Sentencia Penal Nº 749/2013, Audiencia Provincial de Girona, Sección 4, Rec 61/2013 de 09 de Diciembre de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ QUARTA (PENAL)

GIRONA

APEL LACIÓ PENAL

ROTLLE NÚM. 61/13

JUDICI DE FALTES NÚM. 22/12

JUTJAT D'INSTRUCCIÓ NÚM. 3 DE FIGUERES.

SENTÈNCIA NÚM.749/2013

Il lma. Magistrada Sra. : Maria Teresa Iglesias i Carrera.

Girona, 9 de desembre de 2013

He vist el recurs d'apel lació en el ROTLLE núm. 61/13 provenint del JUDICI DE FALTES núm. 22/12 del Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Figueres, seguida per una falta de coaccions, ha estat part apel lant Jose Daniel , representat pel procurador de Figueres Sr. Juglà i assistit pel lletrat Sr. Antonio Segura Alvarez, essent part contra la que s'apel la el MINISTERI FISCAL i Benedicto , assistit pel lletrat Sr. Pere López Cumbriu.

Antecedentes

PRIMER.En la sentencia apel lada es va dictar la següent decisió que copiada literalment és:' CONDENO a D. Jose Daniel , como autor responsable de una falta de COACCIONES, previstas y penadas en el Art. 620.2º del Código Penal , a la pena de 15 días DE MULTA A RAZÓN DE UNA CUOTA DIARIA DE 8 EUROS (15 días x 8 = 120 euros).

Así como a que, en concepto de responsabilidad civil, indemnice a D. Benedicto , en la cuantía de OCHOMIL CIENTO CINCUENTA Y CINCO EUROS (8.155,00 euros por los perjuicios ocasionados. '

SEGON. Jose Daniel va interposar, en temps i forma, recurs d'apel lació contra la Sentència de data 17-01-12 , amb el fonament que expressa en l'escrit de què dimana.

TERCER.No s'accepten els Fets Provats de la sentencia impugnada que es substitueixen pels següents:

' PRIMER.- Ha quedat acreditat que Benedicto havia arrendat a l'avi de Jose Daniel les següents terres : parcel les NUM000 i NUM001 del polígon NUM002 de Vilamacolum, parcel la NUM003 del polígon NUM004 de Torroella de Fluvià i parcel la NUM005 del polígon NUM006 de Sant Pere Pescador, a la mort de l'arrendador Ruperto el Sr. Benedicto va continua pagant a la vídua de l'arrendador.

Van sorgir discrepàncies entre el Sr. Benedicto i Jose Daniel quan aquest últim es va fer càrrec de les terres del seu avi.

SEGON.- No ha quedat suficientment acreditat que al gener de 2012 les esmentades terres estiguessin sembrades, ni tampoc ha quedat acreditat que Jose Daniel hagués induït Argimiro a llaurar les esmentades terres amb la intenció d'obligar Benedicto que les deixés.'

QUART.S'han complert els tràmits establerts a l' article 976 de la Llei d'enjudiciament criminal .

Fundamentos

PRIMER.La part apel lant fonamenta la impugnació del seu recurs, en el fet que el Jutge d'instància ha incorregut en una errada en la valoració de la prova, ja que no hi ha prova de càrrec suficient per ha fonamentar un pronunciament de condemna, ja que les versions de les parts han estat del tot contradictòries i desproveïdes de tot suport probatori.

Te reiteradament declarat aquesta Sala que encara que el recurs d'apel lació té un caràcter ordinari i es pot realitzar en ell una nova valoració de la prova practicada en primera instància, a conseqüència de la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té, tant la percepció directa pel Jutge de les diverses declaracions de les parts i dels testimonis, com la inexistència en el nostre dret Penal de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, la revisió, tractant-se, precisament d'aquest tipus de proves, queda limitada a examinar, pel que fa al seu origen, la validesa i regularitat processal, i a verificar pel que fa la valoració, si les conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris i s'ajusten als criteris generals de raonament lògic segons les regles de l'experiència comunament admeses; per tant, en aquesta instància sense haver presenciat personalment tal prova, només ens podrem apartar de la valoració efectuada pel Jutge que la va presenciar, si es declara provat alguna cosa diferent del que realment va dir el declarant i que no resulti provat per cap altre mitjà probatori, si la valoració de la declaració porta a un resulta il lògic o absurd, i de manera excepcional, si concorren altres circumstancies de les que es desprengui de manera inequívoca la falsedat d'un testimoni acollit com cert o bé, la certesa d'un altre que no s'ha tingut en compte. Es per això que la prova d'instància es immune a la revisió quan depèn de la immediació, però es revisable quan afecta a la estructura racional del discurs valoratiu ( STS 29-12-1997 ).

