Sentencia Penal Nº 534/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 76/2013 de 09 de Junio de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (secció desena)

Recurs d'Apel·lació nº 76/13-C

Procediment Abreujat nº 285/12 R

Jutjat Penal nº 2 de Manresa

S E N T È N C I A

Il.lms/a magistrats/ada

Sra MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA

Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL

Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL

Barcelona, nou de juny de dos mil tretze

Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 285/12 del Jutjat Penal nº 2 dels de Manresa, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Jeronimo contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 25 de gener de 2013, per delicte contra la seguretat del trànsit. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.

Antecedentes

Primer.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: ' FALLO que condeno al acusado Jeronimo como autor de un delito contra la seguridad vial, en su modalidad de conducción bajo la influencia de bebidas alcohólicas, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a las penas de UN AÑO y TRES MESES de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores, y SEIS MESES de prisión con sus accesorias legales, inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo así como al pago de las costas procesales causadas'.

Segon.-Admès el recurs a tràmit per provisió de 15 de febrer de 2013, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van trametre les actuacions a aquesta Sala. Per diligència d'ordenació de 27.4.13 es va registrar l'entrada de les actuacions i es va designar magistrat ponent . S'ha assenyalat el proppassat dia 5 de juny per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada pel recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.

Tercer.-En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.

S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.

Fundamentos

El recurrent fonamenta l'apel·lació en tres motius d'acord amb allò que permet l' art. 790 Lecrim . 38/2002de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat, consistents en : A)Vulneració de garanties i drets constitucionals, en clau de tutela judicial efectiva de l' art. 24.1er CE ; B)error del jutge 'a quo' en la valoració de la prova de càrrec; C)infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 379.2 CP .

I.-S'argumenta en primer lloc que s'ha infringit el dret de l'acusat a la tutela judicial efectiva i presumpció d'innocència derivat de l' art. 24.1-2 CE , atès que el jutge penal hauria atorgat una credibilitat excessiva als Agents de l'Autoritat que van declarar en el plenari, d'un dels quals -el caporal- la defensa sospita podria tenir animadversió vers als ciutadans immigrants. Considera que la desqüalificació del testimoni presencial aportat per la defensa que recull la sentència apel·lada (s'acorda incoar diligències prèvies i deduir certificació al Jutjat d'instrucció, com a presumpte autor d'un delicte de fals testimoni) demostra un prejudici incompatible el principi constitucional d'igualtat davant la llei.

La queixa esdevé injustificada. El RDL 339/02 determina el procediment que cal seguir en la pràctica de les diligències de caire pericial preconstituïda relatives a l'ús d'aparells etilòmetres per part de la policía local, i recull taxativament que només s'ha de fer a les persones que són interceptats mentre condueixen un vehicle a motor. Obviament, inclou a aquells que ja estan aparcats però que la patrulla policial ha vist circular de forma irregular minuts abans.

En relació a la vulneració del dret de defensa per no haver-se atorgat credibilitat a la prova testifical proposada pel lletrat en el judici oral, tampoc mereix empara judicial atès que ell mateix reconeix dos fets rellevants. El primer, que el testimoni va ser sotmès a debat contradictori entre acusació pública i defensa. En segon lloc, atès que es tracta d'una prova de caire personal, la valoració de la qual esta vedada al tribunal d'apel· lació atès que no gaudim del principi d'immediació.

II.-En segon lloc al·lega la part apel·lant que existeix error en la valoració de la prova, atès que en el plenari es van exposar dues versions contradictòries, la de càrrec aportada pels Agents de l'Autoritat i la de descàrrec facilitada per l'acusat, qui sempre ha mantingut que feia ja molta estona que havia aparcat el vehicle, i que per això quan va ser detingut havia begut en excés perquè no pensava tornar a conduir.

