Sentencia Penal Nº 819/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 121/2011 de 29 de Julio de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal ( Secció 10ª)

Recurs d' apel·lació núm. 121/11-C

Judici de Faltes núm. 127/10

Jutjat d' Instrucció núm. 3 de Terrassa

S E N T È N C I A Nº

Barcelona, vint-i-nou de juliol de dos mil onze

VIST per l'l·lm. Sr. Santiago Vidal Marsal, magistrat de la Secció 10ª d'aquesta Audiència, la present apel·lació motivada pel Judici de Faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 3 de Terrassa i tramitat per danys, causa que roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat pel denunciant Luis , contra la sentència dictada el dia 12 de gener de 2011.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "FALLO: debo declarar y declaro la prescripción de la falta de daños que se imputaba a los denunciados Simón , Arsenio , Casimiro , Aurora y Consuelo , declarando de oficio las costas procesales".

SEGON.- Contra l'esmentada resolució va interposar recurs la defensa del denunciant. Admès a tràmit per provisió de 11 de febrer de 2011, previ tràmit d' impugnació de la part apel·lada i del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions originals a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 6.7.11 es va registrar l'entrada de l'expedient a la Sala. Per provisió de 26 de juliol s'ha procedit a la designa de magistrat ponent d'acord amb el torn reglamentàriament prefixat. Ha quedat el recurs vist per a sentència sense celebració de vista pública, atès que ni ha estat sol·licitada pel recurrent ni ho ha considerat necessari el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides.

Hechos

NO s'accepta el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada, atès que la constant jurisprudència del Tribunal Suprem ens recorda que una vegada celebrat el judici oral escau declarar quins han estat els fets acreditats tot fent constar les dates en què van succeir, i la sentència apel·lada es limita a recollir ( sic) " no ha resultado probado ninguno de los hechos que dieron lugar a la incoación del presente procedimiento ". És a dir, no conté cap relat expositiu. En conseqüència, caldrà substituir-lo pel següent: " el dia 9 de desembre de 2009, Don. Luis va comparèixer davant la caserna dels Mossos d'Esquadra del districte de Sant Andreu d'aquesta ciutat de Barcelona, i va formalitzar denuncia contra Arsenio i quatre persones més tot imputant-los l'autoria compartida en la destrucció d'una tanca perimetral que delimitada els llindars de la finca propietat del seu pare Juan , ubicada a la urbanització DIRECCION000 del municipi de Vacarisses. No consta fefaentment acreditat qui va ser l'autor de l'esmentada acció, que va provocar uns danys valorats en 281 euros".

Fundamentos

I .- La defensa del recurrent reclama en l'escrit de recurs la revocació de la sentència que va declarar prescrita l'esmentada conducta generadora de danys materials en la propietat aliena, tipificada en l' art. 625.1r del Codi Penal , a l'empara d'un únic motiu: Infracció de llei per aplicació indeguda de la prescripció prevista en l' art. 131.2 del Codi Penal , de conformitat amb allò que disposa l' art. 132 de la vigent LO 5/10 de 22 de juny .

Per tal de resoldre d'acord amb el dret la qüestió plantejada, cal tenir en compte que l' art. 131 del Codi Penal vigent ( LO 15/03 de 25 de novembre ) abans de la reforma parcial introduïda per l'esmentada LO 5/10 en vigor des del proppassat 23 de desembre, disposava diferents terminis de prescripció en funció de la gravetat del il·lícit penal objecte d'investigació, i que el concordant art. 132 matisava que aquests terminis es computaran des del dia en que s'hagi comès el fet punible, amb interrupció de la prescripció quan el procediment es dirigeixi contra el culpable, començant a correr de nou si es paralitza el procediment.

Quan el procés penal s'ha iniciat via denuncia policial, como succeeix en el present cas, les STS de 16.7.99 i 30.6.00 han matisat d'afegitó que la presentació de l'atestat en el jutjat opera com " dies ad quem ", i que només els actes processals jurídicament rellevants gaudeixen d'entitat adient per a interrompre la prescripció, atès que estem davant d'un institut legal clau per a la seguretat jurídica, cosa que permet apreciar-la àdhuc d'ofici i en qualsevol moment de la tramitació del procediment. En aquest cas, va ser la defensa dels denunciats qui en el judici oral de Faltes celebrat el dia 11 de gener de 2011 va plantejar com a qüestió prèvia la hipotètica concurrència d'una causa de prescripció de la responsabilitat criminal a l'empara dels arts. 666.3º i 786.2 Lecrim , amb adhesió del Ministeri Fiscal, tesis admesa en la sentència avui apel·lada.

