Sentencia Penal Nº 77/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 305/2019 de 30 de Enero de 2020

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 305/2019 - L

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ

Procediment Abreujat núm. 76/2019

Data sentència recorreguda: 06/06/2019

SENTÈNCIA NÚM. 77/2020

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Carme Domínguez Naranjo

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 305/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 4 VILANOVA I LA GELTRÚ en data 06/06/2019, en procediment Abreujat núm. 76/2019. Han estat parts apel.lant, Epifanio, representat pel Procurador José López Fernández i assistit per la Lletrada Elisa Giménez Olavarriaga; apel.lant i apel.lada, Asunción, representada pel Procurador Roger García Girbes i assistida per la Lletrada Maria Carmen Gómez Álvarez, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, trenta de gener de dos mil vint.

Antecedentes

Primer.El 6 de juny de 2019 el Jutjat Penal núm. 4 de Vilanova i la Geltrú dictà sentència amb la decisió següent: ' Debo absolver y absuelvo a Epifanio por un delito de amenazas del art 169.2 CP con todos los pronunciamientos favorables.

Debo condenar y condeno a como Epifanio autor penalmente responsable del art.28 CP de la siguiente infracción penal en grado de consumación:

1º Un delito de malos tratos en el ámbito familiar previsto y penado en el art.153.1 y 3 CP , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal por el que se le impone la pena de 60 días de TBC, privación de la tenencia y porte de armas por 2 años y 1 día.

Se impone como pena accesoria por aplicación de lo dispuesto en el art.57.1 y 2 CP en relación con el art.48 CP , la prohibición de aproximarse a la persona de Asunción, a una distancia inferior a 1000 metros tanto de su persona, como de su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro que habitualmente frecuente así como la prohibición de comunicarse con la misma por cualquier medio, directo o indirecto, todo ello por un período de 2 años.

2º Un delito leve de daños del art 263.2 CP a la pena de 1 mes de multa con una cuta diaria de 4 euros al día (120 euros) y RPS del art 53.1 CP en caso de incumplimiento.

3º Un delito de lesiones en el ámbito familiar previsto y penado en el art.153.1 CP , sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal por el que se le impone la pena de 50 días de TBC, privación de la tenencia y porte de armas por 1 año y 6 meses.

Se impone como pena accesoria por aplicación de lo dispuesto en el art.57.1 y 2 CP en relación con el art.48 CP , la prohibición de aproximarse a la persona de Asunción, a una distancia inferior a 1000 metros tanto de su persona, como de su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro que habitualmente frecuente así como la prohibición de comunicarse con la misma por cualquier medio, directo o indirecto, todo ello por un período de 2 años.

Se ha tenido en cuenta para la determinación de esta pena el hecho, las circunstancias del autor y la gravedad del hecho.

Responsabilidad Civil. La Sra. Asunción renuncia expresamente en el plenario.

Medidas Cautelares. Se mantiene vigente la prohibición de aproximación y comunicación dictada por el Juzgado nº 1 de Gava en fecha 08/05/2018 en las DUR nº 84/18 hasta el inicio de la ejecución de la condena, y que serán abonados para la pena.

Costas procesales Debo condenar y condena Epifanio al pago de las costas de este procedimiento con inclusión expresa de las generadas por la acusación particular.'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Epifanio español, mayor de edad, DNI NUM000, con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, había mantenido una relación sentimental con la Sra. Asunción, siendo esta relación conflictiva entre ambos.

Sobre las 4 horas del día 20 de abril de 2017, el acusado se encontraba en casa de la Sra. Asunción, sito en la AVENIDA000 nº NUM001 de Viladecans, iniciando una discusión con la misma en el transcurso de la cual y con ánimo de atentar contra la integridad física de la misma, le propino diversos golpes sin que se objetivaran lesiones a la par que portaba un cuchillo. En ese transcurso de tiempo, el acusado con ánimo de atentar contra el patrimonio ajeno, golpeo diversos objetos de la propiedad de la Sra. Asunción, causando desperfectos que se valoraron en 5 euros, por los que no reclamo la perjudicada.

