Sentencia Penal Nº 730/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 224/2015 de 06 de Noviembre de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 224/2015 - L

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 16 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 231/2015

Data sentència recorreguda: 17/07/2015

SENTÈNCIA NÚM. 730/2015

Magistrats/des:

Juli Solaz Ponsirenas

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 224/2015, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 16 BARCELONA en data 17/07/2015 , en procediment Abreujat núm. 231/2015. Ha estat part apel.lant, Cosme , representat per la Procuradora Susana Fernández Isart i assistit pel Lletrat Pablo Marcelo Corsaletti. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

Barcelona, sis de novembre de dos mil quinze.

Antecedentes

Primer.El dia 17 de juliol de 2015 el Jutjat del Penal núm. 16 dictà sentència, aclarida per interlocutòria de 16 de setembre de 2015, amb la decisió següent:'Condenar a Cosme como autor de un delito de quebrantamiento de medida cautelar del art. 468.2 del CP con la concurrencia de la atenuante de trastorno mental a la pena de 6 meses de Prisión con las accesorias legales'.

A la citada sentència es declaren provats els fets següents: 'que Cosme con DNI NUM000 , nacido en España, mayor de edad y con antecedentes penales no computables a la presente causa a efectos de reincidencia, contra el que recae una prohibición de acercarse a Sabina a menos de 1000 metros, lugar de trabajo u otros frecuentados por ella desde el día 25 de agosto de 20145 durante el tiempo que durase el procedimiento en el cual se impuso por el Juzgado de Primera instancia e instrucción nº 2 de Esp`lugues de Llobregat y notificada el mismo día al acusado, conocedor de la citada prohibición el día 27 de septiembre de 2014 y estando en vigor la citada orden iba caminando con Sabina por la vía Augusta cuando fue visto y parado por agentes de la autoridad.

El acusado en el momento de los hechos tenía sus facultades mentales levemente alteradas por un trastorno mental diagnosticado médicamente'.

Segon.Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Cosme , el Jutjat el va admetre a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió.

Tercer.-D'aquesta sentència, que expressa l'opinió d'aquest Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.

S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant impugna la sentència dictada en primera instància adduint com a únic motiu que el recurrent ha de ser absol del delicte de trencament de mesura cautelar pel fet que la persona protegida per aquesta mesura va consentir voluntàriament el contacte amb l'ara recurrent.

El recurs ha de ser desestimat, atès que, l'apel·lant no qüestiona que a les actuacions hi hagi prou material probatori per sostenir que hi havia contra seu una interlocutòria que l'imposava la prohibició d'apropament a la persona i domicili d' Sabina , i de comunicar-se amb aquesta, mesures que havia de complir des del 25 d'agost de 2014, segons li va ser notificat el mateix dia, en el jutjat d'instrucció núm. 2 d'Esplugues de Llobregat, foli 49; ni tampoc es qüestiona en el recurs que el 27 de setembre de 2014, vigent la esmentada prohibició, fos identificat per la policia amb companyia de la persona protegida per la citada mesura cautelar. El que diu és que, com Sabina consentia el referit contacte, els fets no constitueixen delicte, citant una jurisprudència completament desfasada.

Aquest argument no és de rebut perquè el criteri reflectit en una sentència del Tribunal Suprem, concretament la datada el 26 de setembre de 2005 , no el va mantenir després el Tribunal Suprem, que de seguida el canvià en un sentit radicalment contrari.

Sobre aquest particular convé fer esment d'una de les sentències de l'Alt Tribunal en resolució de recurs de cassació en que el recorrent també adduïa el mateix que l'apel·lant aquí, com la STS de 30 de març de 2009 , que diu en el seu fonament jurídic segon '...El motivo no puede prosperar porque el criterio aceptado por la referida sentencia de esta Sala de 26 de septiembre de 2005 , según el cual la existencia del quebrantamiento de condena no puede admitirse cuando se reanuda la convivencia de las personas a las que afecta la prohibición de trato, con el consentimiento de la persona protegida por la sanción penal impuesta a la otra, ha sido abandonado por esta Sala, por entender que, en tales casos, el consentimiento de la víctima protegida por la condena penal no puede eliminar la antijuricidad del hecho (v. STS de 19 de enero de 2007 ). La sanción penal que impone el alejamiento de determinadas personas como consecuencia de la conducta de agresión o amenazas por parte de una de ellas contra la otra, o de la comisión de alguno de los delitos especialmente previstos en la ley (v. arts. 57 y 48 CP ), en cuanto constituye una pena impuesta por la autoridad judicial implica su obligado cumplimiento (v. arts. 988 y 990 LECrim ) -salvo resolución judicial legalmente fundada o concesión de indulto-, pero sin que, en ningún caso, pueda quedar al arbitrio de los particulares afectados, que es lo que aquí viene a sostener la parte recurrente. Como pone de manifiesto la STS de 28 de septiembre de 2007 , 'constituiría, en el presente caso, un verdadero contrasentido el que precisamente la constatada frustración del fin pretendido por la pena precedente, que no era otro que el de la evitación de la ulterior reiteración delictiva, tras resultar desgraciadamente justificada de modo pleno 'a posteriori' esa previa imposición, por la comisión de nuevas infracciones, se venga a permitir la impunidad del autor de semejante quebrantamiento'. En la mateixa línea, es pronuncià la sentència de la mateixa sala segona del Tribunal Suprem, de data 13 de juliol de 2.009 , afirmant que'es doctrina mayoritaria de esta Sala, de la que constituye excepción la sentencia de 14 de marzo de 2.005 , que como tal delito contra la Administración de Justicia se comete independientemente de la voluntad de la mujer de aceptar y consentir el acercamiento'.

Per tot el que s'ha exposat, com hem dit abans, el recurs presentat per la representació processal del condemnat ha de ser totalment desestimat i la sentència impugnada s'ha de confirmar en tota la seva integritat.

Segon.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , escau imposar a l'apel·lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Imposem a l'apel·lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.