Sentencia Penal Nº 583/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 151/2019 de 09 de Julio de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 151/2019 - L

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 1 VILANOVA I LA GELTRÚ

Procediment Abreujat núm. 238/2016

Data sentència recorreguda: 25/02/2019

SENTÈNCIA NÚM. 583/2019

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 151/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 1 VILANOVA I LA GELTRÚ en data 25/02/2019 , en procediment Abreujat núm. 238/2016. Han estat parts l'apel.lant, Clemente , representat per la Procuradora Mª Rosa Cobo Bravo i assistit per la Lletrada Rosse Mary Chavez Iporre; l'apel.lat, David , representat pel Procurador Eladio Roberto Olivo Luján i assistit pel Lletrat Julio Casanova Val, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, nou de juliol de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 25 de febrer de 2019 el Jutjat penal núm. 1 de Vilanova i la Geltrú dictà sentència amb la decisió següent: 'Que DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a David del delito de maltrato en el ámbito familiar del art. 153.2 y 3 del Código Penal del que venía siendo acusado.

Se declaran de oficio las costas procesales'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'que sobre las 13:45 horas del día 13 de junio de 2015, Clemente se encontró con su madre, Sonsoles en el portal del domicilio donde ésta vivía, sito en la CALLE000 num. NUM000 de Viladecans, momento en el que se inició una discusión en la que Clemente se dirigió con actitud agresiva a su madre, momento en el que el acusado David , español, mayor de edad y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, pareja de la sra Sonsoles , se puso en medio e intentó hacer que Sonsoles pudiese entrar al domicilio. Seguidamente Clemente agarró al acusado por la espalda, momento en que el acusado para evitar ser agredido y repeler el ataque, forcejeó y golpeó a Clemente .

Como consecuencia de estos hechos, Clemente sufrió hematoma palpebral inferointerno en el ojo derecho, diversas erosiones en los brazos, edemas y erosiones en la muñeca, algias en la región nasal, edemas en la rodilla derecha, algias en la zona parietoccipital izquierda, que requirieron para su sanidad de una primera asistencia facultativa y tardaron en curar 7 días, de los cuales 1 fue impeditivo para sus ocupaciones habituales y de las que no se pueden descartar secuelas, como cicatriz postraumática en la zona infraorbitaria del ojo derecho, que podría atenuarse con el paso del tiempo.

Como consecuencia de estos hechos, David sufrió erosiones en la cara externa del codo derecho, en la mano derecha, en la cara interna de la rodilla derecha y lumbalgia a la palpación en la zona paravertebral derecha, que requirieron para su sanidad de una primera asistencia facultativa, y tardaron 4 días en curar, de los cuales 1 fue impeditivo.

El perjudicado reclama por el menoscabo físico sufrido'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Clemente el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'adhereix el recurs interposat. La representació de David s'oposa al recurs d'apel·lació i demana la confirmació de la sentencia.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant impugnà la sentència dictada en primera instància adduint un únic motiu d'impugnació que fonamenta extensament fent un recorregut sobre la valoració de la prova realitzada pel Jutge d'instància, al·legant que de la prova practicada a l'acte del judici s'acredita la realitat dels fets denunciats i demana que es dicti una sentencia condemnatòria per l'acusat David en el termes sol·licitats.

Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel·lant impugna la sentencia absolutòria dictada pel Jutjat Penal, plantejant com motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel·lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol· licitat, fent les oportunes al·legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudencia del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal'.

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel·lant no ha sol·licitat de forma fonamentada la nul·litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel·lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Per tot l'exposat, es procedent la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.Com sigui que la doctrina constitucional esmentada és tan clara i reiterada que el seu desconeixement a hores d'ara resulta clarament temerari, les costes d'aquesta instància s'haurien d'imposar a la part recurrent, que l'ha ignorada en aplicació del que disposa l' article 240.3r. de la vigent Llei d'enjudiciament criminal, pero havent-se adherit el recurs el Ministeri Fiscal i davant de la no petició de la imposició de costes de l'acusació, han de ser declarades d'ofici.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència dictada pel Jutjat penal num. 1 de Vilanova i la Geltrú en data 25 de febrer de 2019 en el Procediment Abreujat num. 238/2016.

3. Es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.