Sentencia Penal Nº 546/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 155/2019 de 25 de Junio de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 155/2019 - L

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 20 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 288/2018

Data sentència recorreguda: 12/04/2019

SENTÈNCIA NÚM. 546/2019

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 155/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 20 BARCELONA en data 12/04/2019 , en procediment Abreujat núm. 288/2018. Han estat parts l'apel.lant, Avelino , representat per la Procuradora Patricia Yuste Martínez i assistit pel Lletrat Albert Forment Torrent, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, vint-i-cinc de juny de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 12 d'abril d'enguany el Jutjat Penal núm. 20 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Que condeno a Avelino , con DNI nº NUM000 , como autor responsable de un delito de quebrantamiento de medida cautelar, precedentemente definido, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de seis meses de prisión, con inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena y al pago de las costas procesales causadas en esta instancia'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'El acusado Avelino , con DNI nº NUM000 , es mayor de edad y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia -fol. 34 y ss.

Por Auto dictado por el Juzgado de Instrucción nº 5 de Santa Coloma de Gramanet en fecha 12/04/2018 se acordó medida cautelar, en virtud de la que el acusado tenía prohibido aproximarse a menos de 1000 metros de Carina y de Eusebio (hermana y padre del mismo, respectivamente) de su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro lugar en que se encontrasen, así como la prohibición de comunicarse con el mismo por cualquier medio, hasta resolución definitiva -fol. 39 y ss.

La citada resolución le fue personalmente notificada al acusado el mismo día de su fecha, con las advertencias legales, en caso de incumplimiento -fol. 67- y se encontraba vigente en fecha 20/06/2018 -fol. 68.

El acusado, siendo plenamente conocedor de la prohibición de aproximación y de comunicación con su hermana y con su padre que le afectaba, en hora no determinada, pero con anterioridad a las 20.33 horas del día 19/06/2018 se encontraba en el interior del bar 'Jelu', sito en el pasaje de la Sagrada Familia nº 4 de la localidad de Santa Coloma de Gramanet, en compañía de su padre, tomando una consumición, lugar en que fue localizado por agentes de los MMEE quienes al constatar la existencia de la orden de protección y su vigencia, le detuvieron.

El acusado sigue vistas médicas por abuso dependiente al consumo de alcohol y cannabis desde el mes de junio de 2017 en el CAS de Santa Coloma y se encuentra diagnosticado asimismo de trastorno de adaptación mixto de ansiedad y estado deprimido (documental de la Defensa), presentando una evolución favorable.

El acusado tiene reconocida administrativamente un grado de discapacidad del 65%, de los que un 15% son factores sociales complementarios (documental de la Defensa)'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Avelino , el Jutjat l'admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'oposà el Ministeri Fiscal.

Acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant combat la sentència dictada en primera instància prescindint totalment i absoluta de la previsió legal continguda a l' article 790.2 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr) sobre articulació de motius de recurs, ben probablement perquè té serioses dificultats per trobar arguments què oposar a la resolució de la jutgessa a quo, al punt que fins i tot al·lega atipicitat del trencament de la prohibició d'atansament si concorre el consentiment de la persona protegida per la prohibició sobre la cita de l' STS de 26 de setembre de 2005 , quan amb posterioritat a aquesta sentència, singular en aquest sentit, han estat nombroses les resolucions de l'Alt Tribunal en sentit completament contrari, com ara l' STS de 30 de març de 2009 , a la qual es llegeix: 'el criterio aceptado por la referida sentencia de esta Sala de 26 de septiembre de 2005 , según el cual la existencia del quebrantamiento de condena no puede admitirse cuando se reanuda la convivencia de las personas a las que afecta la prohibición de trato, con el consentimiento de la persona protegida por la sanción penal impuesta a la otra, ha sido abandonado por esta Sala, por entender que, en tales casos, el consentimiento de la víctima protegida por la condena penal no puede eliminar la antijuricidad del hecho (v. STS de 19 de enero de 2007 ). La sanción penal que impone el alejamiento de determinadas personas como consecuencia de la conducta de agresión o amenazas por parte de una de ellas contra la otra, o de la comisión de alguno de los delitos especialmente previstos en la ley (v. arts. 57 y 48 CP ), en cuanto constituye una pena impuesta por la autoridad judicial implica su obligado cumplimiento (v. arts. 988 y 990 LECrim ) -salvo resolución judicial legalmente fundada o concesión de indulto-, pero sin que, en ningún caso, pueda quedar al arbitrio de los particulares afectados, que es lo que aquí viene a sostener la parte recurrente. Como pone de manifiesto la STS de 28 de septiembre de 2007 , 'constituiría, en el presente caso, un verdadero contrasentido el que precisamente la constatada frustración del fin pretendido por la pena precedente, que no era otro que el de la evitación de la ulterior reiteración delictiva, tras resultar desgraciadamente justificada de modo pleno 'a posteriori' esa previa imposición, por la comisión de nuevas infracciones, se venga a permitir la impunidad del autor de semejante quebrantamiento'.

