Sentencia Penal Nº 785/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 55/2015 de 19 de Noviembre de 2015

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel.lació procediment de delictes lleus( apel·lació faltes)núm. 55/2015-L

Referència de procedència:

JUTJAT INSTRUCCIÓ 5 MANRESA

Judici de Delictes Lleus núm. 86/2015

Data sentència recorreguda: 13/03/2015

SENTÈNCIA NÚM. 785/2015

Magistrat:

D. JOAN FRANCESC URÍA MARTÍNEZ

La dicta el Magistrat que s'expressa, de la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com a Tribunal unipersonal, en recurs d'apel·lació en procediment de Delictes Lleus núm. 55/2015, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT INSTRUCCIÓ 5 MANRESA en data 13/03/2015 , en procediment de faltes núm. 86/2015. Han estat parts Dª Sacramento defensada per la Lletrada Dª María Isabel Jódar Jérez i Jose Francisco defensat pel Lletrat D. David Gutiérrez Correro , i el Ministeri Fiscal.

Barcelona, vint de novembre de dos mil quinze.

Antecedentes

Primer.El 13 de març d'enguany el Jutjat d'Instrucció núm. 5 de Manresa dictà sentència amb la decisió següent: ' Condeno a Jose Francisco y Sacramento , como autor y criminalmente responsable de una falta de vejación injusta del art. 620 del Código Penal , a la pena de 4 días de localización permanente, así como al pago de las costas causadas en este procedimiento.Queda prohibido, durante seis meses a computar desde el día de la fecha, a Jose Francisco y a Sacramento aproximarse a menos de 200 metros con respecto a la persona de Alberto y Custodia , Igualmente queda prohibido cualquier tipo de comunicación con las indicadas personas'.

A la sentència es declaren provats els fets següents: ' Resulta probado y así se declara que en casa de los Alberto y Custodia , ambos de 68 años de edad residen desde hace unos años su nieto Don Jose Francisco , de 23 años y su pareja Sacramento , de 22 años. Estos tiene una hija llamada Rosa de unos once meses de edad. Ni el Sr Jose Francisco ni la Sra Sacramento , trabajan. Desde hace un tiempo la convivencia se ha deteriorado, por cuanto los denunciantes piden al Jose Francisco , y a Sacramento que abandonen la vivienda, a lo que éstos contestan que no se irán hasta 'que les eche un juez' o que 'se vayan ellos, pues se quedan de ockupas'. La sra Sacramento le dice a la sra Custodia expresiones como 'subnormal, hija de puta, guarra, me vas a comer el chichi', no interviniendo en esas expresiones el nieto Jose Francisco aunque está de acuerdo con lo que Sacramento dice a su abuela'.

Segon.Formulats recursos d'apel·lació per Jose Francisco i Sacramento , el Jutjat els admeté a tràmit, els hi donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.

S'aceepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.Els apel·lants impugnen la sentència dictada en primera instància sense enunciar els motius de llurs discrepància, tot i que de les seves argumentacions sembla clar que discrepen no tant del relat de fets provats de la sentència quan, Jose Francisco , de que se li transmeti la conseqüència punitiva del que a la sentència es diu fet per Sacramento , i aquesta del judici de tipicitat sobre els fets que a la sentència es declara provat que realitzà. A banda d'això, la segona es dol de ' desproporción de la condena' , i ambdós demanen que restin sense efectes les mesures cautelars adoptades en ordre de protecció, sol·lícitud aquesta completament aliena al que ha d'ésser objecte de recurs d'apel·lació contra la sentència dictada en primera instància, i que manifestament resulta inútil, perquè la pròpia sentència impugnada estableix el cessament de les mesures un cop ferma la sentència, això és, tan bon punt es dicti aquesta sentència d'apel·lació, moment en el qual al que s'ha de procedir és, si resulta condemna, a l'execució dels pronunciaments condemnatoris.