Sobre las 7.30 horas del día 7 de mayo de 2018, se encontraba el acusado en el parquin comunitario sito en la AVENIDA000 nº NUM002 de Viladecans, iniciando una discusión con la Sra. Asunción, en el transcurso e la cual y con ánimo de atentar contra la integridad física de esta le propino varios golpes y patadas.

Consecuencia de estos hechos la Sra. Asunción sufrió lesiones consistentes en erosión a nivel de la zona anterior del cuello, erosión en ambos antebrazos y codos, erosivo tobillo izquierdo, hematoma brazo derecho y contusión en región abdominal que requirieron además de una primera asistencia facultativa, 10 día de curación, siendo 1 d ellos impeditivo para las ocupaciones habituales, NO reclamando la Sra. Asunción por las lesiones'.

Segon.Formulats recursos d'apel·lació per les representacions processals de Epifanio i de Asunción, el Jutjat els admeté a tràmit, hi donà curs i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. Al primer dels recursos s'oposà la representació processal de Asunción.

Acceptem el relat de fets declarats provats a la sentència recorreguda, a excepció de l'apartat segon, relatiu als fets del dia 20 d'abril de 2017, què substituïm pel següent: Des de la matinada fins ben entrat el matí del dia 20 d'abril de 2017, a l'habitatge situat a l' AVENIDA000, núm. NUM001, de Viladecans, Epifanio i Asunción van estar discutint a crits i en alguns moments, per un d'ells o pels dos, el que no ha restat determinat, es llençaren objectes al terra.

Fundamentos

Primer.L'apel·lant Epifanio combat la sentència dictada en primera instància enunciant dos motius d'impugnació: 'vulneración del derecho a la presunción de inocencia del acusado, al no haberse practicado en el plenario prueba de cargo bastante para acreditar su culpabilidad' i 'falta de motivación de la sentencia', i sobre la base d'aquests motius demana la revocació de la resolució apel·lada i llur absolució.

Per la seva banda, la recurrent Asunción al·lega, com a motiu únic del seu recurs, ' error en la valoración de la prueba', error limitat a la consideració de haver estat renunciada la reclamació civil, motiu pel qual demana 'que se revoque la resolución recurrida en el único sentido de acordar la reclamación de la responsabilidad civil en la cuantía de 320 euros'.

Segon.Per raons sistemàtiques, el primer motiu del primer recurs hauria d'haver estat el segon enunciat, ja que d'ell hauria de dependre, si s'hagués deduït la pretensió coherent, la validesa de la sentència.

Efectivament, la ' falta de motivación de la sentencia' suposaria vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, doncs com ha reiterat el Tribunal constitucional 'la motivación se integra en el derecho a la tutela judicial efectiva del art. 24.1 CE y consiste en la expresión de los criterios esenciales de la decisión o, lo que es lo mismo, su ratio decidendi ( SSTC 119/2003, de 16 junio ; 75/2005, de 4 abril ; y 60/2008, de 26 mayo ), por lo que se produce infracción constitucional cuando no hay motivación -por carencia total-, o es insuficiente, pues está desprovista de razonabilidad, desconectada con la realidad de lo actuado' ( STC102/2014), de manera que aquella absència o inexistència de motivació constituiria una causa de nul·litat de la resolució immotivada, inserible a l' article 238.3r de la Llei orgànica del poder judicial, no pas una causa de revocació d'aquesta mateixa resolució; però és conegut que per disposició expressa de l'article 240.2, paràgraf 2n de la mateixa lleien cap cas, amb motiu d'un recurs, el jutjat o tribunal no pot decretar d'ofici una nul·litat de les actuacions que no hagi estat sol·licitada en el recurs esmentat, llevat que apreciï manca de jurisdicció o de competència objectiva o funcional o s'hagi produït violència o intimidació que afecti aquest tribunal, i com sigui que el recurrent no sol·licità la nul·litat de la resolució apel·lada, sinó la seva revocació, resulta ociós que argumenti el recurs en un motiu de nul·litat, quan aquest efecte no el demana i, conseqüentment, no es podria disposar, encara que compartíssim la seva opinió sobre la motivació de la resolució impugnada.

