Sentencia Penal Nº 554/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 3, Rec 58/2008 de 14 de Julio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLE APEL.LACIÓ JUDICI DE FALTES 58/08

(TORN JUDICIS RÀPIDS)

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ 2 CERDANYOLA DEL VALLÈS

JUDICI DE FALTES 324/07

Magistrada:

ROSER BACH FABREGÓ

S E N T È N C I A nº 554/2008

Barcelona, catorze de juliol de dos mil vuit.

VIST en grau d'apel·lació el Judici de Faltes seguit amb el número 324/07 al Jutjat d'Instrucció 2 de Cerdanyola del

Vallès per una falta d'amenaces i que resta pendent en aquesta Secció en virtut del recurs d'apel·lació interposat per Juan Alberto contra la sentència dictada en el citat procediment el dia 24 de desembre de 2007.

Antecedentes

PRIMER: Els fets que es declaren provats a la sentència apel·lada són els següents: "Que el día 15 de diciembre de 2007 a las 2:00 horas aproximadamente Doña Sandra llamó a Don Luis Andrés , y mientras éstos mantenían una conversación telefónica, Don Juan Alberto manifestó al Sr. Luis Andrés que cuando viera a su hija Begoña la iba a matar. Que el Sr. Luis Andrés identificó a Don Juan Alberto como la persona que profería estas expresiones porqué reconoció su voz y además se lo reconoció la propia Sandra . Que el día 18 de diciembre de 2007 Doña Sandra llamó a Doña Begoña y de fondo Doña Begoña escuchó a Don Juan Alberto como decía que se veía a Begoña por la calle la iba a rajar, que no lo haría él sino terceras personas".

SEGON: La part dispositiva de la sentència impugnada és la següent:

r;. , I

I

"Que debo condenar y condeno a D. Juan Alberto como autor criminalmente responsable de dos faltas de amenazas leves, sancionadas ambas en el art. 620.2 CP , y le impongo la pena de dos multas de diez días cada una con una cuota diaria de diez euros cada una de ellas, con expresa condena en costas al condenado".

TERCER: Notificada aquesta resolució, s'hi va interposar recurs d'apel·lació per Juan Alberto , i admès, se li va donar el tràmit corresponent pel Jutjat d'Instrucció i es van remetre les actuacions a aquesta Secció de l'Audiència Provincial de Barcelona per a la resolució del recurs plantejat.

QUART: Rebuda la causa en aquesta Secció Tercera de l'Audiència, a la que correspon el coneixement dels recursos procedents del referit Jutjat d'Instrucció, es va dictar provisió ordenant la incoació del present Rotlle d'apel·lació, que va ser numerat i registrat. D'acord amb el torn de repartiment es va nomenar magistrat ponent per a actuar com a tribunal unipersonal ( art. 82.2 LOPJ ).

CINQUÈ: Que s'han seguit en la tramitació les prescripcions legals, llevat el termini de deu dies per a dictar sentència per l'elevat nombre d'assumptes pendents.

Fundamentos

S'accepten els fets provats i els fonaments de dret que es consignen a la resolució apel·lada.

PRIMER: Contra la sentència condemnatòria dictada en la instància, s'interposa per Juan Alberto recurs d'apel· lació que fonamenta en error en la valoració de la prova i en infracció de preceptes constitucionals. Per raons de caràcter sistemàtic, s'analitzarà en primera terme aquesta segona al·legació, ja que el recurrent la vincula a la pretensió de nul·litat de les actuacions.

La part recurrent sol·licita, com s'ha indicat, que es declari la nul·litat de les actuacions adduint dos motius d'infracció processal: que no es va proporcionar a l'acusat còpia de la denúncia formulada ni tampoc aquesta va ser llegida a l'acte de la vista, amb vulneració dels articles 967 i 969 de la Llei d'Enjudiciament Criminal , i en segon terme, que no se li va donar la paraula a la finalització de la vista.

