Sentencia Penal Nº 759/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 18/2015 de 16 de Noviembre de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle sumari núm. 18/2015

Referència de procedència:

JUTJAT INSTRUCCIÓ 3 GRANOLLERS (ANT.IN-8)

Sumari núm. 3/2015

SENTÈNCIA NÚM. 759/2015

Magistrats:

Juli Solaz Ponsirenas

Francesc Abellanet Guillot

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en el procediment S.3.15, instruït pel jutjat d'instrucció nº tres de Granollers contra Adriano pels delictes d'homicidi intentat i alternativament d'amenaces. D'aquesta sentència ha estat ponent Francesc Abellanet Guillot, que expressa l'opinió del Tribunal.

Barcelona, disset de novembre de dos mil quinze

Antecedentes

Primer.- El Ministeri Fiscal formulà en escrit d'acusació amb les conclusions provisionals que va elevar a definitives, modificant- les en el sentit de que alternativament els fets eren constitutius d'un delicte d'amenaces del article 169 1 i 2 del CP . En la primera de les conclusions narra els fets. En la segona considerà els fets constitutius d' un delicte d'un delicte d'homicidi en grau de temptativa previst i penat en els articles 138, 16.1 i 62 del Cp ; de forma alternativa de un delicte de amenaces de l' article 169. 1 .i. 2 del CP ; En la tercera establi l'autoria de l'acusat , en la quarta va manifestar que concorre en l'acusat la circumstància mixta d'agreujant de parentiu de l' article 23 del CP en el delicte d'amenaces de l' art. 169.2 del CP i en el d'homicidi intentat. En la cinquena va demanar la pena de presó de nou anys, onze mesos i 29 dies, inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i prohibicio d'aproximació a menys de mil metres i de comunicació pel qualsevol mitjà amb Eduardo per 8 anys.

La defensa de l'acusat exercida pel lletrat Antonio Freire Magdaleno en igual tràmit formula escrit de defensa i va demanar l'absolució.

Segon.El judici oral es celebrà el dia 05.11 de 2015. Desprès de practicades les proves les conclusions i els informes es concedí l'última paraula a l'acusat i quedà el judici vist per a sentència.

L'acusat es troba en situació de presó provisional per aquesta causa des de l'onze de Juny de 2015 fins el 05.11.2015

En aquest procés s'han observat les normes adients vigents .

Es declara provat que :

L'acusat Adriano , major d'edat, sense antecedents penals, en data 11 de juny de 2015 sobre les 15:30 hores es trobava en el domicili familiar que està en el carrer DIRECCION000 nº NUM000 pis NUM001 porta NUM002 . de l'escala NUM003 de Granollers, domicili que compartia amb la seva mare i el seu germà Eduardo . L'acusat en aquell dia i hora va tenir una discussió amb el seu germà Eduardo .

En vista de la situació creada Eduardo va sortir de la vivenda cap el carrer i va avisar als mossos d'esquadra que van acudir al lloc des fets dos agents accedint a l'interior de la vivenda en la que van trobar a la mare Matilde i l'acusat.

Eduardo va pujar fins el replà del pis on vivien. Els agents de la policia van entrar al menjador de la vivenda i després a la cuina observant com l'acusat tenia en el seu poder dos ganivets, un a cada mà, l'un amb mànec de color negre , de llargada d'uns 34 cm i l'altre amb mànec de color verd de llargada d'uns 30 cm fregant-los entre ells. L'acusat els va dir cridant: 'como entre mi hermano lo trincho como un pavo.'. Tot seguit, seguint les instruccions del agents, va llençar els dos ganivets a la pica de renta els plats i després va seure en el sofà del menjador.

Eduardo va patir lesions consistents en ferida superficial de 7 cm de longitud, a la palma de la mà, a nivell de falange distal, sin afectació als tendons, lligaments, nervis ni estructures musculars, presentant al moment de l'exploració pel metge forense ferida cicatritzada en la regió interfalàngica del cinquè dit de la mà dreta de 2,5 cm de longitud; cicatriu de 1,5 cm de longitud en la regió palmar del cinquè metacarpiano; cicatriu de 2 cm de longitud en la regió mediana carp-metacarpiano i cicatriu de 3 cm en regió hipotenar del prime dit dret, de les que va necessitar per la seva sanitat de sutura quirúrgica, amb anestesia troncular, mitjançant 8 punts de sutura; immovilització del cinquè dit con fèrula digital tractament mèdic o quirúrgic; medicació antialgica i retirada de punt, compatibles amb tractament mèdic-quirúrgic, necessitant per la seva curació 20 dies, 11 dels quals va estar impedit per al desenvolupament de les seves activitats habitual.