Tercer.Per donar resposta al primer motiu del primer recurs i al motiu únic del segon recurs cal examinar la gravació digital del judici oral, que constitueix l'acta de la vista, i d'aquest examen resulta que al plenari es van practicar les proves següents: 1) declaració de l'acusat (minuts 1 a 8 de la gravació); 2) declaració de l'acusadora particular (minuts 9 a 26); 3) testifical de Rosalia (minuts 28 a 33), de Sandra (minuts 34 i 35), dels agents del cos de Mossos d'Esquadra amb carnets professionals núm. NUM003 (minuts 37 a 40) i NUM006 (minuts 41 a 45), i dels agents de la Policia Local de Viladecans amb carnets professionals núm. NUM005 (minuts 46 a 45) i NUM004 (minuts 50 a 54); i 4) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 54).

A la vista d'aquestes proves el primer que constatem és una clamorosa manca de rigor en llur valoració per la jutgessa a quo, que arriba al punt d'afirmar a la decisió de sa sentència que l'acusadora particular 'renuncia expresamente en el plenario' a tota indemnització, quan en declarar la dona com a testimoni al judici oral, i concretament a la claríssima pregunta del Ministeri Fiscal sobre si en relació a les lesions del dia 7 de maig 'reclamaría la indemnización que le pudiera corresponder', respongué categòricament 'sí', sense cap mena de matisació.

Aquesta constatació de manca de rigor ens obliga a plantejar-nos ex novo el debat probatori, i no, sense cap més raó, a estimar les pretensions absolutòries de l'acusat-recurrent.

Pel que fa als fets del 20 d'abril, la situació és d'allò més confús. L'únic que està clar és que ambdós membres de la parella discutiren, com ambdós admeteren al judici, que discutires a crits durant hores, tota la nit segons la testimoni Sandra, i que tots dos demanaren auxili en el decurs de la llarga discussió, demandes sentides per la testimoni Rosalia. La resta són conjectures, perquè les versions donades per ambdues parts són obertament contradictòries i no hi ha elements externs que permetin atribuir major credibilitat a la versió de l'acusadora particular, la qual, encara que digué haver estat agredida i amenaçada als agents de policia que anaren al domicili alertats per algun veí, demanà als agents que sortissin a buscar l'agressor (testifical de l'agent del cos de Mossos d'Esquadra amb carnet professional núm. NUM003), i va manifestar oposició a que escorcollessin l'habitatge (agent de la Policia Local de Viladecans amb carnet professional núm. NUM004), quan qui segons ella l'havia agredit es trobava dins d'una habitació del pis, de la qual l'acusat sortí motu propio (agent de la Policia Local de Viladecans amb carnet professional núm. NUM005). Si a això afegim que l'acusadora particular començà llur declaració al plenari advertint que els fets succeïts no van passar exactament com apareixien a la denúncia, que no es disposa d'informe sobre eventuals lesions patides aquell dia per la dona, sigui perquè aquesta no les patí o perquè, com declarà l'agent del cos de Mossos d'Esquadra amb carnet professional núm. NUM003, no va voler ser assistida, i que cap testimoni va poder concretar al plenari signes de lesió que la mateixa pogués presentar, l'única conclusió compatible amb els principis que regeixen la valoració de la prova en el procés penal, i més concretament el principi in dubio pro reo, és la inviabilitat d'afirmar els càrrecs dirigits contra l'acusat pels fets del 20 d'abril, més enllà de tot dubte raonable.

