Sentencia Penal Nº 568/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 153/2020 de 23 de Octubre de 2020

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 153/2020 - L

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 1 MATARÓ

Procediment Abreujat núm. 286/2017

Data sentència recorreguda: 15/02/2019

SENTÈNCIA NÚM. 568/2020

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Patricia Martínez Madero

Mª del Carmen Murio González

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 153/2020, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 1 MATARÓ en data 15/02/2019, en procediment Abreujat núm. 286/2017. Han estat parts apel.lants, Íñigo i Emma, representats pel Procurador Daniel Collado Matillas , i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, vint-i-tres d'octubre de dos mil vint.

Antecedentes

Primer.El 15 de febrer de 2019 el Jutjat Penal núm. 1 de Mataró dictà sentència amb la decisió següent: ' I.- Debo condenar y condeno a Íñigo como criminalmente responsable, en concepto de autor, de los siguientes delitos:

A) Un delito contra la seguridad vial, en su modalidad de conduccción etílica, ya definido, concurriendo la circunstancia atenuante de dilaciones indebidas y la agravante de reincidencia, y le impongo las siguientes pena:

* Prisión de cuatro meses.

* Accesoria de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena

Privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo de dos años y cuatro meses, con pérdida de vigencia del permiso o licencia que habilite para la conducción.

B) Un delito contra la seguridad vial, en su modalidad de negativa a someterse a las pruebas de impregnación alcohólica, ya definido, concurriendo la circunstancia atenuante simple de dilaciones indebidas y la atenuante analógica de estado de embriaguez, y le impongo las siguientes penas:

* Prisión de cuatro meses;

* Accesoria la inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena;

* Privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo de ocho meses.

II.- Como responsables civiles directos condeno, de forma conjunta y solidaria, a Íñigo y a Allianz, Compañía de seguros y reaseguros, SA a que indemnice a Lázaro en la cantidad de dos mil quinientos treinta y seis euros con dieciséis céntimos de euro (2.536,16 €).

En defecto de los anteriores, como responsable civil subsidiario, condeno a Emma al pago al perjudicado de la cantidad antedicha.

III.- A dicha cantidad se la sumará los intereses legales que en el caso de la aseguradora Allianz, Compañía de seguros y reaseguros, SA consistirán en el pago de un interés anual igual al del interés legal del dinero vigente en el momento del siniestro, incrementado en el 50 por 100. Y si transcurrieran dos años desde la producción del siniestro, el interés anual, a partir del segundo año, no podrá ser inferior al 20 %.

IV.- Finalmente, condeno a Íñigo al pago de las costas procesales.

V.- Procédase a practicar las anotaciones registrales pertinentes, comunicándose el presente Fallo al Registro Central de Penados y Rebeldes; a la Delegación Provincial del Censo Electoral y a la Dirección General de Tráfico a efectos de la anotación de la pena accesoria en el Registro de Conductores e Infractores correspondiente a la antedicha Dirección General de Tráfico, de conformidad con lo dispuesto en el art. 93.2 del Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo , por el que se aprueba el texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial.

VI.- Líbrese testimonio al Juzgado de guardia por la presunta comisión de un delito de falso testimonio vertido en juicio penal por parte del testigo Mariano.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Declaro probado que Íñigo, mayor de edad, nacido en Barcelona (España) el día NUM000/1990, hijo de Luis Enrique y de Emma y con DNI núm. NUM001, tiene antecedentes penales al constar ejecutoriamente condenado por sentencia firme de 12/05/2015 dictada por el Juzgado de Instrucción núm. 27 de Barcelona siendo condenado por delito de conducción etílica a la pena de multa de cuatro meses con cuota diaria de seis euros y privación del derecho de conducir vehículo a motor i ciclomotor por un periodo de un años y un mes.

Declaro probado que Íñigo poco antes de las 22:00 horas del día 27 de agosto de 2016 iba al volante del vehículo mini coper, modelo descapotable cabrio, con matrícula ....-BLT, de color champan (beige brillante, tirando a dorado), propiedad de su madre, la sra. Emma, que en la fecha indicada lo tenía asegurado con la compañía Allianz de seguros y reaseguros, S.A.; en concreto, el acusado circulaba por la calle Muralla de los Genoveses, de la localidad de Mataró, haciéndolo con sus facultades disminuidas a consecuencia de una previa ingestión alcohólica, lo cual mermaba considerablemente su capacidad para manejar los mecanismos de dirección, control y frenado del vehículo, así como aumentaba el tiempo de reacción ante acontecimientos imprevistos en dicha conducción, con pérdida de reflejos y de capacidad visual.

