Sentencia Penal Nº 553/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 155/2020 de 20 de Octubre de 2020

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 155/2020 - B

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 20 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 267/2019

Data sentència recorreguda: 06/02/2020

SENTÈNCIA NÚM. 553/2020

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 155/2020, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 20 BARCELONA en data 06/02/2020, en procediment Abreujat núm. 267/2019. Han estat parts com apel·lant Daniela, assistida per lletrada Núria Rodríguez Olivé, representada per procurador Jaume Gassó Espina, apel·lat Nicanor, assistit per lletrat Josep Boter Buch, representat per procurador Ricard Simó Pascual, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, vint d'octubre de dos mil vint.

Antecedentes

Primer.El 6 de febrer de 2020 el Jutjat penal núm. 20 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo absolver y absuelvo a Nicanor, del delito de amenazas leves en el ámbito de la violencia de género por el que venía siendo acusado.

Las costas de esta instancia se declaran de oficio.

Firme la presente resolución, dejese sin efecto la medida cautelar de prohibición de aproximación y de comunicación que pesaba sobre el acusado respecto de su pareja Daniela.

Firme igualmente esta resolución, remítase testimonio de la misma al Departament de Benestar Social i Familia de la Generalitat de Cataluña, y demás organismos oficiales, a los efectos de retirar a la Sra. Daniela cualquier ayuda o beneficio social derivado de la obtención de la medida cautelar concedida en esta causa.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'Único.- No ha quedado probado que el acusado Nicanor, mayor de edad, español y con antecedentes penales no computables en esta causa a efectos de reincidencia quien mantenía una relación sentimental estable de tres años de duración y con convivencia con Daniela, sobre las 17:00 horas del dia 23 de Mayo de 2019 se dirigiera a su comicilio que compartía con su pareja Dª Daniela, sito en la CALLE000 nº NUM000 de Badalona y que tras golpear de forma insistente la puerta de la vivienda a fin de acceder a la misma, no constando que en ella estuviera la Sra. Daniela, gritara 'te tengo que matar la proxima puta que salga por televisión vas a ser tu' 'cuando duermas por la noche ten cuidado porque te mataré'.

Segundo.- El Juzgado de Violencia sobre la Mujer nº 1 de Barcelona en el marco de las presentes D. urgentes 152/2019 por Auto de 24 de Mayo de 2019 impuso al acusado la prohibición de aproximarse a su pareja Daniela a una distancia no inferior a los 500 metros de su persona, domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro frecuentado por ésta, así como la prohibición de comunicarse con ella por cualquier medio o procedimiento. Medida que estará vigente durante la tramitación de la causa hasta que recaiga resolución que la deje sin efecto o condena por Sentencia firme que la imponga.

La Sra. Daniela, que ejerce la acusación parciular en esta causa, no compareció al acto de la vista oral'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Daniela el Jutjat l'admeté a tràmit, li donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'ha adherit el recurs, i la representació processal de Nicanor s'oposa el recurs i demana la confirmació de la sentencia.

Tercer.D'aquesta interlocutòria, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent; la magistrada Maria Josep Feliu Morell

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant Daniela impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com motiu d'impugnació que enuncià com error en la valoració de la prova al·legant que de la prova practicada a l'acte del judici s'acredita la culpabilitat de l'acusat i demana que es dicti una sentencia condemnatòria per l'acusat, tal com es va demanar a l'acte del judici.

Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que ' La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim., estableix que ' Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel·lant impugna la sentencia que absolt a Nicanor, dictada pel Jutjat Penal, al·legant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel·lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol·licitat, fent les oportunes al·legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim., la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 ' La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest la impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal'.

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel·lant no ha sol·licitat de forma fonamentada la nul·litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar aquest motiu el recurs d'apel·lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Tercer.Atès que la doctrina constitucional esmentada és tan clara i reiterada que el seu desconeixement a hores d'ara resulta clarament temerari, les costes d'aquesta instància s'haurien d'imposar a la recurrent, que l'ha ignorada, en aplicació del que disposa l' article 240.3r. de la vigent Llei d'enjudiciament criminal; malgrat això, com que el Ministeri fiscal s'ha adherit al recurs i a aquest legalment no se li poden imposar les esmentades costes, atenent el principi d'igualtat de les parts, s'han de declarar d'ofici les costes d'aquesta alçada, que altrament s'haurien d'imposar a la part apel·lant.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Daniela y confirmem íntegrament la sentencia dictada pel Jutjat Penal núm. 20 DE Barcelona en el Procediment Abreujat núm. 267/2019.

2. Es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.