Sentencia Penal Nº 586/2017, Audiencia Provincial de Girona, Sección 4, Rec 157/2017 de 20 de Noviembre de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ QUARTA (PENAL)

GIRONA

APEL LACIÓ PENAL

ROTLLE NÚM. 157/17

PROCEDIMENT PER DELICTES LLEUS NÚM. 5/17

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ NÚM. 5 DE BLANES.

SENTÈNCIA NÚM. 586/17

Il lma. Magistrada Sra. Maria Teresa Iglesias i Carrera.

Girona, 20 de novembre de 2017

He vist el recurs d'apel lació en el ROTLLE núm. 157/17 provenint del Procediment per Delictes Lleus núm. 5/17 del Jutjat d'Instrucció núm. 5 de Blanes, seguida per un Delicte Lleu d'INJÚRIES, ha estat part apel lant Teodoro , assistit per la lletrada Sra. Carmen Massó, essent part contra la que s'apel la el Ministeri Fiscal.

Antecedentes

PRIMER.En la sentencia apel lada es va dictar la següent decisió que copiada literalment és: 'Condemno Teodoro , om a auotr d'un delicte d'injúries o vexacions lleus en l'àmbit familiar, previst a l'articule 173.4 del Codi Penal, a la pena de 5 dies de localització permanent en domicili difirent i allunyat del de la víctima.

Imposo a Teodoro l'obligació de pagar totes les costes que s'hagin generat en aquest procés'.

SEGON. Teodoro , va interposar, en temps i forma, recurs d'apel lació contra la Sentència de data 10-05-17 , amb el fonament que expressa en l'escrit de què dimana.

TERCER.No s'accepten els Fets Provats de la sentencia impugnada en tot el que contradigui al que tot seguit s'exposarà: 'PRIMER: No ha quedat acreditat que el dia 22-02-17, Teodoro , hagués a la seva ex parella, via WhatsApp que:' eres igual que el resto de cochinas que puedo encontrar por la calle.

SEGON-. No han estat objecte d'acusació el fets del dia 27-02-17 pels que s'ha condmenat'.

QUART.S'han complert els tràmits establerts a l' article 976 de la Llei d'enjudiciament criminal .

Fundamentos

PRIMER.La representació de Teodoro , , va interposar recurs d'apel lació al legant bàsicament que el Jutge d'instància ha incorregut en un error a l'hora de valorar la prova, consistent bàsicament en considerar que no hi hagut prou prova de càrrec que permeti acreditar els fets denunciats.

Te reiteradament declarat aquesta Sala que encara que el recurs d'apel lació té un caràcter ordinari i es pot realitzar en ell una nova valoració de la prova practicada en primera instància, a conseqüència de la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té, tant la percepció directa pel Jutge de les diverses declaracions de les parts i dels testimonis, com la inexistència en el nostre dret Penal de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, la revisió, tractant-se, precisament d'aquest tipus de proves, queda limitada a examinar, pel que fa al seu origen, la validesa i regularitat processal, i a verificar pel que fa la valoració, si les conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i s'ajusten als criteris generals de raonament lògic segons les regles de l'experiència comunament admeses; per tant, en aquesta instància sense haver presenciat personalment tal prova, només ens podrem apartar de la valoració efectuada pel Jutge que la va presenciar, si es declara provat alguna cosa diferent del que realment va dir el declarant i que no resulti provat per cap altre mitjà probatori, si la valoració de la declaració porta a un resulta il lògic o absurd, i de manera excepcional, si concorren altres circumstancies de les que es desprengui de manera inequívoca la falsedat d'un testimoni acollit com cert o bé, la certesa d'un altre que no s'ha tingut en compte. Es per això que la prova d'instància es immune a la revisió quan depèn de la immediació, però es revisable quan afecta a la estructura racional del discurs valoratiu ( STS 29-12-1997 ).

Íntimament lligat amb això, cal tenir en compte, com recorda la STC 123/2002 de 20 de maig que: 'la presumpció d'innocència comporta el dret a no ser condemnat sense proves de càrrec vàlides, de tal manera que tota sentencia condemnatòria ha d'expressar les proves en que recolza la declaració de responsabilitat penal, aquestes proves s'han d'haver obtingut amb totes les garanties constitucionals, han d'haver-se practicat en l'acte de judici oral i haver-se valorat i motivat pels Tribunals amb ple sotmetiment a les regles de la lògica i la experiència, de manera que la declaració de culpabilitat hagi quedat establerta més en lla de tot dubte raonable'

SEGON.Traslladant la doctrina exposada al supòsit sotmès a revisió, porta necessàriament a concloure que la valoració feta pel Jutjador d'instància no pot ésser compartida en aquesta segona instància i en conseqüència haurà de prosperar la impugnació formulada per la recurrent.

