Sentencia Penal Nº 539/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 101/2008 de 17 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (Secció 10ª)

Recurs d'apel.lació nº 101/08R-C

Procediment Abreujat nº 308/07

Jutjat Penal nº 22 de Barcelona

S E N T È N C I A

Il.lms magistrats

Sr. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL

Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL

Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL

Barcelona, disset de setembre de dos mil vuit

Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció 10ª de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 308/07 del Jutjat Penal nº 22 dels de Barcelona , en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la

representació processal de l'acusat Cesar , contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 20 de febrer de 2008 , per delicte de robatori amb força. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.

Antecedentes

Primer.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Cesar como autor d e un delito de robo con fuerza en las cosas, en grado de tentativa, concurriendo la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal agravante de reincidencia, a la pena de NUEVE MESES de prisión con la accesoria legal de inhebilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena, así como al pago de las costas procesales. Y a que indemnice a Baltasar en la cantidad de 15 euros".

Segon.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs d'apel·lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 21 de maig de 2008, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquesta Superioritat. Per interlocutòria de 16.7.08 es va designar magistrat ponent i es va senyalar el dia d'avui per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no haver-la sol·licitat la part recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.

Tercer.- En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.

Hechos

S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I.- La defensa del recurrent fonamenta la petició de revocació de la sentència del jutjat penal que el condemna a títol d'autor d'un delicte de robatori amb ús de força, en dos motius complementaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre : 1) Error en la valoració de la prova de càrrec respecte de la autoria del delicte, amb infracció de l' art. 238.2n CP . 2) Vulneració del dret constitucional a la tutela judicial efectiva de l' art. 24.1 CE .

Abans d'entrar en l'anàlisi d'ambdós motius de recurs, la Sala ha de recordar que la sentència ara apel·lada ha estat dictada pel jutge "a quo" en substitució de la que aquest mateix tribunal va anul·lar en resolució de 14 de gener de 2008, atesa la incongruència omisiva denunciada per la defensa de l'acusat en relació a la hipotètica concurrència de la circumstància eximent incompleta de l' art. 21.1r i 20.2n del Codi Penal . La nova sentència esmena aquell greu dèficit motivacional ( art. 120.3 CE ) i resol -en sentit desestimatori- l'aplicació al cas de l'esmentada atenuant qualificada. Tanmateix, i de forma certament sorprenent, l'actual recurs no conté cap al·legació en orde a la valoració de la prova documental o pericial sobre dita qüestió, per la qual cosa, la Sala tampoc hi entrarà atès que l'objecte del debat en aquesta segona instància ve preconfigurat pels concrets motius d'apel·lació a l'empara de l' art. 790 Lecrim .

La primera qüestió plantejada pel recurrent, rau en rebutjar tota participació antijurídica en l'afer que ens ocupa. Argumenta que no hi ha cap prova directa sobre l'ànim depredatori contra la propietat privada que se li imputa ( element subjectiu de l'injust), ni tampoc sobre la seva intervenció en la fractura del cadenat que protegia la caixa d'eines del camió, atès que no existeixen testimonis presencials de l'acció nuclear, doncs els Agents policials van arribar més tard, quan ja era damunt del vehicle. Conclou demanant la lliure absolució.

La condemna dictada pel jutge "a quo" està construïda sota els paràmetres jurisprudencials de la fiabilitat de la prova testifical practicada en el plenari, complementada per una cadena d'indicis inequívocament incriminatoris, d'acord amb el que exigeix l' art. 7451 Lecrim . Lluny del que sosté la defensa, els Agents van matisar en el plenari com van "visualitzar" un home que manipulava amb un estri metàlic la caixa d'eines del camió-grúa, i que en adonar-se'n de la presència policial va intentar abandonar el lloc dels fets. Finalment, el decomís en poder de l'acusat de tres estris idonis per a fracturar panys, portes o finestres (2 tornavisos i una vareta metàlica), junt amb els seus antecedents penals -té anteriors condemnes per delictes contra la propietat- permeten tancar el silogisme racional de culpabilitat que exigeix l' art. 741 Lecrim . Les declaracions inequívocament incriminatòries dels Agents de l'Autoritat que han declarat com a testimonis en el plenari han estat analitzades i valorades pel jutge "a quo" en clau comparativa amb la resta d'indicis, a fi de determinar si reuneixen els requisits de pluralitat, coherència i complementarietat que exigeix la jurisprudència. La motivació analítica que recull la sentència, i que comparteix la Sala, palesa l'encert de la inferència indiciària efectuada per la jutge penal, en el sentit que cal bandejar tot dubte raonable sobre si l'acusat va ser o no l'autor material del robatori truncat en fase de temptativa.

