Sentencia Penal Nº 739/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 195/2018 de 25 de Septiembre de 2018

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penals ràpids núm. 195/2018 - B

Referència de procedència:

Jutjat del Penal núm. 5 de Barcelona

Procediment Abreujat núm. 86/2018

Data sentència recorreguda: 15/05/2018

SENTÈNCIA NÚM. 739/18

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 195/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel Jutjat del Penal núm. 5 de Barcelona en data 15/05/2018, en procediment Abreujat núm. 86/2018. Han estat parts com apel.lant Cayetano assistit per la seva advocada Elisabet Cabedo Torras i representat pel procurador Jose Luis Aguado Baños, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, vint-i-cinc de setembre de dos mil divuit.

Antecedentes

Primer.El 15 de maig d'enguany el Jutjat Penal núm. 5 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent:'Que debo condenar y condeno a Cayetano, como autor responsable de un delito de amenazas en el ámbito doméstico del artículo 171 4º del Código Penal , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad penal, a la pena de 6 meses de prisión, inhabilitación del derecho del sufragio pasivo mientras dure la pena de prisión, privación del derecho de tenencia y porte de armas por un periodo de dos años, así como la prohibición de aproximación en un radio de 1000 metros a la víctima Felicidad y a su domicilio, o lugar de trabajo o lugar en el que se encuentre por un periodo un año y seis meses.

Así mismo procede imponerle al acusado el pago la quinta parte de las costas procesales de la causa.

Que debo absolver y absuelvo a Cayetano, como autor responsable de un delito de mal trato habitual en el ámbito doméstico del artículo 173.2.2º del Código Penal y de tres delitos de malos tratos en el ámbito familiar del artículo 153 1 º y 3º del Código Penal , con todos los pronunciamientos favorables a su persona.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'PRIMERO.-Se ha acreditado que el señor Cayetano ha estado casado durante cinco años con la señora Felicidad, fruto del cual nacieron dos hijos. Se ha acreditado que tenían fijado el domicilio familiar en la CALLE000 nº NUM000 NUM001 de la localidad de DIRECCION000 (Barcelona).

Resulta probado y así expresamente se declara que el 23 de noviembre del 2017, señor Cayetano, sin antecedentes penales computables y mayor de edad, envió un mensajes desde su teléfono móvil ( NUM002) al teléfono al móvil de su esposa Felicidad ( NUM003), con ánimo de amedrentarla y que le causaron un gran desasosiego.

El mensaje enviado al teléfono al móvil de su esposa era el siguiente: 'estate tranquila, sólo habla y te juro que no voy a salir de esa casa. Uno en ataúd y el otro a la cárcel. Te lo juro que no voy a salir de esa casa. Esto que te quede claro en la cabeza. Ya veremos quien ganará, señorita. Yo no soy bueno, señorita, eres tú la buena. Venga, ya está'.

SEGUNDO.-Se ha acreditado que la señora Felicidad presentó denuncia el 23 de noviembre del 2017 alegando que durante todo el tiempo del matrimonio, el señor Cayetano de manera reiterada en el tiempo y con la intención de perturbar la paz familiar, vulnerando los deberes de respeto entre personas ligadas con vínculos afectivos, y que la sometiera, a golpes y empujones a raíz de continuas discusiones, todas ellas en el domicilio familiar, en las que subía el volumen del televisor y bajaba las persianas a fin de no alertar a los vecinos y amedrentaba con privarla de los menores y con terminar en la tumba.

Se ha acreditado que la señora Felicidad presentó denuncia el 23 de noviembre del 2017 alegando que en día y hora indeterminada del mes de mayo del 2017, el señor Cayetano con ánimo de menoscabar su integridad física, en el domicilio familiar, le propinó diversos golpes en la pierna y la empujó contra la mesa.

Se ha acreditado que la señora Felicidad presentó denuncia el 23 de noviembre del 2017 alegando que sobre las 14.00 horas del 13 de noviembre del 2017, el señor Cayetano con ánimo de menoscabar su integridad física, en el domicilio familiar, le propinó un golpe en la parte inferior de la mandíbula, que provocó que se mordiera la lengua y que sufriera un corte.

Se ha acreditado que la señora Felicidad presentó denuncia el 23 de noviembre del 2017 alegando que ese mismo día sobre las 16.00 horas, el señor Cayetano con ánimo de menoscabar su integridad física, en el domicilio familiar, le propinó un golpe con la mano en la mejilla haciendo que cayera al suelo y la agarró por el cuello del abrigo.'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Cayetano, el Jutjat l'admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al recurs s'oposà el Ministeri Fiscal.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel lant combat la sentència dictada en primera instància enunciant dos motius d'impugnació: 'quebrantamiento de normas y garantías procesales o infracción de precepto legal' i 'subsidiariamente, ausencia de proporcionalidad de la pena de prisión impuesta, falta de motivación y de individualización de la pena'.

