Sentencia Penal Nº 655/20...re de 2018

Última revisión
17/09/2017

Sentencia Penal Nº 655/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 6, Rec 106/2018 de 19 de Octubre de 2018

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 9 min

Orden: Penal

Fecha: 19 de Octubre de 2018

Tribunal: AP - Barcelona

Ponente: DEL AMO SANCHEZ, JOSE MANUEL

Nº de sentencia: 655/2018

Núm. Cendoj: 08019370062018100692

Núm. Ecli: ES:APB:2018:14020

Núm. Roj: SAP B 14020:2018


Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

BARCELONA

Secció Sisena

Rotlle apel lació judici ràpid núm. 106/2018-V

Procediment Abreujat núm. 49/2018

Jutjat Penal núm. 2-Vilanova i la Geltrú

SENTÈNCIA NÚM.

Tribunal

Sra. Àngels Vivas Larruy

Sr. José Antonio Rodríguez Sáez

Sr. José Manuel del Amo Sánchez

Barcelona, dinou dŽoctubre de dos mil divuit.

VIST davant aquesta Secció el rotlle dŽapel lació de judici ràpid núm. 106/2018, format per a la tramitació del recurs dŽapel lació contra la sentència dictada pel Jutjat Penal núm. 2 de Vilanova i la Geltrú al procediment abreujat núm. 49/2018, seguit per delicte de furt. NŽés part apel lant lŽacusat Guillermo ; i part apel lada el Ministeri Fiscal. NŽés ponent el magistrat José Manuel del Amo Sánchez, qui expressa lŽopinió unànime del Tribunal.

Antecedentes

PRIMER.Pel Jutjat Penal que consta a lŽencapçalament en data 19 de juliol de 2018 va dictar-se sentencia que a la seva decisió diu: 'FALLO:Por todo lo expuesto y por la autoridad que me confiere la Constitución Española:

1.- Condeno a Guillermo como autor criminalmente responsable de un delito de un delito de hurto en grado de tentativa, previsto y penado en los arts. 16 , 62 y 234 del Código Penal , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad penal, con la pena de 4 meses de prisión, que comportará, de conformidad con el art. 56.2 CP , la accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de duración de la condena.

2.- Condeno al encausado al pago de las costas causadas durante la tramitación del procedimiento.

3.- Deniego cualquier modalidad de suspensión de la ejecución de la pena de prisión impuesta del artículo 80 del Código Penal . Una vez sea firme esta sentencia, se ejecutará inmediatamente la pena de prisón.

4.- Declaro que ha de abonarse para el cumplimiento de la pena principal o responsabilidad personal subsidiaria que se impone en esta sentencia, todo el tiempo en el que Guillermo hubiera estado privado de libertad por esta causa, si no lo tuviera absorbido ya en otra, así como las privaciones de otros derechos acordadas como medida cautelar conforme al art. 58.4 CP '.

SEGON.Notificada la resolució a totes les parts, la representació processal de lŽacusada Guillermo va interposar recurs dŽ apel lació en el que, després dŽexpressar els fonaments que ha estimat adients, en va demanar la revocació de la sentència.

TERCER.Admès a tràmit el recurs, va donar-se trasllat a la resta de parts i el Ministeri Fiscal, per informe de data , sŽhi ha oposat.

Un cop fets els tràmits, la causa fou elevada a la Sala per a la resolució del recurs.

QUART.Rebut el procediment i registrat el rotlle en aquesta Secció, i sense necessitat de celebrar-se vista pública en no considerar-se necessària, el recurs va quedar per a sentència.


ÚNIC.Es ratifiquen els de la sentència recorreguda, que diuen: 'Primero.- El 3 de junio de 2018sobre las 14:00 horas, D. Guillermo penetró en el establecimiento denominado Carrefour Market, sito en la calle Roselló del polígono industrial Les Salines del municipio de Cubelles (Barcelona).

Segundo.-Una vez en el interior, y con la intención de obtener un provecho propio, llenó un carro de productos del establecimiento y se aproximó a la puerta de salida del mismo para aprovechar un descuido que le permitiera salir de establecimiento sin pagar los productos. No consiguió su objetivo al ser interceptado por la encargada del establecimiento.

El precio de venta al público de los bienes que estaban dentro del carro es de cuatrocientos catorce euros con noventa y tres céntimos de euro (414,93 €)'.


Fundamentos

PRIMER.Es ratifiquen íntegrament els de la sentència recorreguda.

SEGON.El recorrent interessa la revocació de la sentencia i fonamenta el seu recurs en què la valoració dels efectes que es van intentar sostret era inferior a 400 euros, segons el peritatge que es va fer. NŽafegeix que al mateix temps van identificar-se a dues dones i que els efectes que suposadament haurien sostret aquestes sŽhaurien afegit als que s' atribueixen en la seva sostracció a lŽapel lant. També sŽal lega que va demanar-se la declaració de les dues dones i que no es va fer.

