Sentencia Penal Nº 778/2010, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 200/2009 de 20 de Septiembre de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Secció Desena

Rotlle d'apel·lació núm. 200/09

Judici de faltes núm. 166/07 del Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Barcelona

S E N T È N C I A NÚM.

Barcelona, vint de setembre de dos mil deu.

VIST, en grau d'apel·lació, per l'Il·lm. Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL, Magistrat de la Secció Desena d'aquesta Audiència Provincial aquest Rotlle derivat

del Judici de faltes expressat a l'encapçalament procedent del Jutjat d'Instrucció que s'esmenta al mateix lloc, aquestes actuacions que resten davant d'aquest

Tribunal en virtut del/dels recurs/os plantejat/s per la Sra. Agustina contra la Sentència dictada el dia vint-i-sis de febrer de dos mil vuit per l'Il·lm./.a

Sr./a Jutge d'aquell Jutjat

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència objecte d'apel·lació diu: "FALLO: Que debo condenar y condeno a Agustina como autora criminalmente responsable de una falta de hurto, a la pena de multa de 1 mes a razón de 6 euros diarios, con responsabilidad subsidiaria de un dia dia de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas, i a que indemnitzi a Clemencia en la suma de 280 euros y al pago de las costas procesales. Las cantidades indicadas se abonarán en un plazo de 10 días".

SEGON.- Admès/esos el/els recurs/os, es varen trametre les actuacions originals a aquest Tribunal i es van tramitar d'acord amb allò que disposen les normes de procediment, sense celebrar-se vista pública, que no va ser demanada ni es va considerar necessària.

TERCER.- En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals establertes.

Hechos

S'ACCEPTA i es reprodueix íntegrament el relat de fets provats de la Sentència objecte d'apel·lació.

Fundamentos

PRIMER.- Així mateix, s'accepten els fonaments jurídics que conté la Sentència d'instància.

SEGON.- La recurrent addueix com a primer motiu de l'apel·lació la prescripció de la falta per la qual va ser condemnat.

En la línia expressada en el recurs, la STS de 7 de desembre de 2006 estableix que "la doctrina de esta Sala ha encontrado el fundamento de la prescripción en consideraciones de índole material referidas fundamentalmente a los efectos del transcurso del tiempo en la necesidad de pena, pues dificulta el cumplimiento de cualquiera de los fines identificables de ésta; al lado de consideraciones relativas al principio de intervención mínima o de proporcionalidad. En alguna ocasión ( STS núm. 1580/2002, de 28 de septiembre ), se ha relacionado también con el derecho a un proceso sin dilaciones indebidas, en cuanto que afecta al derecho a que no se dilate indebidamente la situación que supone la virtual amenaza de una sanción penal ( STC 17/1987 ). Además ha sido objeto de consideración el incremento que el paso del tiempo supone en las dificultades de prueba, e incluso se han mencionado las expectativas del sujeto ante la debilitación del ius puniendi por la falta de persecución del delito durante un lapso significativo de tiempo. La naturaleza material de la prescripción, que no se discute aunque se haya unido en ocasiones a consideraciones procesales, impone que deba ser apreciada incluso de oficio en cualquier momento en que se compruebe la concurrencia de sus requisitos. ( STS núm. 312/2005, de 9 de marzo )".

Es fonamenta la petició en la prescripció intraprocessal (és a dir, la produïda durant el curs de les actuacions per paralització de les mateixes) i més concretament en aquell lapsus temporal entre la reputació de la falta (Interlocutòria de 30/1/2007) i la notificació de la Provisió de 19/7/2007 per la qual es cita a l'ara apel·lant.

No es pot acollir el còmput que es fa en el recurs. La data de termini es correspon necessàriament amb la resolució, altra cosa seria atorgar manifesta inseguretat jurídica i quedar a expenses de maniobres dilatòries interessades que poguessin tenir lloc en la notificació. Però és més, encara tenint com a "dies ad quem" la notificació (30/7/2007) d'acord amb el còmput del terminis que estableix amb caràcter general el Títol preliminar del Codi civil (que per mesos és de data a data).

