Última revisión
17/09/2017
Sentencia Penal Nº 552/2017, Audiencia Provincial de Girona, Sección 4, Rec 720/2017 de 31 de Octubre de 2017
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 11 min
Orden: Penal
Fecha: 31 de Octubre de 2017
Tribunal: AP - Girona
Ponente: IGLESIAS CARRERA, MARIA TERESA
Nº de sentencia: 552/2017
Núm. Cendoj: 17079370042017100435
Núm. Ecli: ES:APGI:2017:1466
Núm. Roj: SAP GI 1466:2017
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ QUARTA (PENAL)
GIRONA
APEL LACIÓ PENAL
ROTLLE NÚM. 720/17
PROCEDIMENT ABREUJAT NÚM.135/14
JUTJAT PENAL NÚM. 5 DE GIRONA.
SENTÈNCIA NÚM. 552/2017
PRESIDENT:
Sr. FRANCISCO ORTI PONTE.
MAGISTRATS:
Sra. Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA.
Sr. DANIEL VARONA GÓMEZ.
Girona, 31 d'octubre de 2017
HEM VISTaquest recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada en data 19-05-17 pel Jutge del Jutjat Penal núm. 5 de Girona, en el P.A núm. 135/14 , seguida per un delicte contra la seguretat del trànsit de l' art. 379.2 del CP en concurs ideal amb un delicte de l' art. 384.2 del CP , per conduir sense llicència o permís. Ha estat part recurrent Gaspar representat per la procuradora Sra. Jiménez i assistit per la lletrada Sra. Montserrat Forga Bassols i com a part contra la qual es recorre el MINISTERI FISCAL.
Ha estat com a ponent la Magistrada Sra. Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA.
Antecedentes
PRIMER.En la sentencia apel lada es va dictar la decisió que literalment diu:'Condemno a Gaspar com autor d'un delicte de conducció de vehicle a motor sota l'efecte del consum de begudes alcohòliques de l' article 379.2 del Codi Penal amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència de l' article 22.8 del Codi Penal i en concurs amb un delicte de conducció de vehicle a motor sense disposar de carnet de conduir vigent de l' article 384.2 del Codi Penal amb imposició de les següents penes:
Presó de 6 mesos més la pena accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de compliment de la pena de presó.
Privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors durant 3 anys i 6 mesos.
Declaro la pèrdua de vigència definitiva del carnet de conduir de Gaspar de manera que després del compliment per aquest de la pena de privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors, aquell haurà de tornar a obtenir novament el carnet de conduir amb el compliment dels oportuns requisits administratius.
Comuniqueu aquesta sentència al Servei Català de Trànsit una vegada sigui ferma .
SEGON.La representació processal de Gaspar va interposar recurs contra la Sentència de data 19-05-17 , amb el fonament que expressa en l'escrit de què dimana.
TERCER.S'han complert els tràmits establerts a l' article 790 de la Llei d'enjudiciament criminal .
QUART.S'accepta elfactumde la Sentència contra la qual s'apel la.
CINQUÈ.En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions legals.
Fundamentos
PRIMER.La representació processal de Gaspar s'alça contra la sentència d'instància al legant com a únic motiu d'impugnació que s'ha produït per part del Jutge d'instància una errada en la valoració de la prova. La recurrent considera que no hi prova suficient que permeti acreditar que el recurrent exercia la conducció, únic cavall de batalla d'aquest recurs i efectua en el seu escrit d'impugnació una interpretació parcial, partidista, interessada i subjectiva, encara que legítima, de com la part considera que el Jutge d'instància hagués hagut de valorar la prova practicada especialment la prova indiciaria.
El motiu no pot prosperar per les raons que tot seguit exposarem.