La presumpció d'innocència, com ja hem apuntat, es configura com una presumpció iuris tantum, destruïble, per tant, mitjançant la incorporació al procés d'una prova de càrrec, obtinguda vàlidament, l'única prova lliure i valorable racionalment pel jutge. És a dir, la presumpció d'innocència suposa que ningú no pot ser condemnat mentre una activitat probatòria de signe inequívocament de càrrec, és a dir, de naturalesa acusatòria, que s'avingui legítimament al procés, sota els principis d'immediatesa i contradicció, no acrediti el contrari ( STS 13-9-1991 ).

Una vegada fixat aquest principi jurisprudencial, cal preguntar-se si hi ha suficient prova de càrrec contra els denunciats per trencar la presumpció d'innocència que les beneficia i fonamentar l'emissió d'una sentència condemnatòria. La resposta haurà de ser negativa en el supòsit que ens ocupa, com després s'exposarà.

Tots els elements configuradors del delicte imputat han de ser acreditats en l'acte del judici oral mitjançant la incorporació a aquest de les corresponents proves de càrrec, obtingudes vàlidament, les úniques lliures i valorables racionalment pel jutge, ja que hi concorren els principis d'immediatesa i contradicció que de forma reiterada exigeix la constant jurisprudència del Tribunal Suprem. Examinada la prova practicada en aquest acte del judici oral, ha estat insuficient per acreditar d'una manera indubtable la falta imputada per l'acusació.

Ens trobem en aquest cas que la denuncia es va interposar el dia 22 de febrer de 2017, on es relataven una serien de fets anteriors al dia 22, no obstant, els Fets Provats de la sentència fa referencia que els fets objecte de condemna van ocórrer el dia 27 de febrer de 2017. Desprès de la denuncia inicial no hi ha cap denuncia ampliatoria referida al dia 27, per tant els fets que van ser objecte del judici només podien ser els denunciats el dia 22, que precisament son els fets ha tingut coneixement el denunciat que se l'imputaven i se n'ha pogut defensar.

Ara bé, sembla ser, que quan en l'acte de judici es va exhibir el telèfon mòbil de la denunciant per mostrar el contingut dels WhatsApp considerats injuriosos per la denunciant, en la sessió del judici, aquest es referien a un altre dia, concretament al dia 27, sense dubte el Jutge va comprovar la data dels missatges i ja que no hi ha altra explicació per situar els fets en un dia diferent.

Davant d'aquesta circumstància, sigui una errada en la data del fets, sigui perquè els fets declarats provats es va produir el dia 27 de febrer, el cert es que aquesta anomalia causa indefensió al denunciat que no podia conèixer la imputació de fets posteriors a la data de la denuncia que ha donat peu a aquest procediment i per tant s'ha vulnerat el principi acusatori.

Pel que s'acaba d'exposar hem de concloure que la valoració feta pel Jutge d'instància de la prova practicada, no té la necessària congruència i raonabilitat per poder-li atorgar el valor de prova apta per a destruir la presumpció d'innocència del condemnat, ja que una condemna penal mai es pot basar, com hem dit, en suposicions o probabilitats, sinó en fets plenament provats i al no existir un altre mitja de prova apte, cal procedir a estimar el recurs, revocar la sentencia impugnada i absoldre l'inculpat del delicte per la que va ser condemnat en primera instància.

TERCER.-No és procedent fer especial imposició de les costes causades en l'alçada.

Fallo

ESTIMOel recurs d'apel lació interposat per Teodoro contra la Sentència dictada en data 10.05.17 pel Jutge del Jutjat d'instrucció núm. 5 de Blanes, en el Judici per Delictes Lleus núm. 5/17 , seguida per un delicte lleu d'injúries, laREVOCO, en el sentitd'ABSOLDRE Teodoro del delicte lleu d'injúries que se l'imputava inicialment. Es declaren d'ofici les costes causades en aquesta alçada i també les causades en la instància.

Expediu certificacions de la present resolució per a la seva unió al rotlle corresponent i tramesa al Jutjat de la seva procedència, juntament amb les actuacions originals.

Així, per aquesta la meva sentència, definitivament jutjant, ho mano i ho signo.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent Sra. Maria Teresa Iglesias i Carrera ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.