Sentencia Penal Nº 824/20...re de 2007

Última revisión
20/11/2007

Sentencia Penal Nº 824/2007, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 3, Rec 179/2007 de 20 de Noviembre de 2007

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 7 min

Orden: Penal

Fecha: 20 de Noviembre de 2007

Tribunal: AP - Barcelona

Ponente: VIDAL MARSAL, SANTIAGO

Nº de sentencia: 824/2007

Núm. Cendoj: 08019370032007100770

Núm. Ecli: ES:APB:2007:12924


Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

Sala Penal ( Secció Tercera)

Recurs d' apel·lació núm. 179/07

Judici de Faltes núm. 285/06

Jutjat d' Instrucció núm. 6 de Cerdanyola

S E N T È N C I A Nº 824/2007

Barcelona, vint de novembre de dos mil set

VIST per l'l·lm. Sr. Santiago Vidal Marsal, magistrat de la Secció Tercera d'aquesta Audiència, la present apel·lació motivada pel

Judici de faltes ressenyat en l'encapçalament, procedent del Jutjat d' Instrucció nº 6 de Cerdanyola del Vallès i tramitat per

lesions, causa que roman en tràmit davant d'aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la

denunciant Begoña contra la sentència absolutòria per prescripció dictada el dia 25 de juny de 2007.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent pronunciament: "FALLO: debo absolver y absuelvo a Luis Manuel de la falta que se le venia imputando en el presente juicio, y declaro de oficio las costas procesales".

SEGON.- Admès el recurs a tràmit per provisió de 23 d'agost de 2007, previ tràmit d' impugnació de la part apel·lada i del Ministeri Fiscal, es van remetre les actuacions originals a aquesta Superioritat. Per diligència d'ordenació de 9.11.07 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert, i va quedar el recurs vist per a resoldre sense celebració de vista pública, atès que ni ha estat sol·licitada pel recurrent ni ho ha considerat necessari el tribunal.

TERCER.- En la tramitació del present recurs s' han observat les prescripcions legals exigides.

Hechos

S' ACCEPTA íntegrament el relat de fets provats que recull la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions innecessàries, i al qual escau afegir el següent: "Els fets imputats en la denúncia van succeir el dia 19 de juny de 2004 en el domicili de Lina , Bernardo va anar a recollir les dues filles menors d'edat en compliment del Conveni de separació matrimonial, acompanyat del seu pare Luis Manuel . Les diligències prèvies incoades es van dirigir única i exclusivament contra Bernardo , per presumptes delictes de lesions i injúries, respecte de qui es va decretar el sobreseiment provisional en interlocutòria de 28 de juny de 2006".

Fundamentos

I.- La defensa de la recurrent reclama la revocació de la sentència que absol en la primera instància penal al denunciat Luis Manuel , per prescripció de la falta de lesions i injúries imputada, tot argumentant que -al seu criteri- el jutge d'instrucció sentenciador ha comès un error en la determinació del "dies a quo" en no tenir en compte que la provisió de 30 de novembre de 2006 (resolució que va convocar les dues parts a la vista del judici de Faltes) va interrompre el termini prescriptiu de les infraccions penals lleus previst en l' art. 131.2 del Codi Penal , de conformitat amb allò que disposa l' art. 132 CP . Atès que entre l'aute de 28 de juny que decreta el sobreseïment parcial de la causa respecte del seu fill i dita provisió no haurien transcorregut els 6 mesos que fixa la llei, considera escau continuar el procés fins a dictar sentència condemnatòria a l'empara dels arts. 617.1 i 620.2 del Codi Penal .

Per tal de resoldre d'acord amb el dret la qüestió plantejada, cal tenir en compte que l' art. 131 del Codi Penal vigent ( LO 15/03 de 25 de novembre ) estableix diferents terminis de prescripció en funció de la gravetat del delicte objecte d'investigació, i que el concordant art. 132 matisa que aquests terminis es computaran des del dia en que s'hagi comès el fet punible, amb interrupció de la prescripció quan el procediment es dirigeixi contra el culpable, començant a correr de nou si es paralitza el procediment o conclou sense condemna, com succeeix en els afers on es dicta aute de sobreseïment provisional o lliure.

