Sentencia Penal Nº 635/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 32/2008 de 29 de Octubre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció 10ª Penal

Recurs d' apel·lació núm. 32/08-C

Judici de Faltes núm. 183/07

Jutjat d' Instrucció núm. 3 d'Esplugues de Llobregat

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-nou d'octubre de dos mil vuit

VIST per l'l·lm. Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, la present apel·lació

motivada pel Judici de Faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 3 d'Esplugues, tramitat per

coaccions, causa que roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat pel

denunciant Juan Pedro contra la sentència absolutòria dictada el dia 6 de novembre de 2007 per l'esmentat òrgan

unipersonal.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "FALLO: que debo absolver y absuelvo a Armando de la falta de coacciones que se le imputaba, declarando de oficio las costas procesales".

SEGON.- Contra l'esmentada sentència va interposar - dins de termini legal- recurs d'apel·lació el denunciant Sr. Juan Pedro . Admès a tràmit per provisió de 22.1.08, previ tràmit d' impugnació de la part apel·lada es van remetre les actuacions a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 16 de juliol de 2008 es va designar magistrat ponent a l'il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal, d'acord amb el torn preestablert. Per provisió de 9.10.08 s'ha convocat vista pública a petició de l'apel·lant. Celebrada en el dia d'avui, no ha comparegut la part recurrent malgrat constar citada, per la qual cosa el recurs ha quedat vist per a sentència.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides per la llei 38/02 de 24 d'octubre .

Hechos

S' ACCEPTA el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada i que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I.-La defensa del recurrent planteja en aquesta alçada la seva disconformitat amb la lliure absolució del denunciat Armando dictada pel jutge penal "a quo", atès que considera escau declarar la nul·litat d'actuacions per litispendència d'una causa connexa ( PA nº 386/06), on l'avui apel·lant exerceix l'acusació particular per delicte d'apropiació indeguda.

Atès aquest plantejament formal, la Sala estudiarà el recurs sota l'epígraf de vulneració de normes de dret processal, amb encaix en l' art. 790 Lecrim 38/2002de 24 d'octubre .

Necessari és recordar d'antuvi que la jurisprudència del Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 157/95 y 137/96, venen matisant que el principi acusatori que regeix el nostre sistema penal significa que ningú pot ser condemnat per una Falta si la inicial denuncia no és sostinguda en el judici oral. Les faltes estan sotmeses al principi de rogació punitiva particular quan afecten a drets individuals privats, i en la resta d'afers ( com en les coaccions de l' art. 620-2 CP ), el Ministeri Fiscal ostenta legitimació activa per a postular una condemna encara que el denunciant no ratifiqui la denuncia inicial. Ara bé, en aquest cas, l'Acta del judici unida al foli 101 palesa que ni la Fiscalia va assumir l'acció penal instada pel Sr. Juan Pedro , ni aquest va comparèixer al plenari malgrat constar citat en forma legal , i en conseqüència, la única sentència possible és la lliure absolució d'acord amb el principi acusatori. El recent Acord del Ple no jurisdiccional de la Sala 2ª del Tribunal Supremo de data 2 de desembre de 2006, dictat en unificació de doctrina, ha ratificat ja amb força vinculant aquest criteri de legalitat.

II.- Al·lega el recurrent que dita vista oral no hauria d'haver-se convocat atès que la presumpta Falta de coaccions imputada al Sr. Armando gaudeix de relació de conexitat amb el delicte investigat en un altre procediment penal en curs (DP 386/06), i en conseqüència, reclama de la Sala decreti la nul·litat del judici i de la sentència, amb retroacció del procediment.

La tesi no pot ser acceptada. De l'estudi de les actuacions es dedueix que aquesta Secció 10ª va decretar la nul·litat de la interlocutòria dictada pel jutjat instructor en el tràmit conversor - art. 779.1 Lecrim - de les diligències prèvies a procediment abreujat , i també que el proppassat 25 de setembre de 2008 ha ratificat el sobreseïment provisional finalment adoptat pel jutge "a quo" en l'esmentat procés DP 386/06. En conseqüència, cap valor tenen els raonaments de la part recurrent en orde al seu dret a formalitzar escrit d'acusació en els termes que recull l' art. 780 Lecrim . És cert que potser hauria estat més prudent per part del jutge instructor esperar a convocar a judici de Faltes fins que la Sala hagués resolt el recurs interposat en aquell procediment paral·lel, però cal recordar que les apel·lacions interposades a l'empara de l'art. 766.1 no tenen efectes suspensius "ex lege", sinó que s'admeten en un sol efecte ( el devolutiu), i per tant, era al denunciant a qui corresponia sol·licitar formalment en aquest procés la suspensió de la vista convocada pel dia 6 de novembre de 2007. No ho va fer, atès que ni tant sols va acudir al judici convocat, on -com a qüestió prèvia- a l'empara de l'art. 746.1 podria haver plantejat la litispendència que ara al·lega.

Estem doncs davant d'una conducta processal negligent omisiva de la pròpia part denunciant , i en conseqüència malament pot ara plantejar amb èxit la vulneració de la tutela judicial efectiva en els termes que exigeix l' art. 238.3r de la LOPJ 19/2003de 28 de desembre . Menys encara, si tenim en compte que l'apel·lant tampoc ha comparegut a la vista oral convocada per aquest tribunal de segona instància per al dia d'avui, malgrat constar degudament citada la lletrada que ostenta la seva defensa i representació processal.

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial mala fe ni temeritat en la part recurrent d'acord amb el que recullen els arts. 240 Lecrim i 123 del Codi Penal .

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Amb desestimació del recurs d' apel·lació formalitzat pel denunciant Juan Pedro contra la sentència absolutòria dictada el dia 6 de novembre de 2007 en el present Judici de Faltes tramitat pel Jutjat d'Instrucció núm. 3 d'Esplugues , he de confirmar i confirmo l'esmentada resolució. Declaro d'ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita de que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel·lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.