Sentencia Penal Nº 796/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 81/2013 de 07 de Octubre de 2013

Encabezamiento

AUDIENCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (secció desena)

Recurs d'apel.lació nº 81/13-C

Judici de Faltes nº 1855/12

Jutjat d' Instrucció nº 20 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, set d'octubre de dos mil tretze

VIST en grau d'apel·lació per l-Ilm. Sr. Santiago VIDAL i MARSAL, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència Provincial, el present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 1855/12 procedent del Jutjat d'Instrucció nº 20 d'aquesta capital, en tràmit davant aquest tribunal de segona instància en virtut del recurs d'apel·lació interposat pel denunciat Nemesio (alias Zurdo ), contra la sentència condemnatòria dictada el dia 24 d'octubre de 2012, per lesions i desobediència a Agents de l'Autoritat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el contingut literal següent: ' condeno al denunciado Nemesio , quien también utiliza el alias ' Zurdo ', como autor de una falta de desobediencia y respeto a Agentes de la Autoridad, sin circunstancias modificatibas de la responsabilidad criminal, y le impongo la pena de 10 DIAS de multa a razón de una cuota de 3 euros diarios, con responsabilidad peresonal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas. La condeno también como autor de una falta de lesiones a la pena de 30 DÍAS de multa a razón de una cuota de 3 euros, con idéntica responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago. Deberá indemnizar a la Agente ME NUM000 en la cantidad de 435 euros por las lesiones sufridas. Le impongo el abono de las costas procesales'.

SEGON.- Contra l'esmentada sentència va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació el denunciat. Admès a tràmit per provisió de 28.3.18, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquest tribunal de segona instància per a la seva resolució d'acord amb el dret. Per diligència d'ordenació de 19.4.13 es va designar magistrat ponent l'Il·lm Sr.. Santiago VIDAL i MARSAL. No s'ha convocat vista pública al no considerar-la necessària el tribunal ni haver-ho sol·licitat la part apel·lant.

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.

Fundamentos

El recurs ha de ser desestimat ateses les consideracions jurídiques que tot seguit s'analitzaran.

I.- Formalitza el recurrent l'apel·lació de la sentència dictada per la primera instància penal que el va condemnar com a autor d'una falta de lesions i desconsideració a Agents de l'Autoritat en el decurs i exercici de les seves funcions, tipificada en l' art. 617.1 en concurs amb l ' art. 634 del Codi Penal , en un escrit redactat del seu puny i lletra, sense assistència jurídica d'advocat, on en síntesi planteja la hipotètica errònia valoració de la prova imputable a la jutge d'instància, consistent en haver atorgat credibilitat il·limitada als funcionaris públics que van intervenir en l'afer. Sol·licita la lliure absolució, en no haver-se destruït el principi constitucional de presumpció d'innocència que recull l' art. 24.2 CE .

Cal recordar que el tràmit d'apel.lació previst en l' art. 972 en relació amb el 790 Lecrim només autoritza al tribunal de segona instància penal a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada, si s'aporten per la part recurrent elements objectius irrefutables d'haver-se incorregut per part del jutge ' a quo' en error manifest i flagrant en la valoració de la prova practicada en el judici oral, d'acord amb els principis de publicitat, oralitat i contradicció. El tribunal -que per imperatiu legal no pot escoltar ni preguntar directament als implicats que ja han declarat en el plenari- no pot modificar allò que ha estat declarat provat pel jutge davant de qui s'han practicat totes les proves, llevat que es demostri de forma fefaent aquell error ' in iudicando', o es constati una manifesta incongruència entre allò que es recull en els Fets Provats i la seva tipificació jurídica legal en els corresponents Fonaments de Dret.

L'estudi de l'acta del judici i la sentència condemnatòria dictada, posen de manifest que es va practicar prova testifical de càrrec, objectiva i imparcial, consistent en les declaracions de dos dels Agents policials que van detenir a l'acusat en negar-se a ser identificat quan estava al bell mig del carrer venent mercaderia falsificada, sistema conegut amn el nom de 'top manta'. Des d'un principi sempre han mantingut que l'acusat estava molt nerviós i els va insultar, alhora que donava una forta empenta al TIP NUM001 tot fent-la caure al terra, amb resultat de lesions lleus.