Como consecuencia de la conducción en ese estado de embriaguez que provocaba una falta absoluta de atención, sin capacidad de reacción ni de reflejos ni de cálculo de las distancias y con cierto exceso de velocidad, el sr. Íñigo perdió el control de su vehículo impactando contra el vehículo Peugeot 807, matrícula ....-TYC que se encontraba correctamente estacionado en la citada calle de Muralla de los Genoveses, ocasionándole una serie de daños en su lateral izquierdo, por los cuales no reclama su propietario, Anton. El impacto fue visualizado por un transeúnte, el sr. Arturo que, al ver que el conductor echaba hacia atrás y se largaba, anotó la enumeración de la matrícula y avisó a emergencias.

El acusado siguió su marcha dirigiéndose a su domicilio, sito en la CALLE000 núm. NUM002 de Mataró; pero poco después de las 22:00 horas, al llegar a la calle Altafulla en su intersección con la calle Torrent,volvió perder el control de su vehículo impactando contra varios vehículos que se hallaban correctamente aparcados, en concreto, colisionó contra el vehículo Volkswagen golf, matrícula ....-XGP, causándole daños en el parachoques posterior y delantero, cuyo importe de reparación asciende a 2.536,16 €, por los cuales reclama su propietario, el sr. Lázaro.

Los daños en el parachoques delantero del Volkswagen golf se produjeron debido al desplazamiento hacia delante que provocó el impacto recibido en su parte trasera, provocando a su vez que este vehículo, por el impulso, se empotrara contra el parachoques trasero del vehículo Citroën C-4, matrícula ....-SPC causándole daños por los cuales no reclama su propietaria, la sra. Delia al haber sido indemnizada por su compañía aseguradora. El fuerte impacto fue escuchado desde la terraza de su casa por la sra. Elisa que, al escuchar el fuerte golpe, salió a su balcón y pudo ver un Mini caprio descapotable cuyo conductor, tras el golpe, retrocedía y aceleraba a toda marcha y se iba a toda pastilla; razón por la cual anotó la matrícula completa, llamó a la policía proporcionándosela, así como la descripción del llamativo vehículo descapotado y de hombre joven al volante.

Hay una distancia de poco más 800 metros entre la calle Muralla de los Genoveses (1º accidente) y el domicilio de la propietaria del vehículo, sito en la CALLE000 núm. NUM002 de Mataró, y la calle Altafulla (2º accidente) se haya en la misma trayectoria a unos 300 metros del domicilio.

Las unidades de la Policía Local de Mataró denominadas C-00, compuesta por el Caporal con TIP: NUM003; y C-31, compuesta por los agentes con TIP: NUM004 y NUM005, se encontraban realizando servicios de seguridad ciudadana y, tras ser comisionados por su Central, se personaron sobre las 22:20 horas en los lugares donde habían tenido lugar los accidentes dichos. Tras recabar información de los testigos y localizar el domicilio de la propietaria del Mini coper, cabrio, los agentes con TIP: TIP: NUM003 y NUM006 se personaron en el mismo, sito en la calle, y picaron al video-interfono.

El acusado no atendió a la policía en su domicilio, ni siquiera bajó a abrirles, sino que mandó a su amigo, el sr. Mariano, el cual, tras ser informado del motivo de la presencia policial, fue a buscar al acusado. Al poco rato bajó el sr. Íñigo percibiendo los agentes que al bajar las escaleras, desde el primero piso a la calle, el acusado se tuvo que recostar un par de veces con las manos en la pared; y una vez en la calle al bajar de la acera perdió el equilibro llegando a tocar al caporal.