La jurisprudència ha vingut matisant ( STS de 12.9.86 i 24.5.96 ) que atesa la funció tutelar que la llei atorga a les Forces de Seguretat de l'Estat ( L.O. 2/86 de 13 de març ) en orde a la investigació de delictes contra la propietat, escau que amb caràcter general practiquin una diligència d'inspecció ocular "in situ" per tal de verificar l'abast dels danys provocats i la recollida de peces de convicció. Si la única prova sobre la que se sustentés la declaració judicial de culpabilitat fos la presència de l'acusat al costat del camió, caldria dubtar sobre si el detingut va ser o no autor de l'intent de robatori amb força, puix al·lega que només buscava quelcom per reparar la seva moto. Tanmateix, no és aquesta la situació fàctica en el cas objecte d'estudi, atès que la inspecció ocular va permetre copsar com la caixa d'eines estava fracturada, i que els danys eren compatibles amb l'ús dels estris metàlics que els funcionaris van ocupar a l'acusat.

II.- El segon motiu de recurs, planteja la hipotètica vulneració de l' art. 24.1 CE atès que -a criteri de la defensa- la sentència apel· lada no aplica correctament l'agreujant de reincidència de l' art. 22.8 CP , ni motiva la determinació individualitzada de la pena dins dels límits de la meitat superior prevista en l' art. 238.2 del Codi Penal .

La pretensió reductiva de la mètrica penològica és manifestament temerària i ha de ser rebutjada "ad limine", atès que el full històric penal de l'acusat palesa que gaudeix d'antecedents computables per delictes d'anàloga naturalesa. Als folis 23 a 31 consten un total de 17 condemnes per delictes contra la propietat, comesos entre 1995 i 2006. Les tres últimes sentències ( JP 18 BCN de 25.5.04 , JP2 Reus de 11.3.05 , i JI 28 BCN de 31.10.06 ) són plenament computables en clau de reincidència, atès que no ha transcorregut el termini de cancel·lació previst en l' art. 136 de la LO 15/03 de 25 de novembre .

Atès que la pena concreta imposada és de 9 mesos de presó, és a dir, el mínim de la meitat superior una vegada reduïda en un grau, s'han respectat els criteris d'individualització previstos en els arts. 62 i 66.1r del Codi Penal .

Atès aquest bagatge provatori conjunt, i tenint en compte que el tribunal de segona instància no gaudeix de la immediació, oralitat i contradicció pròpies del jutge "a quo", únic davant el qual s'han practicat les proves testificals i pericials que fonamenten la condemna, la Sala no pot sinó concloure que l'anàlisi valoratiu efectuat pel jutge penal és coherent i encertat d'acord als criteris de raonabilitat de l' art. 741 Lecrim , ja que gaudeix de motivació silogística clara i concreta, i roman emparat per les regles més elementals de la lògica, sense que la defensa hagi introduït elements mínimament fonamentats -llevat de la seva personal versió- per a poder aplicar al cas el principi "in dubio pro reo", com recullen les STS de 16 de gener de 1997 i 28 d'octubre de 2000 .

Les costes processals generades en aquesta segona instància es declararan d'ofici.

Vistes les normes legals esmentades i demés de general aplicació al cas, prèvia la preceptiva deliberació i votació en la seu d'aquest òrgan jurisdiccional col·legiat,

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'acusat Cesar contra la sentència condemnatòria dictada en data 20 de febrer de 2008 pel Jutjat Penal nº 22 dels de Barcelona , hem de CONFIRMAR i CONFIRMEM íntegrament l'esmentada resolució, tot declarant d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi cap recurs ordinari. Tot seguit, retorneu les actuacions originals al jutjat penal de procedència per a la seva execució d'acord amb el dret.

Deixeu-ne Testimoniatge en el Rotlle d'apel·lació incoat en aquest tribunal i arxiveu-lo sense més tràmits.

Així ho pronunciem i signem els magistrats ressenyats a la capçalera.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en el dia d'avui i en audiència pública per l'Il.lm Sr. magistrat ponent. En dono fe.

-