Segon.Començant pel recurs de Jose Francisco , la mateixa redacció del relat de fets provats de la sentència apel·lada deixa palès que aquell no realitzà envers els seus avis cap acte vexatori, ni col·laborà de cap manera als actes que la sentència declara provat realitzà Sacramento . Conseqüentment, i encara que al seu fur intern Jose Francisco estigués 'de acuerdo con lo que Sacramento dice a su abuela', com es diu a aquell relat, no va ésser ni autor ni còmplice d'actes vexatoris, d'acord amb les definicions que d'aquestes formes de participació criminal donen els articles 28 i 29 del Codi penal , i altra cosa és que moralment se li vulgui retraure que no adoptés un paper actiu i respectuós amb els seus avis, evitant que la seva companya sentimental mantingués comportaments vexatoris envers els mateixos.

Conseqüentment, el recurs interposat per Jose Francisco s'ha d'estimar.

Tercer.El recurs formulat per Sacramento , per contra, no pot prosperar, perquè la seva opinió de que les expressions 'subnormal, hija de puta, guarra, me vas a comer el chichi', dirigidas a l'avia del seu company sentimental, no tenen 'ninguna importancia... una vez situadas y contextualizadas las pequeñas discusiones que pueda tener mi representada con los otros miembros de la familia... provocando una situación tan mínima de gravedad que no podría ser reprochable penalmente', de cap manera es pot compartir.

Tractar qualsevol persona de 'subnormal', 'hija de puta' o 'guarra', o dir-li 'me vas a comer el chichi', constitueix en el nostre àmbit cultural, sense cap pal·liatiu, una ofensa a la persona a la qual es tracta d'aquesta manera, suposa, en tot cas, menysprear-la; i no es pot compartir la infravaloració que predica la recurrent, segons la qual aquest menyspreu no té cap importància si es produeix en un context de petites discussions familiars, ans el contrari, quan el subjecte passiu del menyspreu és una persona que, pels vincles familiars, mereix especial consideració i respecte, com és el cas del avis, propis o del company sentimental, resulta més reprovable encara que se'l menyspreï amb expressions manifestament ofensives.

I és precisament aquest plus de gravetat del comportament vexatori, per raó de la especial relació entre les parts, i la persistència del comportament en el temps, el que justifica la extensió de la pena imposada, que si d'alguna cosa en pot qualificar és de benèvola, doncs, pel que fa a la de localització permanent, s'ha imposat en la mínima extensió imposable (4 dies), quan estaria justificat imposar-la en la máxima extensió, com s'imposaren les penes accessòries de prohibicions d'atansament i de comunicació.

Quart.Els article 239 i 240.2 de la Llei d'enjudiciament criminal disposen que a les sentències s'ha de resoldre sobre el pagament de les costes processals, que les costes s'han d'imposar al condemnat, i que les costes en cap cas s'imposaran a l'acusat absolt, de manera que, essent el pronunciament d'aquesta sentència absolutori envers Jose Francisco i condemnatori envers Sacramento , s'han de declarar d'ofici la meitat de les costes causades a les dues instàncies, atribuïbles a l'acusació contra aquell, i imposar l'altra meitat del total Sacramento .

Fallo

1. Estimo el recurs d'apel·lació formulat per Jose Francisco .

2. Revoco els pronunciaments condemnatoris de la sentència apel·lada en allò que afecten a Jose Francisco .

3. Absolc lliurement Jose Francisco de la falta de vexacions injustes de la que va ésser acusat pel Ministeri fiscal.

4. Desestimo el recurs d'apel·lació formulat per Sacramento .

5. Confirmo els pronunciaments condemnatoris de la sentència apel·lada en allò que afecten a Sacramento .

6. Imposo a Sacramento la meitat de les costes processals causades a les dues instàncies.

7. Declaro d'ofici l'altra meitat de les costes processals causades a les dues instàncies.

Aquesta sentència és ferma.

Així ho disposa i ho signa el Magistrat que la dicta.