Sentencia Penal Nº 829/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 3, Rec 34/2008 de 24 de Octubre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLE APEL.LACIÓ PENAL 34/08

JUTJAT PENAL 1 SABADELL

PROCEDIMENT ABREUJAT 515/06

S E N T È N C I A Nº 829/2008

Magistrats:

SR. JOSÉ GRAU GASSÓ

SRA. ROSER BACH FABREGÓ

SRA. MARÍA DEL PILAR PÈREZ DE RUEDA

Barcelona, vint-i-quatre d'octubre de dos mil vuit.

VIST, en grau d'apel·lació davant de la Secció Tercera d'aquesta Audiència Provincial de Barcelona el present rotlle

d'apel·lació penal que dimana del Procediment Abreujat núm. 515/06 del Jutjat Penal 1 de Sabadell, seguit per un delicte

d'extorsió contra Jose Luis , en el qual es va dictar sentència absolutòria el dia 9 de febrer de 2008, que va ser

objecte de recurs d'apel·lació interposat per Manuel .

Antecedentes

PRIMER: Els fets que es declaren provats a la sentència apel·lada són els següents: "Se declara probado que la comunicad de bienes DIRECCION001 realizó unas obras en un solar de su propiedad sito en la calle DIRECCION000 núm. NUM000 de Ripollet. Que Don Jose Luis , mayor de edad y sin antecedentes penales, era el titular de la vivienda contigua a dicho solar; que mediante la instancia de fecha 17 de abril de 2001 se puso en conocimiento del Ayuntamiento determinadas actuaciones llevadas a cabo por la citada comunicad durante la ejecución de las obras; que, a raíz de todo ello, el Ayuntamiento procedió a las comprobaciones pertinentes durante el tiempo que estimó necesario. Que asimismo, D. Jose Luis telefoneó varias veces al Ayuntamiento y a la Policía Local al objeto de que interviniera bien en el estacionamiento de los camiones para la descarga de materiales, bien en la colocación de las vallas delimitadoras o bien porqué el vuelo de la grúa de las obras llevadas a cabo por al referida Comunidad lo hacía justo por encima de su domicilio".

SEGON: La part dispositiva de la sentència apel·lada és la següent: "Absuelvo a Jose Luis del delito de extorsión objeto de la acusación pública y privada con los demás pronunciamientos favorables inherentes a tal absolución, declarando de oficio el pago de las costas causadas".

Contra l'esmentada sentència es va interposar recurs d'apel·lació per Manuel .

TERCER: Admès el recurs i de conformitat amb el que estableix d' article 790 LECr , i no essent preceptius l'emplaçament i compareixença de les parts es van seguir els tràmits legals i van quedar les actuacions vistes per dictar sentència.

QUART: Que en el present judici s'han complert les prescripcions legals.

Ha estat ponent la Sra. ROSER BACH FABREGÓ.

S'accepten els fets provats i els fonaments de dret que es consignen a la sentència impugnada.

Fundamentos

PRIMER: Contra la sentència absolutòria dictada en la instància s'interposa per Manuel , recurs d'apel·lació que fonamenta en el seu primer motiu d'impugnació en infracció de normes i garanties processals i del dret fonamental a la tutela judicial efectiva i a un procés amb totes les garanties referits als fets provats de la sentència i a la motivació dels fonaments de dret; i sol·licita que es declari la nul·litat de la resolució impugnada.

En primer terme la part recurrent al·lega que els fets provats que es declaren a la sentència no compleixen amb el que disposa l' article 142 de la Llei d'Enjuidiciament Criminal en tant que no recullen en sentit positiu no negatiu els fets que figuren a la conclusió primera dels escrits de les acusacions pública i privada.

En aquest sentit cal posar de manifest que la sentència ha de contenir una declaració expressa i terminant dels fets que es declaren provats, és a dir, la reconstrucció del relat històric que es deriva del quadre provatori del judici oral; no obstant la determinació de l'article 142 no s'ha d'entendre com al·lega el recurrent en el sentit d'haver d'incloure els fets imputats per les acusacions en sentit positiu o negatiu, ja que en cas que no es consideri provada la hipòtesi acusatòria, serà suficient amb no incloure-la com a provada en el factum. En aquest sentit la STS de 12 d'abril de 2000 assenyala que en el relat de fets provats de la sentència no cal incloure-hi els elements de caràcter fàctic que les parts considerin necessaris, sinó que únicament s'hi ha d'incloure els que es considerin degudament acreditats i en la mesura que s'estimi procedent per a l'adequada qualificació jurídica dels fets enjudiciats (STS 12 d'abril de 2000).

En segon terme, la part apel·lant sol·licita la nul·litat de la sentència per manca de motivació de la prova.

Certament les resolucions judicials han d'estar degudament motivades perquè són fruit de l'aplicació raonable i raonada del dret i no de l'arbitrarietat; i la motivació exigeix que la resolució contingui una fonamentació suficient per a que en ella s'hi reconegui l'aplicació del dret a un supòsit específic, permetent reconèixer les raons que serveixen de fonament a la decisió adoptada. Tot i així, respecte del tema de la extensió o intensitat de la motivació, la jurisprudència ha estimat que n'hi haurà prou amb que sigui suficient, sense que sigui exigible que sigui exhaustiva i minuciosa, de manera que pot ser concisa; i que aquesta motivació ha de ser més extensa quan es tracta de judicis de culpabilitat.

