Sentencia Penal Nº 557/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 85/2009 de 21 de Mayo de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (secció 10ª)

Recurs d'apel·lació nº 85/09-C

Judici de Faltes nº 161/08

Jutjat d' Instrucció nº 3 d'Esplugues de Llobregat

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-un de maig de dos mil nou

VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el present rotlle derivat de

Judici de Faltes nº 161/08 procedent del Jutjat d'Instrucció nº 3 d'Esplugues de Llobregat, en tràmit davant aquest tribunal de segona instància en virtut del recurs

d'apel·lació interposat pel denunciat Nazario , contra la sentència condemnatòria dictada el dia 30 de desembre de 20087 per amenaces i

injúries verbals.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el contingut literal següent: "debo condenar y condeno a Nazario como autor criminalmente responsable de una falta de amenazas, a la pena de 10 DÍAS de MULTA con una cuota diaria de 6 euros (total 60 euros), con responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago; y como autor de una falta de injúrias a la pena de 10 DIAS de MULTA con idéntica cuota y responsabilidad personal subsidiaria. Todo ello, con expresa imposición de las costas procesales devengadas".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs -dins de termini legal- el denunciat. Admès a tràmit per provisió de 17.3.09, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i de la defensa del denunciant es van remetre les actuacions a aquest tribunal. Per diligència d'ordenació de 15 de maig s'ha designat magistrat ponent d'acord amb el torn de repartiment prefixat, i ha quedat el recurs vist per a sentència sense celebrar vista pública, atès que ni ha estat sol·licitada per l'apel·lant ni la considera necessària el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

Hechos

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.

Fundamentos

I.- Formalitza el recurrent a l'empara del que permet l' art. 976 de la Lecrim reformada per la llei 38/2002de 24 d'octubre, en relació amb l'art. 790 , l'apel·lació de la sentència que el condemna a títol d'autor d'una falta d'amenaces en concurs amb una d'injúries lleus, tipificades en l' art. 620.2CP , en un escrit d'al·legacions que no compleix els requisits de sistematització jurídica adients, la qual cosa obliga a la Sala a estudiar-lo i resoldre'l (en clau de tutela judicial efectiva de l' art. 24.1 CE ) sota els següents epígrafs: A) Vulneració del dret de defensa en no haver permès el jutge "a quo" al lletrat del denunciat interrogar al denunciant i testimonis de càrrec; B) Error en la valoració de la prova. C) Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 620.2 del Codi Penal .

Argumenta en primer lloc el recurrent que malgrat ser cert que no va comparèixer al judici oral, tot i estar personalment citat, el dia de la vista el seu lletrat defensor va presentar un escrit de descàrrec que no ha estat tingut en compte per la jutge sentenciadora, alhora que li va denegar el dret a interrogar al denunciant Sr. Rodolfo i als testimonis aportats per dita part. És a dir, malgrat -sorprenentment- no es demana la nul·litat del judici, s'estaria imputannt una infracció de normes procedimentals generadora d'indefensió, proscrita per l' art. 238 i 240 de la LOPJ 19/2003de 28 de desembre .

La tesi ha de ser rebutjada "ad limine". Com el mateix escrit de recurs admet, l'advocat Sr. Vicente Navarro no va comparèixer pas al judici en qualitat de defensor del denunciat sinó com a representant ( poder notarial) i mandatari. La llei atorga legitimitat activa per a promoure o impugnar l'acció penal i civil als representants processals de les parts implicades en un procés judicial, però la funció jurídica de defensa és completament distinta. Per tal de poder ser exercida, es requereix - en els judicis de Faltes- la presència imprescindible del denunciat, per la qual cosa si aquest ha optat per no assistir al judici (dret que li concedeix l' art. 971 Lecrim , el lletrat tampoc pot intervenir-hi i obviament tampoc pot interrogar al denunciant i demés testimonis. No apreciem doncs cap vulneració del dret de defensa ni cap indefensió mereixedora de tutela.

II.- L'hipotètic error en l'apreciació de la prova que denuncia tot seguit l'apel·lant, se centra en qüestionar l'encert de la jutge penal a l'hora de valorar la testifical practicada en el judici. Al·lega que tot plegat es va generar per una disputa sobre un incident de trànsit on el denunciant (Agent de la Policia Local fora de servei) li va recriminar la conducta, i que lluny d'haver insultat i amenaçat l'esmentat funcionari públic, va ser ell qui va rebre paraules intimidatories. Després de negar que la muller del denunciant hagués estat testimoni presencial de l'incident, sol·licita es revoqui la condemna i se l'absolgui de tota responsabilitat penal.