En aquest punt cal posar de manifest que el Tribunal Constitucional ha afirmat de manera reiterada que el dret a la tutela judicial efectiva sense indefensió garanteix a tots els que puguin resultar afectats per la decisió que es dicti en un procés judicial el dret a conèixer la seva existència, a fi i efecte que tinguin possibilitat d'intervenir-hi, ser escoltats, i exercir la defensa dels seus drets i interessos legítims; la qual cosa imposa als òrgans judicials un especial deure de diligència en la realització dels actes de comunicació processal, que asseguri, en la mesura del possible, la seva recepció pels destinataris, donant-lis així la possibilitat de defensa (STC 56/2002, entre d'altres). No obstant això el mateix Alt Tribunal ha assenyalat que per a poder apreciar l'existència d'una possible indefensió contrària a l' article 24 CE no basta amb que s'hagi produït una transgressió d'una norma processal, sinó que és necessària la concurrència d'altres requisits, entre ells i fonamental, que la indefensió hagi estat efectiva i no merament formal, la qual cosa implica que el defecte processal hagi suposat un perjudici real i efectiu per al justiciable en les seves possibilitats de defensa.

En el cas ara examinat, i a la vista de la denúncia que realitza la part recurrent cal posar de manifest, en primer terme, que el Judici de Faltes es va seguir pels tràmits de "judici ràpid" d'acord amb les normes previstes als articles 962 i següents de la Llei d'Enjuidiciament Criminal que, pel que fa a les citacions, no obliga a donar trasllat escrit de la denúncia sinó a informar el denunciat succintament dels fets. En segon terme, es constata que si bé no consta en l'atestat que aquesta informació es realitzés, el cert és que a l'acte del judici consta que es va posar en coneixement de les parts l'objecte de la vista, de manera que no s'aprecia que s'hagi produït una indefensió material a la part denunciada, ara recurrent, que en el seu recurs no assenyala de quina manera aquella suposada manca d'informació li va suposar una limitació en les seves possibilitats de defensa.

I el mateix cal afirmar en relació a la omissió de la última paraula a l'acte del judici, ja que el Tribunal Constitucional en la seva STC 258/07 ha afirmat que la vulneració d'aquest dret, en tant que manifestació del dret d'autodefensa, com una de les garanties contingudes en el dret a la defensa previst a l' article 24.2 CE no es pot configurar com una mera infracci'formal desvinculada de la comprovació de que s'ha generat una indefensió material, l'argumentació de la qual és una càrrega processal de qui la invoca.

D'acord amb el que s'ha exposat s'ha de desestimar el primer motiu referit a la infracció de normes processals i amb ell la pretensió anul·latòria deduïda en el recurs.

Com s'ha avançat, s'al·lega en el recurs també error en la valoració de la prova. El recurrent centra la seva impugnació en la insuficiència del quadre provatori per a deduir el pronunciament de condemna.

No obstant això la impugnació ha de ser desestimada. En efecte, examinades les proves practicades dintre dels límits de la revisió del recurs d'apel·lació, s'ha de concloure que s'ha practicat prova de càrrec suficient per a enervar la presumpció d'innocència i que ha estat correctament valorada per la Jutgessa d'instància. En efecte, en la sentència es dóna plena credibilitat a les manifestacions dels denunciants, i aquesta apreciació no es pot obviar ni modificar en aquesta alçada ja que no s'han pogut percebre les seves manifestacions de forma directa, i es tracta d'una valoració degudament motivada i justificada, sense que la part apel·lant aporti dades o elements de caràcter objectiu dels que se'n pugui desprendre que la seva apreciació és errònia o no s'ajusta a la realitat.

SEGON: Atès el que s'ha exposat ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada, sense fer expressa imposició de les costes processals del recurs d'apel·lació en no estimar-se mèrits per fer-ho.

Vistes les normes legals i d'altres d'aplicació,

Fallo

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per Juan Alberto contra la sentència dictada pel Jutjat d'Instrucció 2 de Cerdanyola del Vallès en el Judici de Faltes 324/07 i CONFIRMAR-LA, sense fer expressa imposició de les costes processals d'aquesta segona instància.

Així ho acorda i signa la Sra. Magistrada; en dono fe.