El acusado presentaba evidente y visibles síntomas de intoxicación que se deducían de signos externos como eran: halitosis etílica; variaciones súbitas de comportamiento; mostrándose muy molesto y muy poco colaborador negándose inicialmente a aportar su documentación e identificarse aunque posteriormente facilitó sus datos verbalmente, si bien se mostró dubitativo en los datos que aportaba o contestaba una cosa distinta a lo que se le preguntaba; también se negó en rotundo a mostrar a los agentes el vehículo que había aparcado en el garaje; sus movimientos eran lentos y le costaba reaccionar. Tenía los ojos rojos y pese a que le explicaron varias veces el motivo de su actuación contestaba repetidamente a los agentes 'no m'ho heu explicat', o negaba que hubiera tenido ningún accidente. Ante el estado que presentaba, los agentes le comunicaron que tenía que realizar las pruebas de detección de impregnación alcohólica en aire expirado, negándose el acusado diciendo que estaba en su casa y no tenía por qué hacerlas; ante ello el Caporal le informó repetidamente de que estaba obligado a realizarlas, negándose el acusado de forma reiterada alegando que él no había tenido ningún accidente, que ya se las habían hecho en otra ocasión y que no ahora no la hacía; el Caporal le informó repetidamente y con detalle dde las consecuencias de la negativa.

Mientras mantenían esta conversación el otro agente se entrevistaba con el sr. Mariano indicando que había quedado para cenar, que llegado sobre las 21:30 horas y que al poco rato llegó el acusado; sobre las 23:00 horas se personó también en el portal el sr. Justino, amigo del acusado.

Al día siguiente, el acusado acudió a comisaría y reconoció que la noche anterior había tenido el accidente de la calle Muralla de los Genoveses.

La presente causa fue recibida en este juzgado en diciembre de 2017 incoándose el presente procedimiento, pero inexplicablemente se tardó casi un año en dejarse sobre la mesa para el dictado del Auto de admisión de prueba, recayendo este en noviembre de 2018 y ese mismo mes se dictó diligencia de ordenación señalando el juicio para el 24 de enero de 201; ese periodo de paralización injustificado no es imputable al acusado'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Íñigo i de Emma, el Jutjat l'admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'oposà el Ministeri Fiscal.

No acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda, que substituïm pel següent: Poc abans de les 22:00 hores del dia 27 d'agost de 2016, Íñigo, major d'edat i executòriament condemnat per delicte de conducció de vehicle a motor sota la influencia de begudes alcohòliques en sentència de 12 de maig de 2015, conduïa l'automòbil matrícula ....-BLT, propietat de sa mare, Emma, i assegurat a la companyia Allianz de Seguros y Reaseguros, S.A., i circulant pel carrer Muralla dels Genovesos, de Mataró, què a l'alçada de la plaça dels Bous fa una petita corba a l'esquerra segons el sentit de la marxa, en començar a fer aquesta corba s'atansà massa a la dreta i fregà, amb la part anterior del vehicle que pilotava, el lateral esquerra de automòbil matrícula ....-TYC, propietat de Anton, que estava estacionat en paral·lel a la via, a la dreta d'aquesta, al costat de la vorera.

Íñigo continuà la marxa i en la cruïlla dels carrers Torrent amb Altafulla, per raons que no consten, envaí la vorera i anà a petar contra una paret. Immediatament rectificà la maniobra i continuà la marxa fins arribar, cap a les 22:00 hores, al seu domicili, on l'esperava Mariano, amb qui havia quedat per sopar, juntament amb l'amic comú Justino.

Més de 20 minuts després es presentà al domicili una patrulla de la Policia Local, i un dels agents, desprès de parlar amb Íñigo i ser informat per aquest que el cotxe l'havia tancat al garatge de la casa, demanà al mateix que els permetés entrar per examinar el vehicle, pretensió a la qual s'oposà Íñigo, i a l'agent, davant aquesta oposició, se li va ocórrer que podia respondre a la negativa amb una prova d'alcoholèmia a qui negava l'entrada al domicili, prova què no consta estiguessin en condicions de practicar els agents per dur en aquell moment un alcoholímetre.

Fundamentos

Primer.Els apel·lants combaten la sentència dictada en primera instància enunciant cinc al·legacions: 1) ' introducción', 2) 'de los hechos probados', 3) 'error en la valoración de la prueba', 4) 'jurisprudencia', 5) 'de la deducción de testimonio por un posible delito de falso testimonio' i 6) 'conclusiones'.