La Sala ha de recordar que la nova valoració d'una prova testifical en aquesta segona instància és inviable per a modificar el veredicte emès pel jutge d'instrucció, d'acord amb el que recull la reiterada jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 48/84 de 4 d'abril i 114/88 de 10 de juny, doncs es tracta d'una prova de caire personal la credibilitat de la qual només pot ser verificada per qui l'ha escoltat directament. És obligat reiterar que el recurs previst en l' art. 790 Lecrim , d'aplicació supletòria en els recursos d'apel·lació en judicis de Faltes, només autoritza al tribunal de segona instància a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada si s'acredita de forma irrefutable pel recurrent que s'ha incorregut en error manifest en la valoració de la prova practicada en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció, puix l' art. 741 de la LECRIM disposa que el tribunal sentenciador apreciarà en consciència i de forma conjunta les proves facilitades per les parts, amb motivació raonada i extracció de conclusions lògiques, tenint sempre en compte que el dret penal es regeix pels principis acusatori i "in dubio por reo".

Doncs bé, l'estudi de les diligències practicades en fase d'instrucció, l'acta del judici oral i la sentència, posen de manifest que es va practicar prova testifical consistent en la declaració del denunciant i d'una testimoni presencial, únics que van acudir al plenari. Tots dos coincideixen en allò que és essencial, és a dir, que l'acusat va dir-los amb actitud agressiva (sic) "hijos de puta, te vas a enterar, voy a ir a por ti". Hem de recordar que el denunciat no es va molestar en acudir al judici per a rebatre aquesta imputació, per més que aportés per mitjà del seu representant un escrit on explica la seva versió dels fets, document que en no poder ser sotmès a debat contradictori en el plenari no gaudeix de cap eficàcia jurídica.

No és cert , per tant, que estiguem davant de dues versions antagòniques entre denunciant i denunciat sobre què va passar aquell dia i hora en el carrer, sinó davant d'una denúncia de qui aporta un testimoni presencial, la credibilitat del qual correspon valorar en exclusiva al jutge que ha escoltat en el judici oral a tots els implicats. Com ha senyalat el Tribunal Suprem en sentència de 28 d'octubre de 2000 , la possibilitat de desvirtuar la inicial presumpció d'innocència que protegeix a tot inculpat a l'empara d'allò que disposa l' art. 24.2 CE , es fonamenta en l'anàlisi imparcial i objectiu de les versions explicades pels implicats, essent competència del jutge sentenciador esbrinar qui dels dos és més creïble ateses les circumstàncies perifèriques concurrents, i les possibles contradiccions detectades en relació a allò que han aportat els testimonis presencials. Àdhuc, en sentencia de 8 de febrer de 1999, ha matisat que (sic) "la credibilidad del testigo, está sujeta a la percepción directa del tribunal que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo quien directamente ha escuchado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual, sin perjuicio de la documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que existió efectiva actividad probatoria pero no la valoración de la credibilidad de ese testimonio". Aquesta jurisprudència ha estat reforçada amb les STC 167/02 i 118/07, en el sentit de matisar que -llevat d'error flagrant derivat del propi contingut de l'acta del judici- el tribunal d'apel· lació no pot modificar l'apreciació directa del jutge davant de qui s'han practicat les proves personals, en no gaudir aquesta instància del principi d'immediació.

Escau doncs desestimar el segon motiu de recurs atès que l'apel·lant no aporta cap prova adient que ens permeti modificar aquella primera resolució judicial.

III.- El darrer motiu de recurs, de caire subsidiari i alternatiu, es recolza en que la conducta executada no mereix cap sanció, atès que la denuncia es va interposar per presumptes amenaces i la sentència condemna també per injúries. Considera la defensa s'ha infringit el principi acusatori.

La Sala no pot compartir aquest criteri atès que la norma legal aplicada és la mateixa (homogeneïtat) i la denuncia inicial que va motivar la incoació del judici de Faltes ja incloïa ambdues imputacions. L' art. 620.2 del Codi penal sanciona a qui de forma lleu amenacin, coaccionin, injuriïn o vexin injustament a d'altri. Dir a hom "fill de puta" és una expressió verbal inequívocament ofensiva, i advertir-lo que "aniré per a tu" constitueix una amenaça d'un mal futur previsible. L'acusat coneixia els fets que se li imputaven (amenaça i injúria verbals) i va decidir no acudir al judici per a defensar-se. No pot ara al·legar indefensió ni vulneració del principi acusatori.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe en la part recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici, decideixo la següent

Fallo

Que desestimant el recurs d'apel.lació formalitzat pel denunciat Nazario contra la sentència condemnatòria dictada el dia 30 de desembre de 2008 pel jutjat d'instrucció nº 3 dels d'Esplugues de Llobregat , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el Rotlle d'apel.lació. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.