En compliment de les nostres acotades funcions revisores, constata la Sala que s'ha aportat a la causa l'informe mèdic de sanitat de l'Agent ferit, i que l'abast de les lesions coincideix amb l'iter seqüencial que van denunciar.

No es tracta pas, com recrimina genèricament el recurrent, que davant de dues versions contradictòries (la seva i la dels Agents) prevalgui sempre la d'aquests últims, sinó que el tribunal ha de partir de la convicció que la condició de funcionaris públics reforça encara més el deure processal de no mentir en un procés penal, sota la responsabilitat d'incorrer -en cas contrari- en un delicte de fals testimoni previst en l' art. 458CP .

I en l'afer que ens ocupa, verifiquem -d'acord amb les nostres funcions revisores de legalitat i suficiència de la prova que ens atorga l' art. 14.5 PIDCP - que amb tota claredat i coherència ambdós testimonis presencials van explicar en el judici de faltes que primer el Sr. Nemesio es va negar a identificar-se i tot seguit va intentar fer-se escàpol després de fer caure al terra a una de les funcionàries que li va decomisar la mercaderia.

La resolució condemnatòria dictada compleix amb escreix els deures de motivació i explicació del sil·logisme de culpabilitat que exigeixen els arts. 24.1 i 120.3 de la Carta Magna , adequadament interpretats per les STC 2/10 d'11 de gener i STS de 5 de maig de 2010 .

II.-No escau, en conseqüència, aplicar al cas ni el principi constitucional de presumpció d'innocència ni el subsidiari 'in dubio pro reo' que reclama el recurrent. L'esmentada conducta compleix amb escreix els elements objectius i subjectius de les faltes tipificades en els arts. 617.1 i 634 CP , i per tant ambdues normes legals sancionadores han estat correctament aplicades per la jutge sentenciadora.

Com ha matisat el Tribunal Suprem en sentència de 28 d'octubre de 2000 la possibilitat de desvirtuar la inicial presumpció constitucional d'innocència que protegeix a tot inculpat a l'empara d'allò que disposa l' art. 24.2 CE , es fonamenta en l'absència de causes d'incredibilitat subjectiva dels testimonis, sobretot quan no existeixen mòbils previs d'enemistat o ressentiment. Quan d'afegitó els testimonis presencials de càrrec són Agents de l'Autoritat, aquesta condició d'imparcialitat es presumeix 'iuris tantum' , i escau al denunciat aportar proves -o si més no indicis plurals- indicatius que manquen a la veritat. Així ho han vingut recordant les STS de 15.04.94 i 24.10.95 , entre moltes d'altres posteriors. Malgrat les afirmacions del recurrent, no s'aprecien per aquest tribunal de segona instància cap indici que ens permeti sospitar els esmentats funcionaris públics es vagin apartar del seu deure professional de dir la veritat d'allò que va presenciar i motivar la seva intervenció.

Cal en conseqüència, rebutjar íntegrament el recurs presentat, atès que no es considera pas que el jutge d'instància hagi arribat a una convicció de culpabilitat arbitrària o errònia, sinó imparcial i recolzada en les proves practicades en el judici oral, que es va celebrar amb totes les garanties exigides per la llei d'enjudiciament criminal i la jurisprudència constitucional.

En quan a la precarietat econòmica que , subsidiàriament al·lega, sense que demani en concret cap reducció de la quota multa imposada, escau recordar que l' art. 53 CP permet un ventall de 3 a 400 euros/día, i que la sentència ja el condemna a l mínim legal.

Les costes processals d'aquesta apel.lació es declaren d'ofici, en no apreciar especial temeritat en la part recurrent, d'acord amb el que recullen els arts. 123 CP i 240 Lecrim .

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici, decideixo la següent

Fallo

Amb DESESTIMACIÓ del recurs d'apel·lació formalitzat pel denunciat Nemesio (alias Zurdo ) contra la sentència condemnatòria dictada el dia 24 d'octubre de 2012 pel jutjat d'instrucció nº 20 dels de Barcelona, he de CONFIRMAR i CONFIRMOíntegrament l'esmentada resolució, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes en el procés, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius. Deixeu-ne certificació en el rotlle d'apel.lació incoat i arxiveu-lo sense més tràmits Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe. La secretaria judicial.