Sentencia Penal Nº 6/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 119/2010 de 29 de Diciembre de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (Secció 10ª)

Recurs d'apel.lació nº 119/10-C

Judici de Faltes nº 586/08

Jutjat d' Instrucció nº 2 de Terrassa

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-nou de desembre de dos mil deu

VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el

present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 586/08 procedent del Jutjat d'Instrucció nº 2 de Terrassa , en tràmit davant aquest

tribunal de segona instància amb motiu dels recursos interposats per les respectives defenses dels denunciants i denunciades

Hermenegildo , Tamara , María Esther i Leovigildo contra la sentència dictada el dia 24 de gener de 2009

per lesions en agressió, amenaces i injúries.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el contingut literal següent: FALLO " que debo absolver y absuelvo a Leovigildo de los hechos que se le imputaban en este procedimiento, al tiempo que condeno a Hermenegildo como autor de una falta de lesiones y una falta de amenazas, a las penas de: UN MES de MULTA por la primera más 10 DÍAS de MULTA por la segunda, con cuota diaria de 3 euros , así como a que indemnice al Sr. Leovigildo en la suma de 500 euros por las lesiones causadas. Condeno a Tamara como autora de una falta de injúrias a la pena de 10 DÍAS de MULTA con igual cuota de 3 euros diarios. Condeno a María Esther como autora de una falta de maltrato de obra a la pena de 10 DÍAS de MULTA con igual cuota de 3 euros. En caso de impago, cumplirán un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas. Las costa causadas en esta instancia se imponen a los condenados".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs d'aclaració i posteriorment de reforma la defensa de Leovigildo , a qui no s'havia admès inicialment el recurs d'apel·lació en considerar-lo presentat fora de termini. Per interlocutòria de 3 de març de 2010 es va estimar el recurs i reformar la inadmisió a tràmit.

TERCER.- Dins de termini legal, tots els implicats van formalitzar recurs d'apel·lació contra la sentència. Admesos a tràmit per provisió de 21.4.10, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i recíproca d'ambdues parts apel·lades es van remetre les actuacions a aquest tribunal. Per diligència d'ordenació de 14 de juliol de 2010 es va designar magistrat ponent a l'il·lm Sr. Santiago VIDAL i MARSAL i ha quedat el recurs vist per a sentència sense celebració de vista pública, atès que no la considera necessària el tribunal ni l'ha sol·licitat cap de les parts apel·lants.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

Hechos

S'ACCEPTA el relat fàctic descrit en la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions innecessàries.

Fundamentos

Estudi del recurs interposat per la defensa de Hermenegildo i dos més.

I .- Formalitzen els recurrents el recurs, a l'empara del que permet l' art. 976 de la Lecrim 38/2002de 24 d'octubre , en relació amb l' art. 790 , l'apel·lació de la sentència que els condemna a títol d'autors d'una falta de lesions, una d'amenaces, una d'injúries verbals i una de maltracte d'obra, en un escrit on plantegen dos motius de discrepància: A) Vulneració del dret constitucional a la tutela judicial efectiva de l' art. 24.1 CE ; B) Error en la valoració de la prova testifical.

En quan al primer motiu, i per tal de justificar la hipotètica vulneració de l' art. 24.1 CE , al·leguen els recurrents que no van poder acudir a la vista oral fixada pel 19 de gener de 2009, atès que es van confondre d'edifici judicial i van presentar-se en l'antic jutjat d'instrucció, que -obviament- romania tancat. De forma genèrica doncs, plantegen una infracció del seu dret de defensa i malgrat no sol·licitar explícitament la nul·litat del judici oral, sí manifesten que no han gaudit de la oportunitat d'explicar la seva versió dels fets.

La tesis ha de ser denegada tant per raons de forma com de fons jurídic. L' art. 6.1 del CEDH imposa als tribunals el deure de vetllar per tal que tot ciutadà pugui defensar els seus drets en el judici oral, i en conseqüència, cal haver lliurat d'antuvi una citació personal on consti el dia, l'hora i lloc de celebració de la vista. Només quan s'infringeix aquest requisit procedimental escau parlar d'incompliment de l' art. 24.1 CE en els termes que recull la STC 197/2009de setembre, la qual cosa provoca l'aplicació de l' art. 240.1 de la LOPJ 19/2003de 28 de desembre amb el resultat de nul·litat de la sentència dictada i del judici oral celebrat en absència d'una de les parts comparegudes en el procés.