La primera al·legació fa esment al principi d'immediació i s'omple en la major part amb la cita d'una sentència de la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Madrid sobre valoració de la prova, de manera que l'al·legació respondria al motiu d'impugnació de la sentència apel·lada, perquè d'impugnar-la es tracta, que l' article 790.2 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr) enuncia ' error en l'apreciació de les proves', que és el mateix motiu al qual respon l'al·legació segona, al començament de la qual es llegeix 'esta defensa discrepa respecto de la sentencia combatida por considerar que existe error en la valoración de la prueba', que és, precisament, l'enunciat de la tercera al·legació. I també respon al mateix motiu l'al·legació cinquena, ja que la part apel·lant 'considera que no ha quedado probado que el testigo Mariano faltase a la verdad en su testimonio', tot i que no és aquest el procediment per depurar eventuals responsabilitats del testimoni, i llur declaració només interessa ací des de la perspectiva de la valoració del ventall probatori en el seu conjunt. I a l'al·legació sisena s'insisteix en qüestionar l'apreciació de la prova efectuada per la jutgessa a quo, com clarament es torna a dir al primer paràgraf de l'al·legació: 'En consecuencia, esta defensa considera que existe error en la valoración de la prueba ya que no han quedado probados las comisiones de los delitos por los que ha sido condenado mi principal'.

Així doncs, i si tenim present que a la quarta al·legació res no es diu del cas examinat, perquè és una simple transcripció de ' la Sentencia de la Audiencia Provincial de Pontevedra, Sección 4ª, Sentencia 13/2017 de 30 Ene. 2017, Rec. 845/2016 ', sentència a la qual, òbviament, no hem de donar cap resposta ací, està clar que el motiu d'apel·lació és únic, per moltes pàgines que innecessàriament tingui l'escrit dels recurrents, 28 en total, i respon a l'enunciat 'error en l'apreciació de la prova'.

Segon.Per donar resposta al motiu del recurs cal examinar la gravació del judici oral, que constitueix l'acta de la vista, i d'aquest examen resulta que al plenari es van practicar les proves següents, que són les que s'han de prendre en consideració i valorar per al dictat de la sentència ( article 741 LECr): 1) interrogatori de l'acusat (minuts 2 a 22 de la gravació); 2) testifical de Emma (minuts 24 a 27), dels agents de la Policia Local de Mataró amb TIP NUM007 (minuts 28 a 31), NUM003 (minuts 32 a 58) i NUM006 (minuts 59 del primer arxiu de gravació a 14 del segon arxiu), d' Lázaro (minuts 15 a 19), de Arturo (minuts 20 a 26), d' Delia (minuts 27 a 29), de Anton (minuts 35 a 37), de Mariano (minuts 39 a 52) de Justino (minuts 53 a 59) i d' Elisa (primers 13 minuts del quart arxiu de gravació); 3) pericial de Eulogio (minuts 1 a 7 del tercer arxiu de gravació) i de Ezequiel (minuts 8 a 12); i 4) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 13 del quart arxiu de gravació).

A la vista d'aquestes proves, de cap de les maneres pot el Tribunal compartir la valoració que de les mateixes efectuà la jutgessa a quo, per múltiples raons què passem a exposar.

No s'entén en absolut que es valori el testimoniatge de Mariano en un sentit conduent a disposar que es lliuri testimoniança al Jutjat de Guàrdia per la presumpta comissió pel mateix d'un delicte de fals testimoniatge en judici penal, quan no només entenem que no hi ha motius per dubtar de la veracitat de llur testimoniatge, sinó que la jutgessa a quo no adoptà una decisió semblant respecte de l'agent de la Policia Local de Mataró amb TIP NUM006, el qual sí faltà objectivament a la veritat, probablement perquè no recordava la intervenció que tingué i sobre la qual se li demanaren unes respostes que no estava en condicions de donar, i prova d'això és que aquest testimoni declarà que anà amb el caporal amb TIP NUM003 al carrer Altafulla, on s'havia produït un dels accidents, i allà veieren els dos vehicles que havien patit danys, i feren un reportatge fotogràfic, quan, com declarà el seu company de patrulla i consta a la minuta policial (folis 14 a 17), els agents d'aquesta unitat van ésser comissionats per tal que s'adrecessin al lloc on s'havia produït un altre accident, al carrer Muralla dels Genovesos, i per dirigir-se al carrer Altafulla va ser comissionada una altra unitat, formada, segons la minuta, pels agents amb TIP NUM004 i NUM005. Per tant, si algun testimoni no mereixia crèdit no era Mariano, sinó qui declarà no recordant l'assumpte ni en els aspectes objectius desencadenants de l'activitat directament i personalment realitzada.

