Sentencia Penal Nº 57/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 301/2019 de 28 de Enero de 2020

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 301/2019 - L

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 28 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 318/2019

Data sentència recorreguda: 22/10/2019

SENTÈNCIA NÚM. 57/2020

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Carme Domínguez Naranjo

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 301/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 28 BARCELONA en data 22/10/2019, en procediment Abreujat núm. 318/2019. Han estat parts apel.lant, Evangelina, representada per la Procuradora Maria del Carme Cararach Gomar i assistida pel Lletrat Enrique Mondragon Vial: apel.lant i apel.lada, Anibal, representat pel Procurador Sergio Rubio Carrera i assistit pel Lletrat Francisco Javier Catalán Regueiro, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, vint-i-vuit de gener de dos mil vint.

Antecedentes

Primer.El dia 22 d'octubre de 2019 el Jutjat penal núm. 28 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Condeno a Anibal como autor de un delito leve de injurias cometido en el ámbito de la violencia de género, a una pena de 10 días de localización permanente.

Condeno a Anibal como autor de un delito leve intentado de hurto, a una pena de 15 días de multa con una cuota diaria de 6 euros (90 euros), con responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago de un día de privación de libertad por cada dos cuotas de multa impagadas.

Condeno a Anibal como autor de un delito leve de daños intencionales consumados, a una pena de 1 mes de multa con una cuota diaria de 6 euros (180 euros), con responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago de un día de privación de libertad por cada dos cuotas de multa impagadas.

Absuelto a Anibal del resto de cargos penales vertidos en su contra en la presente causa.

Condeno a Anibal al abono de las costas causadas en el presente procedimiento en el sentido expuesto en el fundamento jurídico cuarto de esta resolución, declarando la pérdida sobrevenida del objeto civil acumulado en la causa'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' que el acusado, Anibal, no podía acercarse a menos de mil metros de Evangelina, pareja sentimental de 2012 a 2015, en virtud de auto dictado en el Juzgado de lo Penal número 5 de Barcelona en fecha 7 de junio de 2017 (autos 393/2016 ) al acordar la suspensión de pena privativa de libertad impuesta por la comisión de un delito de quebrantamiento de medida cautelar, y sobre las 4.00 horas del día 3 de junio de 2018 acudió a la discoteca Kimbara sita en el número 35 de la calle Tajo, en la localidad de Barcelona, donde encontró a la mujer, a la que con la intención de vejarla le dijo 'eres una perra, una guarra, te vas a enterar seguro que te quieres ir a la cama con todos estos', tomando para sí el bolso de mano que aquélla portaba consigo cuyo valor y el de su contenido no consta con el ánimo de hacerlo suyo y diciéndole 'eres una perra', sin que conste que también le dijera ni en ese momento ni con anterioridad 'te voy a romper las piernas, te voy a matar', siendo perseguido por la dueña y recuperados los efectos por la misma con la ayuda de terceras personas en el mismo recinto de la discoteca; sobre las 6.30 horas del mismo día acudió el hoy acusado al domicilio de Evangelina, sito en el número NUM000 de la CALLE000, lanzando una piedra contra una ventana de la vivienda y llegando a romper uno de sus cristales, cuyo valor de reparación no consta y fue resarcido por compañía de seguros.

No resulta acreditado que ninguno de los hechos expuestos en sentido positivo o negativo tuvieran lugar en fecha 4 de junio de 2018'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Anibal i per la representació de l'acusació particular Evangelina, el Jutjat els admeté a tràmit, lis donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'oposa els recursos interposats i demana la confirmació de la sentencia recorreguda.

S'accepta el relat de fets declarats provats de la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.Per l'acusació particular com part apel·lant s'al·lega com motiu de recurs l'existència d'error en la valoració de la prova respecta del delicte d'amenaces pel que havia formulat acusació, considerant que es tenia que haver dictat una sentencia condemnatòria respecta d'aquest fet.

L' article 792.2 de la LEcrim estableix que ' La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim., estableix que ' Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel·lant impugna la sentencia absolutòria respecta del delicte d'amenaces lleus dictada pel Jutjat Penal, plantejant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel·lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol·licitat, fent les oportunes al·legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim., la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudencia del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 ' La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal'.

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel·lant no ha sol·licitat de forma fonamentada la nul·litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel·lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Per tot l'exposat, és procedent la desestimació del recurs d'apel·lació interposat per l'acusació particular.

Segon.-En quan el recurs interposat per la defensa de l'acusat, s'al·lega també l'error en la valoració de la prova, en considerar que no ha quedat acreditat a la vista de les declaracions dels testimonis els fets pels que ha estat condemnat.

Dit això i centrant-nos en la valoració de la prova, hem de recordar que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel·lació sempre que no resulti absurda, il·lògica o arbitrària. Doncs bé, aquest defectes que no es poden predicar de la valoració de la prova personal que queda reflectida en el fonament de dret primer de la sentència recorreguda, on l'òrgan de primera instancia, després de excloure la comissió per part de l'acusat del delicte de trencament d condemna el dia 3 de juny de 2018 i el delicte d'amenaces, en no constar les expressions que va dir la testimoni el relat de fets que declaren provats els escrits de qualificació que van ser elevats a definitius, partint de la declaració de l'acusat, de la víctima, i dels testimonis, estima la existència de prova suficient, certa, creïble, lògica i coherent sobre l'existència i realitat dels delictes lleus d'injuries, de temptativa de furt i danys realitzats per l'acusat.

Escoltada la gravació de l'acte de la vista, aquest Tribunal no pot mes que compartir la valoració probatòria extensa, concreta, detallada, coherent i absolutament lògica i adequada a les normes de l'experiència que es realitza a la sentencia impugnada. Així, la credibilitat de les manifestacions dels testimonis, especialment de la víctima va ser molt evident, la seva declaració es coherent, molt clara i persistent i ve corroborada parcialment pel testimoni que va presenciar una part dels fets i com testimonis de referencia pels agents de policia que al menys van estar presents els domicili i van poder veure levidre trencat i la pedra dins l'habitatge de la Sra. Evangelina.

El que determina que, la valoració imparcial del jutge penal, de la prova produïda davant seu, amb plenitud d'immediació i amb totes les garanties, no pugui ser substituïda per la parcial de qui té interès personal en el resultat del procés.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal, s'imposen als apel·lants les costes processals causades en aquesta instància per meitat.

Fallo

1. DESESTIMEM els recursos d'apel·lació expressats en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. CONFIRMEM la sentència dictada pel Jutjat Penal núm. 28 de Barcelona en data 2 d'octubre de 2019 en el procediment Abreujat núm. 318/2019.

3. S'imposen als apel·lants les costes processals causades en aquesta segona instància per meitat.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.