II.- La Sala, una vegada examinades les actuacions amb detall, constata que la denúncia inicial va presentar-se el dia 9.12.09 i va generar les DP 307911 en el Jutjat de Guàrdia de Barcelona, qui mitjançant provisió de 12.12.09 es va inhibir en favor dels jutjats d'instrucció de Terrassa, atès que els presumptes fets haurien succeït dins del partit judicial d'aquella ciutat, al que correspon el municipi de Vacarisses.

Malgrat aquella inhibició immediata, el jutjat nº 3 de Terrassa no va dictar cap resolució fins al següent 23 de setembre de 2010 -foli 12-tot acceptant la competència i convocant a les parts denunciant i denunciada a la pertinent vista oral a celebrar el 2 de novembre, acte que va haver de ser suspès i ajornat a petició de l'avui apel·lant Sr. Luis , en haver sol·licitat se li designés lletrat del torn d'ofici. La vista es va continuar el dia 11 de gener d'enguany.

Aquest "iter" processal palesa que entre el dia de la denúncia i el de la resolució judicial incoant el judici de Faltes van passar més de 6 mesos, termini màxim de prescripció que recull l'esmentat art. 131 del Codi Penal . En l'interí, no es va dictar cap provisió ni interlocutòria que permetés interrompre la prescripció, malgrat la qual cosa la part denunciant tampoc va fer cap gestió davant del jutjat de Terrassa a fi i efecte d'activar el procediment. És a dir, d'una banda l'anormal funcionament del jutjat instructor en romandre paralitzat el procés sense cap causa de justificació durant gairebé 9 mesos, i de l'altra la negligència del propi denunciant en no dur a terme cap gestió per a esbrinar els motius pels quals no se'l citava a la vista oral malgrat el temps transcorregut, van coadjuvar a que en la data d'incoació del judici de Faltes la hipotètica acció lesiva sobre la propietat que atribueix als seus veïns ja havia prescrit.

En efecte, les STS de 11.10.97, 4.12.98, 30.10.01, 5.2.03 i 24.3.06 (entre moltes d'altres) han matisat que la tramitació del procediment afecta als drets de qui és formalment acusat d'un fet il·lícit, i per això, cal que no hagi transcorregut el termini màxim per a dirigir l'acció penal contra (sic) "el/s culpable/s ", i en conseqüència les diligències inicials no poden romandre aturades més de 6 mesos en cas de ser imputada una Falta, 3 anys en cas de tractar-se d'un delicte menys greu, i 5 anys en cas de delicte greu.

La jurisprudència esmentada ha estat matisada des de la reforma de l'actual Codi Penal ( LO 5/10 de 22 de juny), que amb oberta discrepància amb la doctrina fixada pel Tribunal Constitucional en la seva controvertida STC 63/05 , ha legislat l' art. 132 CP en el sentit de no exigir cap acte judicial resolutori per a computar la interrupció de la prescripció si bé es continua comptant com a "dies a quo" la data de la interposició de la denúncia i la de la paralització del procediment.

Finalment, escau recordar que en aquest afer es va presentar un pressupost de danys inicial per valor de 1.113 euros, dada que hauria obligat a transformar el Judici de Faltes en Diligències Prèvies per delicte de l' art. 263 CP i a tenir en compte el termini de prescripció de 3 anys. Però al foli 26 consta també aportada la factura final pagada pel perjudicat ( Don. Juan ) pare del denunciant, on es constata que l'import final va ser de 281 euros, és a dir, inferior als 400 euros que delimita l'àmbit punitiu entre delicte i falta.

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial mala fe ni temeritat en la part recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas, decideixo la següent

Fallo

Que amb estimació del recurs d' apel·lació formalitzat per la defensa del denunciant Luis contra la sentència dictada el dia 12 de gener de 2011 en el present Judici de Faltes tramitat per danys en el Jutjat d'Instrucció núm. 3 dels de Terrassa , he de confirmar i confirmo l'esmentada resolució llevat del nou relat de Fets Provats, tot declarant prescrita l'acció penal dirigida contra els denunciats que consten en la capçalera, i declaro d' ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifiqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe . Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret. Procediu a l'arxiu del rotlle sense més tràmits.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel·lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe. El secretari judicial.