El motiu ha de ser desestimat, tot i reconèixer la Sala llur originalitat auto exculpatòria. La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha anat consolidant la doctrina exposada des d'un inici pel Tribunal Constitucional en la praxis de la obtenció dels mitjans de prova i garanties formals del procés, d'acord amb el dret constitucional a la presumpció d'innocència. Dita jurisprudència matisa que l'estricte respecte d'aquest principi consisteix en que els tribunals de la jurisdicció ordinària s'abstinguin de tot pronunciament condemnatori llevat que arribin a una convicció plena de culpabilitat vers la persona acusada de participar en el delicte, convicció que s'ha de fonamentar en proves obtingudes lícitament - art. 11 LOPJ - i analitzades de forma sil·logísticament raonada d'acord amb els paràmetres de l' art. 741 Lecrim .

En conseqüència, sempre que el/la jutge ' a quo' ha gaudit de proves documentals, testificals, pericials, o de qualsevol altra classe admesa en dret, i les declara vàlides tot entrant en el seu anàlisi, es compleix i respecta aquest principi constitucional, doncs queda bandejada l'arbitrarietat en la valoració jurídica, com ordena la STC de 9.07.01 . Així ha estat en aquest cas, com a continuació exposarem.

Qüestió distinta, i de fet el recurs s'empara en aquesta incidència cabdal, és l'abast incriminatori suficient o no de la prova testifical per a bandejar el principi jurídic ' in dubio pro reo'.

La Defensa al·lega un hipotètic error del jutge penal en la valoració de les declaracions dels Agents de l'Autoritat relatives a la intervenció de l'acusat en el delicte de conducció de vehicle a motor sota la influència de begudes alcohòliques amb taxa positiva molt superior als 0'60 mgrs/l que recull l' art. 379.2 CP , en la seva redacció vigent d'acord amb la LO 15/07 de 30 de novembre, tot negant de forma insistent que arribés a conduir el turisme després d'haver begut en un bar proper, malgrat acceptar el resultat positiu registrat per la prova pericial preconstituïda de mesura del nivell d'alcohol en aire aspirat, mitjançant l'ús del reglamentari aparell etilòmetre registral.

Afirma que aquell consum de begudes alcohòliques es va produir precisament perquè no pensava tornar a agafar el cotxe.

La sentència d'instància rebutja aquesta hipòtesi tot afirmant que la declaració dels Agents és inequívoca en afirmar que allí no hi havia ningú més que l'acusat, i que entre la detecció de la conducció irregular i la localització del vehicle ja aparcat, no havien passat ni 5 minuts.

La Sala ha de compartir dita valoració racional de la prova, puix la hipòtesi que uns funcionaris en exercici de les seves obligacions obliguin a un ciutadà a sotmetre's al control reglamentari d'alcoholèmia malgrat no ser el conductor és absolutament inversemblant i mancada del més mínim suport objectiu que ens permeti atorgar-li credibilitat. La sospita de la defensa de manca d'imparcialitat per motius racials en un poble com Manlleu, no mereix cap comentari llevat de recordar que hom qui imputa a un Agent de l'Autoritat un delicte té el deure de provar la seva afirmació incriminatòria.

En qualsevol cas, insistim, la credibilitat dels qui declaren en un judici oral és una valoració personal excloent i exclusiva del jutge penal, no de la Sala, atès que és l'únic que gaudeix del principi d'immediació, com ens recorden les STC 74/03 de 23 d'abril , 46/04 de 23 de mar ç i 29/08 de 20 de febrer , en analitzar l'abast de l' art. 14.5è del PIDCP que regula el dret d'accés al tribunal de segon grau.

La recent STS de 5 de maig de 2010 confirma que en fase de cassació o apel·lació no es pot modificar la credibilitat dels testimonis atorgada en la primera instància.