Íntimament lligat amb això, cal tenir en compte, com recorda la STC 123/2002 de 20 de maig que:' la presumpció d'innocència comporta el dret a no ser condemnat sense proves de càrrec vàlides, de tal manera que tota sentencia condemnatòria ha d'expressar les proves en que recolza la declaració de responsabilitat penal, aquestes proves s'han d'haver obtingut amb totes les garanties constitucionals, han d'haver-se practicat en l'acte de judici oral i haver-se valorat i motivat pels Tribunals amb ple sotmetiment a les regles de la lògica i la experiència, de manera que la declaració de culpabilitat hagi quedat establerta més en lla de tot dubte raonable'

SEGON.Traslladant la doctrina exposada al supòsit sotmès a revisió, porta necessàriament a concloure que la valoració feta pel Jutjador d'instància no pot ésser compartida en aquesta segona instància i en conseqüència haurà de prosperar la impugnació formulada per la recurrent.

La presumpció d'innocència, com ja hem apuntat, es configura com una presumpció iuris tantum,destruïble, per tant, mitjançant la incorporació al procés d'una prova de càrrec, obtinguda vàlidament, l'única prova lliure i valorable racionalment pel jutge. És a dir, la presumpció d'innocència suposa que ningú no pot ser condemnat mentre una activitat probatòria de signe inequívocament de càrrec, és a dir, de naturalesa acusatòria, que s'avingui legítimament al procés, sota els principis d'immediatesa i contradicció, no acrediti el contrari ( STS 13-9-1991 ).

Una vegada fixat aquest principi jurisprudencial, cal preguntar-se si hi ha suficient prova de càrrec contra els denunciats per trencar la presumpció d'innocència que les beneficia i fonamentar l'emissió d'una sentència condemnatòria. La resposta haurà de ser negativa en el supòsit que ens ocupa, com després s'exposarà.

Tots els elements configuradors del delicte/ falta imputat han de ser acreditats en l'acte del judici oral mitjançant la incorporació a aquest de les corresponents proves de càrrec, obtingudes vàlidament, les úniques lliures i valorables racionalment pel jutge, ja que hi concorren els principis d'immediatesa i contradicció que de forma reiterada exigeix la constant jurisprudència del Tribunal Suprem. Examinada la prova practicada en aquest acte del judici oral, ha estat insuficient per acreditar d'una manera indubtable la falta imputada per l'acusació.

El Jutge d'instància fonamenta la condemna única i exclusivament en la sola declaració del denunciant.

Es unànime la Jurisprudència que sosté que la sola declaració de la víctima pot constituir única prova de càrrec amb capacitat per a destruir la presumpció d'innocència i fonamentar una sentència de condemna, el Tribunal Suprem ho ve mantenint en infinitat de resolucions, dient-nos que no es tracta d'una qüestió de seguretat sinó de credibilitat ( sentències de 5 de mar ç i 14 de maig de 1994 , 22 de març de 1995 , 20 d'octubre de 1999 etc...). Però el Tribunal Suprem també ens diu que els Tribunals han d'ésser especialment meticulosos a l'hora d'atorgar valor de prova de càrrec a la declaració de la víctima. El mateix Tribunal Suprem ha establert tot un seguit de criteris que cal tenir en compte per valorar la declaració de la víctima i que son: absència d' incredibilitat subjectiva derivada de les relacions de la víctima amb l'inculpat que podria privar a aquesta declaració de la necessària certesa ja que hi podrien haver mòbils de ressentiment enemistat i venjança o bé d'enfrontament; versemblança; constatació de dades perifèriques objectives que corroborin els fets; i persistència en la incriminació que ha d'ésser prolongada en el temps, plural, sense ambigüitats ni contradiccions, ja que s'enfronta a la negativa de l'inculpat que proclama la seva innocència. ( STS 15-06-2000 i 28-09-2001 , entre altres). De totes maneres cal tenir en compte que els requisits exigits per la jurisprudència per dotar del valor de prova càrrec a la declaració de la víctima o del perjudicat no son condicions de validesa, sinó paràmetres per a la ponderació raonable del seu testimoni, controlables en cas d'impugnació i que la valoració pròpiament dita correspon al Jutge o Tribunal d'instància que amb les avantatges de la immediació veu i escolta directament al testimoni, percebent el que diu, com ho diu i te la possibilitat de valorar la exacta dimensió dels sues gests, paraules concretes i actituds adoptades en fer les seves afirmacions.

