provada, el que és tant com dir exposada o mostrada. La culpabilitat ha de motivar-se i es sustenta en aquesta motivació, de manera que sense motivació es produeix ja una vulneració del dret a la presumpció d'innocència. Així ho hem assenyalat en nombroses resolucions, indicant que no només es vulnera el dret a la presumpció d'innocència quan no hi hagi proves de càrrec vàlides o quan per il·lògic o insuficient no sigui raonable el iter discursiu que condueix a la prova del fet provat, sinó també, amb caràcter previ a aquest supòsit, en els casos de manca de motivació del resultat de la valoració de les proves".

En el mateix sentit el Tribunal Constitucional ha afirmat que sense motivació provatòria no pot produir-se l'efecte enervador de la presumpció d'innocència, de tal manera que la motivació adquireix el mateix valor funcional que el de la inexistència o producció objectiva de mitjans de prova ( SSTC 5/2000,139/2000, 149/2000, 202/2000 i el vot particular a la STC 302/2000 ).

Així mateix la Sala Segona del Tribunal Suprem ha establert que de la disciplina constitucional sobre el principi de l' article 24.2 CE en forma part també l'exigència de motivació expressa i suficient de la valoració de la prova, segons es desprèn de la STC de 30 d'octubre de 2000 de la que resulta que és imprescindible una mínima explicitació dels fonaments provatoris del relat fàctic, perquè com diu la STC 139/2000 , "els tribunals han de fer explícits en la resolució els elements de convicció que sustentin la declaració dels fets provats, a fi i efecte d'acreditar la concurrència de prova de càrrec capaç d'enervar la presumpció d'innocència"; de tal manera que una motivació en l'apreciació de la prova que no permeti saber perquè el tribunal entén que una determinada afirmació de càrrec està degudament acreditada, en la perspectiva de l'acusat, afecta de forma essencial el seu dret a la presumpció d'innocència, sobre la desvirtuació de la qual en el procés no hi ha res que s'hagi de donar per suposat.

En el cas que ara s'examina, certament, tal com s'al·lega en el recurs, en la sentència no es realitza cap mena de valoració del quadre provatori, ja que en els fonaments de la resolució ni tant sols es mencionen els mitjans de prova que s'han tingut en compte, ni sobre els fets imputats ni sobre l'autoria de l'acusat, i que han donat lloc al pronunciament condemnatori.

La qüestió que sorgeix, és com s'ha de reparar en aquesta alçada aquesta manca absoluta de motivació del pronunciament condemnatori.

Y en aquest sentit estima el Tribunal, que aquesta absoluta manca de justificació de la condemna adquireix, d'acord amb la doctrina abans exposada, valor d'infracció de la presumpció d'innocència. Si la sentència d'instància no facilita la informació suficient per a poder valorar la racionalitat de la seva conclusió condemnatòria i si les parts no denuncien indefensió, com a causa de nul·litat, la conseqüència més ajustada a les exigències objectives de protecció de la presumpció d'innocència de la persona condemnada, única recurrent, ha de passar per l'absolució en la mesura que la decisió condemnatòria està mancada d'un pressupòsit essencial per a la seva enervació: la justificació interna i externa de les premisses que condueixen a aquesta solució ( STC 5/2000 ).

Aquesta posició ha estat adoptada per la Sala Segona del Tribunal Suprem en les STS de 2 de març de 2002 i 10 d'octubre de 2006, en les quals va optar per l'absolució, com a solució reparatòria, i es dedueix clarament de la doctrina constitucional, en especial de la STC 245/07 en la que expressament s'afirma que "una de les conseqüències d'aquesta perspectiva de la manca de motivació suficient del relat fàctic incriminatori és la de que la plena reparació del dret vulnerat passarà normalment per la anul·lació sense retroacció de la sentència condemnatòria. En termes anàlegs als utilitzats per la STC 151/1997 per al dret a la legalitat sancionadora, la falta d'un fonament fàctic concret i cognoscible priva a la pena del recolzament provatori que li exigeix l' article 24.2 CE , i converteix el problema de motivacio, reparable amb una nova, en un problema de presumpció d'innocència, només reparable amb la seva anul·lació definitiva".

En el cas que ara s'examina, atès que la part apel·lant insta l'absolució com a solució al vici de manca de motivació; i d'acord amb la doctrina exposada, s'estima que, en no havent-se plantejat altre pretensió revocatòria, aquesta ha de ser la reparació al dret vulnerat.

SEGON: Atès el que s'ha exposat s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació i acordar l'absolució de l'acusat, declarant d'ofici les costes processals de les dues instàncies.

Vistes les normes legals i altres d'aplicació,

Fallo

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Rodrigo contra la sentència dictada pel Jutjat Penal núm. 3 de Sabadell en el P.A. 18/08 i REVOCAR-LA i per la present acordar l'absolució de l'acusat, declarant d'ofici les costes processals de les dues instàncies.

Comuniqui's de forma immediata la present resolució al Jutjat Penal a fi i efecte que adopti les mesures oportunes en relació a la situació personal de l'acusat.

Així per aquesta sentència de la qual se'n unirà certificació al rotlle, i ho signen els Srs. Magistrats indicats al marge.