La situació envers els fets succeïts el 7 de maig és ben diferent. També sobre aquests fets els implicats donaren versions contradictòries, però l'acusadora particular ha mantingut sempre la mateixa versió, des de bon començament, i la seva versió gaudeix de corroboració objectiva perifèrica en els informes mèdics d'assistència d'urgències, assistència immediatament posterior als fets, i medicoforense, emès l'endemà, que consten, respectivament, als folis 115 i 128 de les actuacions (res no té d'estrany, ni de contradictori, com gratuïtament ve a predicar el recurrent, que al posterior examen medicoforense no s'observés una contusió en regió abdominal que sí va ser observada el dia anterior pel metge d'urgències, perquè el vestigi de contusió sense hematoma es pot resoldre en hores), així com en les fotografies que consten al foli 117, les quals reflecteixen les lesions en coll i extremitats superiors descrites als informes mèdics; si a això afegim que la testifical de l'agent del cos de Mossos d'Esquadra amb carnet professional núm. NUM006 deixà patent l'estat que presentava la dona quan la va veure al parking (plorosa, amb la cara envermellida, molt bruta, fet que ella atribuí a haver-se orinat a sobre, etc.), estat també compatible amb la versió de la lesionada, i que la versió de l'acusat no dona explicació raonable a tots aquests elements corroboratius de la versió de la dona lesionada, hem de concloure que la declaració de la víctima constitueix prova de càrrec suficient per enervar la presumpció d'innocència que interinament emparava l'acusat i afirmar el càrrec en relació als fets de 7 da maig, sense que el fet que l'acusat es presentés com a víctima d'una agressió de la dona, adduint que aquesta l'havia atacat, estirant-li els cabells, que li arrencà, i l'últim agent esmentat trobés cabells al lloc dels fet, introdueixi dubtes raonables sobre la veracitat de la declaració de l'acusadora particular, la qual admeté haver posat mà sobre l'acusat i estirar-li dels cabells, però en una acció defensiva, la qual cosa res no té d'inversemblant, i davant el penós estat en que la dona es trobava desprès de l'agressió, no seria estrany que l'acusat, en preparació de llur defensa enfront una previsible denúncia en que la lesionada expliqués la causa de les lesions que patí, es presentés davant els Mossos d'Esquadra com a simple víctima d'un atac per part de la dona.

Però és que, en tot cas, el que resulta rellevant en aquesta causa és determinar si l'acusadora particular va ser agredida per l'acusat, no pas si l'acusat va ser agredit per l'acusadora particular, tret que aquell al·legués i provés haver actuat en legítima defensa, i que l'acusat agredí l'acusadora particular està fora de dubte, i tampoc no s'ha practicat prova acreditativa d'haver actuat l'acusat en legítima defensa, circumstància tampoc no al·legada per la defensa.

Quart.Per les raons exposades al fonament anterior, escau, d'una banda, estimar el recurs formulat per Asunción, fixant una indemnització a favor d'aquesta de 320 euros per les lesions patides el 7 de maig, quantitat demanada i què és inferior a la que resultaria d'aplicar a les lesions declarades provades el sistema reglat per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació; i d'altra banda, estimar parcialment el recurs formulat per Epifanio, deixant sense efecte els pronunciaments condemnatoris relacionats amb els fets del 20 d'abril, el que inclou, a més de les penes per delicte de maltractament en l'àmbit familiar i per delicte lleu de danys, la meitat de les costes causades a la primera instància, imputables als injustos dels quals l'acusat resulta absolt.

Cinquè.Essent que estimem íntegrament un dels recursos i parcialment l'altre, declarem d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Fallo

1. Estimem el recurs d'apel·lació formulat per Asunción.

2. Estimem parcialment el recurs d'apel·lació formulat per Epifanio.

3. Revoquem parcialment la sentència apel·lada, deixant sense efecte els pronunciaments condemnatoris per delicte de maltractament en l'àmbit familiar i per delicte lleu de danys, i els relatius a responsabilitat civil i costes processals.

4. Confirmem el pronunciament absolutori de la sentència apel·lada i el condemnatori de la mateixa resolució relatiu al delicte de lesions en l'àmbit familiar.

5. Absolem lliurement Epifanio dels delictes de maltractament en l'àmbit familiar i lleu de danys dels quals va ésser acusat pel Ministeri Fiscal i l'acusació particular.

6. Condemnem Epifanio a indemnitzar Asunción en la quantitat de tres-cent vint (320) euros, per lesions.

7. Imposem al condemnat el pagament de la meitat de les costes processals causades a la primera instància, incloses la meitat de les originades per l'acusació particular.

8. Declarem d'ofici la resta de les costes de la primera instància i la totalitat de les causades en aquesta alçada.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.