Sentencia Penal Nº 699/2010, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 3, Rec 117/2010 de 21 de Septiembre de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA DE BARCELONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLE NÚM. 117/2010-L

PROCEDIMENT ABREUJAT NÚM. 526/2007

JUTJAT PENAL NÚM. 2 DELS DE SABADELL

S E N T È N C I A N ú m. 699/2010

Magistrats/ada:

Sr.: FERNANDO VALLE ESQUÉS

Sr.: JOSEP NIUBÒ i CLAVERIA

Sra.: Mª JESÚS MANZANO MESEGUER

Barcelona,a 21 de setembre de 2010.

VIST, en grau d'apel·lació, davant la Secció Tercera d'aquesta Audiència, aquest rotlle d'apel·lació núm. 117/2010-L, que dimana del procediment abreujat núm.

526/2007, procedent del Jutjat Penal núm. 2 dels de Sabadell, seguit per un delicte de LESIONS, contra Eleuterio i Gabriel . Aquestes actuacions estan pendents davant d'aquesta superioritat en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Gabriel contra la Sentència que va dictar el dia 23 de Febrer de 2010 el magistrat jutge titular d'aquell Jutjat, compareixent-hi com a part apel·lada

El Ministeri Fiscal en la representació que la Llei li atorga.

Antecedentes

PRIMER.- En l'esmentat procediment es dictà sentència en la part dispositiva de la qual es recull el següent pronunciament: "Vista la normativa aplicada, así como los criterios jurídicos expuestos DECIDO CONDENAR a D. Gabriel como autor penalmente responsable de un delito de lesiones a una pena de 1 año de prisión y accesoria de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y a D. Eleuterio como autor penalmente responsable de una falta de lesiones a una pena de 30 días a razón de 6 euros diarios, sin perjuicio de la responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago.

El acusado D. Gabriel , indemnizará a D. Eleuterio en la cantidad de 2.100 euros, y D. Eleuterio , indemnizará a D. Gabriel en la cantidad de 150 euros. Las cantidades devengarán los intereses legales desde la fecha de la Sentencia.

Se imponen las costas a los acusados".

SEGON.- Contra la sentència hi interposà recurs d'apel.lació la defensa de Gabriel en demanda d'una sentència absolutòria sent impugnat el recurs pel Ministeri Fiscal.

TERCER.- S'ACCEPTA i DÓNA per reproduïda la declaració de fets provats de la sentència apel.lada.

Fundamentos

S'ACCEPTEN els de la sentència apel.lada, que es donen per reproduïts i s'apliquen a més els següents.

PRIMER.- El primer motiu de recurs és la suposada vulneració del principi "in dubio pro reo" i de la presumpció d'innocència, i se suposa que aquesta infracció es produí en no valorar la declaració com a perit del Sr. Narciso segons el qual les lesions patides per Eleuterio podien ser conseqüència de l'accident de trànsit que s'havia produït poc abans de la baralla sostinguda entre aquest i el recurrent. Per tant s'ha de tenir per correcta l'al.legació efectuada pel recurrent i descartar la condemna contra la que es recorre i entendre que els fets dels que criminalment n'és responsable l'apel.lant constitueixen la falta de maltractament d'obra prevista en l' apartat 2 de l'article 617 del Codi penal procedint imposar la mateixa pena a l'apel.lant que a l'altre participant en la baralla per entendre que el comportament de tots dos intervinents en la baralla fou idèntic i per tant idèntiques han de ser-ne les conseqüències penals. Si no hi ha la certesa absoluta de què les lesions per les que fou condemnat l'apel·lant foren conseqüència del seu atac físic contra aquest, i es calibra la possibilitat de què foren conseqüència de la topada prèvia dels vehicles conduïts per tots dos, en aplicació de l'invocat principi "in dubio pro reo" se l'ha d'absoldre del delicte intencional.

El segon motiu del recurs de fet queda englobat en el primer i per tant no mereix més consideració.

Finalment es considera també que hi hagué error en l'apreciació de la prova en haver actuat l'apel.lant en defensa pròpia davant del suposat atac rebut, però això no ha resultat provat i sí en canvi que ambdós contendents van acceptar l'enfrontament físic. Per tant no pot apreciar-se la concurrència d'aquesta al.legada circumstància.

SEGON.- En el cas d'estimació dels recursos, ni que sigui parcial, les costes que es generin es declararan d'ofici.

VIST els preceptes legals esmentats i els demés de general i pertinent aplicació:

Fallo

Que, AMB ESTIMACIÓ PARCIAL del recurs d'apel.lació interposat per la representació processal de Gabriel , contra la Sentència dictada en data 23 de Febrer de 2010 pel Jutjat Penal nº 2 dels de Sabadell en les actuacions de què aquest rotlle dimana, l'hem de REVOCAR i REVOQUEM, i consegüentment SE L'ABSOL del delicte de lesions pel que fou condemnat i se'l condemna per una falta de maltractament d'obra a la pena de 30 dies multa amb una quota de 6 euros dia, amb responsabilitat personal subsidiària d'un dia de privació de llibertat per cada dues quotes impagades en el termini de 15 dies que a l'efecte se li concedeix des que sigui requerit, deixant sense efecte la imposició de l'obligació de pagar cap indemnització i amb imposició de les costes pròpies d'un judici de faltes en la primera instància i declaració d'ofici de les de la segona.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i feu-los saber que no hi poden interposar cap recurs ordinari. Retorneu les actuacions originals al Jutjat d'on provenen.

Aquesta és la nostra sentència, de la qual s'ha d'unir un certificat al rotllo, i així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Barcelona, . Un cop tots els magistrats han signat aquesta sentència, avui se'n dóna la publicitat que ordena la Constitució i les lleis. En dono fe.