Sentencia Penal Nº 585/2010, Audiencia Provincial de Girona, Sección 4, Rec 614/2010 de 04 de Octubre de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ QUARTA (PENAL)

GIRONA

APEL·LACIÓ PENAL

ROTLLE NÚM. 614/10

JUDICI RÀPID NÚM. 1077/10

JUTJAT PENAL NÚM. 5 DE GIRONA.

SENTÈNCIA NÚM. 585/2010

PRESIDENT:

Sr. ADOLFO GARCÍA MORALES.

MAGISTRATS:

Sra. Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA.

Sra. Mª CARMEN CAPDEVILA SALVAT.

Girona 4 d'octubre de 2010.

HEM VIST aquest recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada en data 25-06-10 pel Jutge del Jutjat Penal núm. 5 de Girona, en el Judici Ràpid núm. 1077/10 , seguida per delicte contra la seguretat del trànsit del art: 379-2 i un delicte de desobediència de l'art: 383 també del CP . Ha estat part recurrent Pedro Antonio , representat per la procuradora Sra. Tuebols i assistit per la lletrada Sra. Cristina Magaldi i com a part contra la qual es recorre el

Ministeri Fiscal.

Ha actuat com a ponent la magistrada Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA.

Antecedentes

PRIMER. En la sentencia apel·lada es va dictar la decisió que literalment diu:" QUE DEBO CONDENAR Y CONDENO al acusado, Pedro Antonio , como autor penalmente responsable de un delito contra la seguridad del tráfico por conducción bajo la influencia del alcohol, ya definido, con la concurrencia de la circunstancia agravante de reincidencia, a las penas de CINCO MESES DE PRISIÓN y PRIVACIÓN DEL DERECHO A CONDUCIR VEHÍCULOS DE MOTOR Y CICLOMOTORES POR TIEMPO DE DOS AÑOS Y SEIS MESES; y como autor penalmente responsable de un delito de negativa a realizar las pruebas de alcoholemia a las penas de SEIS MESES DE PRISIÓN y PRIVACIÓN DEL DERECHO A CONDUCIR VEHÍCULOS DE MOTOR Y CICLOMOTORES POR TIEMPO DE UN AÑO Y UN DIA.

El periodo de tiempo de retirada del permiso de conducir cumplido de forma cautelar (31-5-2010 a 23-6-2010), le será computado en el cumplimiento de la pena impuesta.

Firme que sea esta resolución, comuníquese a la Jefeatura Provincial de Tráfico de Girona a los efectos previstos en el art. 47 del Código Penal de pérdida de vigencia del permiso o licencia de conducir de Pedro Antonio .

Firme que sea esta resolución, remítase testimonio de la misma a la ejecutoria 511/2009 de este juzgado a los efectos de revocación de la suspensión de las penas privativas de libertad. "

SEGON. La representació processal d' Pedro Antonio va interposar recurs contra la Sentència de data 25-06-10, amb el fonament que s'exposa en l'escrit del que procedeix.

TERCER. S'han complert els tràmits establerts a l'article 790 de la Llei d'enjudiciament criminal .

QUART. S'accepta el factum de la Sentència contra la qual s'apel·la.

CINQUÈ. En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions legals.

Fundamentos

PRIMER. La representació processal del condemnat s'alça contra la sentència d'instància al·legant infracció del dret a la tutela judicial efectiva art: 24 CE en relació s l'art: 120-3 també de la CE , en concret impugna la sentencia denunciant la manca de motivació en la individualització de la pena tant pel que fa al delicte de l'art: 379-2, com pel delicte de l'art: 383, ambdós del CP .