No és pas aquest el cas que ens ocupa, atès que al foli 57 de les actuacions consta diligència de la Secretària judicial, qui dóna fe pública, que s'ha informat en data 9 de desembre de 2008 Doña. María Esther (filla dels altres dos denunciats) del trasllat del jutjat a una nova direcció ( Rambla del Pare Alegre 112) dins la mateixa ciutat de Terrassa. És a dir, amb una antelació d'un mes es va advertir als avui apel·lants del trasllat i nova seu judicial, raó per la qual només a ells els és imputable l'error comès de no estar presents el dia i hora en que es va celebrar el judici oral.

II.- El segon motiu de recurs planteja un hipotètic error en l'apreciació de la prova testifical, puix se centra en qüestionar l'encert de la jutge penal a l'hora de valorar la declaració de càrrec practicada en el judici oral. Després d'afirmar que la declaració del denunciant Don. Leovigildo no pot ser pas la única sobre la que es construeix el sil·logisme de culpabilitat, ateses les males relacions de veïnatge precedents, al·leguen que estem davant de dues versions contradictòries amb denúncia recíproca creuada, per la qual cosa caldria aplicar el principi jurídic "in dubio pro reo". Conclouen sol·licitant la lliure absolució.

Atès aquest plantejament, la Sala ha de recordar que la nova valoració d'una prova testifical en aquesta segona instància és inviable per a modificar el veredicte emès pel jutge "a quo ", d'acord amb el que recull la reiterada jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 114/88 de 10 de juny i STS de 5 de maig de 2010 , doncs es tracta d'una prova de caire personal la credibilitat de la qual només pot ser verificada per qui l'ha escoltat directament. És obligat reiterar que el recurs previst en l' art. 790 Lecrim , d'aplicació supletòria en els recursos d'apel·lació en judicis de faltes, només autoritza al tribunal de segona instància a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada si s'acredita de forma irrefutable per la part recurrent que s'ha incorregut en error manifest en la valoració de la prova practicada en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció, puix l' art. 741 de la LECRIM disposa que el tribunal sentenciador apreciarà de forma conjunta totes les proves facilitades per les parts, amb motivació raonada i extracció de conclusions lògiques, tenint sempre en compte que el dret penal es regeix pels principis acusatori i " in dubio por reo". En aquest afer s'han complert els esmentats requisits de legalitat constitucional i ordinària.

En efecte, l'estudi de les diligències practicades en seu policial i en el jutjat, l'acta del judici oral i la sentència apel·lada, posen de manifest que es va practicar prova de caire incriminatori plural, consistent en la declaració del denunciant Sr. Leovigildo , qui explica el context d'enfrontament verbal amb els veins denunciats, i com l' apel·lant Sr. Hermenegildo el va colpejar als testicles, mentre la seva esposa i filla l'insultaven i amenaçaven. L'informe mèdic aportat pel lesionat palesa que presentava erosions en ambdós braços i un hematoma en la zona testicular.

D'afegitó, diita versió és totalment confirmada per una persona present en l'indret, aliena a l'afer i veïna de l'immoble, a qui la jutge penal ha atorgat credibilitat objectiva. La Sala no té cap raó per a esmenar aquesta valoració imparcial i coherent.

Com ha senyalat el Tribunal Suprem en sentència de 28 d'octubre de 2000 , la possibilitat de desvirtuar la inicial presumpció d'innocència que protegeix a tot inculpat a l'empara d'allò que disposa l' art. 24.2 CE , es fonamenta en l'anàlisi objectiu de les versions explicades pels implicats, essent competència de la jutge sentenciadora esbrinar qui d'ells és més creïble ateses les circumstàncies perifèriques concurrents, i les possibles contradiccions detectades en relació a allò que han aportat els testimonis presencials. Aquestes circumstàncies han estat adequadament analitzades en la sentència apel·lada, sense que la defensa dels recurrents hagi aportat cap prova en relació a la suposada legítima defensa que esmenta de forma genèrica com a causa de justificació, quan afirma que va ser el Sr. Leovigildo qui els va agredir i àdhuc malmetre part del mobiliari de l'habitatge. No hi ha en les actuacions cap fotografia d'aquests suposats danys ni informe mèdic de sanitat dels presumptes agredits.

