Sentencia Penal Nº 625/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 119/2007 de 27 de Octubre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ 10ª PENAL

Recurs d' apel·lació núm. 119/07-D

Judici de Faltes núm. 302/2007

Jutjat d' Instrucció núm. 2 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-set d'octubre de dos mil vuit

VIST per l'l·lma. Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA, Magistrada de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, la

present apel·lació motivada pel Judici de faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 2 de Barcelona

i seguit per injuries, causa que roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per

la denunciada Ana contra la sentència dictada el dia 12 de març de 2007.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "PART DISPOSITIVA. CONDEMNO Ana com autora criminalment responsable d'una falta d'injúries, a la pena de 20 DIES MULTA a raó de 5 euros/diaris i al pagament de les costes processals. Les quantitats indicades s'han d'abonar en un termini de 10 DIES. Absolc Marisol dels fets de que era acusada en quest procediment".

SEGON.- Contra l'esmentada sentència va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la denunciada Ana . Admès a tràmit el recurs, prèvia impugnació de la part apel·lada per escrit presentat pel denunciant Clemente es van remetre les actuacions originals a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 7 de gener 2008 es va designar Magistrada ponent a l'l·lma Sra. Montserrat Birules Bertran d'acord amb el torn preestablert, i es va suspendre el termini per a resoldre atesa la càrrega de causes amb pres, de tramitació preferent per imperatiu legal. Per provisió de 22.10.08 s'ha procedit al canvi de ponent atesa la baixa de l'anterior com a magistrada d'aquesta secció, i ha estat designada l'l·lma Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides.

Hechos

S' ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils.

Fundamentos

PRIMER.- La defensa de la recurrent sol·licita que es revoqui la condemna dictada per la jutgessa penal com autora d'una falta d'injúries i ho fonamenta en primer lloc amb la petició de nul·litat d'actuacions, per un presumpte trencament de normes processals generador d'indefensió per vulneració de la tutela judicial efectiva, a l'empara de l' art. 24 de la CE en relació a l' art. 238.3 LOPJ, i conseqüent infracció de llei dels arts. 962 i 968 de la Lecrim .

Aquest motiu de recurs ha de ser desestimat. No s' aprecia per aquest tribunal de segona instància cap infracció rellevant de normes processals que hagi impedit a la denunciada articular una correcta defensa dels seus interessos en el judici oral. En efecte, llegida l'acta del judici no consta que la seva defensa proposés la prova testifical que menciona en el recurs, no consta tampoc cap denegació de proves per part de la jutgessa, ni cap protesta de l'advocat. En qualsevol cas, no se'ns acut com és possible que si la defensa lletrada considerava tant rellevant la prova testifical, no en va fer pas esment en el propi acte del judici oral, abans que el jutge "a quo" declarés el cas vist per a sentència. L'actuació omisiva de la part no pot ser mai admesa com a causa de nul·litat a l'empara de l' art. 238.3 de la LOPJ 6/1985 , doncs en aquest context no hi ha cap indefensió mereixedora d'empara judicial, com en afers similars ens recorden les STC 1917/93 de 21 de novembre i 150/96 de 30 de setembre, sense que sigui possible practicar en aquesta segona instància les proves que no han estat sol·licitades en la primera.

SEGON.- El segon motiu del recurs es fonamenta es la vulneració del principi constitucional d'innocència de l' art. 24.2n CE i error en la valoració de les proves. Necessari és recordar d'antuvi, que malgrat el recurs d'apel·lació previst en l' art. 976 de la Lecrim en relació al 790 de la llei d'enjudiciament criminal 38/2002de 24 d'octubre , autoritza al tribunal "ad quem" a revisar la valoració probatòria en conjunt efectuada en primera instància, el més cert és que el jutge d'instrucció és l'únic davant del qual s'han practicat les proves, complint així els deures d'immediació, oralitat i contradicció que ordena la nostra LOPJ 19/03 de 26 de desembre, per la qual cosa l' apreciació inductiva que en va treure una vegada escoltades totes les parts implicades i examinats els informes o documents respectius aportats, ha de ser "a priori" respectada per aquest tribunal, llevat que s'apreciï un error flagrant en el relat fàctic, i/o incoherència insalvable entre allò que declara acreditat i allò que serveix de base al seu veredicte.

L'estudi de les diligències practicades, de l'acta del judici oral i de la sentència dictada en la primera instància, posen de manifest que en el judici de faltes es va practicar prova de càrrec consistent en les declaracions de les parts implicades, la documental i la testifical. No és cert doncs que no s'hagi aportat al plenari cap prova que permeti fonamentar la culpabilitat. I no procedeix revisar la valoració de la prova testifical de la Sra. Carmela d'acord amb la jurisprudencia del Tribunal Suprem. En sentència de 8 de febrer de 1999, ha matisat que "la credibilidad del testigo o perjudicado está siempre sujeta a la percepción directa del tribunal que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo quien directamente ha visto y escuchado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual de quien declara, sin perjuicio de su adecuada documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que efectivamente existió actividad probatoria, pero no autoriza en sí misma una nueva valoración de la credibilidad de ese testimonio". Les sentències de 28 d' octubre de 2000 i 41/03 recullen idèntic límit en ordre a les facultats revisores del tribunal d'apel·lació.

És cert que la sentència conté un error material de redacció, en fer constar en els se primer dels fonaments de dret els cognoms equivocats de la denunciada. Però aquest error esdevé absolutament irrellevant ja que no afecta ni al contingut material de la resolució ni comporta cap conseqüència jurídica per l'apel·lant. Cal concloure doncs, que no s'ha vulnerat pas el dret constitucional a la presumpció d'innocència que reclama l' apel·lant i garanteix l' art. 24.2 de la Carta Magna .

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial mala fe ni temeritat en el recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Amb desestimació del recurs d' apel·lació formalitzat per la denunciada Ana contra la sentència dictada en data 8 de maig de 2007 en el present Judici de Faltes tramitat pel Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Barcelona, he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució, tot declarant d' ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita de que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel·lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.