III.-Acreditada doncs sense dubtes raonables l'autoria de l'acusat en la conducció, i a fi de determinar la impugnada aplicació indeguda de la norma legal, cal recordar que el delicte contra la seguretat del trànsit viari tipificat en l' art. 379.2 del vigent Codi Penal ( LO 5/10 de 22 de juny), requereix dos elements normatius bàsics. D'una banda, un element objectiu consistent en la determinació d'una taxa d'alcohol positiva superior als límits reglamentàriament establert en la legislació administrativa de circulació, en aquest cas, l' art. 23 del RDL 339/92 de 17 de gener reformat per la llei 19/01 de Seguretat Vial i actualment establert en l'àmbit penal en 0'60 mgrs/l, al que cal afegir un element subjectiu indiciari d'influènciaen la capacitat psicofísica adient per a conduir sense perill per a la resta d'usuaris de la via pública, com ens recorda la STC 148/95 de 30 d'octubre . Aquest segon criteri normatiu del tipus penal exigeix una valoració jurisdiccional de caire 'casuístic', és a dir, aplicable a cada cas concret, a fi de determinar si la consumició alcohòlica detectada mitjançant la pericial preconstituïda ( i admesa pel propi acusat) era suficient o no per a fer minvar de forma rellevant la prudència i capacitat reactiva de reflexos del conductor, quan la taxa oscil·la entre 0'60 i 0'63 miligrams/litre d'aire aspirat, equivalent a 1'20 grs/cc3 en sang.

Doncs bé, en el cas objecte d'apel·lació, i com recull la jutge penal en la seva sentència, el nivell d'alcohol en aire aspirat es va registrar en 0'93 mlgrs/l d'aire aspirat en aparell etilòmetre degudament homologat i calibrat. La segona mesura de contrast la va confirmar -0'88-, és a dir, equivalent a 1'80 grams/cc3. Aquesta prova pericial palesa l'estat etílic del conductor.

També escau inferir el seu estat d'embriaguesa de la resta de dades perifèriques objectives que van envoltar l'afer, com l'estat psicofísic ( signes externs) que recull l'atestat, i la seva confessió d'haver begut alcohol, tot i que afirma va ser amb posterioritat a la conducció.

Amb aquest bagatge provatori, i tenint en compte com ja hem dit que el tribunal de segona instància no gaudeix de la immediació, oralitat i contradicció pròpies del jutge 'a quo', la Sala no pot sinó concloure que l'anàlisi valoratiu efectuat és encertat d'acord als criteris de raonabilitat de l' art. 741 Lecrim , ja que gaudeix de motivació sil·logística clara i concreta, i finalment, roman emparat per les regles més elementals de la lògica, sense que la defensa hagi introduït elements mínimament objectius i fonamentats -llevat de la seva personal i esbiaixada versió- per a poder admetre la tesi absolutòria, com recullen les STS de 16 de gener de 1997 , 28 d'octubre de 2000 i 5 de maig de 2010 .

Les costes processals generades en aquesta segona instància es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat del recurs i d'acord amb el que disposa l' art. 240 Lecrim .

Vistes les normes legals esmentades i demés de general aplicació al cas, prèvia la preceptiva deliberació i votació d'aquest òrgan jurisdiccional col.legiat, decidim la següent

Fallo

A mb desestimació del recurs d'apel·lacióinterposat per la representació processal de l'acusat Jeronimo contra la sentència condemnatòria dictada el dia 25 de gener de 2013 pel Jutjat Penal nº 2 de Manresa, hem de CONFIRMAR i CONFIRMEMl'esmentada resolució, tot declarant d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi cap recurs ordinari. Tot seguit, retorneu les actuacions originals al jutjat penal de procedència per a la seva execució d'acord amb el dret.

Deixeu-ne Testimoniatge en el rotlle d'apel·lació incoat en aquest tribunal i arxiveu-lo sense més tràmits.

Així ho pronunciem i signem els/la magistrats/ada resenyats a la capçalera.

E/.

PUBLICACIÓ.-L'anterior sentència ha estat llegida en el dia d'avui i en audiència pública per l'Il.lm Sr. magistrat ponent. En dono fe. La secretaria judicial.

-