En el present supòsit ressaltarem que hi manca un dels requisits per a poder atorgar a la exclusiva versió de la víctima aquella consideració d'única prova de càrrec i es que no hi ha constatació de dades perifèriques objectives que corroborin els fets,

Ens trobem en aquest cas que en la declaració de Benedicto , es donen el primer i el tercer requisit, es dir absència d'incredibilitat subjectiva i persistència en la incriminació, però no es dona el segon, es dir la versemblança amb la constatació de dades perifèriques objectives plenament acreditades que corroborin els fets. No s'ha pogut acreditar que els camps estiguessin sembrats, la pericial practicada es va fer sense inspeccionar les terres in situ, i s'ha practicat sobre al base d'unes factures de llavors i fertilitzants que ni tant sols van a nom del denunciant sinó a nom d'una societat de la que desconeixem si el denunciant i té cap vinculació, aquest es única prova que s'ha practicat a part de la declaració de denunciant i denunciat que ha estat del tot contradictòria. Aquest manca de prova perifèrica que corrobori la declaració del denunciant impedeix, que la seva sola versió dels fets es pugui erigir com única prova de càrrec, tampoc s'ha acreditat que Jose Daniel hagués induït Argimiro a llaurar els camps amb la finalitat d'obligar el Sr. Benedicto a abandonar les finques. Si s'ha acreditat que existeix un conflicte amb l'arrendament d'aquelles terres, ja que el Sr. Benedicto ha aportat un resguard bancari conforme ha pagat l'arrendament d'aquelles terres corresponent a l'any 2012 i per altra bada consta a la causa un contracte d'arrendament de data 20 de juliol de 2011 en el que figura com arrendatari d'aquelles terres Argimiro , però de l'existència d'aquest conflicte no se'n pot derivar automàticament que el denunciat hagi dut a terme la conducta imputada.

Hem de concloure que en l'acte de judici que s'han produït versions contradictòries entre les parts i aquestes versions completament contradictòries de cap manera ens poden portar a la convicció de culpabilitat de l'apel lant amb la escassa prova practicada. I aquelles versions contradictòries, son senzillament això versions contradictòries, desproveïdes d'altra prova de càrrec prou contundent que permeti reforçar una versió en favor de l'altra i en aquest tessitura sorgeixen dubtes de si realment es van produir els fets denunciats.

Tant la doctrina com la jurisprudència tenen declarat de manera constant i reiterada que la presumpció d'innocència només es pot trencar per a fonamentar un pronunciament de condemna amb aquella prova vàlidament practicada en l'acte de judici oral que de manera complida i sense dubte acrediti els fets objecte d'acusació.

Per tot l'exposat la prova practicada ha estat insuficient per fonamentar una sentència de condemna ja que la presumpció d'innocència exigeix per poder dictar una sentència de condemna que s'hagi practicat prova de càrrec a instància de les parts acusadores que acrediti plenament la participació de l'inculpat en el fet que se li atribueix i com corol lari de l'exposat l'existència de dubtes en l'autoria portarà a l'aplicació del 'principi in dubio pro reo ' i a l'absolució de l'inculpat.

Pel que s'acaba d'exposar hem de concloure que la valoració feta pel Jutge d'instància de la prova practicada, no te la necessària congruència i raonabilitat per poder-li atorgar el valor de prova apta per a destruir la presumpció d'innocència del condemnat, ja que una condemna penal mai es pot basar, com hem dit, en suposicions o probabilitats, sinó en fets plenament provats i al no existir un altre mitja de prova apte, cal procedir a estimar el recurs, revocar la sentencia impugnada i absoldre l'inculpat de la falta per la que va ser condemnat en primera instància

TERCER.No és procedent fer especial imposició de les costes causades en l'alçada.

Fallo

ESTIMANTel recurs d'apel lació interposat per Jose Daniel , contra la Sentència dictada en data 17.01.12 pel Jutge del Jutjat d'instrucció de núm.3 de Figueres, en el Judici de Faltes núm. 22/12, seguida per una falta de COACCIONS, la REVOCO INTEGRAMENT i ABSOLC Jose Daniel de la falta que inicialment se l'imputava, amb declaració d'ofici de les costes de la instància i les d'aquesta de l'alçada.

Expediu certificacions de la present resolució per a la seva unió al rotlle corresponent i tramesa al Jutjat de la seva procedència, juntament amb les actuacions originals.

Així, per aquesta la meva sentència, definitivament jutjant, ho mano i ho signo.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent Maria Teresa Iglesias i Carrera ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.