Sentencia Penal Nº 744/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 53/2013 de 21 de Septiembre de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (Secció 10ª)

Recurs d'apel.lació nº 53/13-C

Judici de Faltes nº 938/12

Jutjat d' Instrucció nº 4 de Sabadell

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-un de setembre de dos mil tretze

VIST en grau d'apel·lació per l'Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 938/12 procedent del Jutjat d Instrucció nº 4 de Sabadell, en tràmit davant aquest tribunal de segona instància en virtut del recurs d'apel·ació interposat pel denunciat Manuel contra la sentència condemnatòria dictada el dia 28 de setembre de 2012, sobre lesions ocasionades per atac d'un gos domèstic i imprudència omisiva del propietari contra els interessos generals.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel.lada té el contingut literal següent: ' Que debo condenar y condeno al denunciado Manuel como autor responsable de una falta de lesiones por imprudencia leve (incumplimiento de obligaciones generales inherentes a su condición de propietario de animal doméstico) a la pena de 40 DIAS de MULTA con una cuota diaria de 6 euros, con una responsabilidad personal subsidiaria de un dia de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas. Le impongo las costas procesales causadas'.

SEGON.- Contra dita resolució va interposar recurs d'apel·lació l'acusat Admès a tràmit per provisió de 10.12.12, prèvia impugnació de la part apel.lada i del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquest tribunal de segona instància el dia 15 de febrer 2013. Per diligència d'ordenació de 14.3.13 s'ha designat magistrat ponent d'acord amb el torn prefixat, i ha quedat el recurs vist per a resoldre. No s'ha convocat vista pública al no considerar-la necessària el tribunal ni haver-ho demanat la recurrent.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel.lada, relat que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I.-A l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/2002de 24 d'octubre , en relació a l' art. 962 Lecrim , el recurrent al·lega -en un escrit redactat amb assistència jurídica d'advocat- en primer lloc un hipotètic error en la valoració de la prova imputable a la jutge ' a quo', tot afirmant que les lesions ocasionades pel gos al fill del seu veí van ser de minsa gravetat, i que l'animal domèstic és de raça 'bulldog', per la qual cosa, considera la condemna és injusta atès que no es tracta d'un animal perillós. Tot seguit argumenta que els fets no van succeir a la via pública sinó al replà de l'escala de l'edifici, tot just sortir de l'ascensor, i per tant no hi va haver omissió dels deures de custòdia. Finalment, demana que si es manté la condemna es redueixi la multa imposada d'acord amb l' art. 50 del Codi Penal .

Cal recordar que d'acord amb el que recull la reiterada jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional, entre moltes d'altres les STC 48/84, de 4 d'abril i 114/88, de 10 de juny , la càrrega de la prova d'un fet il·lícit imputat a un tercer correspon a qui presenta la denúncia, i només si en el judici oral s'han practicat proves (testificals, pericials o documentals) de caire incriminatori, es pot considerar destruït el principi constitucional recollit en l' art. 24.2 CE . Doncs bé, en el cas que ens ocupa, no estem pas davant de cap vulneració de la presumpció d'innocència, malgrat la queixa de la recurrent en el seu escrit d'apel·lació, doncs l'estudi de l'acta del judici de faltes palesa que es van practicar tres proves concretes, consistents en: A) la declaració dels implicats denunciant i denunciat); B) la documental mèdica complementada per la pericial forense , sobre l'abast de les lesions sofertes pel menor d'edat. Existeix per tant prova de càrrec plural, i la qüestió jurídica a debatre queda reduïda a determinar si ha estat o no suficient per a bandejar tot dubte raonable sobre la naturalesa d'animal potencialment perillós que justifica l'aplicació al cas de la sanció prevista en l'art. 631 del Codi.

Cal insistir que el tribunal de segona instància només pot revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada, si s'aporten pel recurrent elements provatoris acreditatius d'haver-se incorregut per la jutge d'instància en error flagrant en la valoració de la prova practicada en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció. L' art. 741 de la LECRIM disposa que el tribunal sentenciador apreciarà en consciència i de forma conjunta les proves, amb motivació raonada i extracció de conclusions lògiques, tenint sempre en compte que el dret penal es regeix pel principi ' in dubio por reo'.Doncs bé, l'estudi de les diligències practicades, l'acta del judici oral, i la sentència, posen de manifest que es va practicar prova testifical de carrec, objectiva i imparcial, consistent en les declaracions de la perjudicada i dos testimonis presencials, plenament coherent amb la denúncia presentada davant la policia i compatible amb l'informe sanitari que palesa l'abast de les lesions sofertes.

En aquest sentit, el propi denunciat admet de forma prou clara en el judici que el seu gos havia sortit de sobte de l'interior de l'ascensor comunitari tant bon punt es va obrir la porta, i que el menor d'edat estava amb el seu pare esperant per a pujar a casa seva. Aquest context permet inferir que la valoració de la jutge penal ha estat encertada, puix el gos ni anava lligat ni portava morrió, a banda de recordar que és competència exclusiva i excloent seva valorar la fiabilitat de la prova de caire personal, puix és l'única davant de qui han declarat tots els implicats, sense que la Sala pugui modificar el seu criteri objectiu de credibilitat, com ens recorden les STS de 12.5.97 , 22.2.99 i 5.5.10 .

II.-En seu d'hipotètica infracció de l' art. 631 CP en quan a si el gos que va atacar al menor pot ser considerat animal perillós o no, puix mai fins llavors havia mossegat a ningú, hem de matisar que no és pas el tipus el que fa al gènere sinó l'actitud. Si un animal domèstic mossega hom sense ser molestat explícitament, cal considerar-lo lesiu i perillós ' iuris tantum', cosa que obliga al seu propietari a adoptar les mesures de seguretat adients per tal d'evitar el dany corporal a tercers.

La Sala ha de compartir l'apreciació valorativa sancionadora de la jutge ' a quo' en orde a considerar que esdevé una imprudència omisiva irrefutable dels deures de cura d'animals domèstics potencialment agressius, la conducta de qui els deixa lliures -encara que sigui en un ascensor- sense morral. En fer-ho es col·loca voluntàriament en situació de garant respecte dels danys i lesions que puguin ocasionar a tercers, en especial, en afers com el que ens ocupa on el lloc urbà - l'ascensor obviament donava a l'escala de veïns- fa perfectament previsible alguna incidència desagradable vers als usuaris de la zona comunitària.

III.-Finalment, en clau subsidiària impugna la recurrent l'abast de la responsabilitat pecuniària fixada d'acord amb el que recull l' art. 50 de la LO 5/10 de 22 de juny . Considera que és excessiva atesa la seva situació de precarietat econòmica i la minsa gravetat dels fets.

En quan a la quota/multa, només cal recordar que el Codi Penal fixa un llindar mínim de 3 euros/dia i màxim de 400 euros/día, per la qual cosa la determinació individualitzada en 6 euros és plenament proporcional i ajustada a dret; tampoc considerem excessiva la individualització mètrica en 40 dies, atès que l'art. 631 permet imposar fins a 2 mesos.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat en el recurs interposat.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici, decideixo la següent

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel.lació formalitzat per la defensa del denunciat Manuel contra la sentència condemnatòria dictada el dia 28 de setembre de 2012 pel jutjat d'instrucció nº 4 dels de Sabadell, he de CONFIRMAR i CONFIRMOíntegrament l'esmentada resolució, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el rotlle d'apel.lació. Així ho pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe. La secretaria judicial.