Sentencia Penal Nº 807/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 59/2009 de 02 de Julio de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal ( Secció 10ª)

Recurs d'apel·lació núm. 59/09-C

Judici de Faltes núm. 341/09 R

Jutjat d'Instrucció núm. 11 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, dos de juliol de dos mil nou

VIST en grau d' apel·lació per l'il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, el

present rotlle procedent del Judici de Faltes nº 341/09 del Jutjat d'Instrucció nº 11 de Barcelona, en tràmit davant aquest

tribunal de segona instància amb motiu del recurs interposat pel denunciat Aureliano contra la sentència condemnatòria

dictada el dia 28 d'abril de 2009 per furt.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el següent contingut literal: "FALLO: que debo condenar y condeno a Aureliano como autor responsable de una falta de hurto, a la pena de 40 DIAS de MULTA con una cuota diaria de 6 euros (total 240 euros), y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas, con expresa imposición de las costas del presente procedimiento".

SEGON.- Contra l'esmentada sentència va presentar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació el denunciat, tot sol·licitant la nul·litat del judici oral en haver-se celebrat en la seva absència. Admès el recurs a tràmit per provisió de 25 de maig de 2009, prèvia impugnació del Fiscal es van elevar les actuacions a aquest tribunal de segona instància.

TERCER.- Mitjançant diligència d'ordenació de 17.6.09 es va registrar el recurs i incoar el tràmit previst en l'art. 976 Lecrim., amb simultània designa de magistrat ponent. El recurs ha quedat vist per a sentència sense celebrar vista pública, atès que no s'ha demanat per la part recurrent ni es considera necessària.

QUART.- En la tramitació del recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la vigent llei d'enjudiciament criminal.

Hechos

S'ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que conté la sentència apel·lada i que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I.- El recurrent fonamenta l'apel·lació de la condemna dictada en la primera instància penal en un escrit d'al·legacions redactat sense assistència jurídica d'advocat, cosa que obliga a la Sala a estudiar-lo (en clau de tutela judicial efectiva de l' art. 24.1 CE ) sota l'epígraf legal previst en l' art. 790 Lecrim 38/2002de 24 d'octubre en relació al 796 . El recurs planteja una sola petició: la nul· litat del judici oral atès que es va celebrar en absència del denunciat i per tant no va poder aportar proves de descàrrec.

Reclama el recurrent -implícitament- la nul·litat d'actuacions i retroacció del curs processal a la fase immediatament anterior a la celebració del judici oral de Faltes davant del jutjat d'instrucció, per presumpte trencament de normes processals i garanties generador d'indefensió, prohibida per l' art. 24.1 CE en relació a l' art. 238 de la LOPJ 19/2003de 28 de desembre . Sense ni tant sols molestar-se en explicar perquè no va poder acudir al judici convocat pel dia 28 d'abril de 2009, manifesta que no ha pogut declarar ni presentar proves de descàrrec.

La pretensió ha de ser desestimada atès que la queixa és totalment injustificada. No s' aprecia per aquest tribunal de segona instància cap infracció rellevant de normes processals que hagi impedit a la part recurrent articular una correcta defensa dels seus interessos en el judici oral de Faltes al qual consta va ser citat en forma personal (foli 19) i al que no va acudir. Ni llavors ni ara en el recurs, ha explicat quines van ser les causes de força major que li van impedir dita assistència.

Cal recordar, que la jurisprudència del Tribunal Constitucional en matèria de trencament de normes essencials del procediment, entre les que destaquen les STC de 19/84, 54/85, 41/87, 203/04 i 133/05 matisa que els requisits formals atorguen seguretat jurídica al procés, i que mai s'han d'interpretar de forma tan rigorista i absoluta que impedeixin la finalitat consubstancial de l'Administració de Justícia, és a dir, la tutela dels drets fonamentals dels ciutadans recollits en el Capítol I de la Carta Magna, tant si són denunciats com denunciants o perjudicats. En el cas sotmès a revisió en seu d'apel·lació, ens trobem davant una citació formal al judici cursada a la part denunciada d'acord amb el que recull l' art. 792 Lecrim , on se li fa saber personalment la data i hora de la vista oral, els motius de la denúncia, i que cal que acudeixi amb totes les proves que vulgui presentar. La simple al·legació genèrica feta en el recurs per l'avui recurrent per tal de justificar la incompareixença al plenari és manifestament inidònia per a motivar la repetició del judici.

Cap norma legal de la Lecrim recull el deure del jutge sentenciador de suspendre la vista oral si alguna de les parts no compareix, sempre que consti formalment citada. Ans al contrari, l' art. 746 conté un llistat de causes taxades que poden motivar l'ajornament d'una vista, i exigeix que l'afectat/ada la posi en coneixement del jutjat ( per teléfon, fax, correu electrònic, o qualsevol altre mitjà de comunicació) abans de l'hora d'inici de la sessió. En conseqüència, la conducta negligent per omissió de la pròpia part no pot ser mai admesa com a causa de nul·litat d'un tràmit processal a l'empara de l' art. 238.3 de la LOPJ 19/2003de 28 de desembre , doncs no hi ha indefensió mereixedora d'empara judicial en els termes que recull l' art. 24 de la CE .

II.- En relació a la petició subsidiària per presumpta vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència, només escau declarar que la sentència apel·lada fonamenta la condemna en base al resultat de la prova testifical de càrrec, i la Sala constata que efectivament en l'Acta del judici oral es recullen les manifestacions del denunciant Sr. Carlos Alberto , així com les de l'Agent de la Guàrdia Urbana que va detenir a l'autor del furt. Cap dels dos té la més mínima dubte vers la identificació de l'acusat avui apel·lant.

El principi d'immediació significa que l'únic que gaudeix de competència per a valorar la credibilitat d'un testimoni presencial és el/la jutge que l'escolta en el judici oral, i no pas el tribunal de segona instància. En conseqüència, i atès que la denunciada no ha aportat cap prova fefaent que les esmentades paraules amenaçadores fossin incertes, escau ratificar el veredicte emès pel jutge penal.

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat o mala fe en el recurs.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas, decideixo la següent

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació presentat pel denunciat Aureliano , he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament la sentència condemnatòria dictada el dia 28 d'abril de 2009 pel Jutjat d' Instrucció núm. 11 dels de Barcelona en el present Judici de Faltes, i declaro d'ofici les costes processals ocasionades en aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes en la causa, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat d'instrucció de procedència per al seu coneixement i efectes executius.

Així ho pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa, i tot seguit es lliuren els despatxos adients per a la seva notificació. En dono fe.