Sentencia Penal Nº 831/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 206/2019 de 05 de Noviembre de 2019

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 206/2019 - C

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 1 MANRESA

Procediment Abreujat núm. 235/2018

Data sentència recorreguda: sentencia 20/05/2019.

SENTÈNCIA NÚM. 831/2019

Magistrat/des:

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

Patricia Martínez Madero

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 206/2019, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 1 MANRESA en data 20/05/2019, en procediment Abreujat núm. 235/2018. Han estat parts Zaira, el seu procurador Samuel Rierola Serrat, assistida de la lletrada Silvia Valencia Farres, Belarmino, la seva procuradora Mª Teresa Bofias Alberch, assistit de la seva lletrada Maria Angels Sotorra Serra, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Mª Josep Feliu Morell.

Barcelona, cinc de novembre de dos mil dinou.

Antecedentes

Primer.El 20 de maig de 2019 el Jutjat penal núm. 1 de Manresa dictà sentència amb la decisió següent: 'Debo condenar y condeno a Don Belarmino como autor penalmente responsable del art.28 CP , en grado de consumación, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, de un delito de malos tratos en el ámbito familiar previsto y penado en el art.153.1 y 3 CP , por el que se le impone la pena de 1 año de prisión e inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de condena y privación del derecho a la tenencia y porte de armas de fuego por tiempo de 3 años.

Se impone como pena accesoria por aplicación de lo dispuesto en el art.57.1 y 2 CP en relación con el art.48 CP , la prohibición de aproximarse a Doña Zaira, a una distancia inferior a 500 metros tanto de su persona, como de su domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro que habitualmente frecuente así como la prohibición de comunicarse con la misma por cualquier medio, directo o indirecto, todo ello por un período de 5 años.

Debo absolver y absuelvo a Don Belarmino del delito de daños del que venía siendo acusado en el presente procedimiento, con todos los pronunciamientos favorables inherentes a dicho pronunciamiento.

Costas procesalesDebo condenar y condeno al acusado al pago de las costas de este procedimiento, incluidas las de la acusación particular.

Responsabilidad civil. Debo condenar y condeno a Don Belarmino a abonar a Doña Zaira en la cantidad de 7325,70 euros en concepto de responsabilidad civil derivada de delito con más el interés legal del dinero incrementado en dos puntos desde la fecha de la presente resolución hasta el pago de la misma.'

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'PRIMERO.- Probado y así se declara que Don Belarmino, mayor de edad, con DNI NUM000, sin antecedentes penales, en la madrugada del día 21 de octubre de 2017, en el domicilio en el que residía en unión de su cónyuge Doña Zaira, sito en la CALLE000, no NUM001 de la localidad de Tona, inició con ésta una discusión, y en el transcurso de la misma, guiado por el ánimo de menoscabar la integridad física de su pareja sentimental, le agredió, cogiéndole por el cuello, empujándola y apretándola varias veces contra la pared, así como propinándole diversos puñetazos en la cara y en el ojo izquierdo, golpeándole posteriormente entre las costillas y la barriga, y cogiéndole a continuación por el pelo mientras la arrastraba por el suelo para finalmente lanzarla por las escaleras.

Como consecuencia de estos hechos la Sra. Zaira sufrió lesiones consistentes en contusiones y hematomas varios en el cráneo, zona occipital y parietotemporal izquierda; contusión con tumefacción y hematoma periocular izquierda; erosión palpebral superior externa, equimosis en la zona anterior del cuello, equimosis lineales a nivel distal de los dos antebrazos con alguna erosión; erosión torácica anterior en zona intermamaria superior; contusión costal anterior izquierda a nivel submamario, fractura costal del sexto arco costal; contusiones en la espalda y zona costal posterior; contusiones en las piernas, contusión y hematoma en el primer dedo del pie izquierdo; e insomnio y ansiedad reactivos. Las lesiones descritas fueron tributarias de una primera asistencia facultativa, precisando para su sanidad un total de 45 días, de los cuales 36 días fueron impeditivos para el normal desarrollo de sus ocupaciones habituales y 9 días no fueron impeditivos para el desarrollo de las mismas; restando como secuelas insomnio y ansiedad reactivos leves así como una cicatriz palpebral superior izquierda con perjuicio estético mínimo muy leve.

La perjudicada Doña Zaira reclama indemnización legal por las lesiones sufridas

SEGUNDO.- No ha resultado probado que Don Belarmino, en la madrugada del día 21 de octubre de 2017, en el domicilio en el que residía en unión de su cónyuge Doña Zaira, sito en la CALLE000, no NUM001 de la localidad de Tona, propinara de manera intencionada una patada en la puerta que separaba la vivienda del garaje. '

Segon.Formulats recursos d'apel·lació per les representacions processals de Belarmino i per Zaira el Jutjat els admeté a tràmit, i els donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'oposa ambdós recursos d'apel·lació interposats i demana la confirmació de la sentencia impugnada. La representació de Zaira, impugna el recurs interposat per la defensa de l'acusat.

