Sentencia Penal Nº 604/20...io de 2019

Última revisión
17/09/2017

Sentencia Penal Nº 604/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 160/2019 de 17 de Julio de 2019

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 9 min

Orden: Penal

Fecha: 17 de Julio de 2019

Tribunal: AP - Barcelona

Ponente: URÍA MARTÍNEZ, JOAN FRANCESC

Nº de sentencia: 604/2019

Núm. Cendoj: 08019370222019100553

Núm. Ecli: ES:APB:2019:10210

Núm. Roj: SAP B 10210:2019


Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 160/2019 - C

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 1 ARENYS DE MAR

Procediment Abreujat núm. 1096/2018

Data sentència recorreguda: 20/02/2019

SENTÈNCIA NÚM. 604/2019

Magistrats/da:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 160/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 1 ARENYS DE MAR en data 20/02/2019 , en procediment Abreujat núm. 1096/2018. Han estat parts Catalina , el seu procurador Pilar Lorente Flores, assistida de la seva lletrada Luz Mendez Roboredo, Ernesto , la seva procuradora Amanda Pons Bialowas, assistit del seu advocat Cristina Rángel García, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, disset de juliol de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 20 de febrer d'enguany el Jutjat Penal núm. 1 d'Arenys de Mar dictà sentència amb la decisió següent: 'Debo condenar y condeno a Don Ernesto como autor penalmente responsable de un delito de maltrato en el ámbito de la violencia sobre la mujer previsto y penado en el artículo 153.1 y 4 del Código Penal , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal , a las penas de 3 meses de prisión, inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, 6 meses de privación del derecho a la tenencia y porte de armas y 1 año y 3 meses de prohibición de aproximación a Doña Catalina su domicilio , lugar de trabajo y cualquier otro frecuentado por ella a menos de 1000 metros.

Todo ello con expresa imposición de la 1/2 costas procesales causadas.

Que debo absolver y absuelvo a Don Ernesto del delito de robo con violencia y/o intimidación del que venía siendo acusado, con todos los pronunciamientos favorables, declarando las costas de oficio.

Se acuerda mantener la medida de prohibición de aproximación, acordada por Auto, en fecha 26 de octubre de 2018, por el Juzgado de Instrucción numero 6 de Arenys de mar, hasta la firmeza de la presente resolución o se modifique su contenido, sin que la duración de la medida cautelar indicada pueda tener una duración superiror a dos años desde que se adoptó.

Firme la presente resolución, retórnese el dinero incautado y consignado, a la Sra. Catalina .'

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Probado y así se declara que el acusado, don Ernesto mayor de edad, con NIE nº NUM000 , de nacionalidad italiana y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, mantuvo una relación sentimental con la Sra. Catalina .

Probado y así se declara que sobre las 20:30 horas del día 25 de octubre de 2018, el acusado se encotraba en compañia de la Sra. Catalina en la Plaza Cataluña de la localidad de Calella, que le propinó diversos empujones en diversas ocasiones y le profierió las siguientes expresiones 'dame dinero o te voy a matar', hasta en cuatro ocasiones y 'te voy a matar, te voy a enviar donde está tu padre', siendo que el padre de la Sra. Catalina se encuentra fallecido.'

Segon.Formulats recursos d'apel·lació per les representacions processals de Catalina i de Ernesto , el Jutjat els admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al segon recurs s'oposaren el Ministeri Fiscal i la representació processal de Catalina .


Acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.


Fundamentos

Primer.L'apel·lant Catalina combat la sentència dictada en primera instància sense enunciar el motiu o motius de llur discrepància, amb l'única finalitat que es deixi sense efecte el pronunciament que disposa 'deducir testimonio con respecto a la testifical de Catalina por la posible comisión de un delito de falso testimonio'.

El recurrent Ernesto , per la seva banda, enuncia dos motius d'impugnació en relació amb el pronunciament condemnatori: 'principio de presunción de inocencia, error en la apreciación de la prueba, principio in dubio pro reo, art. 24 CE , falta de prueba de cargo, versiones contradictorias' i 'infracción del tipo del art. 153.1 en relación con el art. 153.4 del Código Penal ', demanant subsidiàriament, per al cas de mantenir-se la condemna, la reducció a 200 metres de la distància afectada per la prohibició d'atansament.

Segon.El primer del recursos ha d'ésser desestimat, perquè no és el recurs d'apel·lació contra la sentència dictada en el procediment en què el testimoniatge es produí la via per depurar o impedir la depuració de responsabilitats criminals davant l'eventual comissió, per l'acusadora particular/ testimoni que declarà en el procediment a què es contrau la sentència apel·lada, d'un delicte de fals testimoniatge, i si la jutgessa a quo va entendre que la testimoni faltà a la veritat en llur declaració al plenari el que pertocava era manar procedir contra ella com a presumpta autora del delicte de fals testimoniatge ( article 715 de la Llei d'enjudiciament criminal), i si els aspectes de la declaració sospitosos van consistir en 'alguna contradicción, pero sin ánimo de mentir, ni de vapulear a la justicia', com es diu al recurs, això s'haurà de dirimir en el procediment corresponent.