Te reiteradament declarat aquesta Sala que encara que el recurs d'apel lació té un caràcter ordinari i es pot realitzar en ell una nova valoració de la prova practicada en primera instància, a conseqüència de la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té, tant la percepció directa pel Jutge de les diverses declaracions de les parts i dels testimonis, com la inexistència en el nostre dret Penal de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, la revisió, tractant-se, precisament d'aquest tipus de proves, queda limitada a examinar, pel que fa al seu origen, la validesa i regularitat processal, i a verificar pel que fa la valoració, si les conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i s'ajusten als criteris generals de raonament lògic segons les regles de l'experiència comunament admeses; per tant, en aquesta instància sense haver presenciat personalment tal prova, només ens podrem apartar de la valoració efectuada pel Jutge que la va presenciar, si es declara provat alguna cosa diferent del que realment va dir el declarant i que no resulti provat per cap altre mitjà probatori, si la valoració de la declaració porta a un resulta il lògic o absurd, i de manera excepcional, si concorren altres circumstancies de les que es desprengui de manera inequívoca la falsedat d'un testimoni acollit com cert o bé, la certesa d'un altre que no s'ha tingut en compte, circumstancies que no es donen en el present supòsit.
SEGON.-Un cop examinades les actuacions, s'ha pogut comprovar que el Jutge d'instància ha comptat per a formar la seva convicció condemnatòria en relació a l'inculpat amb suficient prova de càrrec, obtinguda amb el respecte als dret fonamentals i practicada en l'acte de judici a l'empara dels principis d'oralitat, contradicció, immediació, concentració i publicitat.
Certament, en el present supòsit no tenim prova de càrrec directa de que l'acusat fos qui conduïa el ciclomotor, però si tenim prova que pot ajudar a formar la convicció del jutjador, en aquest cas, que ha estat basada i recolzada en l'anomenada prova indiciaria, tal com fa el Jutge d'instància i que es aquella que es produeix al voltant del fet principal i que serveix per acreditar-lo indirectament utilitzant les regles de la lògica. Tant el Tribunal Constitucional(ST.174/85 , 175/85, 17-12-98 , entre d'altres) com del Tribunal Suprem(ST.84/95 , 627/95 , 1062/95 etc..) han declarat reiteradament que el dret a la presumpció d'innocència no s'oposa a que la convicció judicial en un procediment penal es pugui formar sobre la base d'una prova de caràcter indiciari, però aquesta ha de reunir uns determinats requisits, que son:
1er) Des del punt de vista formal :a) que en la sentència consti quines son les bases o indicis que es consideren plenament provats i que serviran de fonament a la deducció o inferència; b) que la sentència posi de manifest el raonament amb el que, partint dels indicis, ha permès arribar a la convicció sobre la realitat del fet punible.
2on) Des del punt de vista material es necessari complir uns requisits que fan referència als indicis, en si mateixos, com la deducció o la inferència. Pel que fa als indicis es necessari: a) que estiguin plenament provats; b) que siguin plurals o excepcionalment únic però d'excepcional potència acreditativa; c) que siguin concomitants al fet que es tracta de provar; i d) que estiguin interrelacionats, quan siguin diversos, de manera que es reforcin entre sí ( STS. 515/96 , 1026/96 entre altres). I pel que fa a la inferència o inducció es precís que sigui raonable, que son sigui arbitrària, absurda o bé infundada, sinó que respongui plenament a les regles de la lògica i de l'experiència, de manera que dels fets bàsics acreditats flueixi, com a conclusió natural, la dada que cal acreditat, existint entre ambdós un enllaç precís i directe segons les regles del criteri humà ( STS. 1051/95 , 1/96 , 507/96, 12-05-98 ).
