Sentencia Penal Nº 713/2010, Audiencia Provincial de Girona, Sección 4, Rec 93/2009 de 29 de Noviembre de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ QUARTA (PENAL)

GIRONA

APEL·LACIÓ PENAL

ROTLLE NÚM. 93/09

JUDICI DE FALTES NÚM. 09/08

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ NÚM. 4 DE LA BISBAL D'EMPORDÀ.

SENTÈNCIA NÚM. 713/2010

Magistrada: Maria Teresa Iglesias i Carrera

Girona, 29 de novembre de 2010.

He vist el recurs d'apel·lació en el ROTLLE núm. 93/09 provenint del JUDICI DE FALTES núm. 09/08 del Jutjat d'Instrucció núm. 4 de La Bisbal d'Empordà , seguida per una falta d'amenaces, injuries i vexacions injustes, ha estat part apel·lant Alonso , assistit pel lletrat Sr. Javier Roca. Essent Part contra la que s'apel·la Flora i Silvia , assistits pe a lletrada Sra. Montse Prat.

Antecedentes

PRIMER. En la sentencia apel·lada es van estimar com a provats els següents fets:

" PRIMERO.- Se declara probado que la denunciante Sra. Alonso presentaba sus servicios en el Restaurante Spinelli ubicado en la calle Enginyer Algarra de Pals al tiempo que ocupaba una vivienda en la calle Canigó de la Platja de pals que la había facilitado Inocencio regente del citado restaurante, padre y esposo de los dos denucniados y que mantenía una relación extramatrimonial con la denunciante. Al hacerse pública esta relación, la Sra. Alonso se marchó a Italia y Inocencio cambió la cerradura de la vivienda por lo que cuando la denunciante regresó a españa no pudo entrar para recoger sus objetos, sin que haya resultado probado que los dos denucniados participaran en ese cambio de cerradura. Asimismo, tampoco se han probado llamadas telefónicas en las que Flora ofendiera verbalmente o atemorizara a la denucniante como tampoco que a su regreso de Italia, en concreeto, el día 26.5.02008, cuando la denucniante fue al restaurante donde al parecer había quedado con el Sr. Inocencio para que le adelantara algún dinero, la denunciada Sra. Flora la empujara, ni que la tirara del pelo."

SEGON. En l'esmentada resolució es va dictar la següent decisió que copiada literalment és:

" ABSUELVO a Flora y Silvia de las faltas por las que fueron denucniados con declaración de oficio de las costas causadas ".

TERCER. Alonso va interposar, en temps i forma, recurs d'apel·lació contra la Sentència de data 18-09-08 , amb el fonament que expressa en l'escrit de què dimana.

QUART. S'accepten els Fets Provats de la sentencia impugnada.

CINQUÈ. S'han complert els tràmits establerts a l' article 976 de la Llei d'enjudiciament criminal .

Fundamentos

PRIMER. Alonso s'alça contra la sentència d'instància al·legant infracció del dret a la tutela judicial efectiva de l' art: 24 CE i trencament de normes en concret infracció de l' art: 741 de la LECr , però de la lectura del contingut del recurs el que realment està impugnant es la valoració de la prova que ha fet el Jutge d'instància i efectua en el seu escrit de recurs una interpretació parcial, partidista, interessada i subjectiva, encara que legítima, de com la part considera que el Jutge d'instància hagués hagut de valorar la declaració de la victima.

Pel que fa la via utilitzada per impugnar, en primer lloc, la sentencia i que ha estat la invocació d'infracció de precepte legal, aquest motiu obliga al mes escrupolós respecte als fets declarats provats en la sentencia de la instància en tot el seu contingut, ordre i significació( STS Sala 2ª de 30-10-2003 i 08-01-2004 ). Tal com venen plantejats el recurs en aquest punt no es poden respectar aquelles premisses, ja que la pretensió de la part, un cop analitzat en contingut de la seva impugnació per aquest motiu, es modificar els fets declarats provats i per aquesta raó caldrà reconduir aquesta causa d'impugnació a la errada en la valoració de la prova.

SEGON.- Pel que fa al motiu d'impugnació al·legat , hem de tenir en compte la doctrina que sobre l'apel·lació en el procediment penal, estableix la jurisprudència del Tribunal Constitucional, iniciada en la sentencia del Ple núm. 167/2002, de 18 de setembre i continuada en les sentencies núm. 197/2002 de 28 d'octubre, núm. 198/2002 de 28 d'octubre, núm. 200/2002 de 28 d'octubre i 230/2002 de 9 de desembre , doctrina que es vinculant per a Jutges i Tribunals, els qui d'acord amb l' art: 5-1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional han d'aplicar i interpretar les Lleis i els Reglaments segons els seus preceptes i principis constitucionals, d'acord a la interpretació que d'aquests resulti de les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional en tota mena de processos. Així, en el fonament jurídic n'm.10 de la STC núm. 167/2002 es recull la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans exposada en diferents sentencies que esmenta, en el sentit que"... quan el Tribunal d'apel·lació ha de conèixer tant de qüestions de fet com de dret i en especial quan ha d'estudiar en conjunt la culpabilitat o innocència de l'acusat... ha entès que l'apel·lació no es pot resoldre en un procés just sense un examen directe i personal de l'acusat que nega haver comes la infracció considerada punible, de manera que en aquells supòsits l'examen pel Tribunal d'apel·lació de la declaració de culpabilitat de l'acusat exigeix una nova i total audiència de l'acusat i dels demés interessats o parts adverses.."