Pel que fa al testimoniatge de Mariano, no hi ha cap dubte que aquest presencià la trobada de l'acusat i els agents de policia que anaren a casa d'aquest, perquè això fins i tot ho manifestà el caporal amb TIP NUM003, que coincidí amb aquell en que quan els agents trucaren al timbre de la casa de l'acusat qui baixà a obrir va ser Mariano, el qual, a requeriment dels agents, pujà al pis i baixar novament acompanyat de l'acusat. Essent això així, i tenint present que la darrera testimoni a declarà manifestà que en el cotxe del qual prengué la matrícula, quan s'allunyava veloçment desprès de l'accident al carrer Altafulla, només hi anava un home, el conductor, resulta versemblant amb escreix la versió donada per Mariano, segons la qual havia quedat amb l'acusat i Justino per sopar aquell dia a casa de l'acusat, i aquest arribà a casa seva poc desprès que ho fes el testimoni, el qual arribà cap a dos quarts de deu del vespre i va haver d'esperar-lo al carrer (aquesta cita per sopar també la confirmà Justino, que arribà a casa de l'acusat quan ja era allà la policia, cap a les 23:00 hores).

És important tenir present que segons la hipòtesi acusatòria els accidents es produïren cap a les 22:00 hores. L'hora no s'ha pogut determinar, perquè l'única persona que presencià la circulació de l'automòbil que conduïa l'acusat va ser la testimoni Elisa, la qual no va precisar l'hora, només digué que estava a casa seva sopant, i que normalment sopen entre 10 i 11 de la nit. Però es pot acceptar que fossin les 22:00 hores, com a màxim, ja que segons el caporal amb TIP NUM003 estaven fent el 'briefing', només entrar de servei a les 22:00 hores, quan els informaren que s'havien produït dos accidents i el comissionaren a ell i el seu company de patrulla per anar al carrer Muralla dels Genovesos, i òbviament les trucades telefòniques rebudes per la policia, en que s'informava d'ambdós accidents, s'havien produït moments abans.

El cas és que, com a molt aviat, els agents amb TIP NUM003 i NUM006 es van presentar en casa de l'acusat a les 20:20 hores, que és el temps concretat pel primer, tot i que es dubtós que no arribessin més tard, perquè primer anaren al carrer Muralla dels Genovesos, examinaren el vehicle sinistrat i feren un reportatge fotogràfic, i va ser estant allà, segons el primer dels agents, que van ser comissionats per atansar-se al domicili de la dona que figurava com a titular del vehicle la matrícula del qual havia participat telefònicament un testimoni ( Elisa).

A casa de l'acusat, i d'això no hi ha dubte perquè van coincidir l'acusat i els testimonis Mariano i agent amb TIP NUM003, aquest va preguntar a aquell, entre altres coses, si el vehicle de sa mare era dins el garatge de la finca, i en respondre l'acusat que sí, l'agent volgué entrar a l'immoble per examinar l'automòbil, el que l'acusat no permeté, negativa per a la qual estava perfectament legitimat.

I va ser llavors que, sobtadament, l'agent al qual es negà l'entrada al domicili 'va veure la llum' i s'adonà que l'acusat presentava símptomes d'embriaguesa, i va concloure que si els presentava llavors seria perquè quan conduïa el vehicle ho feia sota la influència de begudes alcohòliques. I aquesta no és una impressió nostra, sinó que resulta de les pròpies paraules del l'agent al plenari, on digué que entenien que l'individu hauria conduït begut perquè 'no les quería' facilitar la feina, no els deixava entrar a casa per examinar el cotxe, ni els informava d'on era sa mare, ni els donava el telèfon d'aquesta per a parlar amb ella. És a dir, davant la negativa de l'acusat d'afavorir una actuació policial que es podia girar en contra seva, el caporal amb TIP NUM003 es plantejà, fent un salt en el buit, que hauria d'haver conduït sota influència de begudes alcohòliques.

