Última revisión
16/06/2009
Sentencia Penal Nº 672/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 100/2009 de 16 de Junio de 2009
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 8 min
Orden: Penal
Fecha: 16 de Junio de 2009
Tribunal: AP - Barcelona
Ponente: VIDAL MARSAL, SANTIAGO
Nº de sentencia: 672/2009
Núm. Cendoj: 08019370102009100405
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal (secció 10ª)
Recurs d'apel·lació núm. 100/09-C
Judici de Faltes núm. 875/08
Jutjat d'Instrucció núm. 9 de Barcelona
S E N T È N C I A Nº
Barcelona, setze de juny de dos mil nou
VIST en grau d' apel·lació per l'Il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el
present rotlle procedent del Judici de Faltes nº 875/08 del Jutjat d'Instrucció nº 9 dels de Barcelona , en tràmit davant aquest
tribunal de segona instància amb motiu del recurs interposat per les denunciants Zaida i Carolina contra la sentència absolutòria dictada el dia 3 de març de 2009 per presumptes lesions imprudents.
Antecedentes
PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el següent contingut literal: "FALLO: que debo absolver y absuelvo libremente a la denunciada Leonor de los hechos que se le habían imputado en este juicio, declarando de oficio las costas procesales".
SEGON.- Contra l'esmentada sentència, va presentar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de les denunciants, tot sol·licitant la nul·litat de la sentència i del judici oral en haver-se celebrat en la seva absència. Admès el recurs a tràmit per provisió de 20 d'abril de 2009, prèvia impugnació del Fiscal i la part apel·lada es van elevar les actuacions a aquest tribunal de segona instància.
TERCER.- Mitjançant diligència d'ordenació de 28 de maig de 2009 es va registrar el recurs i incoar el tràmit previst en l' art. 976 Lecrim . En la mateixa data es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert. Tot seguit el recurs ha quedat vist per a resoldre sense celebrar vista pública, atès que no s'ha demanat per la part recurrent ni es considera necessària pel tribunal.
Hechos
S'ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que conté la sentència apel·lada i que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.
Fundamentos
I.- La defensa lletrada de les denunciants recurrents fonamenta l'apel·lació de la sentència absolutòria dictada en la primera instància, tot reclamant de la Sala empara en clau de tutela judicial efectiva d'acord amb el que recull l' art. 24.1 CE , i sota l'epígraf legal de l' art. 790 Lecrim 38/2002de 24 d'octubre , demana la nul·litat d'actuacions i retroacció del curs processal a la fase immediatament anterior a la celebració del judici oral de Faltes davant del jutjat d'instrucció, atès el presumpte trencament de normes processals i garanties generador d'indefensió, prohibida per l' art. 238 de la LOPJ .
Al·lega que el motiu pel qual les dues denunciants no van declarar en el judici oral ( al qual sí van acudir l'advocada signant del recurs i la defensa lletrada de la Cia d'assegurances LIBERTY SA) , és imputable únicament i en exclusiva a la decisió de la jutge "a quo", qui va impedir el seu accés a la sala de vistes una vegada començat i abans no hagués estat declarat vist per a sentència.
És a dir, està imputant un presumpte delicte de prevaricació de l' art. 404 del Codi Penal a la titular de l'òrgan jurisdiccional i al Secretari judicial, responsable de la fe pública, atès que l'examen de l'Acta del plenari ( foli 64) no recull la més mínima incidència. Ans al contrari, després de consignar els noms i nº de col·legiades d'ambdues lletrades defensores, es recull textualment (sic) "abierto el acto, y dada cuenta por mi el Secretario de la lectura de los antecedentes obrantes en autos, S.Sª vista la incomparecencia de las partes declara las actuaciones conclusas sentencia, dando por terminada la presente que es leída y hallada conforme por todos los asistentes, firmando de conformidad". I la Sala constata que, en efecte la lletrada Sra. Marta Mestres Rius signa junt amb la resta d'intervinents, sense fer esment de la més mínima protesta.