Tercer.Per donar resposta al primer motiu del segon recurs cal examinar la gravació digital del judici oral, que constitueix l'acta de la vista, i d'aquest examen resulta que al plenari es van practicar les proves següents: 1) interrogatori de l'acusat (minuts 2 a 7 de la gravació); 2) declaració de l'acusadora particular (minuts 9 a 21); 3) testifical dels agents de la Policia Local de Calella amb carnets professionals núm. NUM001 (minuts 23 a 26) i NUM002 (minuts 27 a 30), de Claudia (primers dos minuts del segon arxiu de gravació) i de Aquilino (minuts 3 a 8); i 4) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 8).

A la vista d'aquest resultat es podrà discutir la valoració que de les proves personals efectuà la jutgessa a quo, però de cap manera es pot negar l'existència de prova de càrrec apta per enervar la presumpció d'innocència, ja que al plenari es produïren, possibilitant l'efectiva contradicció, manifestacions netament incriminatòries envers l'acusat, en la declaració de la testimoni directa Claudia , persona completament aliena als implicats, a diferència de Aquilino , per a qui l'acusat havia treballat, el testimoniatge del qual no té perquè qualificar-se necessàriament d'incompatible amb el d'aquella, atès que és perfectament possible que no tot dos testimonis observessin la totalitat del conflicte què és pacífic mantingueren els implicats, de manera que Aquilino no veiés l'agressió que sí veié Claudia , i que la prova personal directa del càrrec és apta per enervar la presumpció d'innocència no ofereix cap dubte a hores d'ara, perquè la doctrina del Tribunal Suprem fa anys que recorda ( SSTS de 8 d'octubre de 1990 i 20 de juliol de 2001 ) que 'si bien la presunción de inocencia que consagra el art. 24.2 de nuestra Carta Magna exige para dictar una sentencia condenatoria un mínimo de actividad probatoria de cargo, tal prueba existe aunque estuviera constituida por un solo testimonio, que podría tener suficiente virtualidad para destruir la presunción iuris tantum denunciada'.

Afirmada així l'existència en aquest cas de prova de càrrec apta per enervar la presumpció d'innocència, prova consistent en el testimoniatge de Claudia , el que hem d'examinar és la valoració que de les proves efectuà la jutgessa a quo, sense perdre de vista dos principis bàsics, a saber: que l'òrgan de la primera instància és qui està en millors condicions per valorar les proves de caràcter personal que es produeixen al judici oral, per raó de la immediació amb la producció de la font de coneixement, i que la valoració feta per aquell l'ha de respectar l'òrgan d'apel·lació sempre que no resulti absurda, il·lògica o arbitrària. Doncs bé, aquest defectes no són predicables de la valoració de les proves personals reflectida als fonaments de dret segon i tercer de la sentència apel·lada, valoració que està clarament exposada i és raonable.

Conseqüentment, escau desestimar el primer motiu del segon dels recursos.

Quart.El segon motiu del segon recurs tampoc no pot prosperar, perquè va ser precisament la relació de parella que havia unit anteriorment els implicats el fet determinant de l'exigència violenta de diners per part de l'acusat, el qual s'imposà així sobre la dona que per raó d'aquella relació l'ajudava a desenvolupar-se econòmicament, i precisament perquè l'incident s'emmarcà en la relació que els implicats mantenien a causa d'haver estat parella sentimental, es pot entendre que l'agressió de l'home en el curs de la reclamació de diners no acabés configurant el delicte de robatori amb violència del què l'ací recurrent va ser acusat.

Cinquè.En allò que sí escau donar raó al recurrent Ernesto és en la pretensió subsidiària de reducció de la distància afectada per la prohibició d'atansament a 200 metres, perquè aquesta és la distància que es fixà en l'ordre de protecció (folis 51 i 52) i res no justifica la jutgessa a quo a la sentència apel·lada per ampliar la distància a 1000 metres, quan, a més a més, no consta que la inicial de 200 metres fos insuficient per l'acompliment de la finalitat protectora de la prohibició.

Sisè.L' article 239 de la Llei d'enjudiciament criminal disposa que en les sentències que posin terme a la causa o a qualsevol dels incidents s'ha de resoldre sobre el pagament de les costes processals, i com sigui que en aquest cas no es dona cap dels supòsits en que, segons l'article següent, escau imposar-les a la recurrent Catalina , i el recurs de Ernesto l'estimem parcialment, cal declarar d'ofici les costes processals causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem els recursos d'apel·lació expressats a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució.

2. Confirmem la sentència apel·lada, tret el pronunciament sobre la distància afectada per la prohibició d'atansament, que fixem en 200 metres.

3. Declarem d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.