L'autèntic cavall de batalla que es planteja en aquest supòsit es confirmar per la Sala si la prova practicada i valorada pel Jutge d'instància permet acreditar, sense dubte, que l'inculpat conduïa el ciclomotor Derbi matricula X....GGH
La declaració dels agents de la PL de Girona, TIP 10.190 i 10.225 que van acudir al lloc dels fets. Cal tenir en compte que en el testimoniatge dels agents no s'ha apreciat cap indici que faci dubtar de la seva imparcialitat en contra de l'inculpat, sinó tot el contrari, han declarat amb fermesa, sense contradiccions importants i no s'han limitat ha ratificar l'atestat sinó que recordaven aquella intervenció. Quan els agents van arribar al lloc dels fets, previ requeriment telefònic per un accident de trànsit, van trobat que el recurrent ja estava essent atès per l'ambulància que va acudir al lloc de l'accident, consta en l'atestat ratificat, que quan els agents van preguntar a Gaspar , en l'ambulància, que havia passat, aquest els hi havia dit que la moto havia marxat i ell havia caigut. Però si això no fos prou, al costat de l'ambulància es trobava la motocicleta, única causa que permet justificar les lesions del recurrent, ja que com el inculpat que no va acudir a l'acte de judici, malgrat estar legalment citat, no podem comptar amb la seva versió dels fets. A més, la signatura del recurrent consta en l'acta genèrica d'alcoholèmia, en el full de informació de drets a la persona imputada, en l'acta de intervenció del permís de conduir i en l'acta d'oferiment d'accions a la persona implicada en un accident de trànsit, que necessàriament havia de saber que significaven ja que amb anterioritat ja havia estat condemnat per un altre delicte contra la seguretat del transit, per tant sabia quina era la mecànica policial en la instrucció de l'atestat i el que això significava. Atribuir la signatura que figura en aquells impresos al recurrent ha resultat de la comparativa, a simple vista, amb la signatura que figura d'ell en la declaració a instrucció i en el full de lectura de drets, que s'aprecia que son iguals i que en cap moment ha estat qüestionada.
Com hem, dit malgrat els esforços de la recurrent en reinterpretar la valoració de la prova practicada en funció de la seva conveniència, el cert es que la Sala comparteix plenament la valoració feta pel Jutge d'instància i en cap moment s'ha apreciat que aquella valoració fos il lògica, errònia irracional o arbitraria.
Hem de tenir en compte que la carrega de la prova de les causes que pretenen excloure, eliminar o reduir la responsabilitat penal d'un individu recau sobre la part que les al lega i en aquesta cas no s'ha aconseguit.
Així les coses la única solució lògica a la que es pot arribar, tal com ha fet el Jutge d'instància es considerar que era l'inculpat qui conduïa el vehicle.
Aquesta prova que ha analitzat el Jutge i que encertadament valora, ha consistit en tot un seguit d'indicis que ha considerat plenament provats i que son plurals, concomitants al fet i pel que fa la inferència o inducció, aquesta es raonable, no és arbitrària, absurda ni infundada, sinó que respon plenament a les regles de la lògica i de l'experiència, de manera que dels fets bàsics acreditats flueix, com a conclusió natural aquella dada que cal acreditar i existeix entre ambdós, un enllaç precís i directe segons les regles del criteri humà.
En definitiva la valoració de la prova efectuada pel Jutge s'ajusta a les regles de la lògica, la experiència i el recte criteri, comprovats aquest extrems per la Sala en aquest cas, no es procedent reinterpretar els fets a la llum de la valoració subjectiva i parcial que fa l'apel lant.
En definitiva, la Sala que ara resol i que no ha vist ni escoltat aquestes declaracions, no pot arribar a una conclusió diferent que la recollida en la Sentència, dit d'una altra manera, en front a la prova eminentment personal els principis d'immediació i contradicció resulten transcendentals i insubstituïbles. En aquesta situació només es pot examinar el raonament de la sentència, a l'hora d'expressar la convicció, per a comprovar si resulta il lògica, errònia o palmariament burda, cosa que no es dona en el cas analitzat, en que la sentència recull els fonaments probatoris d'on arriba a la convicció judicial de l'existència de la infracció penal i tot plegat ha de ser mantingut ja que el esmentat raonament no respon a la irracionalitat o arbitrarietat.
TERCER.-No és procedent fer especial imposició de les costes causades en l'alçada.
Fallo
DecidimDESESTIMARel recurs d'apel lació interposat per la procuradora Sra. Jiménez en representació de Gaspar , contra la Sentència dictada en data 19.05.17 pel Jutge del Jutjat Penal núm. 5 de Girona, en el P.A núm.135/14 , seguida inicialment per un delicte contra la seguretat del trànsit de l' art. 379.2 del CP en concurs ideal amb un delicte de l' art. 384.2 del CP , per conduir sense llicència o permís i queCONFIRMEMíntegrament, amb declaració d'ofici de les costes de l'alçada.
Expediu certificacions de la present resolució per a la seva unió al rotlle corresponent i tramesa al Jutjat de la seva procedència, juntament amb les actuacions originals.
Així, per aquesta la nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ.Avui, la magistrada ponent Sra. Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.