Fundamentos

Primer.-Els fets que s'han constatat en el relat fàctic de la sentència han quedat acreditats per les proves que s'han practicat en l'acte de judici oral i en el curs del procediment. Com a proves dels fets que l'acusació pública qualifica de homicidi intentat no n'hi cap de signe subjectiu doncs tan l'acusat, en ús del seu dret a no declarar, com els testimonis, el germà Eduardo ila mare dels mateixos Matilde , en virtut de l' article 416 de la LECrim , respectivament van acollir-se seu dret i no van declarar en l'acte de judici oral cosa que dificulta extraordinàriament la constatació dels fets objecte d'acusació en relació al homicidi intentat. Només tenim la prova indirecta dels documents que obren en les actuacions i la prova referencial dels agents dels mossos de les que no es pot inferir els fets objecte d'acusació per no existir prova directa sobre els mateixos.

Així doncs, hi ha un dubte mes que raonable de la comissió per part de l'acusat del fets que, segons el Ministeri Fiscal, podrien ser constitutius de delicte de homicidi intentat.

Per la prova pericial medico -forense emesa per les perits forenses que van declarar en l'acte de judici i que consta informada en les actuacions (Folis 11 a 113), van quedar provades les lesions de Eduardo ; les zones del cos afectades, les ferides de constitució superficial , sense afectació en zones vitals, requerint sutura quirúrgica i immobilització del cinquè dit de la mà dreta per la seva curació . El contingut dels informes medicoforenses que consten a les actuacions van ser ratificats i explicitats en l'acte de judici per les perites que van deposar en el referit acte.

Segon.-Així doncs, s'estima que no hi ha hagut suficient activitat probatòria de càrrec per declarar la culpabilitat i l'atribució d'aquests fets objecte d'acusació al processat. Com a conseqüència de tot el que s'ha acreditat s'ha de dir que no hi ha prova suficient per poder enervar la presumpció d'innocència de l'acusat per la qual cosa s'ha de procedir la absolució de l'acusat per el delicte de homicidi intentat de l' art.138 amb relació amb els arts. 16 i 62 del Cp .

Tercer.-El tribunal Suprem en multitud de sentències s'ha referit a l'ànim de matar per les parts del cos on es produeix en les lesions i, a la intensitat de les mateixes. En aquest cas és evident que no hi ha proves d'aquest delicte , a més les ferides van ser superficials i a la mà dreta encara que requerissin vuit punts de sutura quirúrgica però va ser a la mà, sense afectació de tendons, lligaments, nervis ni estructures vasculars ( Fol. 60 i 61).

En aquest sentit la STS de 22 d'octubre de 2010 que diu: ' su vez, el «animus necandi» o dolo de muerte, puede producirse, ya de un modo directo, buscando expresamente como fin de la conducta la muerte del sujeto pasivo; o bien de un modo indirecto o eventual, cuando el sujeto activo, aun sin quererla expresamente, contempla la muerte de la víctima como probable resultado de su acción, pese a lo que no desiste de su obrar aceptando aquel eventual resultado. La tesis de la imputación objetiva que caracteriza el tipo objetivo de los delitos de resultado, obliga a aceptar que quien obra con conocimiento de aquella probabilidad de daño está aceptando que éste se produzca, o, en otras palabras, que obra con dolo eventual el sujeto que reconociendo o representándose la existencia en su obrar de un peligro serio e inmediato de que se produzca el resultado típico (tesis de la probabilidad) no desiste pese a ello, de ejecutar su acción, asumiendo la posibilidad de que tal resultado se produzca (tesis de la aceptación o consentimiento)'

Quart.-En quan al delicte d'amenaces objecte d'acusació com a qualificació alternativa en les conclusions definitives , s'ha de dir que les amenaces venen constituïdes i provades per les manifestacions dels agents dels Mossos d'esquadra que van dir i observar contundentment com l'acusat tenia dos ganivets, un a cada mà, l'un amb mànec de color negre , de llargada d'uns 34 cm i l'altre amb mànec de color verd de llargada d'uns 30 cm i fregant-los entre ells en to amenaçant . L'acusat els va proferir : 'como entre mi hermano lo trincho como un pavo.' Això ho van veure i escoltar els dos agents dels Mossos que van deposar en l'acte del plenari així ho van dir, essent ambdós coincidents en les seves manifestacions .