El recurs dŽapel lació, pel seu caràcter de recurs ordinari, faculta al tribunal dŽapel lació a fer una revisió integral de la sentència recorreguda, tant en la seva dimensió fàctica com a jurídica, quan la convicció judicial sŽha format amb fonament en les proves personals practicades en el plenari i amb la deguda immediatesa, que li manca al tribunal dŽapel lació, i amb subjecció als principis dŽoralitat i contradicció. No obstant això, aquesta facultat revisora està limitada, per regla general, per la necessitat de respectar la valoració probatòria duta a terme pel jutge 'a quo', en tant la mateixa es forma a partir de la prova desenvolupada a la seva presència, amb lŽúnica excepció, en principi, que la valoració i, en conseqüència, la convicció judicial formada a partir de la mateixa, manquin de recolzament en el conjunt de la prova practicada en la vista oral, bé per tractar-se de proves de naturalesa il lícita, bé per haver-se valorat les mateixes en sentit contrari a la lògica, la raó i lŽexperiència humana.

Vista la prova practicada en lŽacte del judici i la valoració que el jutge 'a quo' fa en la sentència, procedeix desestimar el recurs dŽapel lació interposat. La valoració probatòria i la convicció judicial conseqüència de la mateixa sŽhan format de forma racional i lògica, puix es corresponen a la prova practicada en el plenari, de la qual cal concloure que constitueix prova de càrrec suficient per condemnar al recurrent com a autor del delicte de furt intentat.

El fonament essencial del recurs és que el valor dels efectes que es van sostreure era inferior a 400 euros. Aquesta tesi no pot tenir acollida. En primer lloc, de les declaracions dels testimonis, agents policials i Sra. Amanda , resulta que lŽapel lant no anava amb les dues dones, que en cap moment les dues dones que, sembla, volien cometre un altre furt van poder ficar productes al carro que portava lŽapel lant, ja que estaven separats, i que el recompte del productes del carro es va fer en el mateix moment i a la vista dels agents.

Quant a la incompareixença de les testimonis, la defensa de lŽacusat no va fer cap petició al respecte en el decurs del judici oral, com era obligat.

I pel que fa al valor no pot acceptar-se que el valor dels efectes sostrets fos inferior a 400 euros. El Tribunal Suprem ha interpretat el segon paràgraf de lŽarticle 365 de la Llei dŽenjudiciament criminal en la seva sentència de 9 de maig de 2017 i ha resolt la qüestió. El valor dŽallò sostret als establiments comercials és el preu de venda al públic i inclou lŽIVA o impost anàleg que paga el consumidor final.

Diu la sentència per concloure els seus raonaments: 'En base a lo argumentado el recurso debe ser desestimado y declarar que el valor de lo sustraído en establecimiento comerciales es el precio de venta al público que debe interpretarse como la cantidad que debe abonarse para su adquisición, cifra que habitualmente se exhibe en el etiquetado de la mercancía, comprensiva, sin desglosar, las costas de producción y distribución del bien, los márgenes de beneficio de los sucesivos intervinientes en la cadena de producción y los tributos y aranceles que lo hayan gravado directa o indirectamente, con inclusión del Impuesto del Valor Añadido (IVA) en el territorio de su aplicación (península y Baleares ) el impuesto General Indirecto Canario (IGIG), en las Islas Canarias y el impuesto sobre la Producción, los Servicios y las Importaciones (IPSI) en las ciudades de Ceuta y Melilla'.

Cal considerar que el tiquet que sŽexpedeix als supòsits de sostracció en botigues o grans superfícies és reflex de lŽetiquetat, en tant lŽetiqueta porta un codi de barres que passat pel lector queda reflectit al tiquet. El tiquet que consta incorporat a lŽatestat recull les dades dels efectes que es van tractar de sostreure i el preu com a resultat de la lectura del codi de barres.

Així, el tiquet és prova del preu de venda al públic, superior en aquest cas als 400 euros, i, per tant, no sŽhi pot admetre que els fets siguin constitutius dŽun delicte lleu de furt en grau de temptativa. A més, el perit va limitar-se a recollir els dos imports, amb o sense IVA, i el jutge 'a quo' va optar, com correspon a la jurisprudència aplicable, per incloure lŽimpost.

En conseqüència, el recurs es desestima.

TERCER.Quant a les costes, conforme amb allò disposat a lŽ article 123 del Codi penal i els seus concordants de la Llei dŽenjudiciament criminal, escau la seva declaració dŽofici.

VISTOS els articles esmentats i la resta dŽaplicació i conforme al poder que ens atorga la Constitució Espanyola

Fallo

DESESTIMEMel recurs dŽapel lació de judici ràpid interposat per la representació processal de lŽacusada Guillermo contra la sentència del Jutjat Penal núm. 2 de Vilanova i la Geltrú de data 19 de juliol de 2018 dictada al seu procediment abreujat núm. 49/2018, i, en la seva conseqüència, laCONFIRMEMíntegrament, amb declaració dŽofici de les costes causades.

Declarem dŽofici de les costes causades.

Notifiqueu a les parts la present sentència, fent-los saber que contra la mateixa pot interposar-se recurs de cassació exclusivament per infracció de precepte penal de caràcter substantiu o dŽuna altra norma jurídica del mateix caràcter, que ha de ser observada en lŽaplicació de la llei penal ( articles 847.1-b i 849-1º de la Llei dŽEnjudiciament Criminal ).

Així ho decidim i firmem la Sra. Magistrada i Srs. Magistrats de la Sala.

PUBLICACIÓ.La sentència lŽha llegida el Magistrat Ponent i lŽha publicada el mateix dia de la seva data en audiència pública, de la qual cosa jo, el Lletrat de lŽAdministració de Justícia, dono fe.