Sentencia Penal Nº 55/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 113/2019 de 28 de Enero de 2020

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel.lació judici sobre delictes lleus núm. 113/2019 - L

Referència de procedència:

JUTJAT INSTRUCCIÓ 1 RUBÍ

Judici de Delictes Lleus núm. 209/2018

Data sentència recorreguda: 12/04/2019

SENTÈNCIA NÚM. 55/2020

Magistrada:

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Magistrada que s'expressa, de la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com a Tribunal unipersonal, en recurs d'apel·lació en procediment de Delictes Lleus núm. 113/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Instrucció 1 Rubí en data 12/04/2019, en procediment de Delictes lleus núm. 209/2018. Han estat parts l'apel.lant, Josefa, representada pel Procurador Daniel Collado Matillas i assistida per la Lletrada Anna Boix Aguilaniedo; l'apel.lada, Edemiro, representat pel Procurador Manuel Aguilar De La Rosa i assistit per la Lletrada Ana María De Arrate Marrero, i el Ministeri Fiscal.

Barcelona, vint-i-vuit de gener de dos mil vint.

Antecedentes

Primer.El dia 12 d'abril de 2019 el Jutjat d'instrucció núm. 1 de Rubi dictà sentència amb la decisió següent: ' Que debo absolver y absuelvo a Don/Doña Edemiro del delito leve que se le venía imputando, declarando de oficio las costas causadas en el presente juicio'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' que Don Edemiro vive en la vivienda sita en DIRECCION000 número NUM000, piso NUM001 puerta NUM002 de Rubí, propiedad del padre de la denunciante Doña Josefa, desde el mes de octubre o noviembre de 2017; que en un primer momento Doña Josefa iba a alquilar la reseñada vivienda a Doña Sonia, pareja en ese momento de Don Edemiro, con quien iba a convivir en el domicilio; que finalmente Doña Sonia no llegó a residir en dicha vivienda, pero sí pagó alguna mensualidad de alquiler'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació de Josefa el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'adhereix el recurs i demana la revocació de la sentencia. La representació processal de Edemiro s'oposa al recurs d'apel·lació i demana la confirmació de la sentencia.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.La representació d' Josefa com part apel·lant, amb l'adhesió del Ministeri Fiscal impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com motius l'error en la valoració de la proba, per considerar que la valoració de la prova realitzada a la sentencia no es respectuosa amb les regles de la lògica, els principis de l'experiència i els coneixements científics, sent procedent la condemna de l'acusat., sol·licitant la nul·litat de la sentencia de confirmat amb l' article 792.2 i 3 de la Lecrim.

El Jutjat d'instància ha dictat una sentencia en la que absolt a l'acusat del delicte lleu usurpació.

Dit això, i en quan el motiu de recurs de error en la valoració de la prova, l'article 792.1de la Llecrim, aplicable el recursos en el judicis lleus, diu 'la sentencia de apelación no podrà condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del art. 790.2', establint aquest últim article que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutòria ...., serà preciso que justifique la insuficiència o falta de racionalidad de la motivación fàctica, el apartamiento manifiesto de las màximas de experiència o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicades que pudieran tenir relevacia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada' Circumstancies que com examinarem no es donen en aquesta cas, en que l'apel·lant es limita a posar de manifest que existeix l'error en la valoració de la prova perquè considera que de la prova practicada, en concret de la declaració de la denunciant i dels tres testimonis, resulta acreditada la concurrència dels elements que integren el delicte lleu imputat, considerant que la sentencia ha donat prevalença a la presumpció d'innocència de l'acusat, quan hi ha prova de càrrec suficient.

La valoració que de les proves ha realitzat el Jutge d'instància, en base el principi de lliure valoració de la prova, i especialment de les proves personals realitzades a l'acte del judici, el Tribunal l'ha de compartir. La sentencia impugnada valora la prova testifical practicada a l'acte del judici, de forma raonable, coherent i lògica totes les proves practicades a l'acte del judici. Certament els testimonis han insistit en que el denunciat estava ocupant l'habitatge sense el consentiment de la propietat ique aquesta falta de consentiment i també d'autorització se li va fer palesa en nombroses ocasions, però la sentencia, seguint el criteri de que s'ha d'acreditar que l'accés a l'immoble no va ser autoritzat per la propietat, en aquest cas, si be en una situació límit, doncs es evident que ara hi ha una ocupació en concepte de precari, a l'inici el denunciat va entrar a l'habitatge com la parella de Sonia, amiga de la propietat i a la que es volia llogar el pis, sent aquest el denunciat el que va fer els arranjaments pagats per Sonia, encara que le final aquesta no va anar a viure el is, per temes de parella. Per tant, podem dir que hi va haver una ocupació consentida, que com diu la sentencia es va abonar al menys un mes de renda per l'ocupació del pis, i per tant aquesta situació, si be, com s'ha dit implica en aquest moment un ocupació en concepte de precari, no es una conducta incardinable en l'àmbit penal, que com sabem sempre es la última ratio.

Per tant, la sentència no incorre en cap dels vicis de nul·litat que han esta al·legats per l'apel·lant, que de fet el que ha manifestat clarament en el recurs es el seu desacord amb la valoració probatòria de la sentencia, no poden apreciar falta de racionalitat en la valoració de l aprova, i totes les proves han esta degudament valorades a la sentencia, arribant a una conclusió que aquest Tribunal estima ajustada amb el que han reflectit totes les proves, sent ajustada a les màximes de l'experiència i a un valoració coherent i plenament raonable.

Com segon motiu de recurs, l'apel·lant al·lega la infracció de precepte constitucional en l'aplicació de la llei penal relatiu a la qualificació jurídica dels fets. Amb aquest motiu l'apel·lant el que argumenta es que els fets integren el delicte lleu d'usurpació d'immoble de l' article 245.2 del C. Penal.

Aquesta pretensió ha de ser desestimada, doncs el Tribunal d'apel·lació, port estimar l'existència de una infracció jurídica a la sentencia, pero en cap cas pot per apreciar-la fer una nova valoració dels fets i per tant modificar els fets que han estat declarats provats i es evident que en aquest cas, el fets que la sentencia declara provats en cap cas integren el delicte lleu d'usurpació que pretén l'apel· lant, el que impedeix aquest òrgan d'apel·lació, realitzar una nova qualificació jurídica dels fets, doncs la que s'ha realitzat es plenament ajustada els fets declarats provats.

Per tot l'expressat procedeix la desestimació del recurs interposat.

Segon.Es declaren d'ofici les costes processals, en haver interposat el recurs d'apel·lació el Ministeri Fiscal.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel·lada dictada pel Jutjat d'instrucció núm. 1 de Rubi en data 12 d'abril de 2019 en el Procediment delictes lleus núm. 209/2018.

3. Es declaren d'ofici les costes processals d'aquesta segona instancia.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa i ho signa la Magistrada que la dicta.