TERCER.- Seguidament la recurrent addueix com argument de fons del recurs la seva dissidència respecte de la valoració de la prova efectuada en el Jutjat "a quo", negant la existència de la falta de furt per la que fou condemnada.

L'òrgan d'apel·lació no té la força alliçonadora de què va gaudir, gràcies a la immediació de la Sra. Jutgessa "a quo" davant la qual es va desenvolupar en vista oral i pública la totalitat dels mitjans de prova. Només en aquells supòsits en els quals la valoració efectuada en la instància no depengui essencialment de la percepció directa de la diligència probatòria en concret sinó de la seva adequació a les regles de la ciència, de l'experiència o de la lògica pot ser objecte de revisió en aquest estadi. Així ho té reiteradament declarat la jurisprudència respecte al recurs de cassació en doctrina perfectament aplicable al de apel·lació, atès que aquest Tribunal "ad quem" no ha presenciat la celebració de la prova que va configurar la convicció que reflexa la Sentència d'instància i per tant ha de concretar la seva tasca a la constatació d'una activitat probatòria lícita que va poder ser valorada en aquell grau anterior.

Negat per la recurrent qualsevol acte d'apoderament il·lícit la Sentència dictada en el Jutjat d'origen fonamenta el seu raonament en prova indubtablement directa: la testifical. Basant-se en aquesta conclou que: a) la recurrent es trobava fent feines al domicili de la denunciant (fet d'altra banda no discutit); b) la preexistència dels diners i de l'anell; c) la desaparició de les mateixes coincidint amb la presència de la denunciada a la vivenda; d) la devolució d'aquella última peça evidencia el previ apoderament.

Com qualsevol altra prova de caràcter personal es tracta de font discursiva davant l'òrgan d'enjudiciament, que no és el que ara coneix del recurs, que és el cridat a fer una comprovació directa i fonamental del testimoni com són les capacitats de percepció, de retenció i de exposició. Avaluades aquestes, el testimoni en qüestió esdevé atendible i aquí dues precisions són obligades. La primera suposa posar èmfasi en la funció del testimoni que, com expressava la STS de 31 d'octubre de 2000 , "en el proceso penal, el testigo se limita a participar al Tribunal unos hechos desprovistos de cualquier valoración que el testigo pueda realizar y su testimonio será eficaz o no para el enjuiciamiento y acreditación de unos hechos en función de que lo que haya visto y presenciado lo comunique al Tribunal del enjuiciamiento que lo valorará teniendo en cuenta la capacidad de percepción y convicción del testigo". La segona és la referent a la ponderació del seu testimoni, en fi, de la seva credibilitat i en aquest punt deia la STS de 8 de febrer de 1999 (reiterada en la posterior STS de 21 de desembre de 2001 ) que "la credibilidad del testigo, está sujeta a la percepción directa del Tribunal que la recibe, es decir, a la inmediación, de forma y manera que sólo el tribunal que directamente ha percibido la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad probatoria, sin perjuicio de la documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que existió actividad probatoria pero no la valoración de la credibilidad de ese testimonio".

La prova, en definitiva, és legítima i apta per sustentar el pronunciament de condemna.

QUART.- Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici.

En atenció als articles esmentats i a la resta que hi siguin d'aplicació

Fallo

Que amb DESESTIMACIO del recurs d'apel·lació formulat per Doña. Agustina contra la Sentència dictada amb data vint-i-sis de febrer de dos mil vuit en el Judici de faltes núm. 166/07 del Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Barcelona , haig de CONFIRMAR I CONFIRMO íntegrament tots els seus pronunciaments, declarant d'ofici les costes processals de l'apel·lació.

La present resolució es notificarà a les parts processals amb expressió que contra la mateixa no hi cap recurs ordinari i es retornaran les actuacions originals al Jutjat d'instrucció amb certificació d'aquesta resolució.

Aquesta és la meva Sentència i així ho mano i ho signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- La Sentència anterior ha estat llegida per l'Il·lm. Sr. Magistrat que la signa, i ha estat publicada en aquesta data. En dono fe.