Sentencia Penal Nº 563/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 151/2018 de 26 de Junio de 2018

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 151/2018 - B

Referència de procedència:

Jutjat del Penal núm. 3 de Terrassa

Procediment Abreujat núm. 92/2017

Data sentència recorreguda: 18/09/2017

SENTÈNCIA NÚM. 563/18

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 151/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat del Penal núm. 3 de Terrassa en data 18/09/2017 , en procediment Abreujat núm. 92/2017. Han estat parts com apel.lant Ministeri Fiscal, com apel.lat Marino assistit pel seu advocat Carlos Ramoneda Arnó i representat per la procuradora Mercedes Paris Noguera i Alejandra assistida per la seva advocada Yelis A. Rodriguez Perez i representada pel procurador Eladio Roberto Olivo Lujan, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell .

Barcelona, vint-i-sis de juny de dos mil divuit.

Antecedentes

Primer.El 18 de setembre de 2017 el Jutjat penal núm. 3 de Terrassa dictà sentència amb la decisió següent:'Que debo absolver y absuelvo libremente del delito continuado de amenazas con instrumento peligroso y del delito de amenazas por el que venía siendo acusado en el presente procedimiento Marino con declaración de las costas de oficio.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents:'No ha quedado debidamente probado que el día 8 de agosto de 2017, el acusado, Marino , con DNI NUM000 , mayor de edad y sin antecedentes penales, mantuviera una discusión con su hija, Trinidad , en el domicilio familiar sito en la CALLE000 , Nº NUM001 , NUM002 NUM003 , de la localidad de Terrassa, en el transcurso de la cual, actuando con la intención de amedrentar a su hija y exhibiendo un bastón de grandes dimensiones con el que apuntaba al cuello de su hija, le dijera: 'te voy a dejar paralítica' y 'te juro que te mato'.

Tampoco ha quedado debidamente probado que el día 9 de agosto de 2017, el acusado mantuviera una discusión con su esposa, Alejandra , y su hija, Trinidad , en el domicilio familiar sito en la CALLE000 , Nº NUM001 , NUM002 NUM003 , de la localidad de Terrassa, en el transcurso de la cual, actuando con la intención de amedrentar a su esposa y a su hija, les dijera: 'a mi me llevarán a la cárcel pero cuando salga os vais a acordar toda la vida'.'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació pel Ministeri Fiscal el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. La defensa de Marino y la de Alejandra s'oposen al recurs d'apel lació i demanen la confirmació de la sentencia impugnada.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.El Ministeri Fiscal impugna la sentencia dictada a l'empara de l' article 790 apartat 2º de la Lecrim , per infracció de les normes de l'ordenament jurídic. El Ministeri Fiscal fonamenta el seu recurs i demana la nul litat del judici i de la sentencia dictada perquè considera que la Sra. Alejandra no tenia dret acollir-se a la dispensa a declarar que estableix l' article 416 de la Lecrim , en base a que ella va exercir l'acusació particular en aquest procediment com víctima dels delictes imputats i per tant, encara que existís el vincle matrimonial, tal com estableix l'acord del ple de sala penal del TS de 24 d'abril de 2013, excepciona de la possibilitat d'acollir-se a la dispensa de l'article 416 els supòsits en que el testimoni 'este personado como acusación particular'i considera que el fet de que la víctima hagi estat personada com acusació particular en el procediment, encara que abans del judici va manifestar la renuncia a continuar amb l'exercici de l'acusació particular i va formalitzar la seva renuncia a l'exercici de l'acció penal i civil contra l'acusat, no permet acollir-se a la dispensa de l' article 416 de la Lecrim .

Examinades les diligencies, resulta que la Sra. Alejandra va formular denuncia davant la policia i va comparèixer el jutjat, on va ser degudament informada del seu dret a no declarar ( art. 416.1 LECrim ). Consta al foli 68 que va manifestar, en el moment en que se li va realitzar l'oferiment d'accions, que volia personar-se com acusació particular designant Lletrada Aquesta diligencia consta realitzada el dia 10 d'agost de 2017, dia en que van comparèixer el Jutjat de guardià i es va fer tota la tramitació del judici rapit. Examinades les diligencies podem dir que l'acusació particular cap actuació diferenciada de la pròpia acusació del Ministeri Fiscal va realitzar, doncs simplement es va adherir a l'acusació del Ministeri Fiscal. La propera ocasió en que la Sra. Alejandra va comparèixer el Jutjat va ser el dia 14 de setembre de 2017 per la celebració del judici, on va manifestar que s'apartava de l'acusació i que renunciava a l'exercici de les accions penals i civils. Aquesta Sala, ha mantingut de forma reiterada desprès de l'Acord del Ple no jurisdiccional del TS de data 24 d'abril de 2013, i complint amb els estrictes termes literals de l'indicat acord, que en el cas en que la víctima o testimoni pugui legalment acollir-se a la dispensa a no declarar, segons l' article 416. 1 de la LECrim , aquets dret nomes decau en el cas en que en el moment de la celebració de l'acte del judici mantingui la condició d'acusació particular, tal com diu l'indicat Acord quan senyala les excepcions a l'obligació declarar de l' article 416.1 de la Lecrim i diu 'A) ....'supuestos en que el testigo este personado como acusación particualr en elproceso'

Per tant, valorant que en el present supòsit, si be, la Sra. Alejandra va manifestar un dia desprès de denunciar els fets que volia ostentar la condició d'acusació particular i va designar advocat, aquesta condició va ser realment efímera, doncs sense que consti cap actuació individual i concreta de l'acusació, la Sra. Alejandra va comparèixer el jutjat el dia del judici i prèviament a la seva celebració va manifestar que retirava la denuncia i que renunciava a l'acusació particular, el que implica que va estar compareguda amb tal condició entre el dia 10 d'agost i el 14 de setembre, termini en el que l'acusació designada no va realitzar cap tipus d'activitat processal individualitzada. Per tant, això no pot determinar la pèrdua per part de la persona del seu dret a la dispensa, encara mes si tenim en compte que l'exempció de l'obligació de declara de l' article 416.1 te naturalesa constitucional, tal com es desprèn de l ' article 24.2 últim apartat de la CE , quan diu 'La ley regulará los casos en que, por razón de parentesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos'.i per tant la negació d'aquest dret ha de ser sempre interpretada de forma restrictiva.

En definitiva, conclou la Sala que la Sra. Alejandra tenia dret acollir-se a la dispensa a declarar que estableix l'article 416 . 1 de la LLECrim, i per tant la conseqüència en cap cas pot ser la nul litat del judici celebrat i de la sentencia dictada, tal com postula el Ministeri Fiscal en el seu recurs, doncs l'exercici del dret de dispensa es considera plenament ajustat a la legalitat:

Per tot l'exposat, s'ha desestimar el recurs d'apel lació

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , es declaren d'ofici les costes processals.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem íntegrament la sentencia dictada pel Jutjat Penal num. 3 de Terrassa en el Procediment Abreujat 92/2017 el dia 18 de setembre de 2017, declarant d'ofici les costes processals de causades en aquesta segona instancia.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.