Sentencia Penal Nº 712/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 156/2019 de 01 de Octubre de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 156/2019 - C

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 4 SABADELL

Procediment Abreujat núm. 25/2018

Data sentència recorreguda: sentencia 4/04/2019.

SENTÈNCIA NÚM. 712/2019

Magistrats/des:

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 156/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 4 SABADELL en data 4/04/2019, en procediment Abreujat núm. 25/2018. Han estat parts Inés, la seva procuradora Inmaculada Lasala Buxeres, assistida del seu lletrat Manel Olmos Creus, Isidoro, la seva procuradora Ana Isabel Barea Cancho, assistit de la seva lletrada Elena Vigna, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, u d'octubre de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El dia 4 de abril de 2019 el Jutjat penal núm. 4 de Sabadell dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo absolver y absuelvo a Isidoro del delito del que se le acusaba, declarándose de oficio las costas procesales.'

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'Se considera probado que, sobre las 22:00 horas del día 9 de diciembre de 2015, Inés, ex pareja del acusado, Isidoro, ciudadano español, mayor de edad y sin antecedentes penales en la fecha de los hechos, acudió al domicilio de éste, sito en el PASAJE000 nº NUM000, de Ripollet, donde mantuvieron una discusión, en la que no se ha acreditado que el acusado agrediera a la Sra. Inés.'

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació de Inés el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal i la representació processal de Isidoro s'oposa al recurs d'apel·lació i demana la confirmació de la sentencia.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.la representació processal de Inés com part apel·lant impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com motius l'error en la valoració de la prova, per considerar que la sentencia incorre en error en la valoració de la prova en considerar que hi ha suficient prova de càrrec per justificar la condemna de l'acusat i enervar el principi de presumpció d'innocència. En el segon apartat del recurs torna a reproduir com motiu l'errònia valoració de les proves practicades, sol·licitant la nul·litat de la sentencia de confirmat amb l' article 790.2 paràgraf 3º i article 792. Paràgraf 2º de la Lecrim.

El Jutjat d'instància ha dictat una sentencia en la que absolt a l'acusat del delicte dels delictes imputats pel Ministeri Fiscal i l'acusació particular.

Dit això, i en quan el motiu de recurs de error en la valoració de la prova, l'article 792.1 diu 'la sentencia de apelación no podrà condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del art. 790.2', establint aquest últim article que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutòria ...., serà preciso quejustifique la insuficiència o falta de racionalidad de la motivación fàctica, el apartamiento manifiesto de las màximas de experiència o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicades que pudieran tenir relevaciao cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada' Circumstancies que com examinarem no es donen en aquesta cas, en que l'apel·lant es limita a posar de manifest que existeix l'error en la valoració de la prova perquè considera que de la prova practicada, en concret de la declaració com testimonis de la exparella de l'acusat, dels testimonis i dels agents de Mossos d'Esquadra, resulta acreditada la concurrència dels elements que integren els delictes imputats, considerant que la sentencia ha donat prevalença a unes versions contradictòries i no ha valorat totes les proves practicades, en el sentit de donar per acreditats els fets i per desvirtuada la presumpció d'innocència de l'acusat, fins hi tot el principi in dubio pro reo.

La valoració que de les proves ha realitzat el Jutge d'instància, en base el principi de lliure valoració de la prova, i especialment de les proves personals realitzades a l'acte del judici, el Tribunal l'ha de compartir. La sentencia impugnada valora de forma detallada, lògica, coherent i raonable totes les proves practicades a l'acte del judici, en concret la declaració de l'acusat, i la dels testimonis. Despres de posar de manifest la realitat de la declaració contradictòria de l'acusat i de la Sra. Inés, el que resulta del visionat de la gravació de l'acte del judici, fa una valoració dels testimonis persones que van acudir el lloc dels fets per l'altercat que va sentir el carrer i cap dels indicats testimonis ha pogut corroborar la versió de la Sra. Inés, aixi tots ells confirmen el crits i soroll el carrer, pero cap confirma una suposada agressió de l'acusta respecta la Sra. Inés amb cops, patadas i arrastre pels cabells, uns diuen que els van veure els dos el terra, altres ja no van veure aa 'acusat i van veure a la Sra. Inés dins el cotxe molt alterada i que va colpejar amb el cotxe varies vegades a la porta del garatge de l'habitatge de l'acusat, fins que la va trencar. Que la Sra. Inés estava molt alterada, reclaman l'entrega de la seva filla i insultant a l'acusat. Fins hi tot la primera testimoni que va aparèixer, i els va veure el terra, diu que no va veure cap agressió per part de l'acusat a la Sra. Inés, fet que confirma el fill comú.

Per tant, la sentencia no incorre en cap dels vicis de nul·litat que preveu l'article 790.2 3º de la Llecrim i que l'apel·lant ha de justificar, es a dir, no hi ha insuficiència ni falta de racionalitat en la motivació fàctica, tal com s'ha dit abans s'ha valorat de forma lògica i coherent la prova testifical practicada a l'acte del judici, sense que la simple existència de unes lesions, que fins hi tot la Sra. Inés no pot concretar de quan son, puguin acreditar la realitat de una agressió que ningú ha presenciat, i que a mes, la majoria dels testimonis i els agents posen de manifest de forma evident l'estat d'alteració, com estan fora de si, insultant a l'acusat i nomes reclamant que volia emportar-se la seva filla, i no fent cap referencia a la suposada agressió fins que ja no va veure cap possibilitat de poder recuperar la seva filla, moment en que va mostrar aun dels agents una esgarrapada. Tampoc es pot apreciar a la sentencia una apartament de les màximes de l'experiència o la omissió de raonaments sobre alguna prova. Tal com s'ha dit la sentencia valora totes les proves i finalment la prova pericial practicada a l'acte del judici, de la que en resulta una justificació clara de l'estat en que podia estar la Sra. Inés.

En realitat, l'apel·lant el que mostra en el recurs es una absolut desacord amb la valoració que de la prova ha fet la Jutgessa d'instància, en concret de les conclusions de la prova testifical i de les declaracions de l'acusat i dels agents de Mossos, no poden apreciar falta de racionalitat en la valoració de l aprova, i totes les proves han esta degudament valorades a la sentencia, arribant a una conclusió que aquest Tribunal estima plenament ajustada amb el que han reflectit totes les proves, sent ajustada a les màximes de l'experiència i a un valoració coherent i plenament raonable.

Per tot l'expressat procedeix la desestimació del recurs interposat.

Segon.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal, s'escau imposar l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel·lada dictada pel Jutjat Penal núm. 4 de Sabadell en data 4 d'abril de 2019 en el Procediment abreujat núm. 25/2018.

3. S'imposen a l'apel·lant les costes processals d'aquesta segona instancia.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.