Segon.Hi ha al recurs dues queixes que poden identificar-se com a tals, relacionades amb la prova i amb l'al·legació d'error invencible sobre la il·licitud del fet.

Per donar resposta a les qüestions relacionades amb la prova cal examinar la gravació digital del judici oral, que constitueix l'acta de la vista, i d'aquest examen resulta que al plenari, acte al qual la testimoni Carina , germana de l'acusat, s'acollí a la dispensa que estableix l' article 416.1 LECr (minuts 9 de la gravació), es van practicar les proves següents, que són les que han d'ésser valorades a la sentència, d'acord amb l' article 741 LECr : 1) documental aportada per la defensa al començament del judici; 2) interrogatori de l'acusat (minuts 3 a 8); 3) testifical dels agents del cos de Mossos d'Esquadra amb carnets professionals núm. 12725 (minuts 10 a 12) i 15841 (minuts 13 a 15); i 4) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 15).

A la vista d'aquestes proves no pot haver dubte raonable ni sobre l'existència i vigència de les prohibicions que l'acusat estava obligat a observar, no només acreditades documentalment, sinó fins i tot admeses per l'acusat, ni sobre la inobservança de la prohibició d'atansament d'aquest al seu pare, perquè encara que l'acusat negués haver entrat a cap bar i afirmés que era al carrer caminant, a la sortida del psiquiatra, quan el seu pare s'acostà a ell i li parlà, el cert és que els dos agents que declararen al plenari van ser testimonis directes de un fet ben diferent, ja que van trobar dins un bar, junts i prenent una consumició, l'acusat i el seu pare, i aquests testimoniatges, juntament amb el reconeixement de l'acusat de conèixer la prohibició d'atansar-se al seu pare, constitueixen prova suficient del fet penalment rellevant, perquè 'el tipo objetivo del delito del art. 468.2 CP sólo requiere que el autor sepa que era el destinatario de un mandato judicial por el que le es impuesta la prohibición de acercarse a la víctima... Consecuentemente, el tipo subjetivo, es decir el dolo, sólo presupone el conocimiento del mandato judicial que le incumbe y que el autor sepa que con su conducta lo incumple' ( STS 278/2010 ).

Tercer.Finalment, i pel que fa a la qüestió de l'error, a banda voler desconèixer el redactor del recurs que l'acusat reconegué al judici que tenia coneixement de la prohibició d'atansament, al punt d'arribar a dir que no va ser ell qui s'atansà al seu pare, sinó a l'inrevés, precisament perquè ell ho tenia prohibit, la resposta a la qüestió de l'error, tant si aquest es qualifica com de tipus o de prohibició, ha d'ésser la mateixa, sobre la base de l'al·legat consentiment de la persona protegida per la prohibició d'atansament, i de la resposta deguda és il·lustrativa l' STS 1.010/2012, de 21 de desembre , segons la qual 'siendo notorio que las resoluciones judiciales sólo pueden ser modificadas o suprimidas por los jueces y tribunales que las han dictado y no por las personas afectadas por las mismas... En estas condiciones, aceptar el error de tipo supondría reconocer la posibilidad de una equivocación por parte del autor acerca de la capacidad de cualquier víctima para decidir sobre la vigencia de mandatos judiciales y forma parte de la experiencia comúnmente aceptada que el otorgamiento de esas medidas cautelares, así como las decisiones ulteriores sobre su mantenimiento o derogación, solo incumben al órgano jurisdiccional que la haya dictado... No puede admitirse tampoco error de prohibición... No puede ser admitido tal error ante una prohibición tan elementalmente comprensible como lo es la de contravenir una orden expresa del Juez relativa a su obligación de no aproximarse a la mujer maltratada ( STS. 519/2004 de 28.4 )... No puede alegarse error alguno respecto del conocimiento de la obligatoriedad de cumplir lo resuelto por el Juez por encima de los deseos de las partes, pues se trata de un aspecto de general conocimiento'.

Conseqüentment, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada.

Quart.D'acord amb els articles 240.2n LECr i 123 del Codi penal , escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució.

2. Confirmem la sentència apel·lada.

3. Imposem l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.