Sentencia Penal Nº 594/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 111/2017 de 06 de Julio de 2017

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel.lació procediment de delictes lleus ( apel lació judici sobre delictes lleus ) núm. 111/2017 - B

Referència de procedència:

Jutjat dŽinstrucció num. 12 de Barcelona

Judici delictes lleus núm. 51/2017

Data sentència recorreguda: 29 de març de 2017

SENTÈNCIA NÚM. 594/17

Magistrada: Maria Jose Feliu Morell

La dicta el Magistrat que s'expressa, de la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com a Tribunal unipersonal, en recurs d'apel lació en procediment de Delictes Lleus núm. 111/2017, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Instrucció 12 Barcelona en data 29/03/2017 , en procediment de delictes lleus núm. 51/2017. Han estat parts com apel.lant Eutimio asistit per la seva advocada Natividad i el Ministeri Fiscal.

Barcelona, sis de juliol de dos mil disset.

Antecedentes

Primer.-El dia 29 de març de 2017 el Jutjat d'instrucció num. 12 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo ABSOLVER Y ABSUELVO a Marí Juana del delito leve de amenazas que se le venía imputando, declarando de oficio las costas procesales causadas.'

A la citada sentència es declaren provats els fets següents:'Se declara que el 21/01/2017 el denunciante Sr. Eutimio interpuso denuncia en dependencias policiales en la que exponía tener una conflictiva relación vecinal con la denunciada y que el 21/01/2017 sobre las 12.30 horas esta última acudió a la puerta de su domicilio diciéndole: ' te tengo que cortar la cabeza cabrón, tú, cuando salga que no te vea en la calle'.

Segon.-Formulat recurs d'apel lació per la representació de Eutimio , el jutjat l'admeté a tràmit, donant-li curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per la decisió. El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentencia.

S'accepta el relat de fets declarats provats de la sentencia recorreguda.

Fundamentos

Primer.-L'apel lant impugna la sentencia dictada pel Jutjat d'instrucció, al legant la vulneració de la tutela judicial efectiva per l'error en la valoració de la prova, i desprès de formular les al legacions oportunes, demana la revocació de la sentencia i que es dicti sentencia condemnant al a denunciada per un delicte lleu d'amenaces.

Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia absolutòria dictada pel Jutjat d'instrucció, al legant com únic motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els suposis de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Per tot l'exposat, es procedent la desestimació del recurs d'apel lació.

Tercer-D'acord amb els articles 240.3 de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'escau imposar l'apel lant les costes causades en aquesta instància al apreciar temeritat en la interposició del recurs, doncs en primer lloc es fonamenta la interposició en la infracció de normes i garanties processals (art. 790.2 segon paràgraf) i en realitat el que s'al lega a l'escrit de recurs es l'error en la valoració de la prova que realitza el Jutge d'instància (art. 790. 2 tercer paràgraf) però en cap cas podem dir que la sentencia presenta insuficiència o falta de racionalitat de la valoració fàctica, que s'aparta de forma manifesta de les màximes de l'experiència o presenta omissions de valoració de proves que s'han practicat, sinó tot el contrari, tal com s'ha dit en els anteriors raonaments jurídics.

Fallo

1. Desestimo el recurs d'apel lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució i confirmo la sentencia dictada pel Jutjat d'instrucció num. 12 de Barcelona en data 29 de març de 2017 en el Judici per delictes lleus num. 51/2017 .

2. S'imposen a l'apel lant les costes processals causades en aquesta segona instancia

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa i ho signa el Magistrat que la dicta.