En el cas que ara s'examina, certament s'ha de convenir en que la sentència apel·lada no és un exemple de motivació; no obstant això s'ha de posar de manifest que les parts, així com aquest Tribunal, han pogut tenir coneixement de les raons que han portat al pronunciament absolutori, que és al que fonamentalment serveix la motivació. De manera que s'ha de concloure que no s'ha produït l'al·legada vulneració del dret a la tutela judicial efectiva ni indefensió material, que és la constitucionalment rellevant, i que en el seu cas hauria de donar lloc a la pretesa nul·litat.

Així mateix cal tenir en compte les objeccions que la doctrina constitucional ha establert a la declaració de nul·litat de les sentències absolutòries, així en la STC 4/2004.

Atès el que s'ha exposat el primer motiu d'impugnació i la pretensió anul·latòria que se'n deriva ha de ser desestimat.

SEGON: En els motius segon i tercer del seu recurs la part apel·lant impugna la valoració de la prova practicada a l'acte del judici i irracionalitat en la inferència que el Jutge Penal n'ha derivat.

Certament quan mitjançant el recurs d'apel·lació s'impugna la valoració provatòria efectuada pel Jutjador d'instància, tot i que el Jutge ad quem pot valorar les proves practicades en la primera instància i examinar, ponderar i corregir, en el seu cas, la valoració efectuada pel Jutge a quo, cal tenir present la privilegiada posició en la que es troba aquest, davant el qual es celebra la vista oral, que, en virtut de la immediació, pot percebre de manera directa les proves que s'hi practiquen i apreciar de manera directa la major o menor credibilitat de les diverses declaracions i manifestacions que s'hi realitzen, i pot formar en base a elles la seva convicció en consciència dels fets enjudiciats. La manca de contacte directe del Tribunal d'apel·lació amb les proves cobra especial rellevància quan es tracta de revisar les proves practicades en la primera instància que han determinat un pronunciament absolutori, i aquesta revisió es sol·licita pel recurrent que insta un pronunciament condemnatori a la segona instància.

El Tribunal Constitucional a partir de la sentència 167/2002, de 18 de setembre de 2002, ha establert la doctrina que el respecte als principis d'immediació i contradicció impedeix al Tribunal que revisa l'enjudiciament en via de recurs, i, que per tant no ha pogut contemplar de manera directa la pràctica de les proves personals, modificar la valoració d'aquestes proves efectuada per l'òrgan a quo, que és el que realment ha disposat d'immediació. Aquest criteri ve reiterat en resolucions posteriors del mateix Tribunal Constitucional (SSTC 170/02, 197/02, 198/02, 200/02, 31/05, 136/05, 185/05, 360/06, 11/07).

En el mateix sentit la Sala Segona del Tribunal Suprem, ha afirmat que la presumpció d'innocència, constitucionalment garantida, imposa l'acusació la càrrega de la prova per sobre de qualsevol dubte raonable; però la Constitució no inclou un principi de presumpció d'innocència invertida, que autoritzi el Tribunal a quem a suplantar la manca de convicció condemnatòria del tribunal d'instància que ha presenciat personalment les proves, revisant la credibilitat de declaracions que no ha contemplat i introduint certesa condemnatòria on l'òrgan sentenciador només va apreciar dubtes absolutoris (SSTS 25 febrer 2003, 13 abril 2004, 14 abril 2005).

L'anterior doctrina ha de portar com a conseqüència que no s'elimina el tercer dels motius d'apel·lació previstos a l' article 790 de la Llei d'Enjudiciament Criminal referit a l'error en la valoració de les proves, sinó que simplement el limita a aquells errors que puguin ser acreditats en apel·lació sense necessitat de revisar la valoració de les proves practicades en la primera instància, la naturalesa de les quals exigeixi immediació i contradicció.

En el cas que ara s'examina, la revisió de la única prova revisable en aquesta alçada és la documental, de la que no se'n pot deduir, per si mateixa una inferència diversa que la que es realitza en la sentència apel·lada, ja que aquesta l'ha valorat conjuntament amb la declaració de l'acusat i la dels testimonis; i aquestes últimes no es poden tornar a valorar en el present tràmit del recurs d'apel·lació mitjançant la visió de la grabació del judici atès que la STC 167/2002 afirma de forma taxativa que "quan el Tribunal d'apel·lació ha de conèixer tant de qüestions de fet com de dret, i en especial quan ha d'estudiar en el seu conjunt la culpabilitat o innocència de l'acusat, el Tribunal Europeu de Drets humans ha entès que l'apel·lació no es pot resoldre en un procés just sense un examen directe i personal de l'acusat que negui haver comès la infracció considerada punible; de manera que en aquests casos el nou examen pel Tribunal d'apel·lació de la declaració de culpabilitat de l'acusat exigeix un nova i total audiència en presència de l'acusat i els altres interessats o parts adverses".

Atès el que s'ha exposat, estima la Sala que no és possible una nova valoració del quadre provatori per arribar a una inferència diferent que la que conclou el Jutge Penal, la qual no es pot considerar infundada o arbitrària, més tenint en compte que el pronunciament absolutori ve determinar per l'aplicació del principi in dubio pro reo, manifestació del dret fonamental a la presumpció d'innocència.

TERCER: Atès el que s'ha exposat s'ha de confirmar en els seus propis termes la resolució apel·lada i desestimar el recurs d'apel·lació sense imposar-ne expressament les costes processals en no estimar-se mèrits per a fer-ho.

Vistes les normes legals i altres d'aplicació

Fallo

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per Manuel contra la sentència dictada pel Jutjat Penal núm. 1 de Sabadell en el P.A. 515/06 i CONFIRMAR l'esmentada sentència, sense imposar les costes del recurs.

Així per aquesta sentència de la qual se'n unirà certificació al rotlle, i ho signen els Srs. Magistrats indicats al marge.