Quan el procés penal s'ha iniciat via denuncia policial, como succeeix en el present cas, les STS de 16.7.99 i 30.6.00 han matisat d'afegitó que la presentació de l'atestat en el jutjat opera com "dies ad quem", i que només els actes processals jurídicament rellevants gaudeixen d'entitat adient per a interrompre la prescripció, atès que estem davant d'un institut legal clau per a la seguretat jurídica, cosa que permet apreciar-la àdhuc d'ofici i en qualsevol moment de la tramitació del procediment. En aquest cas, va ser la defensa del denunciat Sr. Luis Manuel qui, en escrit presentat el dia 1.2.07 ( foli 156) va plantejar com a qüestió prèvia a la celebració del judici de Faltes la hipotètica concurrència d'una causa de prescripció de la responsabilitat criminal a l'empara dels arts. 666.3º i 786.2 Lecrim , finalment acollida en sentència -i sense entrar ja doncs en la valoració de la prova practicada- amb informe favorable del Ministeri Fiscal.

II.- La Sala, una vegada examinades les actuacions amb detall atès que -malauradament el relat de Fets Provats de la sentència apel·lada no recull totes les dades jurídicament rellevants-, constata que la denúncia inicial va generar les DP 532/04 tramitades contra Bernardo ( fill de l'avui apel·lat), que es van transformar en procediment penal abreujat nº 44/05 per interlocutòria de 18 d'abril de 2005.

Atès que la part acusadora particular exercida per Begoña va instar l'obertura de judici oral prevista en l' art. 780 Lecrim 38/2002de 24 d'octubre , mentre que el Ministeri Fiscal va demanar el sobreseïment provisional a l'empara dels arts. 641.2 en relació al 779.1 Lecrim, el jutge d'instrucció va resoldre per mitjà d'interlocutòria datada el 28 de juny de 2006 tot decretant l'arxiu provisional i parcial de la causa, alhora que obria Peça Separada amb Testimoni de les actuacions per tal de determinar l'autoria i responsabilitat penal en relació a les lesions sofertes per Begoña . Sense cap altre tràmit ni investigació, el següent 30.11.06 va convocar a judici de Faltes Begoña i Luis Manuel . En cap d'aquestes resolucions es fa esment de l'esmentat denunciat ni quin es l'hipotètic títol d'imputació.

La conclusió jurídica és evident. Les presumptes faltes de lesions i injúries estaven prescrites en relació al Sr. Luis Manuel quan se'l convoca a judici, atès que totes les anteriors resolucions judicials amb força interruptiva de la prescripció s'havien dirigit únicament contra el seu fill Bernardo . En efecte, les STS de 11.10.97, 4.12.98, 30.10.01, 5.2.03 i 24.3.06 (entre moltes d'altres) han matisat que la tramitació del procediment contra terceres persones no afecta als drets de qui és formalment acusat una vegada transcorregut el termini màxim per a dirigir l'acció penal contra ( sic) "el culpable", i en conseqüència les diligències prèvies no poden ser obstacle eficaç per tal que l' institut jurídic material de la prescripció desplegui tots els seus efectes legals vers l'avui apel·lat, doncs el principi de seguretat jurídica obliga a computar sense excepcions els terminis establerts en l' art. 131.1 del Codi Penal .

No és el període transcorregut entre l'aute de 28.6.06 i la celebració del Judici de Faltes el que determina la prescripció, sinó el transcorregut - que supera amb escreix els 6 mesos- abans d'aquella resolució sense dirigir-se de forma personal i efectiva el procediment contra el denunciat Sr. Luis Manuel .

Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial mala fe ni temeritat en la recurrent.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Que amb desestimació del recurs d' apel·lació formalitzat per la defensa de la denunciant Begoña contra la sentència absolutòria per prescripció dictada el dia 25 de juny de 2007 en el present Judici de Faltes tramitat per lesions i injúries en el Jutjat d'Instrucció núm. 6 dels de Cerdanyola, he de CONFIRMAR i CONFIRMO íntegrament l'esmentada resolució, tot declarant d' ofici les costes processals d'aquesta segona instància.

Notifíqueu aquesta sentència a totes les parts processals comparegudes, amb indicació explícita de que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat de procedència per al seu coneixement i efectes adients en dret.

Així, per aquesta sentència de la que se'n unirà testimoniatge al rotlle d'apel·lació, ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L'anterior sentència ha estat llegida en audiència pública pel magistrat que la signa. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.