S'accepta el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.La representació de Zaira com part apel·lant impugnà la sentència dictada en primera instància adduint un primer motiu d'impugnació que fonamenta extensament fent un recorregut sobre la valoració de la prova realitzada pel Jutge d'instància, al·legant que de la prova practicada a l'acte del judici s'acredita que els fet denunciats integren un delicte de lesions de l' article 147. 1 i 148.4 del C. Penal i també un delicte de danys de l' article 263 del C. Penal i demana que es dicti una sentencia condemnatòria per l'acusat en els termes sol·licitats. L'apel·lant, en quan el delicte de lesions que estima ha comes l'acusat, argumenta en el recurs que el que impugna es la valoració que ha fet el jutge d'instància de les lesions que va patir la víctima, i mes concretament diu que la valoració del que es una primera assistència o tractament mèdic es un criteri jurídic que correspon valorar el Jutge d'instància. Aquesta es la impugnació real que realitza en el recurs, i en els fets provats de la sentencia, diu literalment'Las lesiones descritas fueron tributarias de una primera asistencia facultativa, precisando para su sanidad.......'Aquest es el punt que l'apel·lant impugna i considera que la valoració que la Jutgessa d'instància ha fet de les lesions no es ajustada, doncs considera que les lesions han precisat assistència mèdica i per tant integren un delicte de lesions de l' article 147.1 i 148.4 del C. Penal. Aquesta pretensió ha de ser desestimada, doncs no estem davant de una qüestió jurídica en la que el Tribunal sense alterar els fets que s'han declarat provats, pot valorar i fins hi tot modificar la sentencia. El que en cap cas pot fer el tribunal es fer una nova valoració que impliqui una modificació fàctica que suposi un agreujament de la condemna per l'acusat, doncs en aquest cas, igual que quan es pretén la condemna pel delicte de danys, s'ha de sol·licitar la nul·litat de la sentencia.

Segon.Així, l' article 792.2 de la LEcrim estableix que ' La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim., estableix que ' Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel·lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, tant pel delicte de lesions com de danys, haver sol·licitat, fent les oportunes al·legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim., la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia i no única i exclusivament la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudencia del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 ' La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal',

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre si les lesions causades a la víctima van precisar una primera assistència o tractament mèdic, ni tampoc sobre la valoració feta per la Jutgessa d'instància respecta de la inexistència de prova respecta del delicte de danys pel que ha dictat una absolució de l'acusat, es a dir no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries o en supòsits en que es demana l'agreujament de la sentencia impugnada, quan la part apel·lant no ha sol·licitat de forma fonamentada la nul·litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera o l'agreujament de la primera condemna, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul·litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel·lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

En quan a la qüestió de la responsabilitat civil, impugna la sentencia en considerar que les seqüeles que va patir la víctima excedeixen del que senyala l'informe forense i que ha quedat en entredit per la documentació aportada a l'inici del judici.

A la sentencia impugnada, es fa referencia a les indemnitzacions per les seqüeles a mes de les lesions, on es diu literalment que 'y en cuanto a los puntos por secuela, resulta del informe aportado por la víctima en el acto del juicio oral, y en el que expresamente se indica los transtornos que padece a consecuencia de la agresión , que le impide desarrollar su actividad laboral, y le obliga a tomar antidepresivos y ansiolíticos', per tant es evident que ja s'han valorat les seqüeles que consten el informe aportat per l'acusació particular i per tant, la petició que formula l'acusació ja ha estat valorada, considerant la Sala que havent aplicat el barem de l'any 2017 a fi de fixar la indemnització, s'ha de mantenir el criteri de valoració econòmica de les lesions i seqüeles, en considera a mes la petició formulada per l'acusació particular absolutament desproporcionada.

Per tot l'exposat, es procedent la desestimació del recurs d'apel·lació interposat per l'acusació particular.

Tercer.En quan el recurs interposat per la defensa de l'acusat, s'impugna en primer lloc la no apreciació de la circumstancia atenuant de influencia de begudes alcohòliques de l' article 21.1 en relació amb l' article 20.2 del C. Penal. La sentencia ja ha valorat que no es procedent l'aplicació de la dita circumstancia, criteri que ha de mantenir aquesta Sala, donant per reproduïts els arguments que consten a la sentencia, però a mes, hem de dir que el fet de que dos agents de la policia local diguin que l'acusat i la víctima estaven sota els efectes de l'alcohol i a mes l'agent 1005 va dir que quan els van veure a ells es van tranquil·litzar, no permet estimar acreditat que els fets han estat infl8uenciats pel indicat consum de begudes alcohòliques, doncs es desconeix absolutament el grau de intoxicació que podia tenir l'acusat, i que no sembla pugui ser molt elevat quan ha portat a terme l'activitat que ell mateix explica i a mes ha estat conduint el seu vehicle pocs moments abans.

En segon lloc, s'impugna la quantia de la indemnització fixada a la sentencia d'instància, sobre aquest extrem ja s'ha valorat per la Sala que s'ha de mantenir el criteri fixat a la sentencia, doncs a mes de fer una valoració de lesions i seqüeles, aplica el barem com criteri valoratiu que s'estima plenament adequat i que permet donar seguretat jurídica en ser un barem reglamentari.

Finalment, en quan a la imposició de les costes de l'acusació particular, havent estat reclamada la imposició de les costes i donada la condemna de l'acusat, aquestes han esta correctament imposades, encara que el fet de que s'hagi absolt a l'acusat de un dels delictes pel que havia esta acusat, implica que la imposició de les costes de la primera instancia haurà de ser de la meitat de les costes processals.

Quart.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal, es declaren d'ofici les costes processals d'aquesta instancia.

Fallo

1. Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Zaira i estimem parcialment el recurs interposat per la defensa de Belarmino expressats en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència.

2. Confirmem la sentència dictada pel Jutjat penal núm. 1 de Manresa en data 20 de maig de 2019 en el Procediment Abreujat núm. 235/2018 excepte en el punt relatiu a la imposició de les costes processals de primera instancia incloses les de l'acusació particular , que nomes pot ser de la meitat de les costes processals.

3. Declarem d'ofici les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.