Atesos aquests precedents processals, el motiu de recurs ha de ser desestimat "ad limine". No s' aprecia per aquest tribunal de segona instància cap infracció rellevant de normes processals que hagi impedit a la part recurrent articular una correcta defensa dels seus interessos en el judici oral al qual consta va ser citat en forma personal i al que no va acudir. La compareixença de l'advocada sense els seus mandants (que, insistim, no consta pas documentat fefaentment fossin a la sala d'espera del jutjat) no exhonera del deure de postulació processal en forma, atès que el principi acusatori que regeix el procediment penal ( STS de 12 de genere de 2007 ) obliga a que el/s denunciant/s ratifiquin la denuncia en seu judicial, en especial si la Falta imputada no és perseguible d'ofici pel Ministeri Fiscal, com succeeix en els afers de lesions imprudents derivades d'accidents de circulació, com succeeix en aquest afer. És evident doncs, que la part denunciant ha d'assumir les conseqüències jurídiques de la seva conducta negligent omisiva.
Cal recordar, que la jurisprudència del Tribunal Constitucional en matèria de trencament de normes essencials del procediment, entre les que destaquen les STC de 19/84, 54/85, 41/87, 203/04 i 133/05 matisa que els requisits formals atorguen seguretat jurídica al procés, i que si bé no s'han d'interpretar mai de forma que impedeixin la finalitat consubstancial de l'Administració de Justícia, és a dir, la tutela dels drets fonamentals dels ciutadans recollits en el Capítol I de la Carta Magna, tant si són denunciats com denunciants o perjudicats, cal que els interessats compleixin els requisits bàsics que la llei els imposa. Així ho recullen també les STC 21/81 i 69/84 relatives a l'abast de la tutela judicial efectiva derivada de l' art. 24.1 CE .
II.- En el cas sotmès a judici revisor d'apel·lació, ens trobem davant una citació formal al judici de faltes, cursada a la part denunciant d'acord amb el que recull l' art. 792 Lecrim , on es fa saber personalment la data del judici i que cal que acudeixi amb totes les proves que vulgui presentar. L'explicació oferta per la lletrada dels recurrents per tal de justificar la seva petició de nova convocatòria de la vista oral és manifestament inidònia i extemporània, està mancada de tot suport documental o testifical, i constitueix una greu imputació vers la jutgessa i el secretari judicial que van presidir la vista oral. En el futur, caldrà que s'abstingui de formular tant greus acusacions llevat que aporti proves fefaents sobre la veracitat del que al·lega, sota exprés advertiment d'incorrer en sanció disciplinària d'acord amb el que recull l' art. 449 de la LOPJ 19/2003de 28 de desembre .
Finalment, escau recordar que el principi acusatori que regeix en els procediments de judici de Faltes, obliga a dictar sentència absolutòria cas que no comparegui el denunciant a mantenir la denuncia en el judici. Cap norma legal de la Lecrim recull el deure del jutge sentenciador de suspendre la vista oral si alguna de les parts no compareix, sempre que consti degudament citada. Ans al contrari, l' art. 746 conté un llistat de causes taxades que poden motivar l'ajornament d'una vista, i exigeix que l'afectat la posi en coneixement del jutjat ( en persona, per teléfon, fax, correu electrònic, o qualsevol altre mitjà de comunicació) abans de l'hora d'inici de la vista. La petició de l'apel·lant no té encaix en cap d'aquelles causes de força major. En conseqüència, la conducta negligent per omissió de la pròpia part no pot ser mai admesa com a causa de nul·litat d'un tràmit processal a l'empara de l' art. 238.3 de la LOPJ , puix no hi ha indefensió mereixedora d'empara judicial en els termes que recull l' art. 24.1 de la CE .
Les costes processals d'aquesta segona instància s'imposaran a la part recurrent, atès que escau apreciar especial mala fe i temeritat en la formalització del recurs, puix s'interposa contra una sentència plenament ajustada a dret per qui ni tant sols es va molestar en acudir al judici oral.
Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas, decideixo la següent
Fallo
Amb desestimació del recurs d'apel·lació presentat per les denunciants Zaida i Carolina , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament la sentència absolutòria dictada el dia 3 de març de 2009 pel Jutjat d' Instrucció núm. 9 de Barcelona en el present Judici de Faltes , i declaro a càrrec de la part recurrent les costes processals ocasionades en aquesta segona instància, atesa la seva especial temeritat
Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes en la causa, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat d'instrucció de procedència per al seu coneixement i efectes executius.
Així ho pronuncio, mano i signo.
PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa, i tot seguit es lliuren els despatxos adients per a la seva notificació. En dono fe.

