Sentencia Penal Nº 83/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 10, Rec 40/2007 de 11 de Febrero de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

-BARCELONA-

Secció Desena Penal

Rotlle d'apel·lació núm. 40/07-D

Judici de Faltes núm. 824/06

Jutjat d' Instrucció núm. 2 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº 83

Barcelona, onze de febrer de dos mil vuit.

VIST en grau d' apel·lació per la Il·lma Sra. Montserrat Birulés i Bertrán, magistrada de la Secció 10èna. d'aquesta

Audiència, el present Rotlle procedent del Judici de Faltes al marge esmentat, en tràmit davant aquest tribunal de segona

instància amb motiu del recurs interposat per Bruno contra la sentència condemnatòria dictada el dia 01.08.06

sobre falta de lesions per agressió .

Antecedentes

I.- La part dispositiva de la sentència apel·lada té el següent contingut literal: "FALLO: condemno Bruno com autor/a criminalment responsable d' una falta de lesions, a la pena de multa de 40 días amb una quota diària de 12 ¤ i a que indemnitzi a Jose Augusto en 175¤ per les seves lesions i al pagament de les costes processals. les quantitats indicades s' han d' abonar en un termini de 10 díes"

II.- Contra l' esmentada sentència, el condemnat va presentar dins de termini legal el recurs d'apel·lació previst en la llei, tot sol· licitant la revocació de la sentència i dictat de nova sentència de caire absolutori. Admès el recurs a tràmit per provisió de 11.12.06, prèvia impugnació del denunciant, es van elevar les actuacions a aquest tribunal de segona instància.

III.- Designat ponent d'acord amb el torn preestablert, va quedar pendent de resoldre el recurs sense celebrar vista pública, atès que no s'ha demanat pel recurrent ni es considera necessària pel tribunal.

IV.- En la tramitació del recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la vigent llei d'enjudiciament criminal.

Fundamentos

PRIMER.- El recurrent fonamenta la petició de revocació de la sentència condemnatòria dictada, en la concurrència en primer i principal lloc, d' al.legada predeterminació del fallo o decisió de la sentència, en segon lloc d' indefensió per manca d' acceptació de prova testifical i finalment per error en la valoració de la prova

SEGON.- El primer motiu de recurs ha de ser desestimat atès que de l' examen del fons de les al.legacions exposades en relació a aquest motiu resulta que de fet no es tracta d' una predeterminació en el relat de fets provats en relació a la decisió judicial si no de denunciar una suposada incorrecta determinació d' admissió i de pertinença de les proves en raó d' una suposada parcialitat de la Jutge a quo. Res d' això es desprèn de les actuacions i menys encara de l' acta del judici oral on es produeix la testifical ,sense que consti ni la proposta d' altres testimonis ni, cas d' haver estat denegats, la formulació de la protesta pertinent amb la identificació dels testimonis denegats i la consignació de les preguntes que es pretenia efectuar malgrat que el recorrent estava assistit de lletrat.

TERCER.- Igualment i per l' anterior motiu cal desestimar la denunciada indefensió ja que la Jutgessa a quo va estimar la prova que consta en acta i aquesta és facultat seva legalment establerta de conformitat amb criteris d' admissibilitat i igualtat d' armes processals, pertinença i necessitat ; amb independència que segons sembla, tal i com ho expressa la part apel.lada, la jutgessa per error va ometre momentàniament el tràmit de la prova testifical, error que ràpidament va esmenar practicant tot seguit la testifical que consta en l' acta i si alguns testimonis foren desestimats a la defensa corresponia fer valdre els seus drets tal i com ja s' ha esmentat. Cal recordar que segons constant doctrina del Tribunal Constitucional, la indefensió té una dimensió constitucional estricta, que a més de haver de ser efectiva (STC nº 109/2002 de 6 de maig entre d' altres) ha de posseir com substracte no només la infracció d' una norma processal si no també la privació del dret de defensa (vid SSSTC nº 211/01 de 29 d' octubre i nº 40/02 de 14 de febrer). Ni existeix vulneració processal en l' actuació de la Sra. Jutgessa ni encara menys privació del dret de defensa ja que el recurrent ha pogut practicar l' interrogatori del denunciant, el del seu propi defensat, la testifical pròpia i contrària i la documental sense que la determinació de la Jutgessa pel que fa als testimonis admesos consti fos arbitrària ni il.lògica. En definitiva el denunciant va gaudir de prova practicada sota criteris de publicitat i contradicció fet ben diferent de la discrepància , legitima, amb la valoració judicial del resultat de la prova.