Te declarat reiteradament aquesta Sala que encara que el recurs d'apel·lació té un caràcter ordinari i es pot realitzar en ell una nova valoració de la prova practicada en primera instància, a conseqüència de la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té, tant la percepció directa pel Jutge de les diverses declaracions de les parts i dels testimonis, com la inexistència en el nostre dret Penal de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, la revisió, tractant-se, precisament d'aquest tipus de proves, queda limitada a examinar, pel que fa al seu origen, la validesa i regularitat processal, i a verificar pel que fa la valoració, si les conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i s'ajusten als criteris generals de raonament lògic segons les regles de l'experiència comunament admeses; per tant, en aquesta instància sense haver presenciat personalment tal prova, només ens podrem apartar de la valoració efectuada pel Jutge que la va presenciar, si es declara provat alguna cosa diferent del que realment va dir el declarant i que no resulti provat per cap altre mitjà probatori, si la valoració de la declaració porta a un resulta il·lògic o absurd, i de manera excepcional, si concorren altres circumstancies de les que es desprengui de manera inequívoca la falsedat d'un testimoni acollit com cert o bé, la certesa d'un altre que no s'ha tingut en compte, circumstancies que no es donen en el present supòsit.

La part recorrent únicament impugna la extensió de les penes imposades a l'inculpat, ja que segons ella la Jutgessa d'instància no raona o motiva el perquè imposa, respecte del delicte de conducció sota la influència de begudes alcohòliques la pena de 5 mesos de presó, ni la de 2 anys i 6 mesos de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotor. pel que fa aquest delicte el CP ne l'art 379-2 castiga la conducta que hi descriu amb penes de presó de 3 a 6 mesos i de 1 a 4 anys la pena privativa del dret a conduir, si tenim en compte que s'ha apreciat a la recurrent una agreujant de reincidència, en aplicació de l'art: 66-3 del CP les penes s'hauran d'aplicar en la seva meitat superior i el mínim de la meitat superior, pel que fa la pena de presó, es de 4 mesos i 15 dies i la Jutgessa condemna a 5 mesos sense justificar aquell increment, certament que quan s'imposen penes que sobrepassen el mínim legal es necessari motivar el perquè d'aquella extensió superior, cosa que no ha fet la Jutgessa, però la Sala considera ajustat a Dret aquella pena tenint en compte les circumstancies del cas i que 15 dies més de presó per sobre del mínim legal no sembla desproporcionat quan es tracta d'un reincident amb el plus de perill que per a la seguretat del trànsit comporta la seva conducta i posa de manifest el menyspreu per a la seguretat del trànsit amb la seva conducta, pel que fa la pena privativa del dret de conduir, s'ha aplicat el mínim previst per la llei en el cas de tractar-se d'una agreujant, la llei preveu una pena de 1 a 4 anys i la meitat superior es situa en 2 anys i 6 mesos igual que la pena aplicada, no podent-se aplicar una pena inferior per imperatiu de l'art: 66-3 del CP .

El mateix succeeix amb el delicte de desobediència, s'han aplicat les penes mínimes previstes per la llei, ja que hi concorre un atenuant analògica simple, i d'acord amb l'art: 66-1 del CP , la pena a imposar en aquest cas serà la fixada per la llei en la seva meitat inferior i les penes aplicades de 6 mesos de presó i 1 any i 1 dia de privació del dret a conduir, son penes que es corresponen exactament amb la pena mínima aplicable. Hem de distingir entre meitat inferior d'una pena i grau inferior de la pena que sembla que es el que confon la recurrent en aquest motiu d'impugnació i l'art: 66-1 fa al·lusió a la meitat inferior de la pena fixada per la llei, però es refereix a la pena inferior en grau, per tant cal confirmar la individualització que de la pena ha fet la Jutgessa d'instància.

SEGON. No és procedent fer especial imposició de les costes causades en l'alçada.

Fallo

Decidim DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Tuebols en representació d' Pedro Antonio , contra la Sentència dictada en data 25.06.10 pel Jutge del Jutjat Penal núm. 5 de Girona, en el Judici Ràpid núm. 1077/10 , seguida per delicte contra la seguretat del trànsit de l'art: 379-2 i un delicte de l'art: 383, ambdós del CP que CONFIRMEM integrament la resolució recorreguda amb declaració d'ofici de les costes de l'alçada.

Expediu certificacions de la present resolució per a la seva unió al rotlle corresponent i tramesa al Jutjat de la seva procedència, juntament amb les actuacions originals.

Així, per aquesta la nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent Mª TERESA IGLESIAS i CARRERA ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.