Sentencia Penal Nº 64/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 161/2016 de 19 de Enero de 2017

Encabezamiento

-udiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel.lació procediment de delictes lleus ( apel·lació judici sobre delictes lleus ) núm. 161/2016 - I

Referència de procedència:

JUTJAT INSTRUCCIÓ 26 BARCELONA

Judici de Delictes Lleus núm. 218/2016

Data sentència recorreguda: sent. 20.09.16

SENTÈNCIA NÚM. 64/2017

Magistrat:

Maria Josep Feliu Morell

La dicta el Magistrat que s'expressa, de la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com a Tribunal unipersonal, en recurs d'apel·lació en procediment de Delictes Lleus núm. 161/2016, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat Instrucció 26 Barcelona en data 20.09.16 , en procediment de faltes núm. 218/2016. Han estat parts Arsenio i Clara com apel.lats, representats pel Procurador Rodes Casas; Franco com apel.lat, i el Ministeri Fiscal.

Barcelona, dinou de gener de dos mil disset.

Antecedentes

Primer.-El dia 20 de setembre de 2016 el jutjat d'instrucció num. 26 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Absolc lliurement l'acusat Franco dels delictes lleu d'amenaces i de lesions intencionades dels què ha estat acusat i declaro d'ofici les costes del procediment.'

A la citada sentència es declaren provats els fets següents: 'Únic. Ha resultat provat que el 21 de març de 2016, al voltant de les 12,35 hores, a l'alçada del nº 114 de Nou de la Rambla de Barcelona, se suscità una discussió entre el denunciat Franco , major d'edat, i dos vigilants d'àrea d'aparcament, els denunciants Arsenio i Clara , majors d'edat, els quals, a més de ser companys de feina i treballadors de Barcelona Serveis Municipals BSM, són matrimoni. No s'ha acreditat que Franco haguès amenaçat els vigilants. No s'ha acreditat que la contractura cervical per la qual va ser atesa facultativament la Sra. Clara haguès estat causada per una escomesa física directament desplegada en contra seva pel denunciat Franco . '.

Segon.-Formulat recurs d'apel·lació per la representació de Arsenio i Clara , el jutjat l'admeté a tràmit, donant-li curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per la decisió. La representacióp de Franco s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentencia.

S'accepta el relat de fets declarats provats de la sentencia recorreguda.

Fundamentos

Primer.-L'apel·lant impugna la sentencia dictada pel Jutjat d'instrucció, al·legant l'error en la valoració de la prova, i desprès de formular les al·legacions oportunes, demana la revocació de la sentencia i que es dicti sentencia condemnant el denunciat tal com es va demanar a l'acte del judici.

Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel·lant impugna la sentencia absolutòria dictada pel Jutjat d'instrucció, al·legant com únic motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i l'incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, s'evidencia que l'apel·lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol·licitat, fent les oportunes al·legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els suposis de sentencies absolutòries, quan la part apel·lant no ha sol· licitat de forma fonamentada la nul·litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel·lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Per tot l'exposa't, es procedent la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer-L' article 239 de la Llei d'enjudiciament criminal disposa que en les sentencies que posin terme a la causa o qualsevol dels incidents s'ha de resoldre sobre el pagament de les costes, que en aquest cas es declaren d'ofici.

Fallo

1. Desestimo el recurs d'apel·lació expressat a l'antecedent de fet segon d'aquesta resolució i confirmo la sentencia dictada pel Jutjat d'instrucció num. 26 de Barcelona en data 20 de setembre de 2016 en el Judici per delictes lleus num. 218/2016 .

2. Es declaren d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instancia

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa i ho signa el Magistrat que la dicta.