QUART.- Pel que fa a al denunciat error en la valoració de la prova, cal igualment desestimar.lo atès que com es sabut les declaracions testificals no valen pel que fa al seu nombre si no en funció de la seva major o menor credibilitat, d' acord amb el criteri del Jutge d' instància que és qui gaudeix de la exigida immediació , valorant la concordança de la declaració, la seva persistència, coherència inicial i posterior en la causa, manca d' animadversió per fets anteriors etc.. així com per la concordança del contingut de la seva declaració amb l' existència en les actuacions de dades perifèriques objectivables i adequades per contribuir a formar convicció a l'empara del l' article 741 Lecrim ., com ho poden ser ,en el cas que s' examina, els fulls d' assistència mèdica i informe del metge forense que no van ser impugnats per la defensa i sí presos en consideració per la Sra. Jutgessa tal i com consta en el fonament de dret primer de la sentència que es recorre. I certament examinada la prova , es palesa la concordança de l' agressió denunciada amb la explicació efectuada en l' acte del judici oral i la lesió objectivada en la cara i especialment boca del denunciant, que presentava també contractures cervicals pròpies d' impactes forts i sobtats sobre el cap ,resultant palès la lògica de la conclusió judicial; pel que fa a la valoració de la prova testifical igualment es considera correcta la conclusió lògica a la que ha arribat la Sra Jutgessa havent valorat la declaració concordant del testimoni Sr. Constantino -que en qualsevol cas ja des d' un inici en la denúncia constava la seva presència en el lloc dels fets-, i que confirma com a la seva presència, el denunciat va colpejar amb el puny a la cara del Sr. Jose Augusto . Resulta igualment correcta la inferència lògica por la que la Sra Jutgessa a quo va arribar a la conclusió de l' autoria del denunciat que, tot negant l' agressió, admet que es va enfrontar amb el denunciant i que pensant que atacaria al seu germà el va empentar i en paraules del testimoni Sr. Luis Alberto , "s' el va treure de sobre".

QUART.- Finalment pel que fa a la suposada incongruència omissiva de la resolució, amb vulneració de l' article 142. 4 paràgraf 4art Lecrim ., tampoc concorre puig que enlloc consta al.legació per la defensa del recurrent de concurrència de legítima defensa ni ha existit prova que determinés que el denunciat va actuar davant d' un atac ilegitim, imminent i inopinat, amb requisits i grau tal que comportés bé l' aplicació d' una eximent bé la d' una atenuant. S' imposa doncs la desestimació del recurs.

CINQUÈ.- Les costes processals d'aquesta segona instància es declaren d'ofici, atès que no s'aprecia especial mala fe ni temeritat en el/s recurrent/s.

Vistes les normes legals esmentades i demés d'aplicació al cas,

Fallo

Que amb DESESTIMACIÓ del recurs d'apel·lació formalitzat per Bruno contra la sentència num.358/06 ,condemnatòria, dictada el dia u d' agost de 2006 pel jutjat d'instrucció nº 2 dels de Barcelona , he de CONFIRMAR i CONFIRMO integrament l' esmentada resolució, amb declaració d'ofici de les costes processals generades en aquesta segona instància.

Notifíqueu aquesta sentència a totes les parts personades, i feu-los saber que no s'escau interposar-hi recurs ordinari de cap classe. Retorneu les actuacions al jutjat d' instrucció per al seu coneixement i efectes i deixeu-ne certificació en el Rotlle d' apel.lació.

Així ho pronuncio, mano i signo.

E/.

PUBLICACIÓ.- L' anterior sentència ha estat llegida en audiència pública per l' Il.ma Sra. magistrada que la signa i tot seguit es lliuren els despatxos adients per a la seva notificació. En dono fe.