Sentencia Penal Nº 809/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 123/2009 de 03 de Julio de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal (Secció 10ª)

Recurs d'apel·lació nº 123/09 -C

Judici de Faltes nº 1328/07

Jutjat d' Instrucció nº 6 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, tres de juliol de dos mil nou

VIST en grau d'apel·lació per l·Ilm. Sr. Santiago Vidal i Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial,

el present rotlle derivat de Judici de Faltes nº 1328/07 procedent del Jutjat d Instrucció nº 6 de Barcelona , en tràmit davant

aquest tribunal de segona instància en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la denunciada Sonia , contra la sentència dictada el dia 19 de maig de 2009 per injúries i amenaces verbals.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel.lada té el contingut literal següent: " que condeno a Sonia como autora de una falta de injurias, a la pena de 10 DIAS de MULTA a razón de una cuota diaria de 6 euros, con responsabilidad personal subsidiária de un día de privación de libertad por cada dos cuotas que deje de satisfacer, y abono de las costas del juicio".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la denunciada. Admès a tràmit per provisió de 29.5.09, prèvia impugnació de la part denunciant es van remetre les actuacions a aquest tribunal. Per diligència d'ordenació de 25 de juny es van rebre les actuacions i registrar el recurs. S'ha procedit a la designa de magistrat ponent d'acord amb el torn prefixat, i ha estat nomenat l'il·lm Sr. Santiago Vidal i Marsal. No s'ha convocat vista pública al no considerar-la necessària ni haver-ho demanat la part recurrent.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s'han observat les prescripcions exigides en la vigent llei d'enjudiciament criminal.

Hechos

S'ACCEPTA íntegrament el relat fàctic descrit en la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries.

Fundamentos

I.- Com a qüestió d'ordre públic processal, escau recordar que la sentència apel·lada té el seu origen en la resolució precedent de la Sala dictada en data 26 de març de 2009 , on vam anul·lar (amb ponència de la Ilma magistrada Sra. Comas d'Argemir) tant la sentència de 28 de desembre de 2007 emesa pel jutjat d'instrucció com la de 3 de gener de 2009 d'aquest tribunal , en constatar que s'havia produït un trencament de garanties constitucionals generador d'indefensió, prohibida per l' art. 24.1er CE .

La retroacció del procediment a fi i efecte que, d'acord amb el que recull l' art. 238.2 LOPJ 19/2003de 28 de desembre , se celebrés nou judici oral de Faltes amb audiència de la denunciada, s'ha dut a terme sense cap més incidència rellevant, la qual cosa ens permet entrar en l'anàlisi de fons del recurs.

Formalitza la recurrent l'apel·lació de la sentència que la condemna com autora d'una falta d'ofenses injurioses, en un escrit redactat sense assistència jurídica d'advocat, la qual cosa obliga a la Sala a estudiar-lo en clau de tutela judicial efectiva - art. 24.1 CE - i d'acord amb el que permet l' art. 962 de la llei 38/2002de 24 d'octubre , sota els següents epígrafs : 1) Error del jutge penal en la valoració de la prova testifical practicada en el judici de faltes. 2) Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 620.2 CP .

En relació a la primera qüestió, cal recordar que el recurs d'apel·lació previst en l' art. 790 Lecrim en relació al 976 i sgts , només autoritza al tribunal de segona instància a revisar el relat fàctic contingut en la sentència impugnada si s'aporten pel recurrent elements provatoris fefaents acreditatius d'haver-se incorregut en error flagrant i manifest en la valoració de la prova practicada en el judici oral, doncs el jutge "a quo" es l'únic que ha vist i escoltat les declaracions dels implicats i dels testimonis presencials, mercè al principi d'immediació i d'acord amb els requisits de publicitat, oralitat i contradicció propis del plenari. La Sala d'apel· lació no gaudeix d'aquesta privilegiada situació, i per tant, no pot verificar la major o menor credibilitat dels declarants. Al seu torn, l' art. 741 de la LECRIM disposa que el tribunal sentenciador apreciarà amb imparcialitat les proves, les valorarà amb motivació raonada i extracció de conclusions lògiques, tenint sempre en compte que el dret penal es regeix pels principis acusatori i "in dubio pro reo". Només si la prova practicada es nul·la o manifestament insuficient per a arribar a la plena convicció de culpabilitat, pot el tribunal d'apel·lació modificar-ne el contingut. Cap d'aquestes situacions s'escau apreciar en el cas que ens ocupa, com tot seguit s'analitzarà.