En relació a la tipificació d'aquests fets , s'ha de dir que són constitutius d'un delicte d'amenaces lleus del art. 171.5 del CP ja que es considera que, pel propi sentit de les expressions proferides com amenaces no condicionals proferides pel acusat contra ell seu germà, que és una de les persones protegides per l'article 173 el que determina l'apreciació del tipus delictiu de l'article referit . Es considera que aquestes expressions constitueixen amenaces lleus de l'article 171.5 efectuades amb armes o instrument perillós ( l'acusat tenia dos ganivets de mides considerables, un a cada mà i la expressió la va dir estant els policies dins la vivenda , encara que anaven dirigides vers el seu germà.

La doctrina s'ha encarregat de dir quins delictes són homogenis i quins no ho són. Ho diem per comprovar si es pot condemnar per un delicte que inicialment no era objecte d'acusació pel Ministeri Fiscal com és el d'amenaces. Per la doctrina majoritaria, s'expressa:

En consecuencia, el derecho de defensa se respeta si durante el debate en la fase de plenario no se cambian los hechos y la persona del inculpado; el debate esencial deberá recaer sobre la acción. Los hechos, y la calificación jurídica de éstos sólo será determinante en el momento de la finalización del periodo probatorio y en las subsiguientes conclusiones definitivas.

Se puede condenar por un delito distinto del apreciado en los escritos de calificación, siempre que la condena sea por un delito de igual o menor gravedad que los señalados en dichos escritos, cuando, sin variarlos hechos objeto de la acusación, tengan los delitos considerados la misma naturaleza o ha establecido que la sentencia no podrá imponer pena que exceda de la más grave de las acusaciones.

a) que el delito objeto de condena no sea más grave que el que lo es de acusación, lo cual constituye el auténtico espacio del art. 851.4.º dela Ley de Enjuiciamiento Criminal (principio acusatorio).

b) que todos los elementos del tipo por el que se condena estén incluidos en el de acusación, es decir, que en la condena no exista elemento nuevo alguno del que el condenado no haya podido defenderse (derecho a no sufrir indefensión).

Per tant ,com és el cas que en el relat fàctic del MF ja s'incloïa el fet constitutiu del delicte d'amenaces i aquest està penat amb pena inferior al homicidi intentat, per aquesta raó es pot apreciar aquest delicte

Cinquè.-En relació a la concurrència de circumstancies modificatives de la responsabilitat criminal, concretament la de parentiu del article 23 del CP en aquest cas no s'aprecia l'agreujant doncs no hi ha dubte de que el parentiu està inclòs en el tipus delictiu d'amenaces lleus del art, 171.5 pel que ja es condemna a l'acusat.

Sisè.-En quan a la determinació judicial de la pena pel delicte d'amenaces lleus amb instrument perillós o armes del article 171.5 del Cp imposem a l'acusat la pena de set mesos de presó inhabilitació especial per dret de vot passiu per igual temps i les prohibicions de comunicar-se per qualsevol mitjà doncs se'l condemna per amenaces verbals i gesticulars i d'apropar-se a menys de cinc- cents metres al seu domicili i qualsevol lloc on es trobi Eduardo per UN ANY i SET MESOS.

Setè .-La meitat de les costes processals s'imposen a l'acusat d'acord amb els arts. 239 , 240 de la LECRim i 123 del Cp

Fallo

Absolem a l'acusat Adriano del delicte d'homicidi intentat objecte d'acusació

Declarem la culpabilitat de l'acusat Adriano pel delicte d'amenaces lleus ja definit.

Pel delicte d'amenaces lleus ja definit s'imposa a l'acusat la pena de SET MESOS DE PRESÓ, inhabilitació especial per dret de vot passiu per igual temps i les prohibicions de comunicar-se per qualsevol mitjà i d'apropar-se a menys de cinc- cents metres al seu domicili i qualsevol lloc on es trobi Eduardo per UN ANY I VUIT MESOS

Donis als ganivets intervingut el destí legal.

Imposem la meitat de les costes processals d'aquest procediment a l'acusat.

Aboni's el temps de presó provisional.

Aquesta sentència es notificarà a les parts i personalment a l'acusat; no és ferma ja que contra la mateixa es pot interposar RECURS DE CASACIÓ al Tribunal Suprem, anunciant-lo prèviament davant aquest tribunal en el termini de cinc dies des de la última notificació.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.