Sentencia Penal Nº 557/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 20/2008 de 26 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d' apel·lació núm. 20/08-C

Judici de Faltes nº 912/07

Jutjat d' Instrucció núm. 1 de Terrassa

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-sis de setembre de dos mil vuit

VIST per l'l·lm. Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, la present apel·lació

motivada pel Judici de Faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 1 de Terrassa, tramitat per

amenaces i lesions, causa que roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per

la denunciant/ada Sra. María Consuelo contra la sentència absolutòria dictada el dia 6 de novembre de 2007

per l'esmentat òrgan unipersonal.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "FALLO: que debo absolver y absuelvo a Julián , Trinidad y María Consuelo de las faltas de lesiones y amenazas que recíprocamente se imputaban, declarando de oficio las costas procesales".

SEGON.- Contra l'esmentada sentència va interposar - dins de termini legal- recurs d'apel·lació la Sra. María Consuelo . Admès a tràmit per provisió de 26.11.07, previ tràmit d' impugnació de la part apel·lada i del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 12 de febrer de 2008 es va designar magistrat ponent a l'il·lm Sr. Andrés Salcedo Velasco, d'acord amb el torn preestablert i es va suspendre el termini per a dictar sentència atesa la càrrega de treball derivada de causes amb pres pendents davant del tribunal, quina tramitació és preferent per imperatiu legal. El proppassat 12.6.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa com a magistrat en actiu de l'anterior, i s'ha designat a l'il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal. Tot seguit, ha quedat el recurs vist per a resoldre d'acord amb el dret, sense celebració de vista pública atès que no ha estat sol·licitada per la part recurrent ni la considera necessària el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides per la llei 38/02 de 24 d'octubre .

Hechos

S' ACCEPTA el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada i que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I.- La recurrent Sra. María Consuelo planteja en aquesta alçada la seva disconformitat amb la lliure absolució dels denunciats Trinidad y Julián dictada pel jutge penal "a quo", atès que considera escau condemnar-los com autors d'una falta d'amenaces i lesions ocasionades el dia 2 de febrer de 2007, quan amb motiu del lloguer del pis del qual es propietària, la van agredir i li van prendre les claus de la casa. Atès que el recurs s'ha interposat en un escrit redactat de puny i lletra de la denunciant, sense assistència jurídica d'advocat, en clau de tutela judicial efectiva ( art. 24.1r CE ) la Sala l'estudiarà sota l'epígraf : vulneració de normes de dret substantiu i processal, amb encaix en l' art. 790 Lecrim 38/2002de 24 d'octubre .

Necessari és recordar d'antuvi que la jurisprudència del Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 157/95 y 137/96 , venen matisant que el principi acusatori que regeix el nostre sistema penal significa que ningú pot ser condemnat per una Falta si la inicial denuncia no és sostinguda en el judici oral. Les faltes estan sotmeses al principi de rogació punitiva particular quan afecten a drets individuals privats, i en la resta d'afers ( com en les amenaces i lesions dels arts. 620-2 i 617.1 CP ), el Ministeri Fiscal ostenta legitimació activa per a postular una condemna encara que el denunciant no ratifiqui la denuncia inicial. Ara bé, en aquest cas, l'Acta del judici palesa que ni la Fiscalia ni la part denunciant/ada ( en aquest procés es van interposar denuncies recíproques) van comparèixer al plenari , malgrat constar citats en forma legal , i en conseqüència, la única sentència possible és la lliure absolució d'acord amb el principi acusatori. El recent Acord del Ple no jurisdiccional de la Sala 2ª del Tribunal Supremo de data 2 de desembre de 2006, dictat en unificació de doctrina, ha ratificat ja amb força vinculant aquest criteri de legalitat.

II.- L'anterior raonament jurídic fa ja innecessari entrar a examinar, com reclama la denunciat/ada, si el matrimoni Julián Trinidad la va intimidar i agredir com manifesta en la seva denuncia, o si tot plegat es tracta d'un afer civil sobre l'incompliment del contracte de lloguer.

En no comparèixer cap dels implicats al judici oral, no es va practicar cap prova que permeti esbrinar qui d'ells diu la veritat i qui no, per la qual cosa, el principi constitucional de presumpció d'innocència que recull l' art. 24.2n de la Carta Magna es manté inalterable.

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial mala fe ni temeritat en la part recurrent d'acord amb el que recullen els arts. 240 Lecrim i 123 del Codi Penal .

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Amb desestimació del recurs d' apel·lació formalitzat per la denunciant/ada María Consuelo contra la sentència absolutòria dictada el dia 6 de novembre de 2007 en el present Judici de Faltes tramitat pel Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Terrassa , he de confirmar i confirmo l'esmentada resolució. Declaro d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita de que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel·lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.