I així entrem en què va dir el caporal a l'acusat, si el requerí a practicar la prova d'alcoholèmia, com aquell manifestà al plenari, o si li digué, a la vista de la negativa a autoritzar l'entrada a l'habitatge, 'entonces supongo que también te negarás a hacer las pruebas de alcoholemia', com declarà l'acusat i és el sentit que al testimoni Mariano també li semblà tenien les paraules de l'agent.

En realitat és irrellevant que es digués una cosa o l'altra, perquè l'acusat no tenia obligació de sotmetre's a cap prova de detecció de possible intoxicació per alcohol, atès que en el moment en que allò succeïa no es trobava en cap dels supòsits per als quals preveu l' article 21 del Reglament General de Circulació l'obligació del conductor de sotmetre's a proves d'aquesta classe, doncs feia no se sap quan més, però segur més de 20 minuts, que l'acusat havia deixat de conduir, temps en que podria haver consumit begudes alcohòliques, i l'única constància que l'agent podia tenir llavors de la conducció del vehicle per part de l'acusat era el seu propi reconeixement d'haver-lo conduït aquella tarda (no es va saber que ell l'havia conduït a la nit fins l'endemà, quan anà a declarar a comissaria, com manifestà al plenari l'agent TIP NUM007).

Encara que sigui irrellevant, perquè no es pot exigir a un ciutadà que es sotmeti a proves etilomètriques fora dels casos taxativament fixat per la llei, i menys quan l'exigència és conseqüència de l'exercici pel ciutadà dels seus drets legítims, hem de dir que, atès com va anar el conflicte, resulta més versemblant que el diàleg entre l'agent i l'acusat es produís en els termes que aquest ha expressat, que no pas en els expressats per aquell, entre altres coses perquè la patrulla no havia estat comissionada per practicar proves d'alcoholèmia i no hi ha la més mínima constància que portés un aparell per practicar-les.

Així, doncs, no hi ha prova de que l'acusat hagués conduit el vehicle amb llurs facultats minvades a causa d'ingesta alcohòlica, ni que es negués al requeriment, efectuat dins les previsions legals, a sotmetre's a prova de detecció de possible intoxicació per alcohol quan el conduïa.

Però no acaba ací la cosa. S'ha d'admetre que el vehicle que conduïa l'acusat col·lidí amb el que estava estacionat al carrer Muralla dels Genovesos, perquè ell mateix així ho va renonèixer. Però no es pot afirmar, perquè no hi ha prova suficient, que també col·lidís amb un vehicle estacionat al carrer Altafulla, perquè no hi ha testimonis directes d'aquesta predicada col·lisió, en relació a la qual només hi ha acreditat un indici, derivat també del testimoniatge d' Elisa, indici consistent en que el cotxe que aquesta va veure allunyar-se veloçment havia immediatament abans pujat a la vorera i col·lidit amb la façana de la casa on viu la testimoni, i aquest únic indici no permet l'afirmació de la hipòtesi acusadora sobre col·lisió de vehicles al carrer Altafulla.

En definitiva, escau estimar el recurs i absoldre lliurement l'apel·lant Íñigo dels delictes dels què va ésser acusat.

Tercer.Els article 239 i 240.2, paràgraf 2n LECr disposen que en les sentències s'ha de resoldre sobre el pagament de les costes processals, i que les costes en cap cas s'imposaran a l'acusat absolt, de manera que, essent el pronunciament d'aquesta sentència absolutori, s'han de declarar d'ofici les causades a les dues instàncies.

Fallo

1. Estimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució.

2. Revoquem la sentència apel·lada.

3. Absolem lliurement Íñigo dels delictes contra la seguretat del trànsit per conduir vehicle a motor sota la influència de begudes alcohòliques i negativa a sotmetre's a les proves de detecció de possible intoxicació per alcohol, dels que va ésser acusat.

4. Declarem d'ofici les costes processals causades a les dues instàncies.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.