Com a conseqüència d'aquesta doctrina i ja aplacant-la al nostre procés penal, el Tribunal Constitucional estableix que "El recurs d'apel·lació en el procediment penal abreujat... atorga plenes facultats o plena jurisdicció al Tribunal ad quem per resoldre totes les qüestions que se li plantegin, siguin de fet o de dret. El seu caràcter, reiteradament proclamat per aquest Tribunal, de novum iudicium, amb l'anomenat efecte devolutiu, comporta que el Jutjador ad quem assumeixi la plena jurisdicció sobre el cas, en idèntica situació que el Jutge a quo, no solament pel que fa a la subsumpció dels fets en la norma, sinó també per a la determinació d'aquells fets mitjançant la valoració de la prova, podent-se revisar i corregir la ponderació duta a terme pel Jutge ad quo...Però en l'exercici de les facultats que l' art. 795 de la LlEcr (actualment art: 790 ) atorga al Tribunal ad quem han de respectar, en tot cas, les garanties constitucionals establertes en l' art: 24-2 de la CE ( STC 167/2002 FJ11 )".

Garanties entre les que s'inclou el respecte als principis d'immediació i contradicció en la recepció de les proves i el principi d'audiència, d'aquí que el Tribunal Constitucional declari que" en l'apel·lació de sentencies absolutòries, quan aquella es fonamenta en l'apreciació de la prova, si en l'apel·lació no es van practicar noves proves, no pot el Tribunal ad quem revisar la valoració de les practicades en la primera instància quan per la índole d'aquestes es exigible la immediació i la contradicció" ( STC 167/2002 FJ 1 i STC 19872002 FJ 3 ). En consonància amb l'exposat, estableix l'Alt Tribunal, en relació a les declaracions de l'acusat i dels testimonis que " el respecte per l'Audiència Provincial dels principis de publicitat, immediació i contradicció que formen part del dret a un procés amb totes les garanties, impedia que es valores per si mateixos aquells mitjans de prova sense observar els esmentats principis, atès el caràcter personal i que pogués corregir amb la seva pròpia valoració la del Jutjat Penal. ( STC 230/2002 FJ8 ).

La conseqüència que es desprèn de les esmentades sentencies no es altra que la impossibilitat per part del Tribunal ad quem de revisar l'apreciació probatòria realitzada pel Jutge a quo d'aquelles proves de caràcter personal que es van practicar davant seu sota els principis d'immediació i contradicció, com la declaració de l'acusat i la dels testimonis, lo que donada la estructura de l'apel·lació penal en el procediment abreujat en la segona instància que es deriva de l' art: 975-3 de la LlECr (actualment 790-3 ), precepte que no ha estat declarat inconstitucional i que, de totes, impedeix la "repetició" en l'alçada de les proves practicades en el judici oral, cosa que en la practica suposa buidar de contingut el recurs d'apel·lació quan es fonamenta en error en la valoració de proves de caràcter personal (vegeu STC 198/2002, de 28 d'octubre FJ 3 ).

Hem de concloure que la prova practicada ha estat insuficient per fonamentar una sentència de condemna ja que la presumpció d'innocència exigeix per poder dictar una sentència de condemna que s'hagi practicat prova de càrrec a instància de les parts acusadores que acrediti plenament la participació de l'inculpat en el fet que se li atribueix i com corol·lari de l'exposat l'existència de dubtes en l'autoria portarà a l'aplicació del "principi in dubio pro reo " i a l'absolució de l'inculpat.

Vist aquest raonament el Jutge ad quem no pot entrar a valorar la culpabilitat del denunciat en primera instancia i avui apel·lat, sense haver-los sentit i sense rebre, amb immediació, aquelles proves de les que es fa dependre la culpabilitat, ja que significaria la vulneració del dret fonamental al procés amb totes les garanties que consagra l' art: 24 de la CE i que precisament el Tribunal esta cridat a garantir i tutelar art: 21 CE , raó per la que es procedent mantenir l'absolució decretada en la instància, amb la conseqüent desestimació del recurs.

TERCER. No és procedent fer especial imposició de les costes causades en l'alçada.

Fallo

DESESTIMO el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Alonso , contra la Sentència dictada en data 18-09-08 pel Jutge del Jutjat d'instrucció núm. 4 de La Bisbal d'Empordà, en el Judici de Faltes núm. 09/08 , seguida per una falta d'amenaces, injuries i vexacions injustes i que CONFIRMO íntegrament, amb declaració d'ofici de les costes de l'alçada.

Expediu certificacions de la present resolució per a la seva unió al rotlle corresponent i tramesa al Jutjat de la seva procedència, juntament amb les actuacions originals.

Així, per aquesta la meva sentència, definitivament jutjant, ho mano i ho signo.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent Maria Teresa Iglesias i Carrera ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.