El Tribunal Suprem, en sentència de 8 de febrer de 1999 , ja va matisar que (sic) " la credibilidad del testigo, está sujeta a la percepción directa del juez que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo quien directamente ha escuchado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual del emisor, sin perjuicio de la documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que existió efectiva actividad probatoria de cargo pero no la valoración de la concreta credibilidad de ese testimonio ". Aquesta jurisprudència ha estat reforçada amb les STC 163/05 de 20 de juny , STC 114/06 de 5 d'abril i STC 177/08 de 22 de desembre , en el sentit de matisar que -llevat d'error flagrant derivat del propi contingut de l'acta del judici- el tribunal d'apel·lació no pot modificar l'apreciació directa del jutge davant de qui s'han practicat les proves personals, en no gaudir aquesta instància del principi d'immediació.

Estudi del recurs interposat per la defensa del Sr. Leovigildo .

III.- La defensa exposa la seva disconformitat amb la indemnització econòmica atorgada d'acord amb l'informe mèdic forense , i reclama s'apliqui de forma analògica el Barem que cada any s'aprova per a determinar l'import de rescabalament del dany corporal sofert en accidents de trànsit. Atès que la sentència apel·lada fixa en 500 euros dita indemnització, sol·licita de la Sala es modifiqui tot elevant-la a 1.574 euros , que correspondrien a l'import diari de 52,47 per cada un dels 30 dies d'ILT.

El tribunal d'apel·lació ha d'admetre aquesta petició atès que la jurisprudència és consolidada a l'hora de matisar que si bé el/la jutge penal gaudeix de llibertat de criteri -derivada de la seva imparcialitat- quan ha de valorar els informes mèdics, això no l'eximeix del deure constitucional ( art. 120.3 CE ) de motivar les raons per les quals fixa una determinada quantitat i no una altra, en especial quan hi ha postulació econòmica concreta de la part perjudicada.

Les STS de 18 de març de 2004 i 15 d'abril de 2005 ens matisen que l'import de la reparació econòmica està sempre en funció de l'abast més o menys greu dels danys corporals i morals ocasionats. I en l'afer que ens ocupa, és evident que el lesionat només va patir 30 dies d'incapacitat temporal, sense ingrés hospitalari ni impediment per a treballar. L'import econòmic per cada dia d'ILT no està pas predeterminat de forma vinculant pel RDL 8/04 com reclama l'apel·lant , puix estem davant d'una falta dolosa i no pas per imprudència. La praxis forense està fixant actualment entre 30 i 50 euros diaris la responsabilitat civil derivada d'una agressió intencionada, en funció de les circumstàncies concurrents. El FD VI de la sentència apel·lada no conté cap motivació i per tant ignora la Sala perquè s'ha fixat la RC en 500 euros. Hem d'admetre doncs que es tracta d'una quantificació arbitrària, i esmenar-la en el sentit de concedir 30 euros per dia ( total 900) atesa la mecànica lesiva -una puntada de peu als testicles- i el període d'incapacitat no impeditiva que recull el dictamen pericial forense.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat en cap de les dues parts recurrents, d'acord amb el que recullen els arts. 123 CP i 240 de la Lecrim.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici, decideixo la següent

Fallo

Escau estimar parcialment el recurs d'apel·lació formalitzat per la defensa del perjudicat Leovigildo , i desestimar íntegrament el que han interposat els denunciats Hermenegildo , Tamara i María Esther contra la sentència dictada el dia 24 de gener de 2009 pel jutjat d'instrucció nº 2 dels de Terrassa , i en conseqüència, he de revocar i revoco l'esmentada resolució en l'únic sentit de modificar la responsabilitat civil atorgada (500 euros) i elevar-la a 900 euros, tot mantenint inalterables la resta de pronunciaments, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe . Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el rotlle d'apel.lació i arxiveu-lo. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe. El secretari judicial.