L'estudi acurat de l'acta del judici oral i la sentència, posen de manifest que es va practicar prova consistent en les declaracions de les dues implicades, qui van detallar els motius de l'enfrontament i el context de l'incident succeït com a conseqüència de la custòdia de la filla menor d'edat. La denunciant n'és la mare i la denunciada és l'actual companya sentimental del pare, actualment en règim de separació matrimonial. La versió de la denunciant va ser corroborada per un testimoni presencial, el pare de la menor, i de fet la pròpia apel·lant reconeix en el recurs que va recriminar al seu interlocutor atès que maltractava verbalment la nena ( de 5 anys). Malgrat nega haver pronunciat les paraules ofensives que recull el relat de fets Provats ( sic) "eres una puta y una perra", el jutge penal ha atorgat plena credibilitat a la versió de la part denunciant atès el context d'enfrontament en que es va produir l'incident, la qual cosa trasllada el debat a l'àmbit de la credibilitat de la prova personal.

Ha matisat el Tribunal Suprem en sentència de 8 de febrer de 1999 , entre moltes d'altres posteriors, que (sic) "la credibilidad del testigo está sujeta a la percepción directa del tribunal que la recibe, es decir, a la inmediación propia de la primera instancia, de forma y manera que sólo el tribunal que directamente ha escuchado y presenciado la prueba puede valorarla por ser el destinatario de la actividad verbal y gestual, sin perjuicio de la documentación en el acta del juicio oral que, desde la perspectiva del control casacional, permite constatar que existió actividad probatoria pero no la valoración de la credibilidad de ese testimonio". Correspon doncs en exclusiva al jutge d' instrucció que ha presidit el judici oral, verificar el grau de versemblança de tot el que es va manifestar tant per la denunciant com pel testimoni presencial i la denunciada, puix només ell pot verificar de forma directa i objectiva la claredat i persistència en llurs respectives declaracions. Així ens ho recorda la jurisprudència en les STS de 15 d' abril de 1994 i 24 d' octubre de 1995 que analitzen l'abast del principi "in dubio pro reo". Més recentment, la STC 46/04 de 23 de març confirma idèntica línea argumentativa en analitzat l'abast del dret a la segona instància, dins l'àmbit de l' art. 14.5è del PIDCP de 1966 .

Escau doncs rebutjat tot error en la valoració de la prova ateses les declaracions dels implicats recollides en l'Acta del judici oral, sense que la Sala apreciï cap incongruència flagrant que permeti arribar a un veredicte diferent.

II.- Com a segon motiu de recurs, s'al·lega infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 620.2 del Codi Penal , puix manifesta la denunciada que en altres procediments incoats a denuncia de la mateixa Sra. María Angeles o del seu ex marit, ha estat absolta per manca de proves, i adjunta Testimoni de la resolució dictada pel Jutjat d'Instrucció nº 19 de Barcelona, on en data 4 de juny de 2008 se la va absoldre de fets similars.

La tesi no pot ser acceptada, atès que la insuficiència de proves declarada en altres procediments no significa pas que la conducta imputada en aquest sigui certa o falsa. Insistim, és al jutge penal que ha presidit el judici a qui correspon analitzar amb cura la fiabilitat de les proves personals aportades en cada cas concret, i no pas a aquest tribunal de segona instància, com ens recorden les recents STC 41/03 i STS de 27.2.03 , doncs ell és l'únic que ha escoltat la fermesa, convicció i persistència de la incriminació recíproca. A la Sala, només li correspon examinar la coherència de la prova practicada amb el relat fàctic de fets provats, i tot seguit, si aquesta descripció recull els elements objectius i subjectius del tipus penal imputat, en aquest cas, una falta de vexacions verbals injurioses tipificades en l' art. 620.2 del Codi Penal , en concurs amb amenaces. És evident que dir a hom "puta i perra" integra una falta mereixedora de reprovació penal, puix són expressions inequívocament ofensives per a l'honor de la destinatària.

Les costes processals d'aquesta apel·lació es declaren d'ofici, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe en la part apel·lant.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas sotmès a judici,

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació formalitzat per la denunciada Sonia contra la sentència condemnatòria dictada el dia 19 de maig de 2009 pel jutjat d'instrucció nº 6 dels de Barcelona , he de CONFIRMAR i CONFIRMO l'esmentada resolució, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta alçada.

Notifíqueu aquesta sentència a totes les parts comparegudes, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat instructor per al seu coneixement i efectes executius.

Deixeu-ne certificació en el Rotlle d'apel.lació. Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.