Segon.El primer enunciat és tan inespecífic com poc representatiu de l'al legació que encapçala, al legació en que es sosté que no concorren els elements del tipus del delicte d'amenaces de l' article 171.4 del Codi penal (Cp) perquè ' las expresiones no consisten en anunciar un mal concreto, claro, directo y constatable' i 'no consta probado que las expresiones infundieran algún temor en la denunciante'.

El primer que s'ha de tenir present és que l'acusació, i la condemna en primera instància, va ser per amenaces lleus, qualificació que no consent les exigències que reclama el recurrent amb la intensitat que predica, ja que si els fets acomplissin eixes exigències no s'estaria davant d'un delicte d'amenaces lleus, sinó d'un delicte d'amenaces condicionals de l' article 169.1r del Cp, perquè amb l'expressió 'sólo habla y te juro que no voy a salir de esa casa, uno en ataúd y el otro a la cárcel' el que es vol significar, i el que entendria qualsevol home mig en el nostre àmbit cultural, és que si aquell que tal diu es veu forçat, per les manifestacions de l'altre, a sortir de la casa, abans mata la persona a la qual es dirigeix, encara que ell vagi a presó per matar-la; és a dir que anuncia la causació d'un mal a la destinatària de l'anunci, si s'acompleix la condició d'haver de sortir de la casa, i amenaçar significa, precisament, anunciar la causació d'un mal a altri, sigui o no sota condició.

Com es llegeix a l' STS 557/2007: ' La jurisprudencia de esta Sala, ya desde antiguo (SS. 9-10-1984 , 18-9-1986 , 23-5-1989 y 28-12-1990 ), ha considerado el delito de amenazas como de mera actividad, que se consuma con la llegada del anuncio a su destinatario, y su ejecución consiste en la conminación de un mal con apariencia de seriedad y firmeza, sin que sea necesario la producción de la perturbación anímica que el autor persigue, de manera que basta con que las expresiones utilizadas sean aptas para amedrentar a la víctima', el que desautoritza l'argument del recurrent de que 'no consta probado que las expresiones infundieran algún temor en la denunciante', perquè no hi ha dubte que anunciar a una altra persona amb la qual s'està o s'ha estat unit en matrimoni o relació d'anàloga afectivitat, que abans d'haver de sortir del domicili familiar la mataria, és objectivament apte per produir certa intimidació en l'ànim d'un destinatari mig, i, en aquest sentit, l'anunci serveix de suport al judici d'antijuridicitat.

Qüestió diferent és la gravetat, seriositat o intensitat de l'anunci, aspectes que també pren en consideració la Sentència de l'Alt Tribunal parcialment transcrita a l'apartat anterior, dient que 'el criterio de la Jurisprudencia manifestado, entre otras, en las Sentencias de 11-2 y 23-4-1977 , 4-12-1981 , 12-2-1985 , 6-3-1985 , 23-5-1985 , 27-6-1985 , 20-1-1986 , 13-2-1989 , 30-3-1989 , 23-5-1989 , 3-7-1989 , 11-9-1989 , 23-4-1990 , 18-11-1994 y 25-1-1995 , es que la diferencia entre los delitos y las faltas de amenazas(ara delictes lleus d'amenaces), es puramente cuantitativa, radicando en la menor gravedad a los males anunciados, y la menor seriedad y credibilidad de las expresiones conminatorias'. Precisament la menor credibilitat que podia merèixer l'amenaça a l'amenaçada, ateses les circumstàncies en què es produí, justifica no qualificar l'amenaça de greu i sí només de lleu, de manera que , en definitiva, escau desestimar el primer motiu del recurs examinat.

Tercer.El segon motiu del recurs és encara més inconsistent que el primer, i no només perquè el jutge a quo, al fonament jurídic quart de la sentència impugnada, motivés més del que calia la imposició de la pena mínima imposable, sinó perquè l'apel lant el que pretén al recurs és la imposició d'una pena no imposable, la de treballs en benefici de la comunitat, pena no imposable per la senzilla raó que l'acusat no manifestà personalment consentiment a la imposició d'aquesta classe de pena, la qual, per imperatiu de l' article 49 Cp, només es pot imposar previ consentiment del penat.

Quart.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 Cp, escau imposar l'apel lant les costes causades en aquesta instància.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència apel lada.

3. Imposem l'apel lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.